Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 8 de novembre de 2011

La gruta de Neptú


Interior de la gruta de Neptú.


La gruta de Neptú és un dels indrets més emblemàtics que podem veure ben a prop de la ciutat de l'Alguer (Sardenya) i és un dels llocs més singulars de l'illa de Sardenya. Situada en un extrem del Golf de Porto Conte-Capo Caccia, la gruta de Neptú és una cavitat formada a l'interior de l'alt penyassegat calcari de Capo Caccia i està formada per la dissolució de roques del període Cretàcic, amb una antiguitat d'entre 135 i 65 milions d'anys.


Alts penyassegats calcaris a l'indret on hi ha la cova.


El seu nom evoca el mite de Neptú, divinitat romana associada als mars i als terratrèmols. Neptú era el fill gran de Saturn, germà de Júpiter i Urà. A la mitologia grega se'l coneix com a Posidó i tots els habitants de les aigües havien d'obeir-lo.

Quan Júpiter el va alliberar, Neptú va triar el mar com la seva llar i creà un regne a les seves profunditats. Inseparable dels seus cavalls blancs, Neptú solia aparèixer cavalcant sobre les aigües. Per tot això, el símbol del déu és un cavall. A part dels seus cavalls, també solia muntar sobre dofins. Tot i que Neptú no tenia grans vestimentes, el seu aspecte físic imposava molt.

Aquest déu era molt perillós i inestable, ja que amb les seves emocions canviants podia provocar des de terribles tempestes fins a onades tranquil·les, motiu pel qual tothom el respectava i ningú s'atrevia a provocar-lo.

Era el déu que sostenia la Terra, perquè l'oceà envoltava el planeta i era evident que Neptú aguantava el planeta des dels mars, suportant el seu pes. Neptú havia donat forma a les costes, arrancant trossos de muntanyes per a formar els penya-segats o havia passat la mà pel litoral per a crear les platges. Per aquest motiu, al seu costat hi havien des de sirenes traidores, nereides, belles oceànides, fins als poderosos tritons.
Neptú era el senyor de les nimfes, ondines i nàiades dels llacs, dels rius, de les fonts., totes elles eren part de la seva cort i li devien obediència.

Originalment, Neptú era el déu romà dels núvols i de la pluja, i així es va mantenir fins a l'any 399 a.C, quan es va decidir la importació del culte de Posidó des de les colònies gregues de Sicília., llavors la seva divinitat passà a abarcar totes les aigües, tant les de terra ferma com les dels mars.



Orgue i el seu reflex a l'aigua del llac.


La gruta de Neptú, situada a uns 24 km de l'Alguer, es caracteritza per unes espectaculars formacions càrstiques, compostes per milers d'estalactites, estalagmites, columnes, veles, etç...La cova va ser descoberta per un pescador local al segle XVIII.


L'Escala del Cabirol.


Per arribar-hi s'hi pot anar de dues maneres. En cotxe tardarem uns 45 minuts si sortim de l'Alguer. El recorregut ens portarà per un camí que serpenteja al voltant del cap Caccia i acaba just a sota de la pujada que va al far, en un petit aparcament. Allí hi trobarem la coneguda Escala del Cabirol, amb 654 esglaons que ens portaran fins a la gruta. L'Escala del Cabirol va ser tallada en forma de ziga-zaga a la paret del penya-segat a l'any 1954.


L'entrada a la gruta des del vaixell.


L'altra opció és amb un vaixell que surt des del port de l'Alguer. Aquesta opció es recomana especialment si voleu veure la costa i si us voleu estalviar els 654 esglaons, els quals representen un camí difícil, especialment en la tornada.

A l'interior de la gruta s'ens apareixen nombroses sales, les més importants són El Llac Lamarmora, llac d'aigua salada subterrània situat al mateix nivell del mar, amb una profunditat d'uns 9 m, una amplada màxima de 25 m i una longitud de 100 m., en el seu centre hi ha una columna d'estalagmites anomenada "la pica d'aigua beneïda", ja que la part superior té aigua dolça. A la part inferior del llac també hi trobem un grup d'estalagmites anomenat "l'arbre de Nadal".
El Saló de les Ruïnes, s'anomena així a causa de l'expoli que patiren algunes de les seves formacions durant el segle XIX.
El Saló del Palau, aquest lloc conté columnes d'uns 9 m i entre estalactites i estalagmites es calcula que n'hi han 18 milions.
El Saló dels Òrgans o Saló d'Smith, rep el nom d'un capità anglès que explorà la cova al segle XIX. En el seu centre apareix una alta columna anomenada "El Gran Orgue".
La Tribuna de la Música és un balcó que s'obre a la sala del palau i al llac.


Espectaculars columnes amb forma d'orgue.


La longitud total de la cova s'estima que arriba als 4 km, però només es poden visitar uns pocs centenars de metres. Antigament la cova va ser habitada per la foca monjo, fins que va ser exterminada per la mà de l'home.

A l'any 1978 s'hi va filmar la pel·lícula "La Isla de los Hombres Peces", dirigida per Sergio Martino i protagonitzada per Barbara Bach. La cova es va ambientar en el segle XIX durant dos mesos i s'hi va construir un petit vaixell, emulant els ambients de les històries de Jules Verne. La pel·lícula va ser estrenada a Itàlia el 1979 i distribuïda a tot el món.


Tot seguit podreu veure un vídeo amb més fotos., totes elles ambientades amb música d'orgue, ja que aquest instrument sembla estar inspirat en les curioses formacions que trobem a la cova.