Imatges negres desprès del pas del foc

Després de la nevada catastròfica del març del 2010, dos anys després, una altre desgràcia s'ha abatut a sobre els nostres boscos. Tal com es preveia, la tramuntana va ser la protagonista durant la meva absència. Aquest fort vent del nord, facilità l'extensió d'un gran incendi forestal al massís de l'Ardenya-Cadiretes, especialment a la vora del Puig Montclar (406 msnm)., l'incendi forestal, iniciat la tarda del dia 9 de març i extingit la tarda del diumenge dia 11, ens ha deixat un paisatge d'unes 400 hectàrees convertides en cendres.

Sens dubte, la conjunció d'una manca de manteniment dels boscos, els quals, encara que siguin propietats privades en la seva majoria, els seus beneficis socials i mediambientals arriben a tothom, la gran quantitat de biomassa que encara resta acumulada producte de las desfeta que provocà l'enorme pes de la neu caiguda dos anys abans, la tramuntanada i segurament, la mà directe o indirecte d'alguna acció negligent o criminal per part de l'home, ens ha deixat uns paisatges desolats.

Sortosament, el gran poder de regeneració que presenten algunes de les espècies mediterrànies que s'han cremat, degut als diferents mecanismes de piroressistència que posseixen, tals com capes de teixits suberosos que protegeixen del pas del foc, com el que tenen les alzines sureres (Quercus suber), o bé la presència de parts subterrànies que facilitaran el rebrot, com per exemple en el cas dels cirerers d'arborç (Arbutus unedo) o els brucs (Erica sp.) poden fer que al llarg dels propers mesos, per poc que plogui, el paisatge torni a tenir la presència del color verd i en un termini d'uns dos o tres anys, el bosc tornarà a recuperar un bon aspecte, malgrat que en el cas de les coníferes, aquesta recuperació serà més lenta, ja que tindran que aparèixer exemplars nous a partir de les llavors que hagin pogut restar.

Malauradament, es preveu que el perill d'incendi continuï siguent molt alt al llarg de les properes setmanes, sobretot al Pirineu i a l'Empordà.


Imatges captades a la Baga del Montclar, a prop de l'abocador de Solius entre Sta. Cristina d'Aro (Baix Empordà) i Llagostera (Gironès):





Imatge mostrada al programa Espai Terra de TV3.

Fem vacances

L'Alguer, ciutat catalana

L'Alguer.


L'Alguer és una petita ciutat de la província de Sàsser (Sardenya) que encara conserva una variant dialectal del català, així com nombroses tradicions catalanes. Al llarg dels seus carrers i monuments, i en qualsevol racó, trobem referències als temps en què aquest emplaçament es trobava sota el domini de la Corona Catalano-Aragonesa. Sense gaire esforç, podem trobar-nos amb molta gent que encara parla l'alguerès , tal com vaig poder constatar.



La Senyera onejant a l'Ajuntament de l'Alguer al costat de la bandera italiana i la de la Unió Europea.


El seu terme municipal té una extensió de 224,9 km2, amb més de 43.000 habitants.
Fundada pels genovesos el s. XII, fou possessió de la família genovesa dels Dòria durant dos segles, amb la breu interrupció d'una conquesta pisana (1283-1284).

El 1354, després d'un llarg setge, enclavat en una de les batalles de la Guerra venecianogenovesa, la ciutat de l'Alguer fou conquerida per Pere IV, el Cerimoniós. La població, expulsada de la vila, fou substituïda íntegrament amb gent catalana provinent del Penedès i el Camp de Tarragona, assegurant d'aquesta manera una ciutat lleial a Pere el Cerimoniós. Com Gènova havia ajudat els adversaris de la Corona d'Aragó a Sardenya, Pere el Cerimoniós va entrar a la guerra al costat de Venècia i de l'Imperi bizantí.

L'inici de la conquesta de l'Alguer s'inicià quan la flota de Bernat II de Cabrera, sota les ordres del rei Pere el Cerimoniós, derrotà el 27 d'agost del 1353 a la genovesa al Port del Comte, a les afores de l'Alguer.



Portalada d'estil goticocatalà a la Catedral de Santa Maria.


La derrota genovesa va permetre la conquesta de l'Alguer a Bernat II de Cabrera, que va deixar de capità Gispert de Castellet amb una guarnició i va marxar amb els presoners, les galeres pròpies i les capturades en direcció a Càller, però tan bon punt Bernat de Cabrera va marxar, la ciutat es rebelà massacrant la guarnició, i Gispert de Castellet va fugir. Quan va conèixer la situació a l'Alguer, Bernat II de Cabrera va atacar derrotant als revoltats a la batalla de Quart, però va ordenar evacuar l'illa davant de la importància de la revolta. Tement la resposta catalana, Gènova va enviar un nombrós contingent toscà, genovès i llombard, però Pere el Cerimoniós va conquerir l'Alguer l'any següent.

