La primavera astronòmica s'ha iniciat avui dimecres 20 de març a les 4 hores 6 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 92 dies i 18 hores, i s'acabarà el 20 de juny amb el començament de l'estiu.
Com sempre, cal recordar que l'inici de la primavera, a l'hemisferi nord, es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol creua l'equador celest, en el seu moviment aparent cap al nord. Aquest dia la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància també s'anomena equinocci de primavera. Daltra banda, quan la primavera comença a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud comença la tardor.
El cel durant la primavera de 2024
Després de la posta de Sol, començarem l'estació veient Júpiter i Mercuri, però Mercuri deixarà de ser visible ja a primers d'abril. Júpiter, en canvi, es podrà veure fins a primers de maig. Per això finalitzarem l'estació sense planetes en cel del capvespre.
Duran les albades la primavera començarà amb Mart com a únic planeta visible. A primers d'abril, Saturn apareixerà, molt baix a l'horitzó, a l'est i al juny farà la seva aparició Júpiter.
Referent a les constel·lacions, al principi de la primavera encara es podran veure al capvespre algunes de les més típiques de l'hivern, com Orió, Canis Major o Bessons. A mesura que avancin les setmanes, aquestes constel·lacions s'aniran apropant al Sol i donaran pas a constel·lacions més característiques de la primavera, com Lleó, amb la seva cridanera forma d'interrogació invertida acabada a l'estrella Règul, Verge, amb la brillant Espiga, i el Bouer, amb l'estrella roja Artur.
Així mateix, durant la primavera del 2024 tindran lloc dos eclipsis, un de Sol i un altre de Lluna. L'eclipsi de Lluna succeirà el 25 de març, serà de tipus penombral, i es podrà veure a Amèrica. L'eclipsi de Sol succeirà el 8 d'abril, serà de tipus total, i es veurà a Amèrica del Nord i Amèrica Central. Des de Catalunya no veurem l'eclipsi, tan sols serà visible com a parcial a les illes Canàries més occidentals i l'extrem nord-oest de la península, però amb magnituds molt baixes.
Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la primavera del 2024 són les pluges de meteors de les lírides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 d'abril, i les eta aquàrides, amb un màxim cap al 5 de maig. Les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 25 de març, el 24 d'abril i el 23 de maig.
Canvi d'hora
Tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2024 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge de març. Aquest dia, el 31 de març, a les 2 de la matinada hora peninsular, avançarem els rellotges una hora per marcar les 3.
Algunes curiositats sobre la primavera
Al llarg del segle XXI, l'inici de la primavera es pot donar, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 19, 20 i 21 de març), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el de 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, uns altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.
L´inici de la primavera és l´època de l´any on el dia s´allarga més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol cada jorn surt més d'un minut abans que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut després. Com a conseqüència d'això, al començament de la primavera, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó augmenta gairebé tres minuts cada dia.
