29 i 30 de juny: la forta calor provoca miratges

Curiós miratge observat hair al migdia a La Fosca, on veiem els objectes distorsionats i els seus reflexos a sobre l'asfalt. 

Com segurament haureu observat durant aquests dies d'onada de calor, a les hores més càlides es poden veure unes curioses imatges sobre l'asfalt de les carreteres. Des de basses d'aigua que no existeixen, a objectes distorsionats, misteriosos reflexos i coses fora de lloc.
Tot això no són res més que miratges causats per la forta insolació que ens envaeix. Tal com podeu veure a les fotos que vaig realitzar ahir al migdia a la carretera de La Fosca, es podien observar coses molt curioses si miràvem de lluny, les quals es poden captar molt bé amb una càmera fotogràfica.

A la foto que obre aquest article veiem uns cotxes distorsionats i altres elements, així com els seus reflexos en unes basses d'aigua inexistents.
A la imatge següent sembla com si el mar s'enfilés carretera amunt i els fanals entressin dins l'aigua.

Aquests fenòmens òptics, anomenats miratges, apareixen quan la calor de l'estiu és sufocant, sobretot al damunt de carreteres, on sembla que l'asfalt estigui entollat ​​i s'hi reflecteixi el cel i objectes diversos.

Perquè es produeixi un miratge cal que els rajos del Sol es refractin, o el que és el mateix, que desviïn la seva trajectòria en passar per un mitjà com és el cas de l'aire calent.

La densitat de l'aire depèn de la temperatura, així doncs, perquè es produeixi el miratge la temperatura de l'aire en una àrea relativament petita ha de variar de manera significativa.
Quan el raig de llum passa d'un aire menys dens a un de més dens, o viceversa, es produeix la refracció i la distorsió de la projecció dels objectes cap avall, produint miratges inferiors (en climes freds es poden donar miratges superiors).

En el cas de les carreteres, el miratge es produeix quan la superfície de l'asfalt s'escalfa igual que els primers metres d'aire que estan en contacte amb ella. Com a conseqüència d'això la llum es refracta cap avall i es projecta la imatge del cel o altres objectes sobre la superfície de la carretera, com si fos un mirall.

A la foto següent veiem un altre exemple d'aquest fet. Fixeu-vos com els objectes apareixen distorsionats  i sembla que es reflecteixin a sobre una bassa imaginària que hi ha a la carretera.

En altre ordre de coses, ahir dimarts 30 de juny, per si encara no havia fet prou calor, el vent de garbí que estava anunciat, va entrar de manera reescalfada cap a l'interior de la comarca baixempordanesa.
Aquest fet, juntament amb el temps assolellat i la bombolla d'aire càlid provinent del Sàhara, van fer que la temperatura màxima es disparés fins als 36ºC a Monells.
A la costa, tot i que la temperatura màxima va quedar molt més aturada degut a l'efecte del mar, la sensació de xafogor era d'uns 40ºC al migdia, amb una humitat relativa del 90% i una temperatura màxima de 27,3ºC a La Fosca.

Així mateix, si ens fixem més detalladament en les temperatures màximes registrades ahir dimarts al Baix Empordà, aquestes van ser entre 2 i 3 graus més baixes a la costa, però a l'interior pujaren més d'un grau en alguns punts, com a Monells, i en d'altres baixaren algunes dècimes, com a La Bisbal d'Empordà.
Els registres oscil·laren entre els 35,9ºC de Monells, com a màxima més alta, i els 26,6ºC de Palamós, com a màxima més baixa.
Així mateix, les mínimes van ser algunes dècimes més baixes, excepte a Torroella de Montgrí, on baixaren 2 graus. Els 17,0ºC de Torroella de Montgrí foren la mínima més fresca, i els 24,3ºC de Sant Feliu de Guíxols, es quedaren com a mínima més elevada. Dades de Meteoclimatic i Meteocat 

Màximes registrades ahir dimarts 30 de juny al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 35,9ºC (17,9ºC)., La Bisbal d'Empordà 33,4ºC (17,7ºC)., La Tallada d'Empordà 33,4ºC (17,4ºC)., Torroella de Montgrí 31,1ºC (17,0ºC)., Castell d'Aro 29,1ºC (19,0ºC).

