Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 4 de febrer de 2010

Les "Blood Falls"


Primer pla de les "Blood Falls".

Les "Blood Falls" o "cascades de sang", són unes surgències d'aigua salada amb un alt contingut d'òxid de ferro que els hi confereix un color vermellós molt característic., d'aquí prové que siguin conegudes com a "cascades de sang".
Aquest curiós fenomen té lloc en un indret molt inhòspit com és la glacera Taylor, a l'oest del llac Bonney situat a la Terra de Victòria, Antàrtida Oriental.

Aquesta barreja en forma d'aigua amb un altíssim contingut en sal i òxid de ferro, aflora a l'exterior a través de petites fissures existents a l'esmentada glacera.
El seu orígen cal buscar-lo en una mena de llac subglacial recobert per uns 400 m de gel, amb diversos quilòmetres de llargària.

El geòleg australià Griffith Taylor va ser-ne el descobridor. Aquest científic, va ser la primera persona que va explorar la vall que porta el seu nom.

Imatge de la glacera Taylor amb les Cascades de Sang:




Explicació del fenomen

Per entendre aquest fenomen, hem de saber que els òxids hidratats de ferro que apareixen a les cascades de sang es dipositen a la superfície del gel després que els ions de ferro presents en l'aigua salada no congelada, s'oxidin en contacte amb l'oxigen atmosfèric.
Els ions de ferro més solubles es dissolen inicialment en l'aigua marina atrapada des de fa milions d'anys, en una mena de llacs reductes de l'Oceà Antàrtic. Aquests llacs es van formar quan un fiord va quedar aïllat per l'avanç d'una glacera, durant el periode Miocè, fa uns 5 milions d'anys, quan el nivell del mar era més alt que en l'actualitat.

A diferència de la majoria de les glaceres antàrtiques, la glacera Taylor no s'ha congelat fins a la roca, probablement a causa de la presència de sals concentrades per la cristal·lització de l'aigua de mar que hi ha sota d'ella.

Un indret excepcional per a l'estudi de la vida microbiana

Aquestes sals concentrades amb forma de salmorra, tenen una salinitat de dues a tres vegades més gran que la salinitat mitjana de l'aigua oceànica.
No obstant això, una secció transversal esquemàtica de la cascada, mostra com existeixen comunitats microbianes subglacials que han sobreviscut a la fred, la foscor i l'absència d'oxigen durant un milió d'anys.
Les anàlisis químiques i microbianes indiquen que existeix un ecosistema subglacial molt rar, amb bacteris autòtrofs desenvolupats que metabolitzen els ions sulfat i fèrric.
Segons el geomicrobiòleg Jill Mikucki,del Dartmouth College, en mostres d'aigua de les Cascades de Sang s'han trobat almenys 17 tipus diferents de microbis, gairebé sense oxigen.
Una explicació pot ser que els microbis utilitzen el sulfat com a catalitzador, per respirar amb els ions de ferro i metabolitzar les quantitats microscòpiques de la matèria orgànica atrapada amb ells. Aquest procés metabòlic mai abans s'havia observat a la natura.
Els oceans coberts de gel podrien haver estat un refugi pels ecosistemes microbians, quan la Terra estava coberta per glaceres fins a latituds tropicals, durant el Proterozoic, fa uns 650/750 milions d'anys.

Aquest lloc excepcional ofereix als científics una oportunitat única per estudiar profundament la vida microbiana sota la superfície, en condicions extremes, sense necessitat de perforar pous profunds en la capa de gel polar, amb el risc de contaminació del medi ambient intacte que encara es pot trobar a l'Antàrtida.
L'estudi d'indrets hostils per a la vida com aquest, és útil per entendre la gamma de condicions a les que la vida pot adaptar-se i avançar en concretar les possibilitats d'existència de vida en altres parts del sistema solar, com Mart, Europa o la coberta de gel de Júpiter. De fet, els científics de l'Institut d'Astrobiologia de la NASA, especulen que aquests indrets podrien contenir aigua líquida subglacial, amb entorns favorables a l'acollida de formes elementals de vida, on hi estarien millor protegides dels raigs ultravioletes i de la radiació còsmica.