Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 29 d’octubre de 2010

Previsió per la Castanyada


La castanyera. Personatge típic d'aquestes dates.

Aquest dissabte es preveu que ens passi un sistema frontal molt desgastat, això propiciarà que al llarg de la tarda la nuvolusitat sigui molt abundant, no obstant, durant el matí hi pot haver sol acompanyat per alguns núvols prims. No s'espera que plogui. La temperatura pujarà fins als 19/21cº a l'interior i fins als 18/19cº a la costa.

El vent al nostre sector bufarà de component sud, a uns 8 nusos, al llarg de la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí de dissabte tindrem garbí a uns 10/12 nusos. A la tarda el garbí s'intensificarà arribant fins als 15/20 nusos. A la nit de dissabte hi pot haver garbí a uns 10 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada, amb mar de fons del sud, fins la matinada de dissabte. Al matí hi haurà marejol, amb maror mar endins. A la tarda tindrem maror generalitzada.


Mapa de precipitació previst per diumenge al migdia. Observeu com pot ploure una mica.

Aquest diumenge es preveu molt ennuvolat fins a migdia, degut al pas d'un sistema frontal una mica més actiu. A partir de migdia hi haurà l'obertura de grans clarianes, quedant tapat altre vegada a partir del vespre. Al llarg del matí podran caure alguns ruixats , tot i que no seran gaire importants. Al llarg de la tarda pot tornar a ploure cap a l'Alt Empordà. La temperatura màxima no experimentarà grans canvis i la mínima podrà ser més elevada.

El vent bufarà amb component sud a uns 8/10 nusos durant la matinada de diumenge. Al matí de diumenge tindrem vent del sud molt fluix o en calma. A la tarda tindrem vent de component sud i oest a uns 4/6 nusos. A la nit pot entrar tramuntana a uns 12/14 nusos, superior al nord del cap de Begur, on arribarà als 24 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror durant la matinada de diumenge, amb mar de fons de sud. Al matí de diumenge tindrem la mateixa situació. A la tarda tindrem entre marejol i maror. A la nit quedarà marejol arran de costa i maror mar endins, amb mar creuada al nord del Cap de Begur.

Dilluns, festivitat de Tots Sants, es preveu amb predomini del sol, acompanyat per alguns núvols mitjos. No esperem pluja. La temperatura pot pujar fins als 14/16cº a l'interior i fins als 17/19cº a la costa. La temperatura mínima baixarà fins als 10/12cº a la costa i fins als 6/8cº a l'interior.

El vent bufarà amb component nord a uns 12/15 nusos superior al nord del Cap de Begur, fins a migdia. A partir de la tarda/vespre la tramuntana es pot reforçar.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror mar endins fins a migdia, a partir de llavors pot quedar mar arrissada i marejol mar endins, al vespre el mar es pot alterar més.


Breu ressenya històrica de la Castanyada

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada.
Com el halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell.
Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts:

« Tanmateix, de tot l'univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d'ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només resta avui en la nostra cultura popular l'àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:«Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?»

Informació extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

dijous, 28 d’octubre de 2010

Un cel enterenyinat


Núvols alts d'avui a sobre el cementiri, a pocs dies de la festivitat de Tots Sants.

El dia d'avui s'ha vist amb un cel molt enterenyinat per l'abundant presència de cirrus, tot això a poques jornades de la festivitat de Tots Sants i del dia dels Fidels Difunts.
Aquests núvols alts, semblen indicar l'acostament d'un nou sistema frontal que pot portar alguns ruixats a partir del cap de setmana, amb ambient més fresc, abans però, tindrem un repunt de les temperatures aquest divendres. Pel que fa a la jornada d'avui, altre vegada hem tingut un fort contrast entre la temperatura màxima i la mínima, ja que s'ha pujat fins als 17,9cº i s'ha baixat fins als 8,4cº. El vent ha estat molt poc destacable, amb component molt variable i una ratxa màxima de només 15km/h. El mar també ha estat molt tranquil, amb mar arrissada i marejol mar endins. Dades de meteoclimatic.com.




"Mar fumejant" i dimoniets


L'efecte "mar fumejant" en un dia d'estiu al riu Teno, entre la frontera de Noruega i Finlàndia. Font:http://es.wikipedia.org/wiki/Niebla

Durant l'hivern, sobretot en els mesos de desembre o gener., si ens llevem de bon matí i ens acostem al mar després d'una nit serena, gràcies a les temperatures baixes que podem trobar amb una mar en calma, juntament amb les brises terrals matinals que aboquen sobre l'aigua del mar l'aire fred de l'interior (vent catabàtic), podem tenir la fortuna d'observar el mar fumejant.

El mar fumejant, que és com s'anomena el fenòmen que avui menciono, es produeix quan una massa d'aire fred es desplaça per sobre d'una massa d'aigua força gran (llac, mar, estany, riu, etç..) amb una temperatura d'uns 10 o 12cº més elevada que la de l'aire., llavors, degut a la gran diferència de temperatura existent entre l'aigua i l'aire, es produeix una gran evaporació i posterior condensació del vapor d'aigua present en l'aire, ja que s'arriba al punt de rosada molt fàcilment i es forma una boira, amb aparença d'una mena de sopa calenta gegant que fumeja.

L'escalfament de l'aire pròxim a la superfície menys freda de l'aigua i la saturació que pateix, dóna lloc a una situació particular d'inestabilitat, provocant que l'aire presenti petits corrents de convecció. Aquests corrents de convecció, són perceptibles cada vegada que observem la boira aixecar-se de la superfície de l'aigua, per dissipar-se tot seguit donant la sensació que el mar fumeja.

Aquest fenòmen és comú a les regions àrtiques i antàrtiques, particularment a l'hivern, quan l'aire molt fred provinent dels continents es desplaça per sobre les superfícies oceàniques obertes. Un exemple d'això són les boires que es formen en els fiords escandinaus, quan des de l'interior de les terres bufa un vent molt fred sobre les aigües no tant fredes de la superfície dels fiords, aquestes boires seran més espesses com més gran sigui la diferència entre la temperatura de l'aire i la de la superfície de l'aigua.
En els fiords noruecs, ocupats per unes aigües no tant fredes com seria d'esperar, degut al corrent de l'atlàntic nord, i que es mantenen sense gelar fins i tot en els hiverns més crus, són especialment propicis per la formació d'aquestes boires, particularment a la part NE del país, on l'aigua dels fiords es manté més temperada, mentre que la temperatura de l'aire que vé de l'interior de les terres fredes, es pot trobar entre els 20/30 cº sota zero.

En alguns casos, fins i tot, aquestes boires són capaces d'aguantar sense dissipar-se degut a l'existència d'una inversió tèrmica a poca alçada.

Tot seguit veureu un curiós vídeo de l'efecte "mar fumejant", acompanyat per uns dimoniets que es formen al llac Deep, situat a prop d'Oxford, Wisconsin. Quan es va filmar aquest vídeo, la temperatura durant la nit havia baixat per sota dels zero graus i l'aigua del llac es trobava a uns 15cº positius.
L'explicació de la formació d'aquest fascinants dimoniets és deu al fet de l'existència d'una petita convecció a la superfície del llac, juntament amb el fet que bufava una mica de ventet tot creant unes petites àrees de vorticitat.





En aquest vídeo podreu veure un altre exemple del fenòmen "mar fumejant":



dimecres, 27 d’octubre de 2010

Dies de marcada amplitud tèrmica



La jornada d'avui ha tingut una marcada amplitud tèrmica en moltes poblacions, sobretot en aquelles situades a les planes i valls interiors, on tot l'aire fred hi queda estancat per inversió tèrmica.

L'amplitud tèrmica o oscil.lació tèrmica diària és la diferència entre la temperatura més alta i la més baixa registrada en un lloc o zona, durant un determinat període de temps. En estudis del clima es mesura l'oscil.lació tèrmica diària., quanta major sigui l'amplitud tèrmica, major serà la diferència de temperatures entre el dia i la nit. En les sèries climàtiques l'amplitud tèrmica és la diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid i la del més fred.

En general, els climes que corresponen a zones costaneres o properes al mar presenten oscil.lacions tèrmiques baixes, pels efectes moderadors o suavitzadors de la massa d'aigua. Per contra, els climes de zones interiors o continentals solen presentar una forta oscil.lació tèrmica tant diària com anual, amb l'excepció de les zones equatorials o tropicals, on les altes temperatures són constants.

Pot considerar-se com a amplitud tèrmica baixa aquella inferior a 10cº, mitjana entre els 10 i els 18cº, alta superior als 18cº, i insignificant la menor de 5cº.

Si ens fixem en les dades d'avui a Palamós, veurem que els 18,6 cº de màxima i els 5,9cº de mínima, representen 12,7cº d'amplitud tèrmica, per tant podem dir que es considera com a mitjana. En canvi cap a l'interior de la comarca, trobem La Bisbal amb una amplitud tèrmica que es pot considerar com a alta, ja que ha sigut de 18,8cº. En altres poblacions trobarem els 17,3cº de Verges o els 16,4cº de Calonge, amb amplituds mitjanes però força més grans que a la línia costanera. Càlculs realitzats a partir de les dades de meteoclimatic.

Previsió per aquest dijous

Aquest dijous es preveu amb predomini del sol , no obstant poden aparèixer alguns intervals de núvols alts i mitjos, sense més conseqüències. La temperatura màxima podrà pujar fins als 17/19 cº a la costa i fins als 19/21 cº a l'interior. La temperatura mínima pot baixar fins als 6/8cº a la costa i fins als 4/6cº a l'interior.

El vent bufarà molt fluix de component nord fins la matinada de dijous. Al matí de dijous tindrem calma o garbí molt fluix. A la tarda hi haurà garbí a uns 6/8 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol a totes les àrees amb mar de fons de nord-est , fins la matinada de dijous. Al matí de dijous tindrem mar arrissada. A la tarda hi pot haver la mateixa situació, amb una mica de marejol de cares al vespre/nit.

Aquesta tardor…vivim l’entorn!



L'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palamós organitza un nou cicle d'activitats que amb el títol “Aquesta tardor…vivim l'entorn!” té l'objectiu de promoure el coneixement i la difusió dels valors naturals i ambientals dels diversos espais naturals del municipi, fomentant-ne l'aproximació i descoberta de la seva biodiversitat.

Aquesta nova proposta divulgativa se suma a les que ja es van encetar l'any passat coincidint amb l'inici de les diverses estacions de l'any. Es tracta concretament del cicle “Aquest estiu…parlem del mar!” i, posteriorment, amb el cicle “Aquesta primavera…parlem de sostenibilitat”.

“Aquesta tardor…vivim l'entorn!” proposarà tallers que es realitzaran principalment en espais naturals de la vila, i que permetran al públic interessat l'aproximació a la micologia, les activitats tradicionals que l'home ha dut a terme al bosc i finalment a l'àmbit de l'ornitologia. Les diverses activitats que s'inclouen en el programa s'iniciaran el pròxim 30 d'octubre i s'allargaran fins al 12 de desembre.

SORTIDA GUIADA AL BOSC I EXPOSICIÓ DE BOLETS A St. JOAN

El pròxim dissabte s'obrirà el calendari d'aquestes activitats, totalment gratuïtes, amb una sortida guiada al bosc per a conèixer i recollir bolets. La sortida tindrà lloc al matí i serà guiada pels membres de l'Associació Micològica Gironina, Joaquim Codina.

Per a poder participar a la sortida guiada, o a qualsevol de les activitats incloses en aquest cicle, caldrà la inscripció prèvia de les persones interessades a l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palamós, ubicada a l'edifici de l'Espai del Barri (c/ de Mossèn Cinto Verdaguer, 12) o bé al telèfon: 972 31 31 82.

Tots els bolets recollits durant aquesta sortida formaran part de la mostra micològica que s'exposarà a la sala polivalent de la plaça de Mn. Gumersind Vilagran, a Sant Joan, i que restarà oberta al públic el mateix dissabte 30 d'octubre de 16.30 a 20 h, el diumenge 31, d'11 a 13 h i de 16.30 a 20 h; i el dilluns 1 de novembre, d'11 a 13 h. Aquesta exposició és organitzada amb la col.laboració de l'Associació Boletaires de Sant Joan de Palamós.

EL PROGRAMA D'ACTIVITATS

El programa d'activitats del cicle “Aquesta tardor…vivim l'entorn!” seguirà el diumenge 7de novembre amb el taller dedicat a conèixer aquelles activitats tradicionals que l'home ha realitzat en l'àmbit forestal.

El bosc i el seu aprofitament

En aquesta jornada es proposarà als participants realitzar un nou itinerari guiat per descobrir els elements del bosc i el seu aprofitament. Amb aquest objectiu durant la realització d'aquesta activitat es durà a terme un taller mitjançant el qual s'ensenyarà als participants a elaborar una escombra de bruc.

Tallers d'iniciació a l'ornitologia

Les propostes seguiran el divendres 12 de novembre amb els tallers d'iniciació a l'ornitologia. Precisament aquest dia tindrà lloc una conferència d'introducció a aquest àmbit a càrrec de l'ornitòleg i naturalista, Joan Daranes. Aquesta activitat es durà a terme a la sala polivalent de l'Espai del Barri (c/ de Mossèn Cinto Verdaguer, 12), a partir de les 19 h.

El dia següent, 13 de novembre, es realitzarà una sortida guiada mitjançant la qual es podran conèixer la diversitat d'espècies d'ocells que hi ha als diferents ambients de l'Espai Natural Castell-Cap Roig. Aquest primer cap de setmana dedicat a l'ornitologia es tancarà el diumenge 14 de novembre amb una sortida en la qual s'ensenyarà als participants els mètodes que cal seguir per a poder realitzar l'anellament d'aus.

Les darreres propostes que s'inclouen en el cicle “Aquesta tardor…vivim l'entorn!” es dedicaran a poder conèixer més de prop, les diverses espècies d'aus marines que viuen en el litoral de la Costa Brava.

Amb aquest objectiu el divendres 10 de desembre tindrà lloc una xerrada sobre ornitologia marina a càrrec de l'ornitòleg i naturalista, Joan Daranes. Aquesta activitat es durà a terme a la sala polivalent de l'Espai del Barri (c/ de Mossèn Cinto Verdaguer, 12), a partir de les 19 h. El diumenge 12 de desembre s'organitzarà la darrera activitat del cicle amb la realització d'una sortida en barca que recorrerà el litoral palamosí per a l'observació d'aus marines.

Butlletí climàtic del mes de setembre



"Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, el mes de setembre de 2010 ha estat termomètricament fred a gran part de Catalunya, tret de punts del litoral i prelitoral Central i de la costa de la demarcació de Tarragona on el mes s'ha de qualificar de normal o càlid. La distribució irregular de la precipitació ha marcat la pluviometria del mes. D'aquesta manera, el mes ha estat normal, i fins i tot plujós o molt plujós, al quadrant nord-oriental del territori, al Prepirineu occidental i a àmplies zones del litoral i prelitoral Sud i la plana de Lleida. En canvi, a la resta del territori, el setembre s'hauria de qualificar de sec o molt sec, especialment a les fondalades de la comarca de la Cerdanya i a l'extrem sud del Principat. El mes de setembre ha estat molt poc ventós."

