Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 6 de novembre de 2011

Cauen 454 litres a Gènova


Inundacions en un carrer de Gènova (Itàlia).


La pertorbació mediterrània que ens està afectant des de fa moltes jornades., el passat divendres es va mostrar especialment intensa a la regió de Ligúria (nord d'Itàlia) on va enviar un sistema frontal molt actiu acompanyat per vents del sud carregats d'humitat. Aquests vents del sud saturats d'aigua (a Itàlia són coneguts com a "sirocco"), anaven ascendint gràcies a l'efecte orogràfic de les muntanyes que envolten Gènova, i podien regenerar una gran cèl·lula convectiva que va restar moltes hores descarregant en el mateix indret, fins acumular l'espectacular xifra de 454 mm en 24 hores, provocant les pitjors inundacions en 40 anys.
Aquesta dada ens diu que el nostre mar Mediterrani, com tots sabem, pot crear veritables aiguats que no tenen res a envejar amb els que poden caure en altres països de latituds més tropicals.

Segons dades recollides en una estació situada al nord de Gènova, en una hora van caure 181 mm, en 6 hores 385 mm, en 12 hores 411 mm i en 24 hores 454 mm.

Aquestes fortes precipitacions provocaren la mort de sis persones, degut al desbordament del riu Bisagno i altres torrents, així com nombrosos desperfectes en habitatges i infraestructures.



El riu Bisagno al seu pas per Gènova.


Les situacions de pluges orogràfiques poden ser especialment intenses a la ciutat de Gènova. Llevat d'una petita franja costanera, la ciutat està envoltada per un arc de muntanyes que s'eleven fins a una alçada considerable (el punt més alt del municipi és el cim del Monte Reixa, situat a 1.183 msnm), les quals estan encarades als vents humits del sud i sud-est, provinents del Mediterrani. El municipi, en la seva part occidental, i en alguns punts, arriba fins més enllà de la conca dels Apenins Septentrionals, (en el curs superior del riu Stura) i fins la frontera de la regió geogràfica del sud del Piemont (municipi de Bosio).

La ciutat consta de dos cursos fluvials principals, el riu Bisagno, a l'est i la conca del riu Polcevera, a l'oest.

Gènova gaudeix d'un clima mediterrani, marítim temperat, amb influència atlàntica. Els hiverns són suaus, amb una temperatura mitjana de 7° C al gener, i estius calorosos, amb una temperatura mitjana de 24° C a l'agost. El mes més sec és juliol, mentre que a l'octubre i novembre les precipitacions solen ser abundants.

Gènova és també una ciutat ventosa, especialment durant l'hivern, quan els vents del nord solen portar aire fresc des del centre i nord d'Europa (en general venen acompanyats per baixes temperatures, altes pressions i cels clars). Un altre vent habitual és el que bufa del sud-est, principalment com a conseqüència de les pertorbacions que s'acosten des de l'Atlàntic, combinant aire càlid i humit procedent del mar Mediterrani i del mar de Ligúria.

La seva mitjana pluviomètrica és molt elevada, ja que oscil·la entre els 1000/1300 mm segons el barri de la ciutat.
Cal ressaltar que la ciutat és molt gran ja que té uns 243 km2 i una orografia complicada, fet que explica la diferència de pluges entre un barri o altre, i també la notable diferència de temperatures existent entre el litoral i l'interior.

La temperatura més baixa mai registrada a la ciutat de Gènova són els -8,0° C del 13 de febrer del 1929, mentre que el 7 gener del 1985 es va baixar fins a -6,8° C.
Les nevades són rares, però no excepcionals, l'acumulació de neu a vegades pot ser molt important (el 3 de març del 2005 i el 26/27 gener del 2006 hi havien 30 cm de neu acumulats), tot i que en general, la neu es fon al cap de 24 hores.

Altres inundacions històriques foren les del 8 d'octubre del 1970 o les del 27 de setembre del 1992 i el 23 de setembre del 1993. Tot i que la majoria d'aiguats solen caure a la tardor, a la primavera també en poden caure de molt importants, acumulant centenars de litres

Vídeos de les inundacions: