Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 4 de novembre de 2011

Viatge a La Palma: Fotos des del ferri 2a part


Altocúmulus undulatus al capvespre, vistos des del port de San Sebastián de la Gomera.


Avui farem el relat que acomiada la sèrie d'articles dedicats a la darrera visita que vaig poder realitzar a Les Canàries. Esperem que no sigui un acomiadament definitiu d'aquestes illes i que en realitat es tracti d'un "fins aviat".



El deixant del vaixell marca el camí recorregut a sobre l'Atlàntic, acompanyat en tot moment per nombrosa nuvolositat de tipus alt.



La costa de La Gomera des de la coberta de la nau.



Un cap on s'entreveu el far que haurà guiat en més d'una ocasió els vaixels que solquen aquestes aigües.



El port de San Sebastián de la Gomera, amb 200 cotxes, com a mínim, pertanyents al passatge que espera per embarcar. Com que era diumenge, molta gent de Tenerife aprofita per anar a La Gomera per passar el cap de setmana o per visitar familiars...el ferri gairebé s'omple ! Observeu l'illa de Tenerife al fons de la imatge.



El Teide amb restes de neu vist des del port de San Sebastián de la Gomera.


En dies clars, la visió del Teide des de La Gomera és espectacular. Segons els gomeros, per poder veure bé el volcà El Teide s'ha d'anar a La Gomera, ja que gràcies a la seva perspectiva es pot veure sencer., aquest fet és fàcilment comprobable, ja que en molts indrets de Tenerife la visió completa del Teide és molt dificultosa, degut a l'orografia de l'illa, fins i tot, en algunes zones costaneres no es veu ni un tros.



El Teide i Tenerife a la llunyania. Observeu una mànega de vent o anemoscopi a la dreta de la imatge (con amb franges vermelles i blanques), la qual facilita les maniobres dels vaixells o possibles aeronaus, ja que indica la força i direcció del vent. En aquest cas ens indica que feia força vent.


Una mànega de vent o anemoscopi en llenguatge tècnic, ("windsock" en anglès, literalment "mitjó de vent"), com el que podeu veure a la imatge superior, és un estri dissenyat per indicar la direcció i la força del vent respecte l'horitzontal del sòl. La velocitat i la direcció del perillós vent lateral que pot dificultar la conducció en una autopista o carretera a partir de certa velocitat, també pot ser enregistrat per aquest estri segons el nivell d'inflat o la inclinació del con:

Con vertical = vent fluix
Con amb una inclinació de 45º = vent considerable
Con horitzontal= vent fort

L'anemoscopi té forma de con truncat amb la base petita foradada, amb franjes de color (generalment vermell i blanc). La part de major diàmetre es munta sobre un suport circular, generalment de metall, subjecte a un pal vertical (mitjançant unes cordes o un altre sistema) i pot girar lliurement (360º) al voltant de l'eix vertical del mateix. La longitud de la mànega depèn de l'entorn on s'instal·la, i pot anar des de menys d'un metre fins 3,6 metres.

Les mànegues de vent s'utilitzen principalment en els aeroports, aeròdroms i heliports al llarg de les pistes. Les mànegues dels aeroports estan il·luminades per a ús nocturn. Es col·loquen també als viaductes de gran alçada i al llarg de les carreteres en els llocs en què es poden produir vents laterals.

Un lloc típic on podem trobar un anemoscopi o mànega de vent, és quan una autopista creua una petita vall on s'hi formen corrents i els cotxes passen, de manera sobtada, d'estar protegits per la muntanya a patir un fort vent al bell mig de la vall.