Si ens centrem a Palamós, cal dir que el mes de setembre ha tingut una temperatura mitja d'uns 18cº, això vol dir que la temperatura ha estat 1,5cº inferior a la mitjana climàtica. Pel que fa al Baix Empordà, es pot comprobar com la temperatura mitja també ha estat per sota de la mitjana climàtica, situant-se entre 1/1,5cº per sota, exceptuant alguns punts del nord-oest de la comarca, on la temperatura ha estat 0,5cº inferior a la mitjana. A destacar també, el fet que en algun punt de l'oest de la comarca situat a les Gavarres, la temperatura ha estat 2cº inferior a la mitjana.

Pel que fa a la pluviometria de Palamós, hem de dir que els 147,3mm caiguts durant el mes passat, indiquen que el setembre ha estat molt plujós, ja que ha plogut gairebé el doble del que marca la precipitació mitjana climàtica. Si ens fixem en la resta del Baix Empordà, es pot comprobar com la zona més afavorida per les precipitacions ha estat la meitat sud, amb valors que es mouen entre els 150/200mm., en general, a tota la comarca hi ha plogut gairebé el doble del que marca la mitjana. A la meitat nord hi han caigut registres d'uns 120/130mm.

Per veure l'informe complet entreu al següent enllaç.

dimarts, 26 d’octubre de 2010

El fort vent desapareix


Mapa de vent en superfície previst per demà al Mediterrani.

De canvi radical és com s'hauria d'anomenar la situació meteorològica que tenim actualment, ja que en poques hores hem passat d'estar immersos en un fort temporal de vent a trobar-nos en plena calma., no obstant, aquesta calma no s'ha traslladat a mar, on la mar de fons es deixa notar amb ones que arriben superar el metre d'alçada mar endins. L'onatge més intens s'ha donat aquest matí amb ones que arribaven als 2,7m segons la boia de Palamós.
Pel que fa al vent, la tramuntana ha arribat a bufar a uns 25/30 nusos amb una ratxa màxima de 76km/h. La temperatura màxima s'ha recuperat, arribant als 17,1cº i la mínima ha baixat fins als 10,9cº.

La humitat s'ha mogut per la banda baixa, amb un mínim del 16% i un màxim de tant sols el 38%. La pressió atmosfèrica ha patit un fort increment, ja que l'allunyament de la borrasca i l'acostament de l'anticicló han permés que pugés dels 1013hpa fins a un màxim de 1023hpa. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Previsió per aquest dimecres

Aquest dimecres es preveu molt assolellat, amb el pas d'algun núvol prim durant el matí. La temperatura pot pujar fins als 16/18cº a la costa i fins als 18/20cº a l'interior. La temperatura mínima serà més baixa., degut al vent en calma aquesta baixarà fins als 8/10 cº a la costa i fins als 2/4cº a l'interior, en algunes fondalades de l'interior i valls pirinenques es baixarà per sota dels 0cº.

El vent al nostre sector marítim bufarà molt fluix de component nord i amb estones de calma, fins la matinada de dimecres. Al matí de dimecres anirà entrant una mica de garbí a uns 4/8 nusos. A la tarda tindrem la mateixa situació.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i amb maror i àrees de forta maror mar endins, amb mar de fons de nord, fins la matinada de dimecres. Al matí de dimecres tindrem entre mar arrissada i marejol arran de costa, mar endins hi haurà maror amb mar de fons de nord. A la tarda tindrem la mateixa situació.

Espectacular tornado a Texas



Aquest passat diumenge un tornado va causar greus danys a la ciutat nord-americana de Rice (Texas). Els vents de més de 200km/h del tornado van arrasar algunes cases, va treure de les vies varis vagons de tren i va ferir com a mínim a quatre persones.

El vídeo espectacular que podrem veure, està grabat amb el mòbil del coordinador d'un equip d'emergències que es desplaçava al lloc dels fets, després d'haver rebut un avís. La casualitat va fer que aquest senyor es creués amb el tornado, i així va poder veure com davant dels seus nassos passaven volant teulades, varis cotxes i altres objectes arrencats per aquest fenòmen, sortosament, el coordinador no va patir cap dany, malauradament les persones que anaven en un altre cotxe van patir nombroses ferides.

Segons les primeres estimacions, cinc cases van quedar completament destrossades i alguns col.legis van patir nombrosos danys.




dilluns, 25 d’octubre de 2010

Més tramuntana


Mapa isobàric d'aquest vespre.

Sens dubte, el fet meteorològic més destacat de les darreres hores és el fort temporal de tramuntana que tenim. Tal com podeu observar en la imatge de l'encapçalament, es pot comprovar com tenim un marcat gradient isobàric, entre la perturbació del Golf de Gènova i l'anticicló centrat al Canal de la Mànega. Aquest fet es tradueix en forma de vent sostingut de tramuntana a uns 25/30 nusos, amb una ratxa màxima que fins ara ha arribat als 82km/h.
Com és normal en aquests tipus de situacions, l'estat de la mar s'ha vist molt alterat amb ones d'1,5m segons la boia de Palamós, tot i que arran de litoral hi ha hagut onatge inferior al metre d'alçada. Si ens fixem en la boia del Cap de Begur, comprobarem que el temporal de mar és molt dur mar endins, amb ones que aquesta tarda han arribat als 4,3m d'alçada.
La temperatura també ha notat aquest canvi de temps, ja que només ha pujat fins als 15,2cº i la mínima ha baixat fins als 11,4cº, amb marcada sensació de fredor degut al vent. La humitat relativa s'ha mantingut molt baixa, amb un mínim del 24% i un màxim del 62%. La pressió atmosfèrica s'ha mogut entre els 1009 i els 1013hpa.
L'estat del cel per la seva banda, s'ha mantingut serè. Dades de meteoclimatic.com.

Previsió per aquest dimarts

Dimarts es preveu molt assolellat, amb una temperatura màxima que podrà pujar fins als 16cº a la costa i fins als 14cº a l'interior, al Pirineu algunes màximes poden quedar per sota dels 10cº. La temperatura mínima pot baixar fins als 10/12cº a la costa i fins als 2/4cº a l'interior., al Pirineu es pot baixar fins als 8/10cº sota zero.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a uns 30/35 nusos, amb ratxes superiors. Mar endins i al nord del Cap de Begur hi haurà vent sostingut d'uns 40/45 nusos, tot això fins la matinada de dimarts. Al matí de dimarts el vent afluixarà una mica, la tramuntana podrà bufar a uns 18/22nusos de vent sostingut, superior al nord del Cap de Begur on s'arribarà als 28/32 nusos. A la tarda es mantindrà la mateixa situació. Es preveu que al llarg de la nit de dimarts el vent vagi amainant.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror arran de costa i maregassa mar endins, al llarg de la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí de dimarts tindrem marejol arran de litoral i forta maror mar endins, amb molta mar de fons de nord. A la tarda tindrem la mateixa situació.

Avís per temporal de tramuntana


Mapa de vent en superfície previst per avui a la tarda.

Durant les darreres, tot i no haver caigut ni una gota, el pas del sistema frontal ens ha fet entrar de forma brusca la tramuntana, i ja s'ha deixat sentir en forma de vent sostingut d'uns 25 nusos i fortes ratxes de vent que superen els 45 nusos. L'estat de la mar s'està veient molt alterat per aquesta situació, amb maror arran de costa i maregassa mar endins.

Cal parar molta atenció ja que el vent de tramuntana bufarà durant aquest matí a uns 25nusos de vent sostingut., a la tarda el vent de tramuntana encara es pot intensificar més i podrà arribar als 30/35 nusos de vent sostingut, amb ratxes de 45/50 nusos.
Al nord del Cap de Begur i mar endins, tindrem tramuntana a uns 40 nusos de vent sostingut i ratxes de 55/60 nusos. Aquesta situació de temporal dur de tramuntana es pot mantenir i fins i tot intensificar una mica la nit de dilluns a dimarts.


Onatge previst per la nit de dilluns a dimarts.

L'estat de la mar es mantindrà durant el matí amb maror o forta maror arran de costa i maregassa mar endins, amb àrees de mar brava al Golf de Lleó.
A la tarda s'espera forta maror arran de costa i maregassa mar endins, amb mar brava (ones de 5/6m) al Golf de Lleó. Aquesta situació es mantindrà fins la matinada de dimarts.

Davant d'aquesta situació de forts vents cal pendre les següents precaucions:

Tanqueu i assegureu les portes, finestres i tendals. Cal abaixar completament les persianes i, si són de cordó, subjectar-les adequadament.
Eviteu deixar testos o d'altres objectes no estàtics a les façanes i terrasses i recolliu la roba dels estenedors per evitar que el vent els pugui fer caure al carrer i provocar un accident.

Vigileu amb el mobiliari urbà, l'enllumenat dels carrers, les motos i els cotxes aparcats, les grues, els contenidors de brossa, l'arbrat i tot allò que el vent pugui fer caure.
No pugeu a llocs alts i exposats al vent, com ara les bastides o altres construccions.
Eviteu els parcs, els jardins i les zones boscoses. Si sou a una zona arbrada, vigileu amb els arbres que puguin caure i eviteu totes les activitats amb foc. Tingueu en compte també la proximitat dels arbres als edificis. El vent els podria fer caure a sobre d'aquests.

Si és imprescindible desplaçar-vos, tingueu molta precaució perquè us podeu trobar obstacles a la via. Cal alentir la marxa, ser prudents en els avançaments i mantenir les distàncies laterals adequades amb els altres vehicles.
Si conduïu vehicles de grans dimensions o amb remolc, extremeu les precaucions perquè teniu més risc de sortir-vos de la via o bolcar.
Aneu amb compte al practicar esports a l'aire lliure.

Al mar, no navegueu i vigileu amb els amarratges de les embarcacions. No passegeu per les esculleres o espigons o zones properes al mar.
A la muntanya, extremeu les precaucions i no us apropeu ni passegeu pels penya-segats. Tingueu en compte que el vent pot arrossegar objectes voluminosos (per exemple, pedres per un pendent pronunciat).

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Posta de Sol d'avui a les Gavarres



Us poso unes instantànies de la bonica posta de sol d'avui des del bell mig de les Gavarres. Com es pot observar, la presència abundant de núvols allargassats, és un indicatiu que durant les properes hores ens espera molt vent i poca pluja.













"Instants de ciel"



Recentment, he fet una agradable descoberta., es tracta d'una pàgina web on un grup de set fotògrafs/caçadors de tempestes francesos, s'han unit per mostrar-nos un espectacle fet a partir de les sortides fotogràfiques que realitzen, tot perseguint els fenòmens meteorològics més bonics que es produeixen a França i en algun cas també en altres països propers.
Passeu i disfruteu d'aquestes imatges espectaculars (no us perdeu l'apartat "Portofolios" ni l'apartat "Actualités"):

http://www.instants-de-ciel.com/index.php

dissabte, 23 d’octubre de 2010

Més fred i nova tramuntanada a la vista


Mapa de ratxes de vent previst per dilluns a la nit. Observeu com la tramuntana podrà arribar als 85km/h a la nostra zona i als 100km/h a l'Alt Empordà (tots els mapes que poso es poden ampliar fent clic a sobre d'ells).

A partir d'aquest diumenge, el pas d'un sistema frontal obrirà les portes a una devallada sobtada de les temperatures que anirà acompanyada per l'entrada d'una forta tramuntana a partir de diumenge a la nit.
Entre l'anticicló que hi haurà a les Illes Britàniques i la borrasca que es formarà a la zona de Còrsega, ens arribarà una entrada d'aire fred molt important en capes mitges i altes de la troposfera, fet no gaire comú al mes d'otubre i més recurrent als mesos hivernals. Cal destacar que a nosaltres ens poden arribar temperatures d'uns -25cº a 500hpa i a Itàlia poden arribar a tenir temperatures d'uns -28cº a 500hpa.
A la nostre zona, segons el GFS (model de predicció global americà) ens entrarien unes temperatures de -3cº a 1500m d'alçada, fet molt destacable per trobar-nos encara bastant lluny de l'hivern, el que representarà una forta clatellada.

Per fer-nos una idea d'aquesta devallada de les temperatures, us poso el mapa de temperatures a 850hpa que teniem aquest divendres i el que està previst per aquest dilluns:


Mapa de temperatures a 850hpa., observeu com aquest divendres hi havien uns 8cº.


Mapa de temperatures a 850hpa., observeu com dilluns hi hauran uns -3cº, és a dir, la temperatura devallarà 11cº en poques hores.

Tota aquesta devallada dels termòmetres, encara es veurà més accentuada per culpa de l'acció del vent i sobretot pel que fa a les temperatures mínimes. No obstant, a partir de dimecres es preveu que la temperatura es pugui anar recuperant, sobretot les màximes, quedant un ambient fred durant les nits.


Mapa de temperatures mínimes en 3h previst per dimarts al matí., observeu com la temperatura pot ser negativa a moltes zones de l'interior, especialment allí on no toqui el vent. Al Pirineu es preveun temperatures de -7/-10cº negatius. Quan el vent s'encalmi a partir de dimecres, també hi podrien haver fortes glaçades durant la nit en punts de l'interior. A la costa podriem acostar-nos als 5cº positius amb ambient de ple hivern.

Si entrem en detall, aquest dissabte a Palamós es preveu amb predomini del sol, no obstant, l'ambient assolellat també es veurà acompanyat per alguns núvols alts i mitjos, especialment abundants fins a primeres hores de la tarda. No esperem pluja. A la resta de demarcació, els núvols d'evolució diürna poden deixar algun ruixat de tarda cap al Ripollès, Garrotxa i en altres punts d'interior com la Selva.

La temperatura màxima pot pujar fins als 20/21cº a l'interior i fins als 17/19cº a la costa.

El vent al nostre sector bufarà a uns 6/8 nusos durant el matí, amb component sud i oest. A la tarda continuarà el garbí a uns 8 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i marejol mar endins, durant el matí. A la tarda podem tenir una mica de marejol, quedant mar arrissada o calma a partir del vespre.

Aquest diumenge el pas d'un sistema frontal moderadament actiu, mantindrà el dia molt ennuvolat. Es preveu que caigui algun ruixat o tempesta durant la tarda, amb possibilitats de calamarsa. Aquesta situació es pot reproduir a qualsevol indret de la demarcació gironina.Cal destacar que la devallada de les temperatures pot permetre que la cota de neu al Pirineu oriental, baixi fins als 1200m a la tarda de diumenge. Aquesta devallada de les temperatures ens portarà un ambient hivernal a principis de setmana, amb algunes nevades a la cara nord del Pirineu durant el dilluns, amb neu que podrà baixar fins als 700m en aquella zona.

La temperatura màxima pujarà fins als 17/18cº a la costa i fins als 14/16cº a l'interior. A partir de la tarda coincidint amb la caiguda de les precipitacions, la temperatura pot patir un brusc descens, això farà que la mínima es pugui donar al final del dia en molts indrets.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component sud i oest durant la nit de dissabte a diumenge, a uns 4/6 nusos. Al matí de diumenge tindrem la mateixa situació. A la tarda/vespre entrarà de forma sobtada la tramuntana a uns 15/20 nusos. A partir del vespre/nit la tramuntana s'anirà intensificant fins arribar als 25/32 nusos de vent sostingut, amb ratxes superiors.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada durant la nit/matinada de dissabte a diumenge. Al matí de diumenge tindrem mar arrissada arran de costa i marejol mar endins. A la tarda el mar s'anirà alterant després del pas del front, arribant a marejol arran de costa i maror mar endins. Durant la nit de diumenge i fins la matinada de dilluns hi haurà maror a prop de la costa i forta maror mar endins, amb àrees de maregassa, superior al nord del Cap de Begur.

