Un hivern molt sec

Malgrat les pluges abundants que caigueren el passat mes de novembre, des del passat mes de desembre les pluges a tot el país estan siguent molt escasses. Aquesta manca de precipitacions, pot afectar greument la germinació i el creixement de molts cereals d'hivern.
A hores d'ara, podem comprobar com hi ha molts camps sembrats on encara no s'observa la germinació de les llavors, i els que ja han nascut, presenten un desenvolupament molt escàs., per tant, si ben aviat no apareixen pluges abundants i generals, molts conreus podrien veure´s mermats o amb la producció completament perduda. A tot això amb l'agravant de les gelades negres.



Panell de la situació sinòptica prevista fins el 29 de febrer. Clicar per ampliar.


Com podeu comprobar al mapa superior, segons el model GFS (americà), no s'esperen grans canvis pel que fa a l'arribada de pluges, just el contari, ja que l'anticicló de les Azores serà l'amo de la situació atmosfèrica, provocant que les pertorbacions seguexin per latituds més elevades, creant una circulació zonal. Segurament i exceptuant canvis no modelitzats d'última hora, podem dir que l'hivern climàtic 2011/2012 ja el podem donar per acabat i serà molt sec.



Índex AO previst per set, deu i catorze dies. Clicar per ampliar.


Un altre dels paràmetres que es solen tenir en compte alhora de preveure si tindrem l'arribada de pertorbacions o no, és el conegut com l'Oscil·lació Àrtica o Índex AO, del qual ja n'he parlat en anteriors articles. Com podem veure al mapa superior, en el que queda de mes de febrer i pel proper mes de març, aquest índex serà positiu, el que indica una presència d'anticiclons a les nostres latituds i de pertorbacions viatjant d'oest a est per latituds més elevades.

Per entendre què vol dir l'índex AO (Arctic Oscillation), hem de tenir present que aquest paràmetre es calcula a partir de la diferència de pressió entre l'Àrtic i les latituds baixes, en general, situades entre els paral·lels 37 i 45.
En presència d'índexs AO negatius, apareixen forts anticiclons a la zona de l'Àrtic amb un debilitament del vòrtex polar, reduint el seu moviment., aquest fet permet que els corrents d'aire fred viatgin fins al mig-oest dels Estats Units i cap al sud d'Europa, generant fortes pluges i tempestes a l'àrea mediterrània.

En presència d'índex AO positiu (com és ara), tindrem la situació oposada, amb les pertorbacions i les pluges situant-se cap a latituds més altes (Alaska, Escòcia i Escandinàvia), deixant un temps anticiclònic al Mediterrani.



Model estacional CFS. Clicar per ampliar.


També podem mirar els models estacionals per intentar saber el temps de les properes setmanes., un d'ells és el model estacional CFS. Aquest model sol ser un dels més utilitzats pels meteoròlegs i té força fiabilitat, sobretot pel que fa al primer mes de predicció., de cares als mesos següents és purament orientatiu i avui dia encara presenta forces llacunes. En base a això, per desgràcia, es pot comprobar com el proper mes de març i el que queda de febrer les precipitacions es situaran molt per sota del que marca la mitjana climàtica.



Precipitació acumulada entre el desembre passat i el mes de febrer a Girona-Aeroport.


En base a les dades meteorològiques recollides per l'AEMET, podem constatar com el present hivern climàtic (desembre, gener i febrer) serà un dels més secs dels darrers anys. A la gràfica superior, pertanyent a Girona, veiem la comparació entre la precipitació recollida (columnes vermelles) i la que hauria d'haver caigut (columnes blaves), segons la mitjana climàtica del període 1971-2000. S'observa com actualment el déficit de pluges d'aquests tres mesos hivernals és molt acusat.

Si mirem Palamós, entre el mes de desembre i fins a dia d'avui, només han caigut 25 mm, quan, segons l'Atles Climàtic Digital de Catalunya, la mitjana climàtica és d'uns 146,8 mm.

La situació de sequera hivernal afecta a tot Catalunya i bona part d'Espanya, amb situacions que ja arriben a ser crítiques en indrets de l'interior peninsular i a les Canàries.