A la resta del país destaquen els 39ºC de Lleida, els 38,2ºC de Tremp o els 37,5ºC d'Artés.

Altres dades meteorològiques d'ahir dimarts 30 de juny del 2015 a Palamós., temperatura màxima 26,6ºC, mínima 22,6ºC. Estat del cel: matí i migdia asserenats., tarda de sol i 1/8 St passatger., vespre arribada de 2/8 Ac i 2/8 St., banc de boira o núvols baixos cap al sector de les Gavarres (Puig Cargol), base del núvol a 200 metres d'alçada. Vent: fins les 10:00h vent de component variable a 2/5 km/h de mitjana., a partir de llavors vent del E i SE, a 10 km/h de mitjana., a partir de les 14:00h vent del SSO, a 15 km/h de mitjana., a partir de les 21:00h vent del E i SE, a 5 km/h de mitjana. Ratxa màxima 27 km/h SSO. Estat de la mar amb mar plana o arrissada al matí i marejol a la tarda., mar endins hi havia marejol (onatge sig. de 0,23 metres a les 08:00h davant del cap de Begur i de 0,35 metres a les 20:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1017hPa, mínima 1015hPa. Humitat relativa màxima 93%, mínima 49%. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)

Ambient de ple estiu ahir dimarts a La Fosca.

Temps assolellat i banyistes a La Fosca ahir dimarts, amb aigües cristal·lines.


Per finalitzar el resum meteorològic, només falta agregar que el passat dilluns 29 de juny, els protagonistes van continuar sent el sol i les altes temperatures.
Moltes de les màximes de la demarcació gironina s'enfilaren altre vegada fins als 35ºC, com per exemple els 35,3ºC del Pantà de Darnius-Boadella, els 35,1ºC de Banyoles, els 35,0ºC de Navata o els 35ºC de Girona.
Cap a Lleida i a l'interior de Barcelona encara va fer més calor, amb els 37ºC de Lleida-la Bordeta o els 37ºC d'Artés.

Pel que fa a les temperatures màximes que tingueren lloc el passat dilluns al Baix Empordà, aquestes van ser entre 2 i 3 graus més altes que les del dia abans.
La màxima més alta va registrar 34,5ºC a Monells, per contra, la màxima més curta foren els 28,8ºC de Sant Feliu de Guíxols.
Per la banda de les mínimes, trobem que van ser 2 graus més altes de mitjana, amb els 18,1ºC de Monells, com a mínima més fresca, i els 24,2ºC de Calonge-Mas Pallí, com a mínima més alta. Dades de Meteoclimatic i Meteocat

Màximes registrades del passat dilluns 29 de juny al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 34,5ºC (18,1ºC)., La Bisbal d'Empordà 34,0ºC (18,2ºC)., La Tallada d'Empordà 33,3ºC (18,6ºC).,  Torroella de Montgrí 32,2ºC (19,3ºC)., Castell d'Aro 31,4ºC (18,9ºC).

Altres dades meteorològiques del passat dilluns 29 de juny del 2015 a Palamós., temperatura màxima 29,9ºC, mínima 22,9ºC. Estat del cel serè tot el dia.Vent: fins les 10:00h va bufar vent de direcció variable a 2 km/h de mitjana., a partir d'aleshores vent del E i NE, a 5/10 km/h de mitjana., a partir de les 15:00h vent del S, a 10 km/h de mitjana. Ratxa màxima 21 km/h S. Estat de la mar amb mar plana o arrissada al matí i al vespre, i un xic de marejol a la tarda., mar endins hi havia marejol (onatge sig. de 0,47 metres a les 08:00h davant del cap de Begur i de 0,23 metres a les 18:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1020hPa, mínima 1018hPa. Humitat relativa màxima 81%, mínima 40%. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)

Mapa de temperatures a 850hPa d'ahir dimarts al migdia. Veiem com ens envaeix una potent bombolla d'aire càlid que prové del Sàhara.

