Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 10 de novembre del 2023

Tardor al Prater de Viena


Recentment, he pogut comprobar com els colors de tardor s'apoderaven del famós Prater de Viena.
El Prater de Viena és una gran zona verda i un històric parc d'atraccions alhora. Aquest immens parc públic de 6 milions de metres quadrats s'estén entre el Canal del Danubi i el mateix Danubi. 
En aquesta època de l'any ens ofereix la paleta de colors típica de la tardor, tal com podeu en el recull d'imatges que vaig poder captar, juntament amb algunes mostres de la fauna que viu en aquest indret bucòlic. Una unió perfecte entre natura, oci i cultura.

El Prater de Viena havia estat utilitzat durant segles com a vedat imperial de caça fins que, el 1766, va ser obert al públic. El 1895 s'hi va inaugurar un parc d'atraccions del qual es conserven en perfecte estat moltes de les atraccions.
A poc a poc es va anar modernitzant, sobretot quan el 1873 es va celebrar l'exposició universal. 

El 1897 es va construir la famosa noria de 61 metres d'alçada, considerada com la més antiga del món en funcionament. Avui dia, la noria és un dels símbols principals de Viena i continua sent l'estrella del parc, aixecant els nombrosos turistes i els mateixos vienesos, funcionant com un mirador més de la ciutat.
Al voltant de la noria es van anar instal·lant petites casetes i botigues, arribant a formar el Wurstelprater.
La noria va rebre algunes reformes el 2008. Ara, aquesta zona d'accés al Wurstelprater es presenta amb un aire nostàlgic que recorda el Prater del 1900.

A l'interior del Prater també hi ha el Praterstadion (estadi de futbol), el Pratermuseum (museu de la història del parc), nombrosos cafès, restaurants, bufets i parades de gelats, així com interessants camins i senders senyalitzats i zones aquàtiques.
El Prater està dotat d'un variat equipament esportiu i d'oci, que permet patinar, jugar a pilota, fer jòguing, anar amb bicicleta o passejar.
A més, és destacable el Lusthaus, antic pavelló per als gossos de Carles VI i seu d'importants banquets, construït el 1782 en forma de gran quiosc circular sobre columnes, convertit actualment en un cafè.


































Preocupació a l'Alt Berguedà per l'excepcionalitat per sequera

dimarts, 7 de novembre del 2023

Octubre molt càlid a Catalunya


Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, l’octubre passat s’ha de qualificar de molt càlid arreu de Catalunya, amb anomalies per sobre dels +3 °C a bona part del territori, i per damunt dels +4 °C a sectors de la Val d’Aran.

Ha estat un mes sec a la major part del país i molt sec als dos extrems. En canvi, ha resultat plujós al vessant sud del Pirineu occidental.

A Catalunya, la temperatura mitjana ha estat molt semblant a la de l'octubre de l'any passat, que va ser el més càlid que s'havia mesurat mai. El d'enguany ha estat el més càlid de la sèrie sobretot a l'Empordà, altres comarques del nord-est i a les valls del Pirineu i Prepirineu.

La primera quinzena del mes va venir marcada per la persistència d’una falca anticiclònica que abraçava gran part del sud d’Europa occidental i la presència d’una potent pertorbació ubicada a l’Atlàntic oriental. L’advecció d’aire càlid, en un principi, en relació amb la zona de baixes pressions més la posterior subsidència anticiclònica, va provocar una temperatura molt alta a Catalunya amb alguns registres tèrmics històrics per a un mes d’octubre. 

Va ser a la segona quinzena del mes quan l’anticicló es va retirar cap a l’est del continent i la circulació zonal (vent de l’oest) es va normalitzar amb el pas de diverses pertorbacions amb una direcció de sud-oest a nord-est. Van donar precipitació abundant o molt abundant al vessant sud del Pirineu, malgrat que la temperatura es va mantenir elevada.