Es desaconsella realitzar qualsevol activitat marítima a partir del vespre de diumenge. Preneu les precaucions necessàries per tal d'evitar que els objectes propensos a ser transportats pel vent es puguin moure. Molta precaució si passem per llocs amb molt d'arbrat, ja que les arrels estan poc fixades al terra, degut a les darreres pluges i algun arbre podria caure. Tampoc és recomanable anar a les zones elevades de les muntanyes. Aquesta situació de temporal dur de tramuntana pot durar fins dimecres.

divendres, 22 d’octubre de 2010

Núvols des de l'avió 2a part


Cúmuls a la costa d'Andalusia.

Avui us poso cinc fotografies més realitzades des de l'avió, en aquest cas, es tracta del vol de tornada.
A la fotografia de l'encapçalament, podem veure uns bonics cúmulus a sobre la costa d'Andalusia. Si observem amb atenció, es pot veure la Ria de Huelva, lloc on desemboca el Riu Tinto i també hi conflueix el Riu Odiel.



En aquesta fotografia es veuen uns bonics cúmuls a sobre El Parc Nacional de Doñana. Al fons a l'esquerra s'observa la desembocadura del Riu Guadalquivir., a la punta de terra que sobresurt al fons de tot, hi hauria Chipiona i Sanlúcar de Barrameda (Càdiz). Si ampliem les fotos (fent clic a sobre d'elles) es veuen més detalls com la sombra dels núvols al terra.



En aquesta fotografia es veuen més cúmuls a la mateixa zona.



Aquí podem veure diferents gèneres nuvolosos. Els que veiem en primer pla i aparenten ser com una mena de fum blanc són cirrus (núvols alts). Al fons de la imatge es veu una capa blanca més compacte, es tracta d'altostratus (núvols alts). En un nivell inferior veiem més cúmuls (núvols baixos).

dijous, 21 d’octubre de 2010

Foto i dades del dia


Fotografia realitzada aquest migdia on es veuen els cirrus que hem tingut i una mica de marejol.

Aquest dijous hem tingut molta nuvolusitat de tipus alt., sobretot es tractava de cirrus que ocupaven tot el cel. Aquest núvols situats a gran alçada i el poc gruix que tenen, han facilitat l'acció solar ben bé fins a mitja tarda, moment en el qual també s'han vist molts estrats, aquests núvols baixos o boira alta s'han format degut al gir momentani del vent a llevant. La temperatura màxima ha patit una lleugera devallada situant-se als 15,2cº, la mínima en canvi, s'ha recuperat una mica i ha acabat baixant fins als 10,3cº .
El vent que ha predominat ha estat la tramuntana, aquest vent del nord ha bufat fins a primeres hores de la tarda amb una ratxa màxima de 26km/h, en canvi a la tarda s'ha imposat el llevant.
Per altre banda, l'estat de la mar s'ha vist poc alterat amb una mica de marejol arran de costa i una mica de maror mar endins, amb ones que allí han arribat a gairebé 1m d'alçada, acompanyades per mar de fons, sobretot durant el matí.
La humitat relativa ha arribat fins al 70% i ha devallat fins al 53% i la pressió atmosfèrica ha notat la presència de l'anticicló ja que s'ha mogut entre els 1021/1024 hpa. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Previsió per aquest divendres

Aquest divendres es preveu amb nuvolusitat abundant de tipus baix durant la matinada, al matí i fins a migdia predominarà el sol, a mitja tarda els núvols baixos poden tornar a tapar el cel. No esperem pluja.

La temperatura màxima pot pujar fins als 18/20cº a l'interior i fins als 16/18cº a la costa. La temperatura mínima baixarà fins als 10/12cº a la costa i fins als 4/8 cº a l'interior.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component sud-est, fins la matinada de divendres. Al matí de divendres tindrem garbí a uns 8/10 nusos. A la tarda hi haurà garbí a uns 8 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o una mica de marejol arran de costa, amb marejol mar endins, fins la matinada de divendres. Al matí de divendres tindrem una mica de marejol amb ones de direcció sud-oest. A la tarda hi haurà marejol.

"La Niña" i l'alçada del mar



Alçada del nivell del mar a l'oceà Pacífic.

El fenòmen climàtic conegut com "La Niña" o "anti-Niño", es caracteritza per un refredament de les aigües de l'Oceà Pacífic equatorial, no obstant, una altre de les caracterítiques del fenòmen de La Niña és la baixada del nivell de les aigües oceàniques. Segons la NASA, s'ha observat que des del passat estiu es manté la mateixa tendència pel què fa a un increment del fenòmen de La Niña.

Segons les dades recollides pel satèl.lit "Topografia Mission/Jason-2", s'ha pogut realitzar el mapa que encapçala aquest article. El principi bàsic que ha permès constatar l'alçada del mar, es basa en el fet que l'aigua s'expandeix amb l'augment de les temperatures i es contrau quan aquestes baixen, gràcies a això els satèl.lits poden utilitzar l'altura de la superfície del mar com a indicador de la temperatura.
Les àrees on la superfície de l'aigua és més alta (i per tant més calenta) que la mitjana, tenen tons de color vermell-marró, i les àrees on la superfície de l'aigua és més baixa (més freda) que la mitjana, són de color blau. Les condicions normals apareixen en blanc.

La Niña apareix quan el fenòmen del Niño es debilita pels vents alisis que bufen cap a l'oest, sobre l'Oceà Pacífic oriental tropical. Els vents mantenen les aigües del Pacífic oriental fresques i concentra les aigües càlides al Pacífic occidental. Un debilitament dels vents alisis permet a les aigües càlides que s'estenguin gradualment cap a l'est, provocant l'escalfament del Pacífic central.
La Niña apareix després del Niño, i les seves causes es donen fonamentalment sota condicions oposades.

El fenòmen de La Niña enforteix els vents alisis, tot transportant l'aigua fresca de la costa sud-americana al Pacífic central. Aquest patró de va i vé del Niño i La Niña pot conduir a canvis climàtics a gran escala, especialment en els tròpics.
El mapa de l'encapçalament revela una àmplia franja d'aigua freda que s'estén des d'Amèrica del Sud fins a Nova Guinea. L'oceà no és, però, uniformement fred., existeixen bosses d'aigua calenta que es barregen amb l'aigua freda, especialment en el Pacífic occidental. Les aigües més càlides en aquesta regió poden portar una major precipitació, i les condicions de la Niña poden haver tingut un paper fonamental en les devastadores inundacions al Pakistan que hi van haver durant l'estiu passat.

A l'Oceà Pacífic oriental, les aigües més fredes porten una menor pluviometria al llarg de les costes d'Amèrica del Nord i del Sud. Així, a mesura que la pluja torrencial colpeja algunes parts del món, les condicions de la Niña poden aprofundir la sequera en altres.

