Mapa de vent en superfície previst per aquest diumenge. Observeu com tindrem vent de garbí.
Aquest dissabte es preveu amb predomini del sol. No es preveu pluja. La temperatura podrà pujar només fins a 10/12 cº a la costa, fins a 8/10 c º a l'interior i fins a -2/0 cº al Pirineu. La mínima baixarà fins a 1/2 c º a la costa, fins a -1/-4 c º a l'interior i fins a -8/-12 c ºal Pirineu.
El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord i oest, fins la matinada de dissabte. Al matí tindrem la mateixa situació o calma. A la tarda entrarà garbí a uns 8/10 nusos.
L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o una mica de marejol arran de costa i maror mar endins, fins la matinada de dissabte. Al matí hi haurà mar calma o arrissada, amb marejol mar endins. A la tarda tindrem marejol generalitzat.
Aquest diumenge es preveu amb nuvolusitat molt abundant, amb possibilitats que caigui alguna roina a qualsevol indret i algun floc cap al Pirineu, en cotes mitges. La temperatura podrà pujar fins a 12/14 cº a la costa, fins a 10/12 c º a l'interior i fins a 0/3 cº al Pirineu. La mínima baixarà fins a 1/4 cº a la costa, fins a 0/-3 c º a l'interior i fins a -6/-10 c ºal Pirineu.
El vent al nostre sector costaner bufarà a uns 10/15 nusos amb component sud-oest, al llarg de la nit/matinada de dissabte a diumenge. Al matí hi haurà garbí a uns 10 nusos. A la tarda tindrem garbí a uns 15 nusos, amb ratxes superiors.
L'estat de la mar es mantindrà amb marejol al llarg de la nit/matinada de dissabte a diumenge. Al matí hi haurà mar arrissada o una mica de marejol. A la tarda tindrem maror generalitzada, amb mar de fons de sud.
Dilluns, dia de la Constitució, serà assolellat, però amb alguns intervals de núvols alts i baixos. No es preveu pluja.
La temperatura pot remuntar fins a 15/17 cº a la costa i fins a 16/18 cº a l'interior de l'Empordà. La mínima serà força més elevada que dies anteriors.
El vent serà de garbí a uns 15/20 nusos al llarg de la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí hi haurà garbí a uns 12/14 nusos. A la tarda tindrem garbí a uns 15/20 nusos, amb ratxes superiors. Precaució amb la navegació.
L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada al llarg de tota la nit/matinada de diumenge a dilluns, amb forta maror durant el matí i la tarda.
Dimarts es preveu amb sol i núvols baixos. No esperem pluja. La temperatura no tindrà canvis destacables.
El vent es mantindrà amb component sud-oest, a uns 10/15 nusos al llarg de la jornada.
L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror generalitzada, amb mar de fons de sud.
Dimecres, dia de la Immaculada, es preveu assolellat i amb el pas d'algunes franges de núvols alts. La temperatura pot pujar fins a 17/20 cº . La mínima també serà força més elevada que dies enrera, amb glaçades tant sols cap al Pirineu.
El vent bufarà amb component sud-oest, a uns 10/15 nusos al llarg del dia, més reforçat a la tarda.
L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror generalitzada, amb mar de fons de sud.
El volcà Krakatoa. Font: http://earthobservatory.nasa.gov/IOTD/view.php?id=47143
El passat 17 de novembre el satèl.lit Terra-1 (EO-1) va captar aquesta imatge tant espectacular d'aquest famós volca d'Indonèsia. A la imatge podem observar una enorme columna de vapor, cendres i gasos volcànics. Al llarg del passat estiu i durant la tardor, aquest volcà va entrar en erupció centenars de vegades al dia.
Aquest volcà és un dels més perillosos del Planeta i el responsable d'una de les erupcions volcàniques més catastròfiques que s'han enregistrat mai a tot el món., degut a aquest fet, el volcà Krakatoa és un dels cent volcans que la NASA té controlats automàticament mitjançant el satèl.lit abans mencionat, el qual també enregistra la temperatura i la posició dels fluxes de lava mitjançant un sensor anomenat Hyperion.
