Una palmera morta per culpa de l'escarabat morrut. Aquesta palmera la podem veure a Sant Antoni de Calonge, arran de carretera, just al davant del cafè Les Gavarres.
Podem dir que la plaga de l'escarabat morrut, que els darrers anys ha estat afectant a moltes comarques catalanes, especialment el Maresme, ja està plenament instal·lada al Baix Empordà, i és per quedar-s'hi. Només cal donar un tomb pels voltants de Palamós, per adonar-se de la mort de gran quantitat de palmeres.
No és cap exageració si dic que desenes de palmeres de la nostra zona, ja han mort o estan a punt de morir per culpa d'aquesta plaga. Els seus efectes són molt visibles, sobretot a Calonge., en el centre de la població i en algunes urbanitzacions, com la de Riufred, està fent veritables estralls.
Palmera afectada. Urbanització Riufred, Calonge.
Però no cal marxar gaire lluny, ja que una de les palmeres més emblemàtiques del Passeig del Mar, en aquests moments està en estat crític., tot i el tractament ha que s'ha sotmès, hi ha molt poques esperances que sobrevisqui.
Cal destacar que els sistemes que fins ara s'han utilitzat en tot el país per lluitar contra aquesta plaga són molt poc eficaços, agressius i força costosos.
El més recomanable si es té alguna palmera, és contactar amb jardiners experts que podran realitzar un tractament preventiu amb un producte insecticida anomenat clorpirifos, a realitzar cada tres setmanes
Segurament, amb el pas dels anys, ens haurem de resignar amb la visió d'un altre tipus de paisatge en els nostres parcs jardins, on les palmeres, sobretot la Phoenix canariensis, seran una cosa extranya, ja que van caient com fitxes de dòmino.
Palmera amb la corona desigual, símptoma d'una gran afectació.
L'escarabat morrut, el morrut de les palmeres, becut vermell o morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) és una espècie d'escarabat curculiònid i en aquests moments és una greu plaga que afecta a les palmeres ornamentals dels Països Catalans.
Aquest escarabat és relativament gran, d'entre dos i cinc centímetres de llarg, i té un color vermell òxid. Les seves larves excaven galeries de fins a un metre de llarg al tronc de les palmeres, arribant en força ocasions a matar la planta.
Com a resultat, l'escarabat ha esdevingut una de les principals plagues de les plantacions de palma, com la palma de coco, palmera datilera i la palma d'oli. Originari del sud-est asiàtic i la Polinèsia, el morrut de les palmeres s'ha estès a l'Àfrica i Europa, arribant a la Mediterrània a la dècada del 1980, essent detectat per primer cop a Espanya el 1994 i a França el 2006. Aquest corc es va registrar per primera vegada a prop d'Amèrica a Curaçao, el gener del 2009.
Larva de Rhynchophorus ferrugineus. Font: wikipedia.org
Escarabat adult trobat a Calonge.
Aquest corc generalment infesta diverses espècies d'arecàcies (palmeres). En origen afecta a Cocus nucifera i Elaeis guineensis. Als Països Catalans s'ha constatat que afecta Phoenix canariensis, però també pot afectar a Phoenix dactylifera, i eventualment a espècies del gènere Washingtonia. La capacitat d'afectació de Chamaerops humilis, una de les poques espècies d'arecàcies autòctones als Països Catalans no ha estat encara documentada, però no es descarta i s'ha inclòs en la llista de plantes sensibles publicada per la Comissió Europea.
La femella adulta pon els ous en un nou creixement, en la corona de la palma o en les ferides causades per l'esclarissada.
L'ou, d'un color blanquinós i ovalat desclou sorgint-ne larves piriformes blanques sense potes. La larva s'alimenta del teixit interior de l'arbre durant un mes formant túnels. En fer la pupa, la larva emergeix de l'arbre i forma un capoll utilitzant les fibres de la base de les fulles. L'adult presenta una coloració vermell ferrosa amb taques característiques al tòrax i un rostre allargat en forma de bec molt peculiar, típic dels curculiònids.
El cicle de vida total dura aproximadament 7 - 10 setmanes.
Detall d'un capoll.
Mentre que l'adult provoca alguns danys a través de l'alimentació, és l'excavació de la larva en el cor de la palma la responsable de la majoria de morts. La seva arribada a l'arc Mediterrani se suposa que fou degut a la importació de palmeres prèviament infestades. A mitjans de la dècada del 1990, aparegueren a Egipte i a l'Estat Espanyol., les primeres observacions constatades daten del 1995, a la zona a cavall entre les províncies de Granada i Màlaga. Se sospita, per proves indirectes, que la introducció del morrut a la Península Ibèrica és deguda a la importació massiva de palmeres de països on no es realitzaven inspeccions ni quarantenes, per a instal·lar-les en àrees de fort creixement urbanístic durant la dècada del 2000, ja que els focus d'entrada detectats eren massa allunyats entre si per a ser una dispersió autògena.
Palmera morta a l'urbanització Mas Ambrós, Calonge.
Els primers efectes visibles de la infestació són la caiguda de les fulles de la part superior (atac apical) o laterals (atac lateral), ja que les larves devoren l'interior del nervi central de les fulles i el tronc. Els sons d'excavació i de mastegar de les larves es poden sentir si hom té una bona oïda, escoltant directament sobre el tronc de la palmera, tot i això, alguns inspectors usen dispositius d'escolta electrònica o estetoscopis per detectar aquestes plagues. La corona es marceix en primer lloc i la segueixen les fulles inferiors de la capçada a mesura que les larves descendeixen a la cerca de teixits tous, sobretot en els teixits vasculars (xilema i floema).
Palmera amb capçada irregular que denota una infestació.
Palmera aparentment sana, ja que una possible infestació és molt difícil de detectar, fins que segurament ja sigui massa tard.
Detall d'una palmera amb capçada irregular. Cal dir que en poques setmanes una palmera pot passar de tenir un aspecte saludable a quedar amb totes les fulles ajagudes. Aquest fet es sol observar a finals d'estiu.
Consells de prevenció i de protecció de les palmeres
•Les palmeres molt afectades o mortes s'han d'arrancar i cremar per evitar la sortida dels adults i la seva dispersió.
•Preferentment, la plaga s'introdueix a les palmeres per les ferides, com les provocades per la poda de les fulles, ja que l'olor a sàvia actua com un potent atraient pels escarabats. Per això, és recomanable no efectuar podes en llocs propers als focus o realitzar-les a l'hivern, quan la difusió de la plaga és menys activa.
•Cal aplicar els tractaments químics sobre l'ull de la palmera i les ferides de poda. Aquesta operació és molt recomanable en zones properes als focus de la plaga. Els formulats especialment recomanats són: Fenitrotion 40 CS, Fenitrotion 40% WP, Diazinon 24% CS, Fosmet 45% CS, Imidaclopid 20% SL, Tiametoxam 25% WG, Carbaril 50% WP i Carbaril 85% WP. Dels productes esmentats només el Fenitrotion 40% CS i l'Imidacloprid 20% SL estan autoritzats en l'àmbit d'utilització de parcs i jardins. Es pot addicionar un adherent, per tal de millorar la persistència i altres característiques dels productes insecticides.
•Realitzar regs molt abundants a l'estiu.
Adult d'escarabat morrut.
Una de les moltes palmeres afectades que podem veure a Calonge.
Per més informació accediu al següent enllaç