L'estol reial, composat per 100 galeres i 12.000 homes es va concentrar a Roses, d'on va sortir el 15 de juny del 1354, arribant a l'Alguer el 22 de juny, on es van unir 30 galeres venecianes que van iniciar el setge el 24, contra una ciutat defensada per sards i genovesos.




La Senyera en un retaule de la Catedral de Santa Maria.



La Moreneta no pot mancar en cap ciutat catalana.


Tan sota la dominació catalanoaragonesa, com sota la dominació de la Corona Espanyola fins el 1720, la ciutat, poderosament fortificada, continuà tenint, durant un llarg període, una posició i una importància estratègica fonamental. En efecte, representava el punt més avançat en el Mediterrani occidental del Regne d'Aragó i del Regne d’Espanya, després.

El casc antic, ha guardat les seves característiques arquitectòniques i urbanístiques fins a dia d'avui. Una d'elles és el desenvolupament homogeni de l'alçada de les cases, al llarg dels carrerons estrets. Això es deu al fet que la ciutat durant molts segles, va ser una fortalesa i les despeses per a l'ampliació de les fortificacions eren molt grans, tot això unit al fet que tenia unes característiques topogràfiques poc favorables per ampliar l'emmurallat, per tant, l'arquitectura civil va haver de desenvolupar-se verticalment, aprofitant els pocs espais de dins de la ciutat.



Placa de nom de carrer en català i italià.



Campanar gòtic de la catedral de Santa Maria sobresortint d'un carrer estret.


Tal com s'ha dit abans, el català a l'Alguer queda palès no només per la llengua i les tradicions, sinó també pels monuments que, justament, sovint "parlen català"., els dos campanars bessons de la Catedral de Santa Maria i de Sant Francesc, però també en els diversos palaus construïts en estil goticocatalà.

La presència jueva a l'Alguer, era molt important i durà fins a la seva expulsió el 1492, decretada en tots els territoris de la Corona Espanyola. Encara queda el seu rastre en el palau Carcassona, al carrer de les Monges (via Sant’Erasmo), que rep el nom de la més important família jueva, alguns elements de la qual es convertiren al cristianisme, per tal d'evitar l'expulsió i la pèrdua de les seves riqueses i negocis aquí.



Claustre del convent de Sant Francesc.



Placa de carrer amb nom català i italià.



Vista de l'Alguer amb la imponent Torre Sulis o Torre de l'Esperó Reial a la dreta i cumulus al cel.


A la vista general de l'Alguer que veiem a sobre aquestes línies, ressalta a mà dreta la Torre de l'Esperó Reial pertanyent a l'antiga muralla. Avui dia també es coneix amb el nom de "Torre de Sulis"., aquest nom se li va donar després de la revolució, ja que hi va ser empresonat durant 22 anys el militar Vincenzo Sulis.

Construïda en la primera meitat del segle XVI, va ser un dels bastions de la fortificació de l'Alguer i és sens dubte, una de les torres més majestuoses de les muralles de la ciutat, amb un gruix superior a 6 metres. Està composta per tres pisos alts, aguantats amb el suport d'enormes costelles., tots els plans estan units entre si a través d'una escala de tall en forma d'hèlix unida a la paret.

Al costat de la torre trobem uns grans canons col·locats a principis del 1970, després d'haver estat recuperats d'un vaixell enfonsat davant les costes de l'Alguer l'any 1500.



Cumulus al cel de l'Alguer.



Torre de la Porta de Terra amb la senyera al cim.


Una altre de les torres més importants que flanquejen l'Alguer és la torre de la Porta de Terra. Aquesta torre era la Porta Reial, és a dir, l'entrada principal de la ciutat, coronada per l'escut de la Corona d'Aragó, actualment conservat al seu interior. La porta, que restava tancada al vespre, va permetre l'entrada i sortida de la ciutat per via terrestre fins al final del segle XIX, quan la ciutat va ser desmilitaritzada. La torre fou iniciada el 1360, tot i que per la seva tipologia pertany al segle quinze, amb un portal format en blocs quadrats de pedra sorrenca i una estructura perimetral feta amb la tècnica "a sacco".



Rellotge de Sol situat a la Plaça del Pou Vell. Data del 1866.