L'erupció de l'any 1883
La més famosa erupció d'aquest volcà tingué lloc a l'any 1883 i ens va donar unes dades espectaculars i terribles, degut a l'enorme energia que fóu alliberada.
El 19 de juny el volcà va tenir vàries erupcions molt fortes, les quals provocaren marees excepcionals.
El plat fort, però, començaria l'onze d'agost amb un seguit de fortes explosions, però a partir del 24 d'agost va començar el verdader cataclisme. Des de les fissures que s'observaren a la terra, van començar a sorgir potents erupcions i a les 13:00 h del 26 d'agost el volcà va entrar en la seva màxima activitat., a les 14:00 h, els observadors van veure una impressionant columna de fum negre que arribava als 27 km d'alçada, amb explosions seguides, a intervals de 10 minuts. Des dels vaixells situats a 20 km de distància, es va veure caure molta cendra, amb trossos de pedra pómez incandescent, tot això acompanyat per un tsunami que afectà a Java i Sumatra.
Comença el cataclisme
El 27 d'agost, el volcà va entrar a la catastròfica etapa final de la seva erupció. Quatre enormes explosions van tenir lloc a les 5:30, 6:42, 8:20, i 10:02. La pitjor i la més sorollosa d'aquestes va ser l'última explosió. Cadascuna de les explosions va venir acompanyada per tsunamis molt grans.
Una àrea molt gran de l'Estret Sonda i diversos llocs de la costa de Sumatra van ser afectats per fluxos piroclàstics del volcà, provocant l'ebullició de l'aigua propera a l'illa. Les explosions van ser tan violentes que van ser escoltades des de 5.000 km de distància al centre d'Austràlia i a l'illa de Rodríguez, prop de Maurici, a 4.800 km., el so de la destrucció del Krakatoa, es creu que és el so més sorollós de tota la història aconseguint uns nivells de 180 dBSPL (una mesura de la desviació de la pressió produïda pel so i mesurada en decibels.,SPL significa: Sound Pressió Level) a una distància de 160 km. Es diu que uns mariners situats a 40 km de distància van quedar sords de l'estrèpit, així com molts indígenes de les illes properes.
La cendra va ser propulsada a una altura de 80 km. Les erupcions van disminuir ràpidament després d'aquell moment, i abans del matí del 28 d'agost Krakatoa estava tranquil.
Els efectes combinats de fluxos piroclàstics, cendres volcàniques i tsunamis van tenir resultats desastrosos a la regió. No hi va haver cap supervivent d'entre els 3.000 habitants a l'illa de Sebesi, aproximadament a 13 quilòmetres de Krakatoa. Els fluxos piroclàstics que van viatjar sobre la superfície de l'aigua a 300 km/h van matar al voltant de 1.000 persones a Ketimbang, a la costa Sumatra, a uns 40 km al nord de Krakatoa. El nombre de morts oficial registrat per les autoritats holandeses va ser de 36.417 i molts assentaments van ser assolats, incloent Teluk Betung i Ketimbang, a Sumatra, i Sirik i Semarang, a Java.
Les àrees de Banten a Java i de Lampong a Sumatra van ser devastades. Hi ha nombrosos informes documentats de grups d'esquelets humans trobats flotant a l'Oceà Índic sobre trossos de pedra tosca volcànica que van arribar fins a la costa oriental d'Àfrica, fins i tot un any després de l'erupció. Algunes terres de Java mai van ser poblades de nou, i es van tornar a convertir en selva, ara constitueixen el Parc Nacional de Ujung Kulon.
La gran quantitat de materials volcànics expulsats a les capes altes de l'atmosfera van fer canviar el color del cel en ciutats com Roma, París o Nova York.