El mapa superior, és l'Índex de Precipitació Estandaritzada (ISP) dels darrers sis mesos. Observeu com la sequera és molt forta o extremadament forta a bona part de la Península i Canàries, menys a la façana mediterrània (excepte entre el sud de Barcelona i el nord del delta de l'Ebre), el nord-est de Catalunya, la costa basca, punts del sud de galícia i l'oest d'Extremadura.

Les següents gràfiques de Barcelona, Lleida, Reus i Tortosa, mostren com la manca de pluges en comparació amb la mitjana climàtica 1971-2000, és molt greu al llarg dels darrers tres mesos a tot Catalunya.



Gràfica de Barcelona-Observatori Fabra.



Gràfica de Lleida.



Gràfica de Reus-Aeroport.



Gràfica de Tortosa.


Malauradament, si la situació no es capgira, les possibles pluges que puguin arribar al mes d'abril (esperem que caiguin abans) potser ja no arribaran a temps per salvar molts cultius.

Allau d'allaus a Europa

Tasques de rescat de l'allau de Kosovo. Fotografia de Valdrin Xhemaj.


Segons la Base Europea de Fenòmens Severs (http://essl.org/cgi-bin/eswd/eswd.cgi) degut a la gran quantitat de neu acumulada en la recent invasió d'aire fred, les darreres jornades s'han produït un mínim de setze grans allaus, sobretot a Àustria i Suïssa, causant un total d'onze morts i desenes de ferits. A aquests succesos, s'hi ha d'afegir l'allau del passat 11 de febrer, amb unes dimensions de 500 metres d'ample per 10 d'alçada, que sepultà moltes cases d'una petita població de Kosovo, causant un total de nou víctimes mortals.



Principals tipus d'allaus, segons Haefeli i Quervain el 1.955, Salm el 1.987 i modificat per Verstapen el 1.983.


Què és i com es forma una allau?

Una allau (avalancha o alud en castellà), és el desplaçament d'una capa de neu pendent avall, que pot incorporar part del substrat i de la cobertura vegetal del pendent.

Existeixen dos tipus d'allaus, l'allau superficial, on només es mobilitza una part del mantell nival i l'allau de fons o profunditat, on es mobilitza de manera sobtada i violenta tot el mantell nival erosionant el substrat del vessant, transportant i dipositant aquest material en el punt on l'angle de la mateixa respecte a l'horitzontal ho permet.

Les allaus són provocades per la falta d'homogeneïtat de la capa de neu i per l'existència, entre els límits de capes físicament diferents, d'un agent que facilita el lliscament d'una d'elles sobre una altra subjacent. Això passa per exemple, quan la neu acabada de caure o acumulada pel vent no arriba a soldar-se a la superfície de la capa preexistent. En altres casos, la pluja amara una capa recent, que llisca pel seu propi pes si el pendent ho permet.

Les aigües pluvials també poden infiltrar-se entre dues capes de neu, actuant com un lubricant que permet el lliscament de la capa superior sobre la inferior. El mateix pot passar si l'aigua penetra dins la neu i el terreny, fent que aquest es torni lliscant. Els canvis en la temperatura ambient també tenen la seva importància.

En particular, un augment important de la temperatura redueix la cohesió de la neu, per això les allaus són més probables a la tarda que al matí, sobretot en aquelles pendents que han estat exposades als raigs solars durant les hores més caloroses del dia. De vegades, amb el brusc escalfament del sol matinal n'hi ha prou per provocar allaus en els pendents més inclinats orientats cap a l'est.

Les condicions del sòl que suporta el pes de la neu també poden ser determinants: terreny argilós i, per tant, lliscant; sòls llisos, humits o gelats, vessant de forma convexa o amb excessiva pendent. Siguin quines siguin les circumstàncies favorables a una allau, aquesta pot estar desencadenada pel més mínim canvi que és capaç de vèncer l'escassa cohesió que retenia la massa de neu: un soroll, el despreniment d'una roca o un bloc de gel, o el simple pas d'un esquiador per la capa inestable.



Allau.


Classes d'allaus:

Allaus de neu fresca o neu pols., comença generalment en un punt i arrossega cada vegada més neu. Aquesta allau s'inicia quan el pes de la neu sucumbeix a la força de la gravetat. Això succeeix sobretot després de fortes nevades (a partir de 25 cm de gruix), particularment quan s'acumula sobre una base (mantell) llisa (a causa de la pluja, neu congelada o la fusió de la neu). Aquesta neu, molt lleugera, es barreja amb l'aire formant un aerosol que baixa el pendent a una velocitat de 100 a 300 km/h.

