Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 20 de març de 2020

Avui divendres ha començat la primavera astronòmica


La primavera astronòmica ha començat avui divendres 20 de març quan faltaven deu minuts per les cinc de la matinada. Aquesta estació durarà 92 dies i 18 hores, i acabarà el 20 de juny amb el començament de l'estiu.

Com sempre, hem de recordar que l'inici de les estacions es produeix quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, aquesta posició es dona quan el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen.
Aquesta circumstància s'anomena equinocci de primavera, a més a més, quan a l'hemisferi nord comença la primavera, a l'hemisferi sud comença la tardor.
L'inici de la primavera és l'època de l'any on la llargada del dia es fa més gran amb major celeritat. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt pels matins més d'un minut abans que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut després. Com a conseqüència d'aquest fet, a l'inici de la primavera, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó augmenta en gairebé tres minuts cada dia.

Un dels fenòmens astronòmics més destacats tindrà lloc el dia 4 de maig. Aquella jornada ens portarà una ocultació de Mercuri pel Sol. Més endavant, veurem que el dia 5 de juny tindrà lloc un eclipsi penombral de Lluna que serà visible a Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia. Aquest eclipsi serà visible des de casa nostra.
El dia 19 de juny es produirà una ocultació de Venus per la Lluna. Cal tenir present que aquesta ocultació passarà durant el dia.

D'altra banda, sempre sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (24 de març, 23 d'abril i 22 de maig), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.
La primera lluna plena de la primavera es donarà el 8 d'abril, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta primavera es donaran dues llunes plenes més: el 7 de maig i el 5 de juny.
A l'alba podrem veure Mart, Saturn i Júpiter i, des de mitjans de juny, es veurà Venus. Al vespre Venus serà visible fins a finals de maig.

Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. Les dues pluges de meteors més importants de la primavera seran les Lírides, amb un màxim cap al 22 d'abril, i les eta Aquàrides, amb un màxim cap al 6 de maig.
Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, la primavera és un bon moment per a la seva observació, ja que les nits encara són llargues i fa menys fred que a l'hivern. Una de les constel·lacions més característiques de la primavera és el Lleó, la qual és fàcil de localitzar cap al sud, després de la posta de Sol, i aparenta ser un signe d'interrogació invertit.
Mirant cap al nord del Lleó, trobem l'Óssa Major. Cap a l'est del Lleó hi destaquen les constel·lacions de Verge i del Bover, cadascuna amb un estel brillant: Spica a Verge i Artur al Bover.
El triangle format per aquestes dues estrelles i per Régul a Lleó es denomina triangle de la primavera, i la seva localització al cel proporciona un bon punt de partida per començar a explorar la resta de les constel·lacions visibles durant l'estació.

Amb grans prismàtics o un petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, també es pot observar el relleu de la Lluna. Per tenir una bona visió d'aquest relleu convé anar observant nit rere nit mentre va creixent la il·luminació de la Lluna, ja que així es veuen aparèixer nous accidents orogràfics.
Quan la nit és més fosca degut a la Lluna nova, es pot intentar veure algunes nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d'Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de la supernova coneguda com la nebulosa del Cranc (Messier 1). Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.

Com és habitual, l'horari d'estiu comença l'últim diumenge de març. A les 2 de la matinada hora catalana del diumenge 29 de març avançarem el rellotge fins a les 3. Aquest dia tindrà oficialment una hora menys.
A hores d'ara, el Parlament Europeu està debatent la possibilitat d'eliminar els canvis d'hora a partir del 2021. Encara no hi ha una decisió ferma, però és molt possible que en un futur pròxim a la Unió Europea no es torni a canviar d'hora a la primavera i la tardor.