Els vaixells situats en llocs tant distants com Sud-Àfrica es van gronxar amb els tsunamis que els colpejaven, i es van trobar cossos de víctimes flotant a l'oceà durant setmanes, després de l'esdeveniment. El tsunami que va acompanyar l'erupció, va ser provocat per fluxos piroclàstics gegantins que van entrar al mar., cadascuna de les quatre grans explosions va venir acompanyada per un flux piroclàstic massiu que és el resultat de l'esfondrament gravitacional de la columna d'erupció. Els més d'un km3 de material entrant al mar, va desplaçar un volum similar d'aigua de mar. Alguns d'aquests fluxos piroclàstics van arribar a la costa de Sumatra, a una distància de 40 km, pel que sembla, després de desplaçar-se a través de l'aigua sobre un «coixí» de vapor sobreescalfat. Hi ha també indicis de fluxos piroclàstics submarins que van arribar a 15 km del volcà. Noves teories afirmen que va ser conseqüència del col.lapse de la caldera magmàtica.
Aquest descomunal tsunami d'uns 40 metres d'alçada, va arrasar tot el que va trobar al seu pas en una àrea de 80.000 km2. Segons relata Charles Albert, el capità del "Geverneur General Landon", va creure haver-se tornat boig: "no trobava la ciutat". Ja a la costa va veure un creuer amb la quilla aixecada, una mica més lluny, entre els troncs dels cocoters, el casc del vapor "Barrow".
El vaixell de guerra alemany "Berout", ancorat a Sumatra, va acabar enmig de la jungla, a 4 km de la costa.
La gegantina onada del tsunami, va tenir tanta força que va continuar el seu viatge per l'Oceà Índic, doblant el Cap de Bona Esperança i va arribar fins a França. A les 09:29 h del 28 d'agost, els instruments de mesura de marees de Rocherfort, costa atlàntica francesa, van detectar una perturbació en forma d'ona que avançava a una velocitat de 200metres per segon i va matar a moltes persones.
Es calcula que l'erupció va generar la mateixa potència que 7.000 bombes atòmiques com la d'Hiroshima.
Mapa de temperatura a 850 hpa, model MM5, prevista per divendres a la nit. Observeu com serà d'uns -5 cº.
Com podeu observar al mapa superior, demà al vespre tindrem una nova glopada d'aire fred amb temperatures que a 1500 m d'alçada devallaran fins a -5 cº., aquest fet es traduirà en una nova devallada de les temperatures i de la cota de neu, amb la qual cosa l'ambient gèlid es farà notar encara més, no obstant, la manca d'humitat no crearà les condicions necessàries per veure ploure o nevar. Sembla que aquesta serà la darrera entrada d'aire fred prevista pels pròxims dies, ja que a partir de diumenge es produirà una lleugera remuntada dels termòmetres., aquesta pujada de les temperatures es veurà més clarament a partir de dilluns i en dies posteriors, on la massa d'aire fred serà substituïda per uns massa d'aire càlid procedent del sud, amb vents de garbí., per fer-nos una idea d'aquesta pujada de les temperatures, si demà tindrem -5 cº a 850 hpa dilluns tindrem temperatures de 14/15 cºa 850 hpa, és a dir, seran 20 cº més elevades.
Si mirem les dades d'avui, la màxima ha pujat fins a 9,6 cº i la mínima ha sigut de 5,4 cº. El vent ha bufat fluix de component variable, amb una ratxa màxima de 19 km/h de tramuntana. El mar s'ha mantingut amb maror mar endins i amb mar arrissada o marejol arran de costa. El cel s'ha mantigut amb núvols força gruixuts que no han deixat precipitació i amb algunes clarianes, tot i que al nord de la comarca s'aprecia la caiguda de ruixats. La pressió ha tingut un màxim de 1009 hpa i un mínim de 1006 hpa. La humitat ha oscil.lat entre el 68 i el 88 %. Dades de meteoclimatic.com.
Temperatura prevista a 850 hpa per dilluns, model WRF. Observeu com serà d'uns 14 cº.
Previsió per aquest divendres
Aquest divendres es preveu amb predomini del sol, amb algun núvol mig i baix decoratiu. No es preveu pluja ni neu, potser cau algun floc anecdòtic a la Selva Marítima.