Fases que experimenta el fenòmen de La Niña

Aquest fenòmen apareix mencionat per primera vegada en la literatura científica a finals de 1989 i es divideix en quatre fases:

1. El preludi al fenòmen La Niña és l'acabament del fenòmen El Niño (Oscil·lació del Sud)

2. L'inici del fenòmen La Niña es caracteritza per:

a) Un enfortiment dels vents alisis que es troben a la zona de convergència intertropical, així com un desplaçament més d'hora d'aquesta cap al nord de la seva posició habitual.

b) Augment de la convecció a l'Oceà Pacífic, a l'oest del meridià 180 °, on la temperatura de l'aigua superficial de l'oceà puja a una temperatura habitual de 28 o 29cº

3. El desenvolupament del fenòmen s'identifica per:

a) Un debilitament de la corrent contra-equatorial, provocant que les aigües càlides provinents de les costes asiàtiques, afectin de manera escassa les aigües del Pacífic d'Amèrica.

b) Una ampliació dels afloraments d'aigües fredes marines (conegut com a upwelling), que es produeix com a conseqüència de la intensificació dels vents alisis.

c) L'enfortiment del corrent equatorial del sud, especialment prop de l'equador, arrossegant aigües fredes que disminueixen les temperatures del Pacífic tropical oriental i central.

d) Una major proximitat de la termoclina (regió on hi ha un ràpid descens en la temperatura) a les superfície del mar al Pacífic tropical, el que afavoreix la permanència d'espècies marines que troben els seus aliments durant període llargs.

4. La maduració és el final del fenòmen de La Niña i passa després que la intensitat dels vents alisis hagin tornat al seu estat normal.

Durada i freqüència amb què apareix el fenòmen de la Niña

El fenòmen La Niña pot durar de 9 mesos a 3 anys, i segons la seva intensitat es classifica en feble, moderada o forta.

El fenòmen la Niña és més fort com més petita sigui la seva durada, en aquest cas, el seu major impacte en les condicions meteorològiques s'observa en els primers 6 mesos de vida del fenòmen.

En general comença des de mitjans d'any, arriba a la seva intensitat màxima a finals i es dissipa a mitjans de l'any següent.
Aquest fenòmen es presenta amb menys freqüència que el Niño i es diu que passa per períodes de 3 a 7 anys.

Detecció del fenòmen de La Niña

El Programa Mundial d'Investigació Climàtica de l'OMM a través del Programa d'Oceans Tropicals i l'atmosfera mundial, monitoritza l'Oceà Pacífic Tropical utilitzant boies fixes, boies a la deriva, mareògrafs, batitermògrafs i satèl.lits, els quals generen informació per conèixer les condicions actuals d'aquest, i donen informació als models per a la predicció del futur comportament i característiques de la Niña.

Conseqüències de La Niña pel clima global

En els tròpics, les variacions són radicalment oposades a les ocasionades per El Niño.

Al continent americà, les temperatures de l'aire de l'estació hivernal, es tornen més calentes del normal al sud-est i més fredes del normal al nord-est.

A l'Amèrica del Sud, predominen condicions més seques i més fresques del normal sobre l'Equador i el Perú, així com condicions més humides del normal al nord-est del Brasil.

A l'Amèrica Central, es presenten condicions relativament més humides del normal, principalment sobre les zones costaneres del mar Carib.

A Mèxic, provoca pluges excessives al centre i sud del país, sequeres i pluges al nord de Mèxic, i hiverns amb marcada absència de pluges.

Tant La Niña com El Niño, són variacions normals de la temperatura superficial de l'oceà, les quals han existit des de fa milers d'anys i continuaran existint, sense que l'home hi pugui interferir.


Efectes de La Niña en diferentes parts del món.

Font : http://earthobservatory.nasa.gov/ i http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Salamandra salamandra


Fotografia d'una petita salamandra que vaig veure la setmana passada a Romanyà.

La salamandra comuna (Salamandra salamandra) és un amfibi urodel.
Pertany a la mateixa família (Salamandridae) que la gandària (conegut també com a ofegabous), en la que estan inclosos la majoria dels urodels europeus.
Aquesta és una espècie que es troba a gairebé tota l'Europa continental, entre la península de Jutlàndia i el sud d'Itàlia i dels Càrpats fins a l'extrem sud de Portugal.

Les salamandres adultes són animals de moviments lents. La seva talla normal és d'uns 20 cm amb un pes d'uns 40 gr. Mengen cucs de terra i petits insectes i són més actives durant la foscor. Viuen preferentment en zones forestals fresques, en llocs humits, on creixen molses i falgueres, i a una temperatura ideal de pocs graus per sobre dels 10cº.
En temps de sequera i calor es refugien sota les pedres i troncs caiguts. Quan venen les èpoques plujoses les salamandres tenen la costum de sortir dels refugis i caminar pels boscos i pels erms en busca d'aliment. Sovint travessen les carreteres i camins, però ho fan amb tanta lentitud que moltes moren esclafades pels vehicles que hi circulen.

Morfologia i reproducció

El que més crida l'atenció en la salamandra comuna són els seus colors vius: fons negre intens sobre el que destaquen les taques grogues. La coloració cridanera és una característica de molts animals tóxics, anomenada aposematisme. La seva pell està coberta d'una mucositat que conté un verí, compost pels alcaloides samandarina (C19H31NO), samandaridina (C21H31NO) i samanderon (C22H31NO2). Aquest verí protegeix a la salamandra de les fures, gossos i altres depredadors, així com d'infeccions de la pell provocades per fongs i bacteris. Malgrat la poderosa toxicitat de la seva pell la salamandra comuna és un animal tímid.

Contràriament als altres urodels, l'aparellament de les salamandres té lloc a la terra ferma; l'época de zel és d'abril a setembre. Les femelles van a l'aigua a parir la primavera següent, segons la disponibilitat d'aigua i la data de desgel de la zona on viuen. Escullen basses d'aigua fresca i corrents d'aigua lents, normalment situats en zones fosques, protegides de la llum directa del sol per arbres i matolls.

Havent passat la primera fase embrionària dins del ventre de la mare, les larves de salamandra surten ja formades, amb una mitjana de 30 per femella. Contràriament als colors vius dels adults, les larves són de tonalitats marronoses o grisenques molt semblants a les fulles seques de l'entorn, el que fa que estiguin tan ben camuflades que resulta difícil distingir-les entre les fulles seques que han caigut a l'aigua.
Les larves de salamandra duen brànquies externes i, malgrat el seu aspecte fràgil i delicat s'alimenten amb voracitat de petits cucs i crustacis, com tubifex o dàfnies.
Els principals enemics de les larves de salamandra són depredadors com les larves de libèl.lula i les truites. Si arriben a sobreviure, les larves de les salamandres poden completar la metamorfosi entre tres i sis mesos, sortint de l'aigua tot seguit, ja que una vegada han arribat a l'estat adult podrien ofegar-se dintre de l'aigua.

No se sap exactament quants anys arriben a viure les salamandres en l'estat natural. El normal és que visquin uns 20 anys en captivitat si les condicions son óptimes. Tot i així hi ha constància d'una salamandra que va viure en un terrari al museu de Bonn de 1863 a 1913.

Mites i supersticions

La relació entre la salamandra comuna i el foc és un mite que està molt estès a la cultura popular i a la pseudociència.
Segons el folklore de molts llocs, es creu que aquest animal pot sobreviure al foc.
A Catalunya, entre principis i mitjans del segle XX, hi havia un tipus d'estufes conegudes com a "salamandra", nom que es va originar indubtablement en el mite de la resistència al foc d'aquest animal.

Altres supersticions diuen, per exemple, que orinar al bosc en la proximitat d'una salamandra pot provocar la mort. Deixant de banda les nombroses conjectures de com poden haver arribat a aquestes conclusions al folklore local, l'únic que és cert és que no tenen cap base científica.

Principalment a causa de tots aquests mites, la salamandra és un animal que ha estat relacionat en el passat, amb l'alquímia i la bruixeria. Curiosament, moltes supersticions al voltant d'aquest animal encara perduren en zones rurals.