Aquesta nit nova conjunció planetària

Les darreres nits, si us hi heu fixat, s'han tornat a observar els planetes Júpiter i Venus com dos estels molt junts i especialment billants, mirant cap a l'oest.
Aquest mes de juny s'ha produït un autèntic ball entre aquests dos planetes i el nostre satèl·lit, un moviment que no vol acabar-se.
La propera nit està previst que els dos planetes arribin al seu màxim acostament, amb una separació angular menor que la mida d'un diàmetre lunar.
Aquesta conjunció astronòmica tan particular es produirà a les 06:00 hores de l'1 de juliol, però el millor moment per observar l'esdeveniment serà avui al vespre i fins al voltant de les 22.30h, quan Júpiter i Venus semblaran unir-se en un sol estel brillant.

Per observar l'esdeveniment no es necessitarà cap eina i es veurà molt bé a simple vista, degut a la gran brillantor de Venus, l'estrella més brillant al cel, amb una magnitud -4,1.
La proximitat dels dos planetes serà un efecte de perspectiva: Venus es troba a uns 80 milions de quilòmetres de la Terra i Júpiter a més de 904 milions quilòmetres.
Les conjuncions entre Júpiter i Venus no són un fet estrany, a causa de la inclinació de la seva òrbita: des de l'agost del 2014 fins a l'octubre del 2015 aquesta conjunció es durà a terme 3 vegades.

I apunteu la següent data: l'any que ve,  el 27 d'agost del 2016, es preveu que estiguin separats per només 0,06 graus, és a dir, pràcticament solapats.

27 i 28 de juny: l'onada de calor deixa màximes de 35ºC a Girona i 40ºC a Lleida

Banyistes mirant de refrescar-se per aguantar la calorada d'ahir diumenge. Foto mostrada a l'Espai del Temps de TV3.


L'onada de calor que afecta bona part del país, ja ha deixat màximes de 35ºC en algunes localitats de les comarques gironines durant el passat cap de setmana, a més, també s'han registrat molts valors al voltant dels 34ºC sota un sol impassible.
A la costa, gràcies a la marinada, les màximes han quedat més aturades, com per exemple els 26,7ºC que vàrem tenir ahir diumenge a Palamós., no obstant, l'elevada humitat relativa ha augmentat la sensació de xafogor, fent que els nostre cos hagi notat temperatures al voltant dels 40ºC al migdia.
Cal destacar que, a part de sol i calor, està previst que demà dimarts el vent de garbí augmenti encara més d'intensitat. A Palamós, el vent del sud o sud-oest podrà arribar als 13/15 nusos de mitjana al llarg de la tarda del dimarts, amb alguna ratxa de 20 nusos, provocant que s'aixequi maror a la badia.

En relació al temps passat, ahir diumenge 28 de juny, a Palamós vàrem tenir una jornada assolellada i sotmesa a una forta estuba.
El mercuri no ens donà cap respir i altre vegada s'enfilà fins als 34ºC en nombroses localitats gironines, amb nits tropicals a la costa (mínimes superiors als 20ºC).
A les localitats de Mieres, Mata, Llagostera, La Vall d'en Bas, Darnius, Castelló d'Empúries o a Boadella d'Empordà, entre d'altres, van tenir 34ºC de màxima, i en moltes d'altres arribaren als 33ºC. Dades de Meteoclimatic

A la resta del país destaquen els 40ºC registrats a Serós (Segrià), els 39,3ºC de Lleida (Segrià) o els 38ºC de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) o els 38ºC de Tremp (Pallars Jussà). Dades de Meteocat

Temps assolellat i càlid a cala Margarida ahir diumenge a la tarda, amb un xic de marejol aixecat per la marinada.


