Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 30 de novembre de 2011

2011, el desè any més càlid des del 1850




Segons un darrer comunicat de l'Organització Meteorològica Mundial, amb seu a Ginebra, les temperatures mundials del 2011, actualment són les desenes més càlides, i superen a les de qualsevol any anterior afectat per períodes de La Niña, els quals solen propiciar una baixada de la temperatura global.
Els 13 anys més càlids s'han succeït, sense excepcions, durant els darrers 15 anys transcorreguts des del 1997. L'extensió de gel al Mar Àrtic durant el 2011, fou la segona més petita, amb el volum més baix en termes absoluts.

Aquestes són algunes de les dades més destacades de la Declaració anual de l'Organització Meteorològica Mundial sobre l'estat del clima mundial, que, juntament amb una avaluació de la temperatura mundial, ofereix una instantània de l'evolució meteorològica i climàtica del món durant el 2011. Aquestes dades es van fer públiques ahir, durant la Conferència Internacional sobre el Clima que està tenint lloc a Durban, Sud-àfrica.

"La nostra tasca consisteix en oferir coneixements científics per ajudar als que prenen decisions en la seva tasca", va assenyalar el secretari general de l'OMM, Michel Jarraud. "La nostra ciència és sòlida, i demostra inequívocament que el món s'està escalfant i que aquest augment de temperatura és atribuïble a les activitats humanes ", va declarar.

"La concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera ha assolit nous màxims. S'està acostant molt ràpidament a uns nivells que podrien reflectir un augment de 2 a 2,4º C en la temperatura mitjana mundial, que, segons els científics, podria desencadenar canvis irreversibles i d'ampli abast en el nostre planeta, així com en la nostra biosfera i oceans ", ha manifestat.

Segons l'estimació provisional de l'OMM, durant el 2011 (entre gener i octubre) la temperatura de l'aire a la superfície de la terra i del mar es va situar en 0,41º C (± 0,11º C) per sobre de la mitjana anual del període 1961-1990, que va ser de 14,00º C, segons la declaració provisional. Aquest és, doncs, el desè any més càlid des que van començar els registres el 1850.

El període 2002-2011 va ser, juntament amb 2001-2010, el decenni més càlid mai registrat, amb 0,46º C per sobre de la mitjana de llarg període.



Gràfic de la mitjana global del canvi de temperatura a la terra i el mar entre 1880-2010, respecte a la mitjana de 1951-1980. La línia negra és la mitjana anual i la línia vermella és la mitjana mòbil cada 5 anys. Les barres verdes mostren estimacions de la incertesa.


Durant el 2011, el clima mundial va estar fortament influenciat per una intensa Niña, que es va gestar al Pacífic tropical durant el segon semestre del 2010 i que va prosseguir fins el maig del 2011.

Va ser un dels fenòmens més intensos dels últims 60 anys, i va estar estretament associat a les sequeres patides a l'Àfrica oriental, en les illes del Pacífic equatorial central i al sud dels Estats Units, i a les crescudes sobrevingudes al sud d'Àfrica, Austràlia oriental i sud d'Àsia.

Els anys en que La Niña ha estat intensa, solen ser entre 0,10 i 0,15º C menys càlids que els anys precedents i posteriors al fenomen. Les temperatures mundials del 2011 van seguir aquesta mateixa pauta, i van ser inferiors a les del 2010, encara que van ser considerablement més altes que en els episodis d'intensitat moderada a intensa dels últims fenòmens de la Niña: 2008 (+0,36º C), 2000 (+0,27º C) i 1989 (+0,12º C). En les últimes setmanes s'ha tornat a manifestar un Niña feble, encara que sense arribar a la intensitat de finals del 2010 i començaments del 2011.

Durant el 2011, la temperatura de l'aire a la superfície va ser superior a la mitjana de llarg període, en la majoria de les àrees de terra ferma del món. Les diferències respecte de la mitjana, van ser màximes a Rússia, especialment a la seva part septentrional, en què les temperatures van ser, entre gener i octubre, aproximadament 4º C superiors a la mitjana en alguns llocs.

L'extensió mínima estacional dels gels marins al mar Àrtic, que es va assolir el 9 de setembre, va ser de 4,33 milions de quilòmetres quadrats. Aquesta xifra va ser un 35% inferior a la mitjana del 1979-2000, i només lleugerament superior al mínim registrat, que es va assolir el 2007.
A diferència del que va passar aquest any, tant el corredor marítim nord-occidental com el nord-oriental van estar exempts de gel durant certs períodes de l'estiu passat. El volum de gel marí va ser novament inferior a la mitjana, havent assolit, segons les estimacions, un nou mínim sense precedents, de 4.200 quilòmetres cúbics, inferior als 4.580 quilòmetres cúbics assolits el 2010.

En la majoria de les regions polars septentrionals, les temperatures superiors a la mitjana, van coincidir amb el valor mínim del volum de gel marí i amb la segona extensió mínima mai registrada dels gels al Mar Àrtic.

Altres dades significatives:

• Sequera intensa, seguida d'inundacions, a l'Àfrica oriental.
• Grans crescudes al sud-est d'Àsia, Pakistan, i Amèrica del Sud i Central.
• La pitjor crescuda sobtada, en nombre de víctimes, acompanyada d'esllavissades de terra al Brasil.
• Un any de valors extrems als Estats Units.
• Un començament de l'any sec a Europa i la Xina oriental.
• Un altre any d'activitat ciclònica tropical inferior a la mitjana.


Cal tenir en compte que:

Aquesta declaració provisional es publicà durant la 17a Conferència de les Parts del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que s'està celebrant a Durban, Sud-àfrica, del 28 de novembre al 9 de desembre del 2011. Les dades definitives respecte a l'any 2011 seran publicades al març del 2012, en la Declaració de l'OMM sobre l'estat del clima mundial.

La informació preliminar sobre el 2011 es basa en dades provinents de xarxes d'estacions meteorològiques i climàtiques terrestres, així com de vaixells, boies i satèl·lits. Les dades són obtingudes i difoses ininterrompudament pels serveis meteorològics i hidrològics nacionals (SMHN) dels 189 membres de l'OMM i diverses institucions de recerca col·laboradores.
Són transmeses contínuament a tres centres principals de dades climàtiques mundials i anàlisi de dades, que han establert i mantenen patrons de dades climàtiques mundials homogènies, basats en metodologies revisades per homòlegs.

Per tant, l'anàlisi de l'OMM sobre les temperatures mundials està basat principalment en tres conjunts de dades complementàries:

Un és compartit pel Centre Hadley de l'Oficina Meteorològica del Regne Unit i la Dependència d'Investigacions Climàtiques de la Universitat d'East Anglia, al Regne Unit.
Un segon conjunt de dades és el recopilat per l'Organisme Nacional de l'Oceà i l'Atmosfera (NOAA), i un tercer està en poder de l'Institut Goddard d'Investigacions Espacials (GISS), operat per l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai (NASA). També s'ha obtingut informació addicional del patrimoni de dades de reanàlisi provisional sobre activitats de resposta d'emergència, mantingut pel Centre europeu de predicció meteorològica a mig termini (CEPMMP).