Carl von Linné va classificar aquest amfibi el 1758 com a llangardaix, qualificant-lo amb el nom erroni de "Lacerta salamandra".

Informació extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

Hem de tenir present que les salamandres i tots els amfibis en general, estan protegits per la llei, que prohibeix agafar-los i matar-los. Tots els amfibis juguen un paper molt important en el control de les poblacions d'insectes perjudicials per a l'ésser humà i les seves activitats agràries.
La millor manera de preservar-los és tenir cura dels ecosistemes aquàtics. La destrucció dels seus hàbitats els podria portar a la desaparició.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

L'Àrtic es desfà

Extensió del gel marí a l'Àrtic. Font: http://earthobservatory.nasa.gov/

El passat 19 de setembre, el gel del mar Àrtic va arribar a tenir la seva mínima extensió del present any amb tant sols 4,60 milions de quilòmetres quadrats. El Centre Nacional de la Neu i el Gel dels Estats Units(NSIDC) va informar que l'any 2010 l'extensió del gel marí a l'Àrtic va ser la tercera més baixa de la història, segons els registres realitzats per satèl.lit. Cal dir que l'extensió més petita de gel es va produir l'any 2007, amb un mínim de 4,13 milions de quilòmetres quadrats.
El mínim assolit durant aquest any forma part, segons els científics, d'un patró més ampli en la disminució global de gel marí de l'Àrtic, on aquest fet es remunta com a mínim a la dècada de 1970.

La imatge que encapçala aquest article, s'ha realitzat a partir de les observacions del gel marí recollides per l'Exploració Avançada del Radiòmetre de Microones (AMSR-E) situat en el satèl.lit Aqua de la NASA i es tracta d'una mostra de l'extensió del gel marí del dia 19 de setembre de 2010.
Si observem la imatge, veurem com la línia groga ens assenyala l'extensió mínima mitjana del gel marí durant el període que va des de l'any 1979 a l'any 2000, és a dir, aquesta línia marcaria les àrees que tenien com a mínim un 15 per cent de coberta gelada en la meitat dels anys situats en aquest període. En comparació amb la mitjana prevista a llarg termini, la concentració del gel marí al nord d'Alaska i Sibèria oriental aquest any ha sigut molt baixa.

L'extensió mínima del gel marí a l'any 2010 encaixa en un patró a llarg termini de reducció, especialment en el gel format durant diversos anys, el qual persisteix a través de les estacions la fosa de l'estiu i així arriba a un altre hivern. Aquest gel acumulat durant diversos anys, amb el temps pot crèixer fins als 4 metres de gruix.
Generalment, la capa de gel del primer any és més prima, més salada i més vulnerable a fondre's.

El NSIDC ha indicat que a la temporada 2010, el gel marí va mostrar un augment que feia suposar un engruiximent de la capa en els dos o tres anys següents, no obstant, el gel més antic i amb la capa més gruixuda havia desaparegut gairebé del tot a l'Àrtic.

Segons Ted Scambos, científic en cap del NSIDC, es preveu que es mantingui durant força temps la capa gruixuda de gel que es troba al nord de Groenlàndia i al nord de Canadà, malauradament però, en els propers 10 a 15 anys, es podrien incrementar les zones del Mar Àrtic sense coberta de gel, sobretot durant l'estiu. Aquest fet podria permetre que el pas del nord-oest, que comunica els oceans Atlàntic i Pacífic es mantingués obert a la navegació marítima.
Segons els científics tot aquest procès de desgel, podria ser una clara evidència del canvi climàtic.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Núvols des de l'avió 1a part.



Durant el trajecte que vaig fer amb avió cap a les Illes Canàries, vaig poder captar moltes imatges dels núvols que anava observant. Avui us poso la primera part del recull de fotos que vaig fer, tot i que recentment ja en vau veure un primer tast.
Curiosament, tot i semblar icebergs que suren a sobre el mar, es tracta de núvols suposadament dels gèneres estratocúmulus o altocúmulus, per l'aspecte d'enllosat que donen al cel., cal ressaltar que aquests núvols estan fotografiats en algun punt per sobre l'Oceà Atlàntic i ocupaven àmplies regions tot perdent-se a l'horitzó.









diumenge, 17 d’octubre de 2010

Tramuntanada


Mapa isobàric d'aquest vespre. Observeu com les isòbares estan molt juntes.

Tal i com es preveia, entre l'anticicló del nord-oest d'Europa i la borrasca del Golf de Gènova, s'ha creat un passadís de vents de tramuntana, com s'observa en el mapa isobàric de l'encapçalament, on podreu veure com les isòbares estan molt juntes. A Palamós durant les darreres hores, aquest vent de tramuntana s'ha anat intensificant, enregistrant-se una ratxa màxima de 61km/h, amb vent sostingut d'uns 20/25 nusos.
Com sol passar en aquest tipus de situacions, l'estat de la mar s'ha vist molt alterat mar endins, amb ones d'uns 2m segons la boia de Palamós., com més al nord l'alteració marítima és més gran, amb ones d'uns 2,5/3m al Cap de Begur. L'estat del cel degut a aquest vent sec, s'ha mantingut serè.
Les temperatures amb l'entrada d'aire fred que acompanya aquest vent del nord, tant sols han pujat fins als 17,1cº i la mínima s'ha situat en els 11,6cº, amb molta sensació de fred degut al vent i a la baixa temperatura. La humitat relativa també ha estat força baixa amb un mínim del 33% i un maxim del 69%. La pressió atmosfèrica s'ha mogut entre un màxim de 1013hpa i un mínim de 1011hpa. Dades extretes de meteoclimatic.com i Puertos del estado.


Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns es preveu assolellat a tota la demarcació. La temperatura màxima pot pujar fins als 17/19cº a la costa i fins als 14/16cº a l'interior, inferior al Pirineu. La mínima pot baixar fins als 10/12 cº a la costa i fins als 4/6 cº a l'interior, amb glaçades al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner durant les properes hores, bufarà amb component nord a uns 25/30 nusos amb ratxes superiors, fins la matinada de dilluns, més fort al nord del Cap de Begur. Al matí de dilluns tindrem tramuntana a uns 20/25 nusos, superior al nord del Cap de Begur, amb ratxes d'uns 30/35 nusos. A la tarda la tramuntana es pot mantenir i fins i tot incrementar, arribant a uns 25 nusos amb ratxes superiors, amb vent d'uns 30 nusos mar endins i al nord del cap de Begur, amb ratxes superiors. Aquesta situació es pot mantenir fins a la nit.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror arran de costa, forta maror mar endins i maregassa, amb àrees de mar brava a tot el Golf de Lleó (ones de 4,2m) fins la matinada de dilluns. Al llarg de tota la jornada es preveu un panorama semblant. Abstenir-se de realitzar tota activitat nàutica .


Onatge previst pel matí de dilluns.

Algunes dites del mes d'octubre



"El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost"

"L'octubre acabat, mosca i mosquit enterrat"

"Octubre finit, mor la mosca i el mosquit"

"Per l'octubre comença la fred"

"Per l'octubre, fuig de l'ombra i busca el sol"

"Quan l'octubre va a la fi, els ocells d'hivern són aquí"

"Quan trona pel mes d'octubre, neu segura"

"Si per l'octubre fa bon sol, pagès, enfonsa bé el solc"

"Tramuntana per sant Miquel, octubre sec i serè"

"Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc"

"Trons d'octubre, any de diluvi"

Dites extretes del refranyer popular.

divendres, 15 d’octubre de 2010

Previsió de tramuntanada


Mapa sinòptic previst per dissabte a la nit. Observeu com entre l'anticicló del nord-oest d'Europa i la borrasca del Golf de Gènova ens entren vents freds de tramuntana.

Aquest dissabte es preveu majoritàriament assolellat, però encara poden aparèixer alguns núvols baixos, més importants durant la tarda, amb possibilitats que caigui algun petit ruixat al vespre. A l'interior de la demarcació podrien caure alguns ruixats de tarda a la zona propera al Montseny, Serralada Transversal, traslladant-se algun ruixat de forma més desgastada cap al sud de la Costa Brava.

La temperatura màxima pujarà tant sols fins als 17/19cº a la costa i fins als 19/20cº a l'interior. La temperatura mínima baixarà fins als 12/14cº a la costa i fins als 6/8cº a l'interior, amb glaçades en punts del Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà a uns 6/8 nusos de component nord, al llarg de la nit/matinada de divendres a dissabte., al nord del Cap de Begur la tramuntana pot bufar a uns 15 nusos. Al matí de dissabte tindrem la mateixa situació., a la tarda la tramuntana es pot reforçar i arribar a uns 20 nusos a la nostra zona i a uns 25/30 nusos al nord del Cap de Begur. Precaució amb les activitats nàutiques.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o marejol arran de costa, amb maror mar endins i forta maror al nord del Cap de Begur, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí de dissabte tindrem una mica de marejol arran de costa i maror mar endins., a la tarda hi haurà marejol arran de costa i maror amb àrees de forta maror mar endins, amb àrees de maregassa al nord del Cap de Begur.


Onatge previst per la nit/matinada de diumenge a dilluns.

Aquest diumenge s'espera que el sol ens acompanyi tot el dia, amb algun núvol baix poc important. No esperem pluja. Les temperatures seran més baixes a tot arreu, amb ambient molt fred al Pirineu i també a tot l'interior durant la nit de diumenge, a la costa també es notarà més fred.

El vent podrà bufar de component nord fins a 20/25 nusos durant la matinada de diumenge, amb ratxes superiors., al nord del Cap de Begur la tramuntana pot superar els 30 nusos. Al matí de diumenge tindrem tramuntana a uns 15/20 nusos, superior al nord del Cap de Begur on arribarà als 25 nusos. A la tarda la tramuntana es pot reforçar i arribar als 25/30 nusos a tot el nostre sector., al nord del Cap de Begur es poden arribar als 35 nusos de tramuntana. Aquesta situació es mantindrà durant la nit de diumenge a dilluns. Es recomana evitar tota activitat nàutica.

L'estat de la mar durant la matinada de diumenge és mantindrà amb maror arran de costa i amb forta maror mar endins, amb maregassa al Golf de Lleó (ones de 3m). Al matí de diumenge tindrem maror arran de costa i forta maror mar endins. A la tarda tindrem de maror a forta maror arran de costa i maregassa generalitzada mar endins. Aquesta situació es pot mantenir i fins i tot empitjorar durant la nit de diumenge, amb mar brava a tot el Golf de Lleó (ones de 4m). Cal abstenir-se de realitzar qualsevol activitat nàutica.

Reportatge sobre la futura reserva marina


Les Illes Formigues, indret que formarà part de la futura reserva d'interés pesquer.

El passat 8 d'octubre es va poder veure a la dos de Televisió Espanyola, un reportatge molt interessant sobre la futura reserva d'interés pesquer que es farà a la nostra zona. Aquest reportatge es va emetre dins el programa de divulgació mediambiental "El escarabajo verde" i s'hi poden veure les opinions dels diferents sectors que tenen interessos en aquest tram de costa. Moltes de les imatges i persones entrevistades són de Palamós. Un reportatge excel.lent que si no l'heu vist us recomano que no us el perdeu. Enllaç:

http://www.rtve.es/television/20101005/escarabajo-verde-08-10-2010-pescar-reservas/359259.shtml

dijous, 14 d’octubre de 2010

Les pluges del Baix Empordà i fotos del temporal


Imatge del riu Daró al seu pas per La Bisbal. Foto realitzada per Marc Vilà.

Tal i com ens mostra la fotografia de l'encapçalament, aquest passat dimecres hem pogut comprobar com els rius, rieres i rierols de la nostra comarca portaven un notable cabal, degut a les pluges persistents dels últims dies. Sens dubte, molts cursos fluvials que estaven secs o que en prou feines portaven un fil d'aigua des de fa molts mesos, han canviat el seu aspecte, i no és per menys, perqué tal i com mostro més avall, les quantitats de precipitació enregistrades són molt importants, de ben segur que en alguns indrets de les Gavarres, aquestes quantitats poden haver estat més importants, però la manca de pluviòmetres en molts llocs no fa possible assegurar-ho.

Tot seguit veureu una relació de les precipitacions caigudes des del passat divendres fins avui, al Baix Empordà:

Calonge Mas-Pallí 151,2mm
Calonge 133,1mm
Palafrugell 128,8
Palamós 126,2mm
Verges 113,8mm
La Bisbal d'Empordà II 104,3mm
Llafranc 100,6mm

Dades extretes de meteoclimatic.com

Un altre dels protagonistes com hem estat comentant aquests dies, ha estat la llevantada, especialment durant aquest passat dilluns. Us poso un parell de fotos més del temporal marítim que hi havia.


Les ones pujant per sobre de les roques a Cala Margarida.


Onatge a la Cala dels Pots i ones impactant contra el dic d'abric del Port Marina.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Mar de núvols a les Illes Canàries


El Teide 3718msnm sobresortint d'entre un mar de núvols.

Des de l'atalaia privilegiada que representa un avió, durant la meva arribada a les Illes Canàries vaig poder contemplar un espectacle de la naturalesa que es pot veure freqüentment en aquelles contrades, es tracta del mar de núvols, el qual vaig poder immortalitzar en algunes fotografies que podreu veure.

Aquest fenòmen es produeix quan els vents alisis procedents del nord-est es carreguen d'humitat procedent del mar, llavors quan troben la barrera orogràfica que representen les muntanyes, l'aire ascendeix per les vessants. En aquest punt l'aire es refreda per expansió, i el vapor d'aire que conté es condensa i forma els núvols, no obstant, la presència d'una capa d'aire sec i càlid a alçades superiors, procedent del nord-oest i coneguda com a contralisi, impedeix que els núvols puguin anar pujant, aquest fet provoca la formació del mar de núvols entre els 800 i els 1500m d'alçada. En alguns casos, els núvols més pròxims a les vessants de la muntanya poden traspassar els cims i anar a parar a sotavent, provocant l'efecte Föhen, amb la qual cosa perden humitat i desapareixen.
En alguns núvols el mateix vent, degut a les ondulacions que pateix al topar amb el relleu, pot formar núvols lenticulars com els altocúmulus lenticulars o estratocúmulus lenticulars, formats a sotavent de les muntanyes. Al següent enllaç trobareu una explicació gràfica del fenòmen enllaç

El mar de núvols vist des de dalt, també es coneix popularment com a "panxa de burro" i està format per estratocúmuls. Aquest fenòmen sol ser recurrent al nord de les illes i vé a aportar en les zones de condensació una humitat addicional i un suplement d'uns 300 mm d'aigua, gràcies a l'anomenada "precipitació de boira" o "pluja horitzontal" que se sumen als 500/1.000 mm de precipitacions anuals directes.

Al següent vídeo filmat en "timelapse" podreu veure un mar de núvols a l'illa de La Palma:





Tot seguit podreu veure algunes fotos que vaig fer al mar de núvols de les Illes Canàries:


Una altre foto del mar de núvols amb el Teide sobresortint d'ell.


Fotografia de l'illa de Gran Canària amb el mar de núvols retingut a les vessants nord de les muntanyes.


Una altre fotografia del mar de núvols retingut a les vessants nord de les muntanyes a l'illa de Gran Canària., també es veu el Teide al fons de la imatge.