Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 16 de novembre de 2011

Àrea marina protegida del Capo Caccia-Isola Piana


Cumulus humilis i cumulus mediocris vistos des del vaixell i un tros important de sector costaner protegit.


Al llarg del trajecte que realitzem amb el vaixell que ens ha de portar fins a la gruta de Neptú, podem veure un sector del litoral que està protegit sota la denominació d'Àrea Marina Protegida del Capo Caccia-Isola Piana. Aquest espai natural conté unes 2.631 hectàrees marines protegides.


Cumulus mediocris i penyassegats calcaris.


La zona litoral d'aquesta part del nord-oest de l'illa de Sardenya, es caracteritza per la presència d'alts penya-segats de pedra calcària, que daten del període cretàcic. Algunes de les formacions rocoses arriben fins a una alçada de 300 metres a l'indret conegut com a Punta del Vidre.
L'àrea marina està limitada pel Cap del Guix al nord i pel Cap Galera al sud, i inclou una gran zona d'aigües marines que abarca el golf de Porto Conte.


Zona protegida a prop de la badia de Porto Conte.



Plànol de l'Area Marina Protegida.


L'àrea protegida es divideix en tres zones, depenent del nivell de protecció adjudicat:

La Zona de Reserva Natural Integral, conté dues àrees, la primera situada entre la Punta de Sant Antoni i la Cala Porto Agre, i la segona a l'oest de l'Isola Piana. Dins d'aquestes àrees no es pot accedir, si no és per raons científiques de control i d'estudi.
Zona B o Reserva General, inclou el tram de costa des de la Punta del Guix fins a la Cala del Bollo i de la Punta del Cercle fins al Cap Galera.
Zona C, Reserva Parcial, inclou tota la badia de Porto Conte, excepte un petit corredor d'accès, i el tram de costa al voltant de l'àrea B.
Només a les aigües pertanyents als sectors B i C es permeten les immersions aquàtiques i la pesca professional. La pesca submarina no està permesa. Per al busseig en coves i per la pesca esportiva, s'ha d'obtenir una autorització específica.


Interior de la cova de l'Illa Foradada. Aquest indret es pot visitar amb el vaixell.


La cova de l'Illa Foradada. El vaixell turístic hi pot entrar a l'interior.


Alts penyassegats al Capo Caccia.


L'imponent massís de pedra calcària que es submergeix al mar, conté nombroses coves, tant de superfície com submergides. La cova més famosa en superfície és la gruta de Neptú i la cova més famosa submergida és coneix com a cova de Nereo.


Aquest ampli sector litoral està lliure de construccions.


La zona també conté el Parc Regional Natural de Porto Conte, que es caracteritza per la típica vegetació mediterrània, on s'alternen boscos d'alzines (Quercus ilex), amb vistes al mar de Punta Giglio.


Sector molt retallat de la costa.


El desenvolupament de la flora marina està influenciada per la morfologia del fons marí en el qual creix. En les roques calcàries submergides a la base dels penya-segats i, en general, a sobre la costa rocosa, apareixen algues marrons com la Padina pavonica. Les algues verdes són representades per Dasycladus clavaeformis.
En les zones on l'ona és menys intensa, trobem algues vermelles pertanyents a l'espècie Lithophyllum tortuosum.
Els fons sorrencs són dominats per praderies de plantes marines (Posidonia), que ocupen la major part de la badia de Porto Conte. Aquestes praderies proporcionen un hàbitat ideal per a moltes espècies de peixos i mariscs.
En els trams costaners situats més a prop de la costa, també es poden observar formacions d'algues caracteritzades pels gèneres Cymodocea i Caulerpa, especialment quan el substrat s'ha enriquit amb matèria orgànica.


L'Illa Foradada.


Les colònies de corall vermell (Carallium rubrum) són una de les comunitats més característiques d'aquest tram costaner, conegut com la Rivera del Corall. Des de molt antic, el corall vermell ha sigut molt important per a l'economia de la ciutat de l'Alguer, i fins i tot, surt representat en el seu escut.

En el sector infralitoral hi trobem interessants formacions de corall encoixinat espinós (Cladocora caespinosa).
Els entorns de les coves submarines també són la llar d'altres formacions de corall dominades per Halimeda tuna, i en àrees amb ombra hi trobem colònies dels gèneres clatrina i l'espècie de corall coneguda com a Parazoanthus axinellae.

Des dels 15 metres de profunditat hi ha colònies de gorgònies del gènere Eunicella, que s'associen amb espècies de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Entre els cingles i penya-segats hi trobem moltes espècies d'aus marines que nien, com la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la baldriga de l'Illa de Man (Puffinus Puffinus) i l'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), així com la gavina Ichthyaetus audouinii i el corb marí (Phalacrocorax aristotelis), que tenen el seu lloc de nidificació a la Cala de la Barca.


L'imponent Capo Caccia o Cap de la Caça amb el far al seu cim.


A prop del Capo Caccia (Cap de la Caça, en català), hi ha un important estació meteorològica, amb dades reconegudes per l'Organització Meteorològica Mundial, i degut a la seva ubicació a uns 186 metres sobre el nivell del mar, hi trobem un far que és un dels més visibles des de la distància, uns 34 quilòmetres, de tot Itàlia.

El Cap de la Caça deu el seu nom a la caça de coloms que s'hi practicava, al segle XIX., la cacera es realitzava des de dalt de les barques, durant els períodes de calma. Des del cim es pot veure tot l'Alguer i la veïna illa La Foradada.



Penyassegats propers al Cap de la Caça.


Amb un altitud de 205 metres, l'estació ubicada a prop d'aquest indret, amb dades climatològiques del període 1961-1990, ens diu que el gener té una mitjana de 10,5° C. El juliol té 23° C de mitjana i l'agost té 24º C.
La temperatura mitjana anual és de 16,3° C.

A més de la recopil.lació de dades sobre temperatura, precipitació, pressió atmosfèrica, humitat relativa, direcció i velocitat del vent, l'estació meteorològica està connectada a una boia, a través de la qual es pot observar l'estat de la mar, l'altura significant de l'onatge, la direcció de l'ona, així com la longitud i l'altura de l'onada màxima.



Relleu accidentat del litoral i cumulus.


Els extrems de temperatura mensual des del 1975, ens diuen que la temperatura màxima absoluta fou de 39,8° C el juliol del 1996, mentre que la mínima fou de -1,6° C el gener del 1999.