Pel que fa a les temperatures màximes que tingueren lloc ahir diumenge al Baix Empordà, aquestes van ser gairebé calcades a les del dia anterior.
Els 32,8ºC de Monells foren la màxima més alta, en canvi, els 26,3ºC de Sant Feliu de Guíxols van ser la màxima més curta.
Per la banda de les mínimes, aquestes van ser entre 0,5/1 grau més baixes de mitjana cap a l'interior, comparades amb les del dia abans, però a Palamós va pujar 6 dècimes. Els 16,1ºC de Monells foren la mínima més fresca, i els 22,8ºC de Calonge-Mas Pallí es quedaren com a mínima més alta. Dades de Meteoclimatic i Meteocat

Màximes registrades ahir diumenge 28 de juny al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 32,8ºC (16,1ºC)., La Bisbal d'Empordà 31,9ºC (16,5ºC)., La Tallada d'Empordà 30,1ºC (16,5ºC)., Torroella de Montgrí 30,0ºC (17,0ºC)., Castell d'Aro 28,1ºC (17,6ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir diumenge 28 de juny del 2015 a Palamós., temperatura màxima 26,7ºC, mínima 21,7ºC. Estat del cel dominat pel sol, amb aparició de núvols alts a la tarda, amb entre 1/8 i 2/8 Ci. Vent: fins les 09:00h vent del O i NO a 2/5 km/h de mitjana., a partir de llavors vent de component E i SE, a 5/10 km/h de mitjana., a partir de les 18:00h vent del SSO, a 10 km/h de mitjana., a partir de les 23:00h vent de direcció variable a 2 km/h de mitjana o calma. Ratxa màxima de vent 27 km/h SSO. Estat de la mar amb marejol, mar de fons del sud al matí i mar de vent de garbí a la tarda., mar endins hi havia maror o marejol, mar de fons del sud (onatge sig. de 0,7 metres a les 08:00h davant del cap de Begur i de 0,47 metres a les 20:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1018hPa, mínima 1017hPa. Humitat relativa màxima 79%, mínima 59%. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)

Aquests dies s'ha de mirar de fer passar la calor com es pugui, com per exemple banyant-se al mar.

Temps assolellat i la platja plena de banyistes el passat dissabte 27 de juny. Font: càmera del Temps de TV3 ubicada a Platja d'Aro.


Per concloure el resum meteorològic del cap de setmana, veurem com les temperatures màximes del passat dissabte 27 de juny van fer honor a l'onada de calor que ens afecta, ja que molts valors es van enfilar fins als 34 o 35 graus a la demarcació gironina, sobretot cap al prelitoral.

Algunes màximes registrades el passat dissabte a Girona, segons Meteocat i Meteoclimatic:

Vilablareix 35,5ºC., Juià-Els Àngels 35,2ºC, Girona 34,5ºC., Mieres 34,3ºC., Boadella d'Empordà 34,1ºC., Porqueres 34,0ºC., Fornells de la Selva 33,9ºC., Medinyà 33,9ºC., Llagostera-can Gotarra 33,8ºC., Banyoles 33,6ºC.

D'altre banda, si ens fixem més detalladament en les màximes registrades el passat dissabte 27 de juny al Baix Empordà, es va poder constatar com en alguns llocs aquestes van pujar al voltant d'un grau, com és el cas de Monells, i en d'altres van baixar 1ºC, com en el cas de Torroella de Montgrí, comparades amb les dades del dia anterior.
Els valors van oscil·lar entre els 32,8ºC de Monells, com a màxima més alta, i els 25,9ºC de Palamós-La Fosca, com a màxima més baixa.
Les mínimes, per la seva banda, van pujar uns dos graus de mitjana, amb els 16,8ºC de Monells, com a mínima més fresca, i els 22,2ºC de Calonge-Mas Pallí, com a mínima més alta. Dades de Meteocat i Meteoclimatic

Màximes registrades el passat dissabte 27 de juny al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 32,8ºC (16,8ºC)., La Bisbal d'Empordà 32,0ºC (17,0ºC)., La Tallada d'Empordà 29,7ºC (17,1ºC)., Torroella de Montgrí 29,4ºC (18,2ºC)., Castell d'Aro 29,4ºC (18,9ºC).

