Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 26 de novembre del 2011

Castelsardo


La població de cases acolorides està dominada pel seu castell, amb una mica de mar de fons i el cel ennuvolat.


Castelsardo, a vegades escrit com a Castel Sardo, (Caltheddu en sassarés o Casteddu Sardu en sard) és una població italiana d'uns 5.881 habitants, pertanyent a la província de Sàsser, a la costa nord de Sardenya.

La població acolorida de Castelsardo, gaudeix d'una posició privilegia arran de mar i al damunt d'un turó rocós de 114 msnm, envoltat per una bonica platja i una rada que serveix de port.

Aquesta posició, així com l'existència de petits ports naturals, sens dubte va contribuir a l'elecció d'aquest lloc com a candidat pels antics assentaments.
Els romans, aprofitant les favorables característiques naturals, van construir les seves cases a les rodalies del port, format per una àmplia platja anomenada Fritum Janii (El Port de Janus), la qual també serveix per denominar el promontori rocós anomenat Frigiano, on s'assenta la població.



Les cases esgraonades s'arrapen a les faldes del castell.


A pocs quilòmetres es va fundar el famós monestir benedictí de Tergu, mentre que al turó Frigiano ja hi havia un antic monestir d'eremites antonians, al voltant del qual es va anar acostant la població local, sobretot la dels llogarrets dispersos de les zones rurals.

Com a lloc de trobada, a l'any 1.102 es fundà la població actual, coincidint amb la fundació del castell dels Dòria de Gènova, anomenat Castelgenovese. Aquesta es considera com la data oficial de la fundació del castell, però estudis posteriors indiquen que la data més probable es situa a l'any 1.270, coincidint en ple període feudal on proliferaven els castells al nord de Sardenya.

Els habitants de la zona, a poc a poc es van traslladar a dins la fortalesa i crearen nombrosos habitatges i cisternes per recollir l'aigua. La població però, no va crèixer fins que a partir de l'any 1950 es començà a construir de forma massiva.





La fortalesa, per la seva posició i tal com va ser concebuda, va ser gairebé inexpugnable fins a l'arribada de les armes modernes. Des del 1520 l'enclavament fou denominat com a Castell Aragonès., en aquest interval, Castelsardo es va convertir en Seu Episcopal del Bisbat d'Empúries.

Castelsardo el 1767, ara sota el domini dels Savoia, va rebre el seu nom actual de les mans del rei Carlo Emanuele III.