Allaus de placa., aquest tipus d'allau és la més freqüent. Una placa és una superfície de neu compacta que es desprèn de la resta del mantell de neu i que llisca sobre el terra o sobre la neu existent. Aquestes plaques poden ser immenses i deixen un límit de fractura ben visible.

Allaus de neu humida o neu primavera., aquest tipus d'allau es produeix quan pugen les temperatures, sobretot a la primavera, en els pendents ben exposats al sol (quan la neu fon). Llisquen lentament (de 20 a 60km/h)., els factors que la desencadenen són l'aire o el vent calent, el sol i el sobrepès.



Allau de neu caient a sobre unes cases.


Les allaus de neu s'emmarquen dins dels processos naturals gravitacionals que afecten les vessants en zones de muntanya. Aquest fenomen, com passa amb altres ocasions quan interaccionen elements del medi natural, deixa de ser un perill inevitable i de poca repercussió social, per esdevenir un veritable risc natural ocasionant a tot el món nombroses pèrdues humanes i un fort impacte socioeconòmic.

El risc d'allaus ha existit al llarg de la història. Així, alguns cronistes han descrit alguns dels episodis més catastròfics provocats per aquest fenomen. Tito Livio, en la seva narració de la travessia d'Anníbal i les tropes cartagineses pels Alps, descriu com les allaus van acabar amb la vida de més de 19.000 soldats a l'any 218 AC.
Un altre episodi històric, va tenir lloc l'any 1916, durant la I Guerra Mundial, quan, al front austro-italià, més de 10.000 soldats van morir sota les allaus provocades pels trets de l'artilleria enemiga al massís de les Dolomites (Itàlia ). Molt més recent és la catàstrofe de Yungay, en plena Serralada Blanca del Perú, on una allau, desencadenada per un moviment sísmic en els vessants de la muntanya Huascarán, va arrasar completament el poble de Yungay deixant sense vida a més de 20.000 persones.

A Europa, han estat els pobles de muntanya situats als Alps i al Pirineu els que han patit d'una forma més recurrent els efectes devastadors de les allaus. Les cròniques relaten com el 1601, una allau, va arrasar els pobles de Chèze i St Martin, al Pirineu francès, matant a 107 persones. Més tard, el 1689, més de 300 persones van morir a Saas-Fee (Suïssa) i a la Vall de Montafon (Àustria). El 1720, van quedar sepultades més de 200 persones entre Obergsteln, Rueras i Brig (Suïssa).



Allau gegantina.


Entre la documentació històrica referent als accidents d'allaus que han tingut lloc a Espanya, cal destacar l'ocorregut al segle XVI, quan una allau va arrasar completament el poble de Tavascan a Lleida. Un altre allau va destruir completament l'Hospital de Benasc (Osca) el 1789. Més tard, i després de la reconstrucció de l'Hospital de Benasc en una cota inferior, va tenir lloc una altre allau a l'altra banda del riu Esera, tornant a destruir l'Hospital de Benasc emportant-se a tres nens i cinc dones.

No és fins a començaments del segle XX, amb el desenvolupament de la població i la necessitat de construir vies de comunicació amb França, quan aquest fenomen comença a adquirir una importància més rellevant. Des de llavors, augmentat en els últims anys pel desenvolupament turístic i la popularització dels esports de muntanya, s'han succeït, cada hivern, accidents provocats per allaus, deixant un nombre important de morts, ferits i nombroses pèrdues materials.

Entre les allaus de l'últim segle registrats a Espanya, cal destacar les allaus produïdes el 1916 a les obres de l'Estació Internacional de Canfranc, l'allau del 1947 a Riosetas, els produïts al Balneari de Panticosa durant els hiverns del 1960 i 1970, l'allau del 1985 a Candanchú i altres.

S'estima que, des del 1929 fins el 1998, les dades globals sobre allaus produïdes a Espanya són de 92 accidents, amb un total de 332 persones involucrades, 102 morts i 71 ferits (Rodés i Muñoz, 1998), dels quals més de 80 accidents s'han produït en els últims deu anys d'aquest període, amb una mitjana de 7 persones mortes per any. A la serralada pirinenca cal destacar que el 50 % d'aquests accidents fatals ocorren al Pirineu d'Osca.



Allau provocada expresament per reduir el perill en una carretera de la Colúmbia Britànica. Observeu l'impressionant núvol de neu pols que s'aixeca.


Butlletí del perill d'allaus a Catalunya:
http://www.igc.cat/web/ca/allaus_butlleti.php

Informació complementària extreta de: es.wikipedia.org i inforiesgos.es

Quatre gotes i més tramuntana

Imatge de radar a les 20:36 h on s'aprecien alguns ruixats a la nostre comarca.


Després d'un dissabte caracteritzat per l'ambient assolellat, al llarg d'avui diumenge, tal com estava previst, el pas d'un sistema frontal poc actiu ha deixat alguns ruixats anecdòtics durant aquest vespre, repartits desigualment a tot el Baix Empordà.

Algunes de les dades de precipitació d'aquest vespre al Baix Empordà són (dades fins les 21:00h):

Monells 2,8 mm., Torroella de Montgrí 1,7 mm., La Bisbal d'Empordà 1,2 mm., Castell d'Aro 0,7 mm o La Tallada d'Empordà 0,4 mm.

Malauradament, aquestes pluges de ben poca cosa serviran, ja que es preveu un increment i una persistència del vent sec de tramuntana, el qual farà desaparèixer ràpidament la poca humitat deixada per les minses precipitacions., per tant, seguim amb la tònica que ens està deixant la situació meteorològica de les darreres setmanes, caracteritzada per una manca de precipitacions molt acusada que ja dura dos mesos i amb perspectives que així segueixi en el que resta de mes, amb els perjudicis que aquest fet pot reportar en alguns cultius de secà.

Dades d'avui diumenge a Palamós., temperatura màxima 13,4º C, mínima 3,0º C. Estat del cel amb nuvolositat variable i algun petit ruixat al vespre. Pluja 0,3 mm. Vent del nord a 4 nusos durant la matinada i vent de garbí a mitja tarda a 5/10 nusos, ratxa màxima 29 km/h. Estat de la mar amb maror mar endins i mar arrissada arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1022 hpa, mínima 1020 hpa. Dades de meteoclimatic.com, meteo.cat i Puertos del Estado.



Mapa de temperatura a 850 hpa previst per dilluns a la tarda. Comprobeu com ens entren isos de -5º C. Clicar per ampliar.


Previsió per aquest dilluns

A Palamós es preveu una jornada assolellada, amb vent persistent de tramuntana que assecarà les quatre gotes caigudes, juntament amb la permanència d'algun núvol baix decoratiu. A la resta de la demarcació el dia també serà assolellat., no obstant, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns, encara es pot escapar algun ruixat al sud de la Costa Brava. El vent de tramuntana tornarà a bufar amb ratxes fortes, especialment a l'Alt Empordà i en menor mesura al Baix Empordà, així com en els cims del Pirineu. Com que l'entrada de vent del nord vindrà acompanyada per aire fred amb isotermes de -4/-5º C a 850 hpa., la temperatura podrà ser inferior al dia anterior.

La temperatura màxima pot arribar fins a 10/12º C a la costa, fins a 8/10º C a l'interior i fins a 0/8º C al Pirineu. La temperatura mínima pot baixar fins a -10/-4º C al Pirineu, fins a -4/1º C a l'interior i fins a 1/3º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 20/24 nusos, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 28/32 nusos. Al matí hi haurà vent del nord a 14/18 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur bufarà tramuntana a 24/28 nusos. A la tarda bufarà tramuntana a 22/26 nusos., mar endins pot bufar a 32 nusos. A la nit seguirà el vent del nord a 18/22 nusos., al nord del cap de Begur i mar endins la tramuntana pot bufar a 24/28 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí tindrem marejol arran de costa i forta maror mar endins. A la tarda i a la nit s'espera una situació similar, amb àrees de maregassa mar endins.



Imatge de radar a les 20:12 h.

Imatges de la Rua de Carnaval i dades del temps

Una vegada més, la Grandiosa Rua del Carnaval de Palamós va ser tot un èxit degut a l'ambient festiu que s'hi respirava, la gran imaginació i dedicació en la realització dels vestits i les coreografies, juntament amb les ganes de gresca i xerinola dels milers de figurants i espectadors que gaudiren de la desfilada.