Altres dades meteorològiques del passat dissabte 27 de juny del 2015 a Palamós., temperatura màxima 26,9ºC, mínima 21,1ºC. Estat del cel dominat pel sol, amb intervals de núvols alts, amb entre 2/8 i 4/8 Ci i Cs. Vent: fins les 10:00h va bufar vent de direcció variable, a 5 km/h de mitjana., a partir de llavors vent del E i SE, a 5/10 km/h de mitjana., a partir de les 18:00h vent del S, a 5/10 km/h de mitjana., a partir de les 23:00h va bufar vent del NO a 2 km/h de mitjana o estones de calma. Ratxa màxima 21 km/h ESE. Estat de la mar amb un xic de marejol, mar de fons del sud., mar endins hi havia maror (onatge sig. de 0,59 metres a les 08:00h, de 1,05 metres a les 12:00h i de 0,82 metres a les 20:00h davant del cap de Begur). Pressió atmosfèrica màxima 1019hPa, mínima 1017hPa. Humitat relativa màxima 87%, mínima 52%. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)

Temps assolellat i la platja amb nombrosos banyistes el passat dissabte 27 de juny. Font: càmera web de Sant Antoni de Calonge.

Retalls d'història: els pous de glaç de les Gavarres i la PEG

Pou de glaç de can Terrades, situat al costat de la riera del mas Riera (Santa Cristina d'Aro).


Una de les moltes activitats econòmiques que tenien lloc en el massís de les Gavarres, va ser la recollida del gel i la neu mitjançant pous de glaç, durant els hiverns freds que hi havien antigament, una activitat que actualment seria impensable.
Els pous de glaç són construccions subterrànies grans i fondes, realitzades amb pedra i destinades a emmagatzemar gel i proveir-ne la població per al consum de tot l'any.

L'activitat dels pous de glaç es va desenvolupar durant el segles XVII, XVIII i XIX, coincidint amb un període molt fred que s'ha anomenat la Petita Edat de Gel (PEG). Els pous de glaç es construïen a les obagues i fondalades, ja que són indrets que tenen un microclima més fred.
L'origen del gel podia ser la neu, tot i que majoritàriament provenia del glaç format a les basses de rieres properes durant les nits gèlides d'hivern. Aquest gel era serrat en blocs de mides preestablertes i guardat curosament a l'interior de les construccions.
Els blocs de glaç o de neu compactada s'introduïen dins el pou, on l'ambient es manté fresc fins i tot a l'estiu, separats entre ells per capes de branques o de palla. El pou s'omplia completament i es mantenia ben tapat. Quan hi havia comandes, el pou s'obria de nit i se'n treia el gel, llavors els traginers, amb les seves tartanes, se l'enduien ben embolicat. El glaç s'utilitzava per conservar els aliments, en especial el peix, per refrescar begudes, per fer gelats i, molt especialment, amb finalitats mèdiques.
A Palamós està documentat un intens comerç amb el gel que s'extreia de les Gavarres, tal com podeu llegir en el següent article en pdf:

El glaç d'origen natural va ser una matèria preuada i estratègica, sobretot per a la vida a la ciutat. Els pous de glaç van iniciar el seu declivi a finals del segle XIX, quan es va començar a difondre la fabricació de gel per mètodes artificials, tot i això, no va ser fins l'any 1932 que els darrers pous de glaç en actiu de Catalunya, els de l'Avencó a Tagamanent (Vallès Oriental), van deixar de treballar regularment.

A les Gavarres es poden trobar fins a una desena d'aquests elements patrimonials, alguns d'amagats entre les boscúries (com el de can Terrades) i d'altres molt ben conservats i visitables (com el Comú de La Bisbal): Pou de glaç de la font d'en Salomó (1) (La Bisbal d'Empordà)., Pou glaç de can Cals (Forallac)., Pou de glaç del Comú de la Bisbal (La Bisbal d'Empordà)., Pou de glaç del molí d'en Ribes (Cruïlles, Monells i St. Sadurní de l'Heura)., Pou de glaç del molí d'en Ribes (2) (Cruïlles, Monells i St. Sadurní de l'Heura)., Pou de glaç de la font d'en Salomó (2) (La Bisbal d'Empordà)., Pou de glaç de la riera de Cabanyes (Calonge)., Pou de glaç del castell de Camós (Cruïlles, Monells i St. Sadurní de l'Heura)., Pou de glaç de Monells (Cruïlles, Monells i St. Sadurní de l'Heura)., Pou de glaç de can Terrades (Santa Cristina d'Aro).