La temperatura podrà pujar només fins a 8/10 cº a la costa, fins a 6/8 c º a l'interior i fins a -6/0 cº al Pirineu. La mínima baixarà fins a 0/2 c º a la costa, fins a -2/-4 c º a l'interior i fins a -6/-14 c ºal Pirineu.
El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component oest, fins la matinada de divendres. Al matí tindrem la mateixa situació o calma. A la tarda entrarà la tramuntana a uns 8/10 nusos, superior al nord del Cap de Begur.
L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o una mica de marejol arran de costa i maror mar endins, fins la matinada de divendres. Al matí hi haurà la mateixa situació, igual com a la tarda.
Imatge de radar d'aquest vespre on es veuen els ruixats que cauen al nord de la comarca i a sobre el mar.
Núvols amenaçadors vistos aquesta tarda sobre Palamós. Imatge de la webcam de TV3.
Avui ha començat l'hivern meteorològic (desembre, gener i febrer), tot i que la fred ja fa dies que està entre nosaltres. Aquest inici de l'hivern, avui ens ha portat algunes nuvolades de tarda, amb forma de potents cúmulus., aquests cúmulus han acabat amb tempestes i ruixats a la comarca veïna de l'Alt Empordà, tot i que semblava que en un moment o altre les nuvolades també ens havien de deixar alguna precipitació.
Tal i com es preveia, degut a les baixes temperatures, aquestes nuvolades han deixat calamarsa tova o calabruix, com la que ha caigut a Espolla, i neu a uns 800 m d'alçada a l'Albera. Algunes dades de precipitació fins a hores d'ara a l' Alt Empordà són :
Espolla 15 mm La Vajol 11,0 mm Darnius 8,0 mm Llançà 3,0 mm
Dades de meteocat i meteoclimatic.
Sembla que aquesta inestabilitat pot continuar en les properes hores a l'Alt Empordà i també demà a la tarda, amb possibilitats que caigui algun ruixat a qualsevol punt de la demarcació., tot això degut a l'entrada d'una mica més d'aire fred, juntament amb l'existència d'humitat en algunes capes. Aquests ruixats poden deixar alguna feble nevada per sobre dels 250 m i alguna calabruixada o neu granulada en cotes inferiors, de manera anecdòtica.
Imatge de radar d'aquesta tarda on es veuen els ruixats que cauen cap al nord.
Potents cúmulus vistos des de Calonge mirant cap a L'Alt Empordà.
Potents cúmulus vistos des de Calonge mirant cap a Palamós.
Dades actuals:
8,1 cº 78 % hr 1003 hpa mínima 5,9 cº màxima 13,4 cº cel amb núvols i clarianes vent NNE 8 km/h ratxa màxima 29 km/h garbí marejol, maror mar endins
Entrada al centre de visitants del Parc Nacional de Garajonay.
Després d'haver realitzat una breu explicació de les característiques generals de l'illa de La Gomera, la segona part d'aquest reportatge estarà dedicada al centre de visitants del Parc Nacional de Garajonay situat a Juego de Bolas, a la zona coneguda com La Palmita i pertanyent al municipi d'Agulo.
El centre de visitants és una visita obligada per poder obtenir una acurada informació sobre el Parc Nacional., les seves tres sales d'exposicions serveixen per explicar les seves caracterítiques mitjançant plafons informatius, maquetes i imatges espectaculars. Al seu interior també hi trobareu un interessant museu etnogràfic i la narració de la tràgica llegenda que dóna nom al parc.
Llegenda de Gara i Jonay
Así había hablado Gerían, el viejo que rompía gánigos con la mirada. Gara no supo qué secreto guardaban las palabras del viejo de los ojos poderosos. Estaban próximas las fiestas del Beñesmén. Pronto llegarían a La Gomera desde Tenerife los Menceyes y nobles principales para tomar parte en las celebraciones de la recolección. Gara, princesa de Agulo, y las jóvenes gomeras habían acudido donde Los Chorros de Epina para mirar su rostro en el agua. Fue entonces cuando los ojos poderosos del viejo Gerían vieron lo que a ninguna otra mirada se revelaba.
