Un dels municipis que podem visitar a la riba del llac Atitlán és la ciutat de Santiago Atitlán. Sens dubte, si hi aneu no podeu marxar sense veure un dels exemples més famosos de sincretisme que podem trobar a Guatemala.
La foto superior ens mostra una cerimònia religiosa presidida per la famosa imatge de Maximón, la qual es troba envoltada de flors i espelmes, i vestida amb un barret, roba de colors i fumant un puro.
En aquella cerimònia que vaig poder fotografiar, hi participaven dos turistes nord-americans que demanaven algun favor a la imatge sagrada.
Maximón és un déu dels pobles guatemalencs i no deixa indiferent a ningú, els pobles maies l'adoren, però l'església no ho accepta i, fins i tot, hi ha qui creu que és un culte diabòlic.
Tot i que aquesta imatge és venerada a diferents pobles, com per exemple a Zunil, la més famosa és la que es troba a Santiago Atitlán.
El seu origen no està del tot molt clar i se li han atribuït múltiples personalitats, entre les que figuren sants catòlics com Sant Simó (protector dels mags i bruixots) o Judes Iscariot., uns altres afirmen que Maximón és Man, el poderós déu del Mal per als Maies i també hi ha qui li atribueix una fusió maia-catòlica, sent un més dels múltiples sincretismes que es donen a les zones d'Amèrica Central.
Fins i tot, el seu nom prové de la fusió de les paraules "Max" (que en llengua maia significa Tabac, encara que alguns diuen que amb la paraula Max donen un sentit "de senyor") i Simón (prové de Sant Simó).
Independentment de qui sigui, Maximón és un sant o un déu que els homes d'aquestes terres es van fer a mida. Maximón té dues esposes, fuma, beu, col·lecciona corbates, usa perfums i canvia de casa un cop a l'any...
A Santiago Atitlán, la imatge de Maximón cada any es trasllada a casa d'una Confraria diferent, on li donen tota mena d'atencions, per exemple, de dia l'adoren i a la nit el posen a dormir.
La devoció i creença en els miracles d'aquest particular personatge és enorme entre els habitants dels petits pobles del llac Atitlán i de l'altiplà guatemalenc. Els pelegrins el visiten diàriament portant ofrenes (diners, aiguardent, puros, cigarrets) i segueixen rigorosament el culte de servir una copa d'aiguardent o posar-li un puro o cigarret a la boca i a canvi li sol·liciten favors, curacions i altres peticions. En cas que algun estranger demani un desig i el Maximón li concedeixi, aquest haurà de tornar l'any següent per donar-li les gràcies.
Una altra característica particular del Maximón és que la seva fesomia i aparença varia segons els pobles, així com també les cerimònies associades a aquesta divinitat.
A Santiago de Atitlan és una figura indígena de fusta de més o menys 1,20 metres d'alt, va amb un vestit típic de la zona i porta mocadors de seda colorits com si fossin corbates i un barret negre.
Per veure'l cal passar per caixa: 2 quetzals per entrar; 10 per fer-li una foto i 50 per a gravar en vídeo.
Segons els confrares que el vetllen, els diners que recapten serveixen per comprar espelmes, cigars, aigua ardent, robes i, a més, per preparar la gran processó del 28 octubre el dia del "sant" i les de Setmana Santa.
Santiago Atitlán, situat a 1.556 msnm, és un municipi de Guatemala pertanyent al departament de Sololá. La capçalera municipal, amb el mateix nom, es troba a la riba sud-oest del llac d'Atitlán a una altitud de 1593 msnm. Té una població estimada de 50.000 habitants que majoritàriament pertanyen a l'ètnia Tz'utujil. La seva economia està caracteritzada per l'agricultura i la producció i venda d'artesanies, així com la comercialització de productes bàsics. També hi ha un important sector hoteler. És l'únic municipi que porta com a cognom el nom del llac d'Atitlán.
Al seu territori hi 14 paratges, tres volcans: Sant Pedro, Atitlán i Tolimán; les muntanyes Agua Escondida Chojomche, Chochichuc, Choperal, Pachojob, Xechumil i Sevolca; quatre turons, quatre illots i quatre caps.
Cap el 1585 es coneixia com Atitlán de la Real Corona i era una custòdia de Sancho de Barahona qui va ser un avantpassat directe del notable Manuel José Arce.
A la fi del segle XVI, Santiago Atitlán, era conegut amb el nom d'Atitlán i es va constituir a la capçalera del corregiment del mateix nom, la jurisdicció comprenia la part sud de l'actual departament de Sololá i el nord de Suchitepéquez, fins que a les primeres dècades del segle XVIII (al voltant de 1730) els corregiments d'Atitlán i de Tecpanatitlán o Sololá, van ser integrats en una sola unitat administrativa, la qual va ser l'alcaldia Major de Sololá.
Abans de l'arribada dels conqueridors espanyols el lloc s'anomenava "Chia" que vol dir "indret a prop de l'aigua". La població es va originar arran de l'assentament de la primera església on es va venerar a l'Apòstol Sant Jaume, que va estar a càrrec dels religiosos franciscans que van evangelitzar la zona.