Pou de glaç de can Terrades (Santa Cristina d'Aro).


La Petita Edat de Gel

La Petita Edat de Gel (PEG) va ser un període fred que es va produir des de la meitat del segle XIV fins a la meitat del segle XIX. Amb la seva arribada es va posar punt final a una era extraordinàriament calorosa anomenada Òptim Climàtic Medieval. Es compongué de tres màxims, un al voltant del 1650, l'altre pels volts del 1770, i un darrer el 1850, a partir de llavors el clima del món va començar a escalfar-se novament i pot dir-se que la Petita Edat de Gel es va acabar en aquell moment.
Alguns científics creuen que el clima de la Terra encara s'està recuperant de la Petita Edat de Gel i que aquesta situació se suma a les preocupacions del canvi del clima causat per l'home.
Primer es va pensar que la PEG era un fenomen global, però més tard es desmentí. Bradley i Jones (1993), Hughes i Díaz (1994) i Crowley i Lowery (2000), descriuen la PEG com una època on l'Hemisferi Nord va tenir un modest refredament de menys de 1°C.

La Petita Edat de Gel va portar hiverns molt freds a moltes parts del món, però la documentació més completa està recollida a Europa i Amèrica del Nord. A mitjans segle XVII, l'avanç dels glaceres dels Alps suïssos va afectar pobles sencers. El riu Tàmesi, els canals i els rius dels Països Baixos es van glaçar sovint durant l'hivern, i les persones ho van aprofitar per a patinar.
L'hivern del 1780, el port de Nova York es va gelar, de tal manera que la gent podia caminar de Manhattan a Staten Island. El gel del mar de Nord que envolta Islàndia es va estendre diversos quilòmetres en totes direccions, produint el tancament dels ports de l'illa.

Els hiverns severs van afectar la vida humana. La població d'Islàndia va descendir a la meitat, i les colònies vikingues de Groenlàndia van desaparèixer. A Nord-amèrica, els nadius americans van protestar per l'escassetat de menjar.

Durant molts anys, la neu cobria el terra durant molts mesos. Moltes primaveres i estius eren freds i plujosos, encara que hi havia una gran variabilitat entre uns anys i altres. Les collites a tota Europa van haver d'adaptar-se a la curta estació de cultiu i hi havia molts anys de fam. Les violentes tempestes van causar inundacions massives i la pèrdua de vides, fonamentalment va afectar a danesos, alemanys, i les costes holandeses.

Pou de Glaç de Mas Cals. Font: http://pagines.uab.cat/megalits/content/pou-de-gla%C3%A7-de-mas-cals


La magnitud de les glaceres de muntanya era molt major i a Etiòpia i Mauritània, hi havia neu permanent a les crestes de les muntanyes, en nivells on això avui no succeeix.
Timbuctú, una ciutat important en la ruta de les caravanes transahariana, es va inundar 13 vegades com a mínim pel riu Níger; no hi ha cap arxiu que arreplegui inundacions semblants abans o després de la PEG.
A la Xina, a la Província de Kiangsi, es van abandonar cultius com les taronges, que necessiten un clima càlid, en indrets on havia existit durant segles. A Nord-amèrica, els primers colons europeus van informar  d'hiverns severs. Per exemple, el 1607 els gels van persistir en el Llac Superior fins al 8 de juny.

La Petita Edat de Gel va deixar la seva empremta en l'art del període; per exemple, en quadres del pintor flamenc Pieter Brueghel el Jove (1564-1638), la neu domina els paisatges dels pobles.
Una altra persona famosa que va viure durant la PEG va ser Antonio Stradivari, el conegut fabricant de violins. Els climes més freds van fer que la fusta dels arbres fos més densa; per això se li atribueix parcialment l'extraordinari to de les creacions de Stradivari.