Els Jueus algueresos construiren la Torre de la Porta de Terra. Aquesta comunitat fou la més rica i important de Sardenya a l'Edat mitjana, juntament amb la de Càller; disposaren de sinagoga, edificada el 1381, i cementiri, construït el 1383, que foren ampliats en segles successius.

Entre els segles XIV i XV, els jueus de l'Alguer gaudiren d'àmplies llibertats i contribuïren decisivament al desenvolupament econòmic i cultural de la ciutat.



En tota la ciutat apareixen nombroses botigues especialitzades en l'artesania del corall. Actualment aquesta activitat segueix sent molt important, amb raó la costa de l'Alguer s'anomena "La Costa del Corall".

Sense rastre de pluges

Mapa de ratxes de vent del nord previstes pel dilluns 5 de març.


Tot just acabem de deixar enrera un dels hiverns més secs des que es recullen dades en la majoria d'observatoris catalans.
Malauradament, la primavera climatològica que encetem avui, recordem que en meteorologia la primavera compren els mesos de març, abril i maig sencers, no sembla que ens hagi de portar cap pertorbació que regui de forma generosa i general les terres i conreus assedegats del nostre país., tot el contrari, segons els mapes d'avui, encara tindrem més sequera, ja que la tramuntana es vol tornar a fer present de forma intensa a partir del dilluns, això si, abans que entri no hem de descartar algun ruixat inconnex que no alleugirà gaire la situació de manques de pluges, ni molt menys. Aquesta nova entrada de la tramuntana vindrà propiciada per un posicionament transitori de l'anticicló de les Azores en direcció nord-sud, fet que permetrà l'entrada d'aire fred polar àrtic i la formació d'una borrasca al Golf de Gènova que impulsarà aquests vents del nord.

Com que la massa d'aire que ens visitarà serà força freda, d'uns 0/-3º C a 850 hpa, les temperatures en superfície també devallaran i es situaran en valors més adients per aquestes dates. Caldrà esperar una situació molt més complicada a l'est d'Europa, on altre vegada les temperatures podran baixar fins a valors propers als que assoliren les dues primeres setmanes de febrer, però sense arribar a aquells extrems, ja que allí hi hauran isotermes d'uns -15º C a 850 hpa, provinents altre vegada de Sibèria.

A casa nostre es preveu que aquesta devallada dels termòmetres sigui transitòria i es recuperin els valors actuals a finals de la setmana pròxima, situació força habitual en el mes de març, on les termòmetres poden patir molts alts i baixos.

Pel que fa a les dades d'avui dijous a Palamós., temperatura màxima 15,6º C, mínima 5,7º C. Estat del cel amb mala visibilitat degut a la presència de boirina. Vent de component sud a 5/10 km/h de mitjana, ratxa màxima 19 km/h. Estat de la mar amb marejol mar endins i mar arrissada o una mica de marejol de tarda arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1024 hpa, mínima 1020 hpa. Humitat relativa màxima 91 %, mínima 60 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.



Mapa de temperatura a 850 hpa prevista per dimarts a les 12:00h.


Previsió per aquest divendres

A Palamós preveiem un altre dia plàcid i anticiclònic. Poden tornar a aparèxier algunes boirines o algun banc de boira costanera, juntament amb núvols alts decoratius. A la resta de la demarcació cal esperar un dia assolellat, amb algunes boirines costaneres i bancs de boira matinal a les fondalades de l'interior.

La temperatura màxima pot pujar fins a 15/18º C a la costa, fins a 18/23º C a l'interior i fins a 9/16º C a l'interior. La mínima pot baixar fins a 5/9º C a la costa, fins a 0/4º C a l'interior i fins a -3/4º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component sud-oest a 4/8 nusos, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí hi haurà vent de garbí a 10/14 nusos. A la tarda preveiem vent de garbí a 14/18 nusos. A la nit s'espera vent de llebeig a 12/16 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol generalitzat, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí tindrem entre marejol o maror generalitzada (ones superiors a 0,5 m). A la tarda preveiem maror generalitzada. A la nit hi haurà una situació semblant.



Mapa de vent en superfície previst per divendres a la tarda. Es preveu garbinada.

Imatges del 29 de febrer

Borinot (Bombus terrestris) libant flors de romaní (Rosmarinus officinalis).


La jornada plàcida que ens acompanyà el dimecres 29 de febrer, ens regalà algunes imatges que mostren la bonança d'aquesta data curiosa, que amb excepcions, es repeteix cada quatre anys.

Aprofitant la gran floració que ha experimentat el romaní, degut als dies assolellats i a les temperatures agradables a migdia, trobem molts exemplars de borinots (Bombus terrestris) libant les flors d'aquesta planta aromàtica.

El borinot (Bombus terrestris) és un insecte de la família dels àpids pertanyent al gènere Bombus. Es tracta del més comú a Europa i també als Països Catalans. El seu nom específic "terrestris" fa referència a que desenvolupa les seves colònies sota terra, en nius abandonats de petits rosegadors.

Es caracteritza per tenir el final de l'abdomen de color blanc i per ser un borinot de mida molt gran. La reina fa de 2 a 2,7 cm de llarg, mentre que les obreres fan d'1,5 a 2 cm. Pot volar fins a 13 km del seu niu però normalment la distància es redueix fins a 5 km.

Els primers borinots d'aquest tipus que es veuen a la primavera (també a l'hivern en clima mediterrani) són les reines, ja que aquest és l'únic membre de la colònia que hiverna. La reina és molt més gran que les obreres que apareixen més tard. Des que la reina troba una font de nèctar adequada (per exemple d'ametller) comença a buscar un lloc adient per fer el niu.

Dins els nius la reina construeix uns recipients amb forma d'àmfora per emmagatzemar nèctar i també fa un magatzem de pol·len.

La reina pon una petita quantitat d'ous. Una vegada que els ous eclosionen té cura de les larves alimentant-les amb nèctar i pol·len. Les larves faran una pupa i quan hagin passat dues setmanes més emergiran les primeres obreres, les quals sortiran a buscar aliment per la colònia i tindran cura de les larves. La majoria de les obreres recullen el nèctar i el pol·len de plantes a pocs metres del niu.
Cap a finals d'estiu la reina pon ous no fertilitzats que originaran mascles, els quals només agafen aliment per a ells mateixos i finalment s'aparellaran amb les reines.

Altres ous, les larves dels quals reben alimentació més rica que la resta, esdevindran noves reines. Sembla que l'aparellament en els cas de Bombus terrestris és amb un únic mascle, l'abella de la mel i la majoria dels àpids, en canvi, tenen un aparellament múltiple.
Quan arriba la tardor, amb l'arribada d'un temps fred, moren tots aquests borinots excepte les reines que seran les que fundaran una nova colònia.



Diferentes espècies d'algues exposades a la superfície degut al fenomen de les minves.


Coincidint amb el baix nivell que presenten les aigües marines, podem veure molt clarament, algunes de les espècies d'algues més abundants que poblen la zona mediolitoral, situada a la frontera entre la superfície i el nivell de l'aigua.
En aquesta zona batuda per les ones, apareix una bioconstrucció de “Trottoir”, formada per un agregat en forma de tal·lus (aparell vegetatiu d'organització relativament simple, pluricel·lular, amb parts poc o molt diferenciades morfològicament i funcionalment, propi de la majoria de les algues pluricel·lulars i dels fongs) format per l'alga coral·linàcia Lithophyllum tortuosum, que va incorporant Ca CO3 (carbonat càlcic) a la seva estructura
cel·lular i forma aquestes construccions que poden arribar a formar unes terrasses de més d'un metre.

Aquesta espècie és molt característica de zones amb molta agitació causada per l'onatge; a més a més, perquè aquesta alga coral·linàcia arribi a formar una terrassa ha de ser en zones amb un determinat tipus de substrat i molta inclinació.
Convivint amb aquesta comunitat apareixen més espècies com Cystoseira mediterranea, coneguda popularment com a "raïma" (algues brunes) i la Corallina elongata (algues rosades calcificades) que proliferen a sobre mateix del tal·lus de Lithophyllum.



Observeu com es distingeixen molt clarament el color de les algues brunes o "raïma" i les algues rosades calcificades.



Cirrus fibratus vertebratus i branques despullades de lledoner (Celtis australis).


Deixem el mar i ara ens fixem amb el cel. Entre els 6.000/10.000 metres d'alçada, es podia veure el desplaçament d'una gran quantitat de cirrus en direcció nord-sud.
Aquest núvols alts, apareixien sota l'aparença de plomalls o en forma de masses filamentoses més o menys organitzades, les quals defineixen prou bé el terme "cel enterenyinat", usat per definir aquestes pinzellades de núvols alts que no impedeixen del tot l'acció solar.

La majoria d'aquests cirrus corresponien a les espècies fibratus i spissatus, i a la subespècie vertebratus. Com es pot comprobar, encara que l'anticicló no ens aporti gaire moviment meteorològic, amb una simple observació la natura sempre ens mostra coses molt interessants.