Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 2 de novembre de 2011

Viatge a La Palma: Fotos des del ferri


Vista de Santa Cruz de La Palma des de dalt del ferri. Es pot comprobar el gran desnivell de l'illa, amb altes muntanyes envoltant la capital.


Inexorablement el pas del temps, tot i que a la Isla Bonita hi transcórre més lentament, ens porta a deixar enrera aquest tros de terra amb forma de punta de fletxa ancorada al mig de l'Atlàntic, la qual fa honor al seu sobrenom de forma ben merescuda.

Els darrers minuts de permanència en aquesta illa farcida d'indrets insospitats, l'aprofito per captar algunes instantànies des de dalt del ferri que ens retornarà al port de Los Cristianos (Tenerife), després de fer una petita escala a l'illa de La Gomera.



Lentament el vaixell es va allunyant del port. Observeu els estratocúmulus arrapats a les muntanyes cobertes per pinedes de pi canari (Pinus canariensis).



Santa Cruz de la Palma ja queda enrera. Es pot comprobar la cadena muntanyosa que envolta la ciutat i núvols de retenció formats pels vents alisis. Aquestes muntanyes fomen part de La Cumbre Nueva i arriben fins als 1.400 msnm.



La silueta de l'illa de La Palma a la llunyania amb les muntanyes més elevades de la Caldera de Taburiente sobresortint de la capa d'estratocúmulus. Aquestes muntanyes superen els 2.400 msnm. En un nivell superior podem veure nombrosos núvols alts.



L'illa de La Palma encara es veu més lluny, amb el cel enterenyinat per cirrus.



Des de la proa del vaixell, es pot comprobar com a l'horitzó ja es veu perfectament la silueta de l'illa de La Gomera amb força calitja que enterboleix la visibilitat.



Les muntanyes, els profunds barrancs i els penyassegats de La Gomera a la llunyania.



Ben aviat s'ens apareix l'accidentat relleu de l'illa veïna de La Gomera, la qual vaig poder visitar l'any passat. El seu punt més elevat és el Pico Garajonay (1.487 msnm). Es pot veure la calitja que dificulta una visió més nítida del paisatge.



Els cirrus acaparen l'atenció del cel a sobre l'Atlàntic.



Encara no hem arribat a La Gomera i a l'horitzó ja podem veure el majestuós Teide (3.718 msnm) encara amb força neu a l'illa de Tenerife. Aquest volcà és el punt més elevat de les terres emergides de l'Atlàntic. La calitja ens continua dificultant una visió més clara.



Cirrus i la immensitat de l'oceà.



Primer pla de la barana del ferri i nuvolusitat molt abundant formada per cirrus spissatus.


CONTINUARÀ...