Algunes dites del mes de juliol

Esculls del Cap de Planes amb les Illes Formigues al fons.


"A darrers de juliol, una hora menys de sol"

"Aigua de juliol, cap pagès la vol"

"Al juliol treu la garba al sol"

"Allà on toquen al febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades"

"De juliol sense calor, guardeu-nos, Senyor"

"Déu ens guard de maig polsós, i de juliol i agost plujós"

"Déu nos guard de pols de gener i fang de juliol"

"El juliol, l'amo del sol"

"El juny diu al juliol: jo he plogut; tu fes bon sol"

"La vinya pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol"

"Pel juliol núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna"

"Pel juliol, pobres dels que estan al sol"

"Pel juliol, qui es tapa és un mussol"

"Qui no pesca pel juliol, o no sap pescar o pescar no vol"

"Si per la Mare de Déu del Carme plou, plou tots els altres Carmes de juliol"

"Si plou pel juliol, hivern de neus"

"Si trona pel juliol, fam per tot el món"


Dites extretes del refranyer popular.

Cap de setmana ventós

Garbinada a la Badia. Foto d'arxiu.

Aquest cap de setmana, hi ha hagut força enrenou pel que fa a la direcció i a la velocitat del vent. Tot això s'ha produït degut al pas d'un sistema frontal completament desgastat, el qual tal i com era previst, ens ha propiciat l'entrada de la tramuntana aquest passat dissabte a la nit. La ràfega màxima de vent de nord que hi ha hagut ha estat de 55 km/h., amb vent sostingut d'entre 20/25 nusos.

L'estat de la mar es va veure força alterat, ja que segons la boia de Palamós, hi han hagut ones superiors al metre d'alçada durant la nit/matinada de dissabte a diumenge., al Cap de Begur, s'han arribat a enregistrar ones de 2,5 m. d'alçada.
En canvi, a primeres hores de la tarda d'aquest diumenge, el garbí ens ha acompanyat a uns 12/15 nusos, aixecant marejol.

L'humitat relativa també ha rebut importants alts i baixos, degut a la diferent direcció del vent., durant la nit del dissabte es va baixar fins a tant sols un 37 % i durant aquest diumenge s'ha arribat a un 85 % .
La temperatura màxima, per la seva banda, s'ha enfilat fins als 28,2 cº i la mínima degut al fort vent, tant sols ha baixat fins als 22,3 cº, no obstant, degut a la manca d'humitat s'ha estat força bé. L'estat del cel, s'ha mostrat amb absència de nuvolusitat, tant sols ha aparegut algun núvol baix poc important i passatger.


Dades extretes de meteoclimatic.com i de les boies de Puertos del Estado.

No eren aigües residuals

Franges marronoses a prop de les Illes Formigues.


Aquesta darrera setmana, a partir d'una informació aportada per la Cristina i en Jaume, refermada per un escrit aparegut al Diari de Girona, us vaig informar de l'aparició d'unes grans taques marronoses a sobre el mar. Aquestes grans taques, segons l'ACA, tenen un origen natural, per tant, no es tracta de cap nou abocament, tot i els precedents en aquest aspecte per part de l'emissari submarí de Castell. Així doncs, els dubtes que en tenia al respecte, es veuen recolzats pel fet que en cap cas vaig afirmar rotundament que les taques provinguéssin de l'emissari submarí i també pel fet d'utilitzar les paraules "fa sospitar" i "presumptament". Per tant, a partir d'ara no serà publicada cap informació en aquest bloc sense abans estar plenament confirmada, o com en aquest cas, no en treurem conclusions sense tenir-ne proves.

Segons informació extreta del darrer butlletí setmanal (del 7 al 13 de juliol) de l'estat de les platges i aigües, es constata que :


"Durant aquest període de control s’han vist, tant a les platges com a les aigües allunyades de la costa, escumes i substàncies d’aspecte mucilaginós surant a l’aigua. Aquestes substàncies, de coloració groguenca-marronosa, i més o menys denses, són d’origen natural i no contenen contaminació. En alguns casos, en aquestes escumes poden haver-s’hi enganxat plàstics, algues o altres residus que floten a l’aigua.
Com hem dit, la formació d’aquestes escumes és un fenomen natural associat a la presència i degradació de la matèria orgànica present al mar i, tot i que poden resultar desagradables pels banyistes, no suposen cap risc sanitari"


Precisament, la majoria d'actuacions de vigilància i neteja realitzades en el període que va des del 7 de juliol fins al 13 de juliol, mitjançant l’avió i les embarcacions, s’han degut a la presència a l’aigua de fileres i taques d’escumes i substàncies mucilaginoses. Aquestes taques i fileres, que s’han observat al llarg de tot el litoral, són d’origen natural i no contenen contaminació. Les embarcacions han actuat sobre aquestes taques, en ocasions de desenes de metres, per retirar-les de l’aigua, sobretot pel que fà als residus sòlids que portaven associats (s’hi enganxen i queden atrapats amb facilitat), encara que mai en quantitats importants.


Aquestes grans taques, s'han vist ocupant grans extensions del litoral i en nombroses localitats com Palamós, Santa Cristina D'Aro, Torroella de Montgrí (a les Illes Medes), Calonge-Sant Antoni, Sant Vicenç de Montalt, Sant Pol de Mar, Castell-Platja D'Aro, etç.

Per més informació i per veure les fotografies d'aquestes franges marronoses podeu entrar al següent enllaç:

http://aca.gencat.cat:8002/traspasfiles/platges/20100713CA.PDF

Previsió pel cap de setmana

Mapa d'onatge previst pel diumenge a les 00:00h.


Aquest dissabte a Palamós, tornarem a tenir una jornada molt tranquil.la, amb el sol com a protagonista. Tant sols es preveu que apareguin alguns núvols baixos passatgers durant el matí i algun núvol alt durant la tarda. Es preveu que cap a la zona pirinenca hi pugui caire algun ruixat localitzat o petita tronada. A la majoria de comarques gironines, la presència de vents de component nord farà que no tinguem tanta humitat ambiental ni tanta xafogor.
La temperatura màxima, podrà experimentar una petita devallada i ser un parell de graus més baixa que avui. La temperatura mínima, també podrà baixar més que les darreres jornades i fins i tot pot baixar dels 20 cº en punts de la costa, amb la qual cosa es podrà dormir millor.

El vent a la nostra zona serà de component nord al llarg de tot el dia. Durant les primeres hores i durant la matinada de divendres a dissabte entrarà la tramuntana a uns 12/15 nusos, superior al nord del Cap de Begur. Durant les hores centrals del dia pot bufar gregal o provences a uns 8/10 nusos. A últimes hores del dia i durant la nit de dissabte a diumenge, la tramuntana es pot reforçar i arribar a bufar a uns 15/20 nusos a prop de Palamós i fins i tot podrà arribar a bufar a uns 25 nusos al nord del Cap de Begur.


L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror mar endins, durant tota la jornada. Atenció, ja que durant la nit de dissabte a diumenge pot haver-hi maror a prop de la costa palamosina i forta maror ( ones de 1,8 m.) al nord del cap de Begur i mar endins.



Aquest diumenge a Palamós, s'espera una jornada dominada per l'ambient assolellat, no s'esperen precipitacions. Tant sols pot aparèixer algun núvol d'evolució diürna cap al Pirineu.
La temperatura màxima pot arribar fins als 26/28 cº a la costa i superar els 30 cº a l'interior. La xafogor i la humitat ambiental podrà tornar a aparèixer degut a un gir dels vents a component sud i est.
La temperatura mínima pot baixar fins als 19/21 cº a la costa i fins als 16/18 cº a l'interior.

El vent serà de tramuntana durant les primeres hores del dia a uns 10/15 nusos, amig matí amainarà i serà fluix i de direcció variable., a primeres hores de la tarda entrarà el garbí a uns 10/12 nusos, fins al vespre, moment en que amainaria molt.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol a prop de la costa i maror mar endins, durant el matí, amb mar de fons de nord. A les hores centrals del dia tindrem mar arrissada a prop de la costa. A partir de la tarda, hi podrà haver marejol de direcció sudoest, amb una mica de mar creuada al nord del Cap de Planes.

El clima de Catalunya previst pel segle XXI

El Servei Meteorològic de Catalunya ha fet un estudi sobre les projeccions climàtiques previstes a Catalunya. Amb aquests estudi es preveu que durant el segle XXI la temperatura mitjana anual augmentarà més a la zona pirinenca que a la resta de Catalunya, i aquest augment serà més marcat a l'estiu. La temperatura projectada cap a finals d'aquest segle, pot augmentar al nostre país fins a valors superiors als 3 cº en relació al període de referència 1971-2000.

Segons el Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics de l'any 2009, publicat la darrera primavera, es confirma per 16 punts de mesura que la tendència a l'alça de la temperatura mitjana anual va a un ritme d'entre 0,19 cº i 0,24 cº per dècada.

Les projeccions climàtiques regionalitzades s'han generat considerant dos escenaris d'emissions: un de sever(A2) i un de moderat (B1).

Els primers resultats obtinguts, permeten concloure que la temperatura projectada cap a finals d'aquest segle, pot augmentar al nostre país fins a valors superiors als 3 cº en relació al període de referència 1971-2000, fins i tot pot arribar a valors propers als 5cº als Pirineus. Quant a les estacions, els augments més grans de temperatura es projecten per a l'estiu i els més petits a l'hivern i a la primavera.


Pel que fa a la precipitació, els resultats mostren un decreixement general dels valors anuals en relació al període 1971-2000, que podrien arribar a ser superiors al -15% per a finals de segle (amb valors propers al -25% als Pirineus). Tot i això aquesta reducció no es produirà de manera uniforme ni a totes les estacions de l'any, algunes de les quals presenten força incertesa, ja que es donen resultats del tot contraris segons els escenaris d'emissions considerats. Només per a finals del segle XXI, coincideixen les projeccions obtingudes entre escenaris pel que fa referència al signe de la seva variació. A grans trets, s'espera un augment de la precipitació a l'hivern i disminucions de la mateixa la resta de l'any, sent més important la disminució a la primavera i a l'estiu.

En relació a la freqüència dels esdeveniments extrems de temperatura i precipitació, les projeccions indiquen que aquests variaran al llarg del segle XXI, els períodes secs seran més freqüents i augmentant la probabilitat d’episodis de pluja intensa, amb la qual cosa es projecta una major variabilitat de la precipitació durant el present segle. D'altra banda, en temperatura es projecta una baixada de la probabilitat dels episodis de fred i un augment considerable en la dels episodis de calor extrema. En aquestes projeccions d'episodis extrems, els canvis sempre són més marcats per a l'escenari A2 que no pas el B1.

Tendències de la temperatura i la precipitació a Catalunya durant el s. XX

Cada any el Servei Meteorològic de Catalunya edita el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics(BAIC), on s'analitzen les dades registrades a diversos punts d’observació amb una sèrie superior a 50 anys per poder conèixer l’evolució dels principals indicadors climàtics més àmpliament utilitzats.
La darrera actualització del BAIC analitza 16 sèries amb dues d'aquestes (Observatoris de l'Ebre i Fabra) amb més de 100 anys de dades i la sèrie de temperatura de l'aigua del mar a l'Estartit (el Baix Empordà) des de 1974.

Quant a la temperatura mitjana anual, l'augment observat durant el període des de 1950 fins a l'actualitat, mostra una apreciable uniformitat geogràfica a un ritme d'entre +0,19 i +0,24 cº/dècada. La mitjana anual de la temperatura màxima ha augmentat a un ritme més alt que no pas la mitjana anual de la temperatura mínima.
Estacionalment, l'estiu mostra un augment de la temperatura mitjana anual més elevat, entre +0,32 i +0,44 ºC/dècada, mentre que la tardor no mostra una tendència estadísticament significativa.

Si analitzem les dades dels observatoris de l'Ebre i Fabra, operatius des de començament del segle XX, s'ha observat un augment de la temperatura mitjana anual de +0,13 i +0,10cº per dècada respectivament. Pel que fa a la precipitació, no hi ha una tendència estadísticament significativa en cap dels índexs calculats, tret del nombre de dies de neu, amb una disminució estadísticament significativa en ambdós casos.

Informació extreta de www.meteocat.com