Pou de glaç de can Terrades (Santa Cristina d'Aro).


Els científics han identificat dos causes que provocaren la Petita Edat de Gel, a part dels sistemes d'interacció oceà- atmosfera: una activitat solar disminuïda i una activitat volcànica augmentada.
Altres persones investiguen influències més ambigües, com per exemple la variabilitat natural del clima, i la influència humana.

Els esdeveniments de l'activitat solar van quedar gravats en el carboni radioactiu.
Durant el període 1645-1715, al mig de la Petita Edat de Gel, l'activitat solar reflectida en les taques solars era molt baixa, amb alguns anys on no hi havia cap taca solar. Aquest període de baixa activitat de les taques solars és conegut com el Mínim de Maunder. El mecanisme precís entre la baixa activitat de les taques solars i les temperatures fredes no s'ha establert, però la coincidència del Mínim de Maunder amb el període més profund de la Petita Edat de Gel suggereix que hi ha una connexió.
Altres indicadors de la baixa activitat solar durant aquest període són els nivells de carboni-14 i beril·li-10.

Al llarg de la Petita Edat de Gel el món va experimentar també una activitat volcànica elevada. Quan un volcà fa erupció, les seves cendres arriben a la part alta de l'atmosfera i es poden estendre fins a cobrir la terra sencera.
Aquests núvols de cendra fan que no arribi la radiació solar entrant, portant a una disminució de la temperatura a nivell mundial. Poden durar fins a dos anys després d'una erupció.
També s'emet sofre en forma de gas SO2 durant les erupcions. Quan el gas SO2 arriba a l'estratosfera es converteix en partícules d'àcid sulfúric que reflecteixen els rajos del Sol, reduint la quantitat de radiació que arriba a la superfície de la Terra.
L'erupció del Tambora de l'any 1815 a Indonèsia, va cobrir l'atmosfera de cendres; l'any següent, el 1816, va ser conegut com l'Any Sense Estiu, amb gel i neu al juny i al juliol a Nova Anglaterra i el Nord d'Europa.

Funcionament d'un pou de glaç. Font: viquipèdia.


Salas i altres (El nostre Esdevenidor Climàtic, 2001) mencionen que l'Ebre es va glaçar set vegades entre  el 1505 i el 1789. El 1788 i de nou el 1789, el riu va romandre glaçat durant quinze dies.
El llibre també menciona la presència d'una extensa xarxa de pous de glaç, que es van construir i van mantenir-se entre els segles XVI i XIX, alguns ubicats en àrees on no neva en l'actualitat ni un sol dia a l'any.

Hi ha també una àmplia evidència que durant aquest període les glaceres es van expandir pels Pirineus i han estat reculant des de llavors. És més, les restes de la glacera de Sierra Nevada que finalment va sucumbir al final del segle XX, es van originar en aquest moment, i no eren, com a vegades es diu, restes de l'última veritable Edat de Gel.
Les últimes veritables glaceres de Sierra Nevada i els Pics d'Europa es van fondre a finals del segle XIX. Es creu que les temperatures d'Europa durant l'anomenat Òptim Climàtic Medieval, entre els segles IX al XIII , foren entre 1 i 1,5°C superiors a la temperatura actual, suficient perquè aquestes glaceres, i inclús les dels Pirineus, s'hagueren fos.
Les actuals glaceres dels Pirineus es van formar principalment durant aquest període fred i han estat fonent-se lentament des de llavors. L'àrea de la superfície total de les glaceres a la vessant espanyola dels Pirineus ha descendit des de les 1.779 hectàrees del 1894 a les 290 que hi havien a l'any 2000.

26 de juny: l'estiu tòrrid s'afiança a l'Empordanet

Camps segats sota el sol d'ahir divendres, amb la vila medieval de Pals al fons de la imatge, El Quermany i núvols prims.