"La sombra del fuego quema el agua. La muerte acecha. Como lo de arriba es lo de abajo, lo que fue será, lo que ha de suceder ocurrirá".
Siete chorros mágicos manaban en Epina. Los siete nacían en siete puntos distintos de los adentros de la isla sin que nadie hubiese descubierto nunca su orígen secreto. Siete charcos formaban los siete chorros y siete virtudes ofrecían a los que de ellos bebiesen. Y era costumbre que, cuando llegaban las fiestas del Beñesmén, las jóvenes gomeras juntasen agua de cada uno de los siete chorros en un pequeño estanquillo hecho a base de beas, musgos y yedras. Antes de que el sol rayara, miraban su rostro en el agua y si la imagen era calma y clara, ese año encontrarían pareja, más si el reflejo era turbio o lo empañaban las sombras, la desgracia aguardaba como aguarda sigilosa en su tela la araña.
Gara se había asomado al estanquillo y, al principio, fue nítido y quieto el reflejo de su imagen, pero pronto el líquido se cubrió de sombras y comenzó a agitarse hasta que en vez de su rostro apareció un sol incendiario que cegó el agua dejándola sucia, revuelta y anochecida.
"Lo que ha de suceder ocurrirá. Huye del fuego, Gara, o el fuego habra de consumirte". Asi habló Gerián, el que rompia gánigos con la mirada, el que veía lo que a otros ojos quedaba oculto. Y corrió de boca en boca el augurio. Y calló Gara su temor y su asombro.
Arribaron los Menceyes y nobles de Tenerife a las playas de La Gomera para compartir las fiestas del Beñesmén. Al Mencey de Adeje le acompañaba su hijo Jonay que no tardó en distinguirse en las luchas con los banotes, en la esquiva de guijas, en la alzada de pesos y en las otras competiciones y juegos en que tomaba parte. Gara lo contemplaba. Como acude la sangre a la herida o como el mar refleja el cielo, inevitablemente, se descubrieron y se enlazaron sus miradas. No pudieron impedir que el amor les alcanzase. Asi lo hicieron saber a sus padres y asi, para anadir más jubilo a la alegría de las fiestas del Beñesmén, fue hecho público su compromiso.
Apenas se propagó la nueva, inesperadamente el mar se pobló de destellos y se cuajó el aire de estampidos y ecos prolongados. Echeyde, el gran volcán de Tenerife, arrojaba lava y fuego por el crater. Tanta era su furia que desde La Gomera podian divisar las largas lenguas encendidas estirándose desde la cima hacia lo alto. Entonces fue cuando recordaron el augurio del viejo Gerián, el aojador. Gara y Jonay, agua y fuego. Gara era princesa de Agulo, El Lugar Del Agua. Jonay venía de la Tierra del Fuego, de la Isla del Infierno. No podia ser. El fuego retrocede ante el agua. El agua se consume en el fuego. Gara y Jonay, agua y fuego. Imposible su mezcla imposible la alianza. Las llamaradas que brotaban de la boca de Echeyde lo confirmaban. Aquel amor era imposible. Sólo grandes males podían sucederse si no se separaban. Bajo amenaza, les prohibieron sus padres que volvieran a encontrarse. Su unión quedó maldita.
Calmó su furia Echeyde y de nuevo se encerró el fuego en sus adentros de piedra. Concluyeron las fiestas del Beñesmén y, sin peligro ya en la isla, regresaron a Tenerife los Menceyes y nobles que habían ido a La Gomera. Mas Jonay no podía olvidar a Gara. Un peso infinito, como un quebranto interminable, lo doblegaba y lo desvivía. Necesitaba volver a verla, tenerla a su lado pese a las prohibiciones, pese a la maldición que sobre ellos se cernía.
Ató Jonay a su cintura dos vejigas de animal infladas y, al amparo de la noche, se lanzó al mar dispuesto a atravesar la distancia que le separaba de su enamorada. Las vejigas le ayudaban a flotar y, cuando el cansancio rendía sus fuerzas, la imagen de Gara acudía a su memoria dándole ánimos para recobrarse y seguir nadando. Asi hasta que, aun dudosa, la luz del alba lo recibió al llegar a las playas de La Gomera.
