Cel de neu i el creuer Azamara Pursuit amarrat al port de Palamós el passat diumenge 3 d'abril.
El primer creuer de la temporada es va trobar un ambient hivernal el passat diumenge 3 d'abril.
Segurament, els 300 passatgers que desembarcaren a la nostra vila esperaven trobar-se una temperatura molt més càlida durant el seu viatge pel Mediterrani.
La irrupció d'aire fred àrtic que es va iniciar els dies anteriors, es va mantenir ben viva entre nosaltres. De fet, el radiosondatge de Barcelona de les 13:00h va detectar l'isoterma de -32,9 ºC a 500 hPa i l'isoterma de -4,0 ºC a 850 hPa, uns valors més propis del cru hivern que no pas de principis d'abril.
Aquest aire excepcionalment fred per l'època de l'any es va barrejar amb un xic d'humitat procedent del Mediterrani, la qual cosa va fer crèixer la nuvolositat a la costa catalana i, fins i tot, cap a l'interior del país, amb algunes nevades sorpresa.
Els núvols estratificats descarregaren quatre volves de neu a cotes molt baixes. En diferents indrets elevats de la Serralada Litoral Catalana (en alguns llocs només per sobre dels 200 m) es va veure nevar de forma anecdòtica durant una estona, com per exemple al massís de l'Ardenya-Cadiretes o a les Gavarres.
Tot i tractar-se d'un fet molt rar en aquestes dates, hi ha diferents nevades tardanes documentades a les nostres contrades.
Precisament, en el número 75 de la Revista del Baix Empordà (del passat mes de març) va sortir publicat un article de la Glòria Jara i Albertí (mestra, pedagoga i escriptora), on apareix una interessant informació sobre les nevades que han caigut a Santa Cristina d'Aro durant els segles XIX, XX i XXI.
Pel que fa a nevades tardanes, trobem varis exemples. La primera nevada tardana esdevé el 28 de març de l'any 1869.
El 9 de març del 1883 van caure 25 cm de neu i el mercuri marcà -9,0 ºC.
El 31 de març i l'1 d'abril del 1910 també va nevar, causant danys importants a l'agricultura. L'any següent, el 7 d'abril del 1911, va tornar a nevar.
A mitjans de març del 1935 es va donar una altra nevada.
El mes de març del 1970 també va enfarinar els cims del municipi cristinenc.
A l'any 1975, per Sant Josep (19 de març) Santa Cristina es va despertar enfarinat.
Segurament una de les nevades i fredorades més tardanes va esdevenir la nit-matinada del 8 al 9 d'abril del 1977. En aquella ocasió va nevar a Romanyà de la Selva, Vallvanera, Sant Grau i Sant Baldiri.
Una altra va tenir lloc el març del 1993, amb una enfarinada a Pedralta i en altres cims de Santa Cristina.
No obstant això, la nevada tardana més recordada serà la del 8 de març del 2010, amb nombroses incidències i desperfectes que duraren dies.
Així mateix, el Servei Meteorològic de Catalunya ha realitzat un informe sobre la fred insual que hem tingut els primers dies del mes d'abril. Podeu veure aquest interessant informe en el següent enllaç:
Més dades meteorològiques del passat diumenge 3 d'abril a Palamós: temperatura màxima 9,4 ºC, mínima 5,2 ºC. Vent de tramuntana amestralada a uns 15-20 km/h de mitjana fins les 14:00h, llavors garbí a 5-10 km/h. A partir de les 18:00h calma. A partir de les 22:00h NNO a 15-20 km/h de mitjana. Ratxa màxima 53 km/h NNO. Marejol., mar endins onatge sig. de 3,75 m a les 02:00h i de 2,56 m a les 22:00h., alçada màxima 5,94 m a les 02:00h.
Cel de 6/8 a 8/8 As i Sc a les hores centrals, alguna roina inapreciable, segurament en forma de neu en els cims del terme municipal. Humitat del 39 al 78 %. Pressió màxima 1019 hPa, mínima 1014 hPa.
Més fotos del passat diumenge 3 d'abril