Ahir divendres 26 de juny, darrer dia de la Festa Major de Palamós, el sol va caure amb tot el seu pes a sobre els pobles de l'Empordanet.
Tal com podeu observar al recull d'imatges captades ahir divendres des de Sant Feliu de Boada, un nucli rural pertanyent al municipi de Palau-sator, el paisatge bucòlic amb els típics camps segats evocaven l'estació més tòrrida de l'any.

Aquesta estació que ja va entrar amb força el passat 21 de juny, sembla que no voldrà donar-nos cap respir en els propers deu dies.
Com ja us vaig avançar en un anterior article, la calor s'anirà incrementant de forma paulatina, gràcies a l'arribada d'una potent bombolla d'aire càlid procedent del desert del Sàhara, la qual ha de portar-nos temperatures màximes d'entre 25 i 30 graus a la Costa Brava Centre, amb notable sensació de xafogor i mínimes tropicals.
Cap a l'interior de la comarca s'assoliran els 34/36ºC a partir de demà diumenge i en dies posteriors, el més destacable serà la llarga durada d'aquesta calorada., amb la qual cosa, es podrà qualificar de forma oficial com a "onada de calor. De fet, ahir divendres ja es va arribar fins als 39ºC a Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre)., a la nostre comarca tampoc vam fer curt, ja que es va arribar fins als 32ºC a Monells.

Per fer-nos una idea d'aquesta onada de calor, tot seguit us poso el famós diagrama per conjunts del model GFS, conegut popularment com a " ensembles ", on s'observa com la línia mitjana dels diferents escenaris previstos, ens indica que les isotermes a 1500 metres d'altura estaran entre els 20 i 22 graus a la nostre latitud a partir del dilluns. Cal destacar que a l'oest del país es poden assolir isotermes de 25ºC a 850hPa i en superfície màximes de 40ºC o localment superiors.

Camps segats sota el sol d'ahir divendres, amb el massís del Montgrí al fons de la imatge.


Pel que fa a les temperatures màximes que tingueren lloc ahir divendres al Baix Empordà, aquestes van ser entre 2 i 4 graus més altes de mitjana.
Els 32,0ºC de Monells foren la màxima més alta, en canvi, els 25,7ºC de Palamós-La Fosca van ser la màxima més curta.
Per la banda de les mínimes, aquestes van ser entre 3 i 4 graus més elevades, amb els 14,7ºC de Monells, com a mínima més fresca, i els 20,0ºC de Sant Feliu de Guíxols, com a mínima més alta. Dades de Meteoclimatic i Meteocat

Màximes registrades ahir divendres 26 de juny al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 32,0ºC (14,7ºC)., La Bisbal d'Empordà 31,3ºC (14,9ºC)., La Tallada d'Empordà 30,8ºC (15,2ºC).,  Torroella de Montgrí 30,4ºC (15,8ºC)., Castell d'Aro 27,8ºC (16,8ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir divendres 26 de juny del 2015 a Palamós., temperatura màxima 26,2ºC, mínima 18,9ºC. Estat del cel: matí amb cel serè., migdia 2/8 Ci i Ac., tarda 3/8 o 4/8 Ci i 1/8 Ac., vespre augment nuvolós important amb entre 4/8 o 5/8 Ac, Sc i Cu. Vent: fins les 09:00h vent del NNO a 2 km/h de mitjana i estones de calma., a partir de llavors vent de component ESE, a 5/10 km/h de mitjana., a partir de les 18:00h vent del SSO, a 10/15 km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 29 km/h SSO. Estat de la mar amb mar plana o arrissada al matí, un xic de marejol a partir de les 18:00h., mar endins hi havia marejol (onatge sig. de 0,35 metres a les 08:00h davant del cap de Begur i de 0,35 metres a les 18:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1020hPa, mínima 1018hPa. Humitat relativa màxima 87%, mínima 56%. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)

Camps segats sota el sol d'ahir divendres i molí de vent. El garbí pot entrar reescalfat a l'interior de la comarca, però arran de mar pot frenar els termòmetres.

Camps segats sota el sol d'ahir divendres, amb la vila medieval de Pals al fons de la imatge.