Borinot (Bombus terrestris) libant flors de romaní (Rosmarinus officinalis).
La jornada plàcida que ens acompanyà el dimecres 29 de febrer, ens regalà algunes imatges que mostren la bonança d'aquesta data curiosa, que amb excepcions, es repeteix cada quatre anys.
Aprofitant la gran floració que ha experimentat el romaní, degut als dies assolellats i a les temperatures agradables a migdia, trobem molts exemplars de borinots (Bombus terrestris) libant les flors d'aquesta planta aromàtica.
El borinot (Bombus terrestris) és un insecte de la família dels àpids pertanyent al gènere Bombus. Es tracta del més comú a Europa i també als Països Catalans. El seu nom específic "terrestris" fa referència a que desenvolupa les seves colònies sota terra, en nius abandonats de petits rosegadors.
Es caracteritza per tenir el final de l'abdomen de color blanc i per ser un borinot de mida molt gran. La reina fa de 2 a 2,7 cm de llarg, mentre que les obreres fan d'1,5 a 2 cm. Pot volar fins a 13 km del seu niu però normalment la distància es redueix fins a 5 km.
Els primers borinots d'aquest tipus que es veuen a la primavera (també a l'hivern en clima mediterrani) són les reines, ja que aquest és l'únic membre de la colònia que hiverna. La reina és molt més gran que les obreres que apareixen més tard. Des que la reina troba una font de nèctar adequada (per exemple d'ametller) comença a buscar un lloc adient per fer el niu.
Dins els nius la reina construeix uns recipients amb forma d'àmfora per emmagatzemar nèctar i també fa un magatzem de pol·len.
La reina pon una petita quantitat d'ous. Una vegada que els ous eclosionen té cura de les larves alimentant-les amb nèctar i pol·len. Les larves faran una pupa i quan hagin passat dues setmanes més emergiran les primeres obreres, les quals sortiran a buscar aliment per la colònia i tindran cura de les larves. La majoria de les obreres recullen el nèctar i el pol·len de plantes a pocs metres del niu.
Cap a finals d'estiu la reina pon ous no fertilitzats que originaran mascles, els quals només agafen aliment per a ells mateixos i finalment s'aparellaran amb les reines.
Altres ous, les larves dels quals reben alimentació més rica que la resta, esdevindran noves reines. Sembla que l'aparellament en els cas de Bombus terrestris és amb un únic mascle, l'abella de la mel i la majoria dels àpids, en canvi, tenen un aparellament múltiple.
Quan arriba la tardor, amb l'arribada d'un temps fred, moren tots aquests borinots excepte les reines que seran les que fundaran una nova colònia.
Diferentes espècies d'algues exposades a la superfície degut al fenomen de les minves.
Coincidint amb el baix nivell que presenten les aigües marines, podem veure molt clarament, algunes de les espècies d'algues més abundants que poblen la zona mediolitoral, situada a la frontera entre la superfície i el nivell de l'aigua.
En aquesta zona batuda per les ones, apareix una bioconstrucció de “Trottoir”, formada per un agregat en forma de tal·lus (aparell vegetatiu d'organització relativament simple, pluricel·lular, amb parts poc o molt diferenciades morfològicament i funcionalment, propi de la majoria de les algues pluricel·lulars i dels fongs) format per l'alga coral·linàcia Lithophyllum tortuosum, que va incorporant Ca CO3 (carbonat càlcic) a la seva estructura
cel·lular i forma aquestes construccions que poden arribar a formar unes terrasses de més d'un metre.
Aquesta espècie és molt característica de zones amb molta agitació causada per l'onatge; a més a més, perquè aquesta alga coral·linàcia arribi a formar una terrassa ha de ser en zones amb un determinat tipus de substrat i molta inclinació.
Convivint amb aquesta comunitat apareixen més espècies com Cystoseira mediterranea, coneguda popularment com a "raïma" (algues brunes) i la Corallina elongata (algues rosades calcificades) que proliferen a sobre mateix del tal·lus de Lithophyllum.
Observeu com es distingeixen molt clarament el color de les algues brunes o "raïma" i les algues rosades calcificades.
Cirrus fibratus vertebratus i branques despullades de lledoner (Celtis australis).
Deixem el mar i ara ens fixem amb el cel. Entre els 6.000/10.000 metres d'alçada, es podia veure el desplaçament d'una gran quantitat de cirrus en direcció nord-sud.
Aquest núvols alts, apareixien sota l'aparença de plomalls o en forma de masses filamentoses més o menys organitzades, les quals defineixen prou bé el terme "cel enterenyinat", usat per definir aquestes pinzellades de núvols alts que no impedeixen del tot l'acció solar.
La majoria d'aquests cirrus corresponien a les espècies fibratus i spissatus, i a la subespècie vertebratus. Com es pot comprobar, encara que l'anticicló no ens aporti gaire moviment meteorològic, amb una simple observació la natura sempre ens mostra coses molt interessants.