Calor els dies 1 i 2 d’octubre

La calor va ser intensa entre els dies 1 i 2 d’octubre, quan ens va afectar la massa d'aire càlid. Va implicar rècords generalitzats de temperatura màxima en un mes d’octubre a les comarques de l’interior, superant els del 12 d’octubre de 2011 o el 4 d’octubre de 2004. En canvi, a les comarques del litoral i prelitoral no es van assolir registres tan elevats com els de l’octubre de 2011.

La màxima va superar els 30 °C a bona part de Catalunya, amb rècords d’octubre generalitzats a l’interior, concretament a 61 de les 146 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) que tenen més de 20 anys de dades.

Els 34,9 °C a Sant Romà d’Abella (el Pallars Jussà) va ser la temperatura més alta registrada per les estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en un mes d’octubre, superant els 34,7 °C de Girona (el Gironès) el 12 d’octubre de 2011.

Cal subratllar també el rècord de Lleida – Torre Ribera (el Segrià), sèrie amb 51 anys de dades, on els 34,4 °C del diumenge 1 van superar en gairebé 2 °C l’anterior rècord d’octubre, de 32,5 °C el 6 d’octubre de 2009.

La temperatura nocturna també va ser elevada, sobretot a muntanya, amb inversió tèrmica. En canvi, a les fondalades va refrescar força de nit, amb mínimes menys allunyades de les normals per l’època i una notable amplitud tèrmica (diferència entre les temperatures màxima i mínima diària), de més de 25 °C en algunes valls del Pirineu.

16 de les 115 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades van mesurar la temperatura mínima diària més alta de tota la seva sèrie, mesurada de 0 a 24 h UTC. Són estacions situades a cotes mitjanes i altes del Pirineu i a sectors relativament elevats del Prepirineu i de l’interior.

Segons dades de l’estació de radiosondatge de Barcelona, la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 metres d’altitud) es va situar al voltant dels 18 °C sobre Catalunya, 6 °C per sobre de la mitjana a principis d’octubre.

Precipitació els dies 15 i 16 d’octubre

La primera pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 15 i 16 d’octubre, la qual es va acabar aprofundint a mesura que creuava la península Ibèrica i es va reactivar a la Mediterrània.

La precipitació va ser important al litoral i prelitoral Central, en alguns casos amb més de 40 mm, sobretot a punts del Baix Penedès: 116,2 mm a Calafell, 88,4 mm a Cunit o 67,2 mm al Montmell.

Episodi de pluja i vent els dies 19 i 20 d’octubre

Un segon episodi de precipitació va afectar Catalunya entre els dies 19 i 20 d’octubre, quan un sistema frontal va creuar el país. 

El flux del sud-oest va implicar precipitació abundant o molt abundant al vessant sud del Pirineu i Prepirineu, on es van acumular de 20 a 50 mm en general, amb màxims de més de 100 mm a la capçalera de la Vall Fosca i zones pròximes, així com al Port del Comte. La neu va fer acte de presència de manera testimonial a les parts més elevades del Pirineu.

Cal destacar els 145,8 mm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà), els 104,9 mm al Port del Comte (2.290 m, Solsonès) o els 75,4 mm de Núria (1.971 m, Ripollès).

Pel que fa al vent, es van superar els 100 km/h a zones altes i exposades del Pirineu, Prepirineu i Montseny.

Destacar també la pressió atmosfèrica, que va baixar fins a uns 983 hPa al nord i 987 hPa al sud. En alguns casos feia 10 anys que no baixava tant, des del 19 de gener de 2013, quan es van enregistrar 980 hPa.

Precipitació els dies 22 i 23 d’octubre

Entre els dies 22 i 23 d’octubre va haver-hi un altre episodi de precipitació en relació amb el pas d’un solc de característiques semblants al descrit a l’episodi anterior: flux del sud-oest, però en aquesta ocasió va quedar localitzat al vessant sud del Pirineu Occidental, amb quantitats que molt puntualment van superar els 100 mm a les parts més elevades del Pallars Sobirà, tal com assenyalen els 122,7 mm registrats a Espot (2.519 m).


Octubre càlid a Catalunya

L’octubre s’ha de qualificar de molt càlid arreu de Catalunya, amb anomalies per sobre dels +3 °C a bona part del territori, i per damunt dels +4 °C a sectors de la Val d’Aran.

La massa d’aire càlid de la primera quinzena del mes i una segona quinzena amb unes pertorbacions de marcat flux sud-occidental (inhibint una baixada tèrmica) expliquen les anomalies del mes d’octubre.

Un mes molt sec als dos extrems del país

Ha estat un mes sec a gran part del país i molt sec als dos extrems. En canvi, ha estat plujós al vessant sud del Pirineu.

L'octubre d’enguany ha estat el més sec de la sèrie d'algunes estacions de la XEMA a les comarques gironines, des de la Costa Brava fins al Gironès, la Selva, el Pla de l'Estany o la Garrotxa.

Cal comentar el gran contrast entre els menys de 10 mm a sectors de l'Empordà o del sud del Montsià i els més de 300 mm d'Espot (2.519 m), a l'alta muntanya del Pallars Sobirà. 

Precisament l'octubre és el mes més plujós de l'any al litoral i prelitoral, amb una mitjana mensual que supera els 80 mm i fins i tot els 100 mm a la costa gironina especialment de l’Empordà. Les diverses pertorbacions que ha visitat Catalunya durant el mes d’octubre provinents de l’Atlàntic i un marcat flux del sud-oest expliquen la distribució de les anomalies.

Distribució irregular de la irradiació a Catalunya

La irradiació solar global ha estat per sobre de la normal a Catalunya, especialment a la meitat est. En canvi, ha estat per sota de la normal al Pirineu i Prepirineu occidental, tret de la Val d’Aran.

Per més informació podeu accedir al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/552742/octubre-molt-calid-a-catalunya

dilluns, 6 de novembre del 2023

Europa s'omple d'aurores boreals

Sembla ser que darrerament les aurores boreals volen aparèixer en indrets inusuals, tal com va passar el passat 25 de setembre (vegeu article).

Aquest bonic espectacle de la naturalesa que, per norma general, se sol donar a països ubicats a latituds molt més septentrionals, com Suècia, Finlàndia o Islàndia, ha aparegut en altres països molt més meridionals. 

La nit de diumenge passat, nombrosos aficionats a l'astronomia i la fotografia de tot Europa han pogut captar en tota la seva esplendor llums d'aurores boreals, un fet molt poc freqüent al continent, des d'Irlanda fins a Eslovàquia, Polònia, Àustria, Hungria, Ucraïna, Alemanya, França, Itàlia o, fins i tot, a Espanya. No són pocs els que han recollit aquest esdeveniment a xarxes socials.

Una nit carregada d'aurores boreals vermelles per Europa per recordar

Les aurores boreals es formen al nostre cel a causa de les partícules carregades que emet el Sol, conegudes com a vent solar, que posteriorment xoquen contra l'atmosfera i el camp magnètic del planeta Terra i s'ionitzen alliberant energia en forma de llums. Aquestes partícules solen viatjar cap al nostre planeta després d'una tempesta solar; una explosió de radiació procedent de l'alliberament d'energia magnètica a la superfície del Sol, i triguen entre un dia i mig i dos dies a recórrer els 150 milions de quilòmetres que hi ha de distància entre el Sol i la Terra.

La nit del diumenge 5 de novembre s'han vist tantes aurores en llocs inusuals, que alguns astrònoms  ja l'han qualificat com una "nit boja d'aurores".

Tal com han recollit nombrosos testimonis des de diferents parts d'Europa, una forta tempesta geomagnètica de categoria G3, juntament amb unes condicions d'observació propícies, van permetre des de nombrosos indrets del continent veure aurores boreals amb una tonalitat vermellosa molt bonica.

A Espanya, per exemple, al voltant de les 22:00 h, després de fosquejar, el cel de Càceres (Extremadura) va adquirir un color ataronjat espectacular que va ser capturat pel jove astrofotògraf Javier Caldera al seu compte de X. Per descomptat, en països més cap al nord aquestes aurores boreals van cobrar més presència al cel, com es pot apreciar en fotografies fetes des d'Itàlia, França, Eslovàquia, Irlanda o Polònia.

Per sort, les tempestes solars i la seva energia despresa a les aurores boreals no són perjudicials per a l'ésser humà, per això són un esdeveniment visualment molt atractiu i segur. Malgrat tot, depenent de la seva energia alliberada, aquestes tempestes sí que poden afectar d'una manera o altra la tecnologia que fem servir diàriament, provocant interferències en radiocomunicacions d'ona curta i en els sistemes de GPS. A l'espai, per altra banda, són un dels fenòmens més violents, ja que poden perjudicar la salut dels nostres astronautes i fer malbé satèl·lits i altres sistemes en òrbita.

La tempesta solar més gran mai registrada al planeta va tenir lloc fa 14.300 anys i va afectar l'atmosfera durant diversos anys. Els experts creuen que es podria arribar a repetir, encara que no saben quan ni com passarà.

diumenge, 5 de novembre del 2023

4 i 5 de novembre: un cap de setmana marcat pel vent

Maregassa a la badia de Palamós aquest passat dissabte 4 de novembre.

Aquest cap de setmana que acabem d'acomiadar ens ha portat una nova ventada, després que el vent baixés d'intensitat el passat divendres 3 de novembre.
El pas de la borrasca Domingos per la façana atlàntica d'Europa, va generar una intensificació del garbí a la badia de Palamós al llarg del dissabte 4 de novembre.
El vent del sud i sud-oest va assolir una velocitat mitjana de 25-30 km/h al matí, i uns 35-40 km/h a la tarda, ratxa màxima 79 km/h.
Com era d'esperar, l'estat de la mar també es va veure molt alterat, amb maregassa a la badia palamosina, mar de fons i mar de vent del sud-oest. 
Segons la boia del cap de Begur, mar endins s'apreciava un onatge significant de 3,63 m a les 20:00h i una alçada màxima de 7,66 m a les 20:00h.

Així mateix, l'arribada de les restes d'un front desgastat va deixar-nos el cel tapat durant la primera meitat de la jornada, però sense precipitacions. Majoritàriament s'observaren As i Ac, de 5/8 a 7/8, amb algun Cu anecdòtic de 0/8 a 2/8.
En relació a la temperatura, aquesta fou bastant normal per l'època, amb 19,4 ºC de màxima i 10,2 ºC de mínima. 
Pressió màxima 1002 hPa, mínima 990 hPa. Humitat del 53 al 85 %.

La ventada del dissabte va continuar amb força durant la matinada de diumenge, però el vent va girar cada cop més a component oest.
Cal destacar que el vent de ponent sol aparèixer en comptades ocasions a la nostra zona, i quan ho fa genera molt rebombori.
El vent del O, OSO i SO que bufà de matinada, va assolir uns 25-30 km/h de mitjana, ratxa màxima 61 km/h. La ventada va afectar alguns arbres que no estan acostumats a rebre l'embat del vent d'aquesta direcció, i es trencà alguna branca de gran tamany, tal com podeu veure a la foto de més avall.

Al matí dominical, el vent va anar molt a la baixa i només aparegué garbí a uns 10-15 km/h de mitjana. A partir del migdia entrà gregal, a uns 10-15 km/h.
Un fet força remarcable d'aquest canvi en la direcció del vent, va ser l'aparició de mar creuada. La mar de fons del sud-oest que encara quedava, amb maror o forta maror, va coincidir amb la presència de mar de vent del nord-est, fent molt perillosa la navegació. 
Segons la boia del cap de Begur, mar endins hi hagué un onatge sig. de 3,52 m a la 01:00h i d' 1,52 m a les 23:00h, alçada màxima 5,88 m a les 03:00h. 

Si mirem la temperatura d'aquest diumenge 5 de novembre, s'observà una màxima de 20,4 ºC i una mínima de 13,6 ºC. Humitat del 39 al 67 %. Pressió màxima 1009 hPa, mínima 992 hPa. Cel bàsicament serè. 

 
Una gran morera del pla de Sant Joan va patir els efectes de les ventades aquest passat cap de setmana. Foto de Joan Comalada.

 
Recull d'imatges del passat dissabte 4 de novembre