El bon temps, tal com es preveia, va acompanyar el bon desenvolupament de la festa. A l'inici de l'esdeveniment la temperatura rondava els 12º C, amb un cel serè, un 80 % d'humitat i vent de garbí a uns 15 km/h de mitjana al sector proper al Passeig del Mar.

Unes 60 colles carnavalesques, repartides entre una vuitantena de carrosses i comparses, la majoria provinents de la nostre vila, però acompanyades per algunes vingudes d'altres poblacions, com Llagostera, Calonge o Sant Feliu de Guíxols, van desfilar pels carrers de la nostre vila. Degut a la gran afluència de públic, l'organització de l'esdeveniment va ubicar vuit mil cadires distribuïdes pels carrers on passava la Grandiosa Rua.


Breu resum en imatges d'alguns dels grups que van desfilar ahir dissabte:





Dades d'ahir dissabte a Palamós:

Temperatura màxima 12,1º C., temperatura mínima 3,6º C.
Humitat relativa màxima 91 %., mínima 69 %.
Vent de garbí a uns 15 km/h de mitjana a la tarda., ratxa màxima 29 km/h.
Pressió atmosfèrica màxima 1023 hpa., mínima 1019 hpa.
Estat de la mar amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins.
Estat del cel amb algun núvol baix decoratiu al matí serè a la tarda.

Previsió pel cap de setmana de Carnaval

Mapa de superfície amb fronts previst per la nit del dissabte. Observeu com s'apropa un front del nord.


Aquest dissabte, dia de la Grandiosa Rua de Carnaval i del ball d'en Carnestoltes, a Palamós preveiem una jornada plàcida, amb alguns intervals de núvols baixos presents en qualsevol moment del dia i àmplies clarianes. A l'hora de la rua s'espera que bufi vent de garbí entre fluix i moderat, amb elevada sensació de frescor, però amb una temperatura real d'uns 10/12º C. A la resta de la demarcació el dia també serà molt tranquil, amb alguns núvols baixos en sectors costaners al llarg de tot el dia.

La temperatura màxima rondarà els 12/14º C a la costa, els 14/16º C a l'interior i els 7/12º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -5/0º C al Pirineu, fins a -1/4º C a l'interior i fins a 4/7º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord i oest fluix o restarà en calma, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí entrarà vent de garbí a 6/10 nusos. A la tarda tindrem vent de garbí a 12/15 nusos. A la nit bufarà vent fluix de component nord o restarà en calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o calma arran de costa i marejol mar endins, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí tindrem mar arrissada o marejol arran de costa i marejol mar endins. A la tarda es preveu marejol o maror. A la nit hi haurà marejol arran de costa i maror mar endins.


Aquest diumenge, dia de la rua matinal i de l'exhibició de comparses, a Palamós hem d'esperar un dia amb nuvolositat variable i àmplies clarianes, amb un sol enterenyinat per nuvolositat en varis nivells, més compacte de cares a la tarda., no podem descartar que durant la tarda/vespre ens pugui caure algun plugim. A la resta de la demarcació el dia també tindrà nuvolositat força variable degut al pas d'un sistema frontal procedent de les Illes Britàniques.
Es preveu que amb el pas de les hores el cel es vagi tapant i podran caure alguns plugims dispersos a la tarda, amb predilecció pel Pirineu, Serralada Transversal, Montseny i sud de la Costa Brava., a més, degut a l'existència d'un lleuger rebuf, es pot reproduir algun petit ruixat a prop de la costa selvatana durant el vespre/nit. La cota de neu anirà baixant dels 1200 m fins als 800 m al final del dia.

La temperatura màxima serà una mica més baixa que el dia anterior i la mínima serà igual o més elevada.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 6/10 nusos, durant la matinada de diumenge., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 16/20 nusos. Al matí hi haurà vent fluix de direcció variable., mar endins i al nord del cap de Begur bufarà tramuntana a 16/20 nusos. A la tarda tindrem una situació similar. A la nit bufarà vent del nord a 15/20 nusos., al nord del cap de Begur i mar endins la tramuntana pot bufar a 24/28 nusos, al cap de Creus bufarà a uns 32/36 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la matinada de diumenge. Al matí tindrem mar arrissada o marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins. A la tarda cal preveure marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins i al nord del cap de Begur. A la nit hi haurà marejol o maror arran de costa i forta maror mar endins.