L'efecte "mar fumejant" en un dia d'estiu al riu Teno, entre la frontera de Noruega i Finlàndia. Font:http://es.wikipedia.org/wiki/Niebla
Durant l'hivern, sobretot en els mesos de desembre o gener., si ens llevem de bon matí i ens acostem al mar després d'una nit serena, gràcies a les temperatures baixes que podem trobar amb una mar en calma, juntament amb les brises terrals matinals que aboquen sobre l'aigua del mar l'aire fred de l'interior (vent catabàtic), podem tenir la fortuna d'observar el mar fumejant.
El mar fumejant, que és com s'anomena el fenòmen que avui menciono, es produeix quan una massa d'aire fred es desplaça per sobre d'una massa d'aigua força gran (llac, mar, estany, riu, etç..) amb una temperatura d'uns 10 o 12cº més elevada que la de l'aire., llavors, degut a la gran diferència de temperatura existent entre l'aigua i l'aire, es produeix una gran evaporació i posterior condensació del vapor d'aigua present en l'aire, ja que s'arriba al punt de rosada molt fàcilment i es forma una boira, amb aparença d'una mena de sopa calenta gegant que fumeja.
L'escalfament de l'aire pròxim a la superfície menys freda de l'aigua i la saturació que pateix, dóna lloc a una situació particular d'inestabilitat, provocant que l'aire presenti petits corrents de convecció. Aquests corrents de convecció, són perceptibles cada vegada que observem la boira aixecar-se de la superfície de l'aigua, per dissipar-se tot seguit donant la sensació que el mar fumeja.
Aquest fenòmen és comú a les regions àrtiques i antàrtiques, particularment a l'hivern, quan l'aire molt fred provinent dels continents es desplaça per sobre les superfícies oceàniques obertes. Un exemple d'això són les boires que es formen en els fiords escandinaus, quan des de l'interior de les terres bufa un vent molt fred sobre les aigües no tant fredes de la superfície dels fiords, aquestes boires seran més espesses com més gran sigui la diferència entre la temperatura de l'aire i la de la superfície de l'aigua.
En els fiords noruecs, ocupats per unes aigües no tant fredes com seria d'esperar, degut al corrent de l'atlàntic nord, i que es mantenen sense gelar fins i tot en els hiverns més crus, són especialment propicis per la formació d'aquestes boires, particularment a la part NE del país, on l'aigua dels fiords es manté més temperada, mentre que la temperatura de l'aire que vé de l'interior de les terres fredes, es pot trobar entre els 20/30 cº sota zero.
En alguns casos, fins i tot, aquestes boires són capaces d'aguantar sense dissipar-se degut a l'existència d'una inversió tèrmica a poca alçada.
Tot seguit veureu un curiós vídeo de l'efecte "mar fumejant", acompanyat per uns dimoniets que es formen al llac Deep, situat a prop d'Oxford, Wisconsin. Quan es va filmar aquest vídeo, la temperatura durant la nit havia baixat per sota dels zero graus i l'aigua del llac es trobava a uns 15cº positius.
L'explicació de la formació d'aquest fascinants dimoniets és deu al fet de l'existència d'una petita convecció a la superfície del llac, juntament amb el fet que bufava una mica de ventet tot creant unes petites àrees de vorticitat.
En aquest vídeo podreu veure un altre exemple del fenòmen "mar fumejant":