Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 21 d’octubre del 2010

"La Niña" i l'alçada del mar



Alçada del nivell del mar a l'oceà Pacífic.

El fenòmen climàtic conegut com "La Niña" o "anti-Niño", es caracteritza per un refredament de les aigües de l'Oceà Pacífic equatorial, no obstant, una altre de les caracterítiques del fenòmen de La Niña és la baixada del nivell de les aigües oceàniques. Segons la NASA, s'ha observat que des del passat estiu es manté la mateixa tendència pel què fa a un increment del fenòmen de La Niña.

Segons les dades recollides pel satèl.lit "Topografia Mission/Jason-2", s'ha pogut realitzar el mapa que encapçala aquest article. El principi bàsic que ha permès constatar l'alçada del mar, es basa en el fet que l'aigua s'expandeix amb l'augment de les temperatures i es contrau quan aquestes baixen, gràcies a això els satèl.lits poden utilitzar l'altura de la superfície del mar com a indicador de la temperatura.
Les àrees on la superfície de l'aigua és més alta (i per tant més calenta) que la mitjana, tenen tons de color vermell-marró, i les àrees on la superfície de l'aigua és més baixa (més freda) que la mitjana, són de color blau. Les condicions normals apareixen en blanc.

La Niña apareix quan el fenòmen del Niño es debilita pels vents alisis que bufen cap a l'oest, sobre l'Oceà Pacífic oriental tropical. Els vents mantenen les aigües del Pacífic oriental fresques i concentra les aigües càlides al Pacífic occidental. Un debilitament dels vents alisis permet a les aigües càlides que s'estenguin gradualment cap a l'est, provocant l'escalfament del Pacífic central.
La Niña apareix després del Niño, i les seves causes es donen fonamentalment sota condicions oposades.

El fenòmen de La Niña enforteix els vents alisis, tot transportant l'aigua fresca de la costa sud-americana al Pacífic central. Aquest patró de va i vé del Niño i La Niña pot conduir a canvis climàtics a gran escala, especialment en els tròpics.
El mapa de l'encapçalament revela una àmplia franja d'aigua freda que s'estén des d'Amèrica del Sud fins a Nova Guinea. L'oceà no és, però, uniformement fred., existeixen bosses d'aigua calenta que es barregen amb l'aigua freda, especialment en el Pacífic occidental. Les aigües més càlides en aquesta regió poden portar una major precipitació, i les condicions de la Niña poden haver tingut un paper fonamental en les devastadores inundacions al Pakistan que hi van haver durant l'estiu passat.

A l'Oceà Pacífic oriental, les aigües més fredes porten una menor pluviometria al llarg de les costes d'Amèrica del Nord i del Sud. Així, a mesura que la pluja torrencial colpeja algunes parts del món, les condicions de la Niña poden aprofundir la sequera en altres.

Fases que experimenta el fenòmen de La Niña

Aquest fenòmen apareix mencionat per primera vegada en la literatura científica a finals de 1989 i es divideix en quatre fases:

1. El preludi al fenòmen La Niña és l'acabament del fenòmen El Niño (Oscil·lació del Sud)

2. L'inici del fenòmen La Niña es caracteritza per:

a) Un enfortiment dels vents alisis que es troben a la zona de convergència intertropical, així com un desplaçament més d'hora d'aquesta cap al nord de la seva posició habitual.

b) Augment de la convecció a l'Oceà Pacífic, a l'oest del meridià 180 °, on la temperatura de l'aigua superficial de l'oceà puja a una temperatura habitual de 28 o 29cº

3. El desenvolupament del fenòmen s'identifica per:

a) Un debilitament de la corrent contra-equatorial, provocant que les aigües càlides provinents de les costes asiàtiques, afectin de manera escassa les aigües del Pacífic d'Amèrica.

b) Una ampliació dels afloraments d'aigües fredes marines (conegut com a upwelling), que es produeix com a conseqüència de la intensificació dels vents alisis.

c) L'enfortiment del corrent equatorial del sud, especialment prop de l'equador, arrossegant aigües fredes que disminueixen les temperatures del Pacífic tropical oriental i central.

d) Una major proximitat de la termoclina (regió on hi ha un ràpid descens en la temperatura) a les superfície del mar al Pacífic tropical, el que afavoreix la permanència d'espècies marines que troben els seus aliments durant període llargs.

4. La maduració és el final del fenòmen de La Niña i passa després que la intensitat dels vents alisis hagin tornat al seu estat normal.

Durada i freqüència amb què apareix el fenòmen de la Niña

El fenòmen La Niña pot durar de 9 mesos a 3 anys, i segons la seva intensitat es classifica en feble, moderada o forta.

El fenòmen la Niña és més fort com més petita sigui la seva durada, en aquest cas, el seu major impacte en les condicions meteorològiques s'observa en els primers 6 mesos de vida del fenòmen.

En general comença des de mitjans d'any, arriba a la seva intensitat màxima a finals i es dissipa a mitjans de l'any següent.
Aquest fenòmen es presenta amb menys freqüència que el Niño i es diu que passa per períodes de 3 a 7 anys.

Detecció del fenòmen de La Niña

El Programa Mundial d'Investigació Climàtica de l'OMM a través del Programa d'Oceans Tropicals i l'atmosfera mundial, monitoritza l'Oceà Pacífic Tropical utilitzant boies fixes, boies a la deriva, mareògrafs, batitermògrafs i satèl.lits, els quals generen informació per conèixer les condicions actuals d'aquest, i donen informació als models per a la predicció del futur comportament i característiques de la Niña.

Conseqüències de La Niña pel clima global

En els tròpics, les variacions són radicalment oposades a les ocasionades per El Niño.

Al continent americà, les temperatures de l'aire de l'estació hivernal, es tornen més calentes del normal al sud-est i més fredes del normal al nord-est.

A l'Amèrica del Sud, predominen condicions més seques i més fresques del normal sobre l'Equador i el Perú, així com condicions més humides del normal al nord-est del Brasil.

A l'Amèrica Central, es presenten condicions relativament més humides del normal, principalment sobre les zones costaneres del mar Carib.

A Mèxic, provoca pluges excessives al centre i sud del país, sequeres i pluges al nord de Mèxic, i hiverns amb marcada absència de pluges.

Tant La Niña com El Niño, són variacions normals de la temperatura superficial de l'oceà, les quals han existit des de fa milers d'anys i continuaran existint, sense que l'home hi pugui interferir.


Efectes de La Niña en diferentes parts del món.

Font : http://earthobservatory.nasa.gov/ i http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada