Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 19 d’agost de 2018

La vespa asiàtica també s'expandeix pel Baix Empordà

Una vespa asiàtica atacant l'entrada d'un rusc instal·lat a Romanyà de la Selva. Imatge captada la darrera setmana.

El passat 3 d'agost va sortir a la llum pública la troballa d'un niu de vespa asiàtica, coneguda altrament com a vespa velutina, al jardí d'una casa situada a l'Eixample de Palamós. Vegeu notícia de Ràdio Palamós.
Malauradament, aquesta espècie d'insecte invasor especialment perjudicial pel medi ambient i també per l'economia, cada vegada és més freqüent al Baix Empordà, tan a la costa com a l'interior, tot això després d'haver colonitzat la resta de comarques de la Demarcació de Girona.
Tenim en compte aquest fet i preveient el pitjor dels escenaris, la darrera setmana vaig anar a veure uns ruscos d'abelles que hi han a prop de Romanyà de la Selva (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà).
Per desgràcia, vaig poder confirmar que aquest insecte també estava atacant les abelles que entraven o sortien d'aquests ruscos situats al massís de les Gavarres.   

Vídeo gravat aquesta setmana on podem veure una vespa asiàtica atacant l'entrada d'un rusc d'abelles situat a Romanyà de la Selva.

Ruscos d'abelles situats a Romanyà de la Selva.

La Vespa velutina nigrithorax anomenada vespa asiàtica, és una vespa invasora de mida semblant a la nostra vespa xana (Vespa crabro) originària d'Àsia, que ha estat detectada al nord de Catalunya. Aquesta invasió ha generat preocupacions en diferents sentits:

• L'efecte directe envers l'apicultura, ja que aquesta vespa depreda les abelles que integren els ruscs. En els països a on ja s'ha produït aquesta invasió, l'activitat apícola està patint pèrdues per aquesta raó.
• L'efecte indirecte envers la producció de mel i cera i envers la producció agrícola de les espècies que necessiten ésser pol·linitzades.
• L'efecte indirecte envers el paisatge i la biodiversitat vegetal i animal, atès que les abelles són responsables de la pol·linització.
• L'efecte directe d'una espècie invasora envers les espècies d'invertebrats autòctons, atès que es tracta d'un nou depredador en l'ecosistema.

La vespa asiàtica és l'única d'Europa de mida gran que presenta un aspecte fosc. La varietat nigrithorax, que és la que ha arribat a Catalunya, presenta el tòrax castany negre envellutat i segments abdominals de color castany ribetejat amb una fina franja groga. Únicament el quart segment de l'abdomen és quasi en la seva totalitat de color groc-taronja. El cap és negre, la cara groc-ataronjada i les potes castanyes al final.
La seva mida és de 3 centímetres de llargària, una mica més petita que la Vespa crabro o vespa xana, encara que alguns exemplars poden ser més grans.

Abelles atemorides a l'entrada d'un rusc.

La vespa velutina instal·la els seus nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes.

La Vespa velutina construeix dos nius, sent el segon niu molt voluminós (aproximadament 60 cm de diàmetre) de paper mastegat, que presenta un orifici petit i lateral de sortida.
Al març, les femelles fundadores, quan surten de la hibernació construeixen els seus petits nius (niu primari), de la mida d'una taronja, en ruscos buits o altres refugis. Aquests tenen una desena de cel·les envoltades per una cúpula de paper.

Al maig apareixen les primeres obreres d'aquest niu primari i són aquestes les que fabriquen el nou niu (niu secundari), en el qual s'instal·larà la colònia.
A la tardor la reina produeix unes 500 vespes reines que fundaran noves colònies a l'any següent. Per tant aquest niu és abandonat i després d'hibernar les reines es dirigeixen de manera separada cap a diversos indrets.
A l'hivern, els mascles i obreres moren, i el 95% de les reines també. De les reines que sobreviuen a l'hivern, un altre 90% moren per competència directa entre les reines fundadores a la primavera següent.

Els adults s'alimenten de líquids dolços (nèctar, mel...) i també de fruita madura.
Les larves s'alimenten d'insectes, dels quals un 35-60% son abelles que són capturats pels adults i transportats als nius.

Els danys que produeix la Vespa velutina es centren envers les abelles per depredació. La incidència no és constant i depèn de diversos factors. Entre aquests, té especial rellevància la distribució i dispersió dels ruscs i els assentaments de ruscs en el territori.
Així, aquesta vespa té molta menys incidència quan la concentració de ruscos en una mateixa zona és elevada, ja que el dany tendeix a repartir-se entre els diferents ruscs. Tot i això, la concentració de ruscs també pot determinar un increment en la concentració de nius de vespes.
També té menys incidència a zones ecològicament equilibrades, ja que pot predar sobre moltes altres espècies i incideix menys en l'abella.
Els danys solen ser molt importants quan el nombre de ruscs és petit si hi ha un niu de vespes a prop. També és cert que els ruscs més petits és més difícil que siguin localitzats i que s'hi posi un niu de vespes a prop.

Cartell d'atenció abelles.

Ruscos d'abelles situats a Romanyà de la Selva.