"El fuego habrá de consumirte". Eso le había dicho Gerián a Gara. Y un fuego desmesurado la incendió cuando Jonay, escabulléndose y ocultándose, fue a encontrarla y se abrazaron apasionadamente.
Escaparon por entre los montes de laurisilva hasta refugiarse en El Cedro. Allí se entregaron al amor y se fundieron sus labios y sus ansias. Más no podía durar mucho aquella pasión furtiva. Lo dijo Gerián cuando el rostro de Gara desapareció del agua de Los Chorros de Epina y en su lugar sólo hubo un resplandor de hoguera sobre el líquido sucio, revuelto y anochecido.
"La muerte acecha. Como lo de arriba es lo de abajo, lo que fue será., lo que ha de suceder ocurrirá". Enterado el padre de Gara de la huída de su hija con Jonay, dispuso que salieran a perseguirlos. En la cumbre más alta de La Gomera habrían de encontrarlos, estrechamente unidos, amandose. Antes que volver a separarse, antes de que sus perseguidores les prendieran, Gara, la princesa del Lugar Del Agua, y Jonay, príncipe de la Tierra del Fuego, buscaron la muerte. Afiló Jonay con su tabona los extremos de una recia vara de cedro y la colocó entre su pecho y el de Gara, las puntas hirientes apoyadas sobre sus corazones. Luego, sin decirse nada, mirándose a los ojos, sintiendo como la vara de cedro los traspasaba por el empuje de su violento y desesperado abrazo, quedaron quietamente fundidos. Entonces agua y fuego fueron uno solo en la suma de sus cuerpos.
Interior del museu etnogràfic
A l'interior del museu etnogràfic, entre d'altres coses, hi trobareu la reproducció d'una casa rural típica, on es veu la vida diària dels nous habitants de l'illa.
Una dona teixint amb el seu fill en una habitació.
Forn de pa a la cuina de la casa.
Un pastor amb la indumentària típica i les seves eines del camp. Observeu el pal allargat que aguanta.
El salto del pastor
El pal allargat que veiem a la fotografia superior es fa servir per realitzar l'anomenat "salto del pastor", conegut també com a "brinco". Es tracta d'una eina molt util per desplaçar-se pel terreny accidentat de les Illes Canàries. La part realitzada amb fusta té una forma troncocònica i acaba amb una part metàl.lica d'uns 20 cm de llarg que es clava al terra, com si fos una pèrtiga.
Aquest pal varia de longitut i de nom segons l'illa.
A Tenerife, la Palma, La Gomera i El Hierro s'anomena "lanza o astia" i té tres o quatre metres de llargada.
A Gran Canaria es diu "Garrote" i fa més de tres metres.
A Fuerteventura i Lanzarote s'anomena "lata" i fa entre 2,5/3 m de llargada.
Vídeo on es veu una demostració del "salto del pastor".
Imatge dels jardins exteriors del centre de visitants amb la planta al.lòctona del papir.
Exterior del centre de visitants
A l'exterior de centre de visitants hi trobarem un bonic jardí amb moltes espècies de flora autòctona de l'illa, encara que també hi ha alguna planta al.lòctona com la planta del papir, totes elles amb el seu plafó informatiu. També us cridarà l'atenció una estació meteorològica amb instruments una mica antics.
Vista general de l'estació meteorològica.
Detall de l'heliògraf.
Una illa amb una flora excepcional
La Gomera amb tant sols 367,95 Km2, hi trobem 898 espècies, de les quals 50 són endemismes de l'illa., aquests valors representen unes 13,59 espècies per cada 100 km2, això vol dir que l'illa té la taxa més elevada d'espècies en tot l'Archipèlag Canari, més del doble de la que hi ha a l'illa de La Palma, la segona amb més diversitat d'espècies per cada 100 km2.
Recull d'imatges d'algunes plantes crasses autòctones de l'illa de La Gomera:
