Extensió del gel marí a l'Àrtic. Font: http://earthobservatory.nasa.gov/
El passat 19 de setembre, el gel del mar Àrtic va arribar a tenir la seva mínima extensió del present any amb tant sols 4,60 milions de quilòmetres quadrats. El Centre Nacional de la Neu i el Gel dels Estats Units(NSIDC) va informar que l'any 2010 l'extensió del gel marí a l'Àrtic va ser la tercera més baixa de la història, segons els registres realitzats per satèl.lit. Cal dir que l'extensió més petita de gel es va produir l'any 2007, amb un mínim de 4,13 milions de quilòmetres quadrats.
El mínim assolit durant aquest any forma part, segons els científics, d'un patró més ampli en la disminució global de gel marí de l'Àrtic, on aquest fet es remunta com a mínim a la dècada de 1970.
La imatge que encapçala aquest article, s'ha realitzat a partir de les observacions del gel marí recollides per l'Exploració Avançada del Radiòmetre de Microones (AMSR-E) situat en el satèl.lit Aqua de la NASA i es tracta d'una mostra de l'extensió del gel marí del dia 19 de setembre de 2010.
Si observem la imatge, veurem com la línia groga ens assenyala l'extensió mínima mitjana del gel marí durant el període que va des de l'any 1979 a l'any 2000, és a dir, aquesta línia marcaria les àrees que tenien com a mínim un 15 per cent de coberta gelada en la meitat dels anys situats en aquest període. En comparació amb la mitjana prevista a llarg termini, la concentració del gel marí al nord d'Alaska i Sibèria oriental aquest any ha sigut molt baixa.
L'extensió mínima del gel marí a l'any 2010 encaixa en un patró a llarg termini de reducció, especialment en el gel format durant diversos anys, el qual persisteix a través de les estacions la fosa de l'estiu i així arriba a un altre hivern. Aquest gel acumulat durant diversos anys, amb el temps pot crèixer fins als 4 metres de gruix.
Generalment, la capa de gel del primer any és més prima, més salada i més vulnerable a fondre's.
El NSIDC ha indicat que a la temporada 2010, el gel marí va mostrar un augment que feia suposar un engruiximent de la capa en els dos o tres anys següents, no obstant, el gel més antic i amb la capa més gruixuda havia desaparegut gairebé del tot a l'Àrtic.
Segons Ted Scambos, científic en cap del NSIDC, es preveu que es mantingui durant força temps la capa gruixuda de gel que es troba al nord de Groenlàndia i al nord de Canadà, malauradament però, en els propers 10 a 15 anys, es podrien incrementar les zones del Mar Àrtic sense coberta de gel, sobretot durant l'estiu. Aquest fet podria permetre que el pas del nord-oest, que comunica els oceans Atlàntic i Pacífic es mantingués obert a la navegació marítima.
Segons els científics tot aquest procès de desgel, podria ser una clara evidència del canvi climàtic.