El volcà Krakatoa. Font: http://earthobservatory.nasa.gov/IOTD/view.php?id=47143
El passat 17 de novembre el satèl.lit Terra-1 (EO-1) va captar aquesta imatge tant espectacular d'aquest famós volca d'Indonèsia. A la imatge podem observar una enorme columna de vapor, cendres i gasos volcànics. Al llarg del passat estiu i durant la tardor, aquest volcà va entrar en erupció centenars de vegades al dia.
Aquest volcà és un dels més perillosos del Planeta i el responsable d'una de les erupcions volcàniques més catastròfiques que s'han enregistrat mai a tot el món., degut a aquest fet, el volcà Krakatoa és un dels cent volcans que la NASA té controlats automàticament mitjançant el satèl.lit abans mencionat, el qual també enregistra la temperatura i la posició dels fluxes de lava mitjançant un sensor anomenat Hyperion.
L'erupció de l'any 1883
La més famosa erupció d'aquest volcà tingué lloc a l'any 1883 i ens va donar unes dades espectaculars i terribles, degut a l'enorme energia que fóu alliberada.
El 19 de juny el volcà va tenir vàries erupcions molt fortes, les quals provocaren marees excepcionals.
El plat fort, però, començaria l'onze d'agost amb un seguit de fortes explosions, però a partir del 24 d'agost va començar el verdader cataclisme. Des de les fissures que s'observaren a la terra, van començar a sorgir potents erupcions i a les 13:00 h del 26 d'agost el volcà va entrar en la seva màxima activitat., a les 14:00 h, els observadors van veure una impressionant columna de fum negre que arribava als 27 km d'alçada, amb explosions seguides, a intervals de 10 minuts. Des dels vaixells situats a 20 km de distància, es va veure caure molta cendra, amb trossos de pedra pómez incandescent, tot això acompanyat per un tsunami que afectà a Java i Sumatra.
Comença el cataclisme
El 27 d'agost, el volcà va entrar a la catastròfica etapa final de la seva erupció. Quatre enormes explosions van tenir lloc a les 5:30, 6:42, 8:20, i 10:02. La pitjor i la més sorollosa d'aquestes va ser l'última explosió. Cadascuna de les explosions va venir acompanyada per tsunamis molt grans.
Una àrea molt gran de l'Estret Sonda i diversos llocs de la costa de Sumatra van ser afectats per fluxos piroclàstics del volcà, provocant l'ebullició de l'aigua propera a l'illa. Les explosions van ser tan violentes que van ser escoltades des de 5.000 km de distància al centre d'Austràlia i a l'illa de Rodríguez, prop de Maurici, a 4.800 km., el so de la destrucció del Krakatoa, es creu que és el so més sorollós de tota la història aconseguint uns nivells de 180 dBSPL (una mesura de la desviació de la pressió produïda pel so i mesurada en decibels.,SPL significa: Sound Pressió Level) a una distància de 160 km. Es diu que uns mariners situats a 40 km de distància van quedar sords de l'estrèpit, així com molts indígenes de les illes properes.
La cendra va ser propulsada a una altura de 80 km. Les erupcions van disminuir ràpidament després d'aquell moment, i abans del matí del 28 d'agost Krakatoa estava tranquil.
Els efectes combinats de fluxos piroclàstics, cendres volcàniques i tsunamis van tenir resultats desastrosos a la regió. No hi va haver cap supervivent d'entre els 3.000 habitants a l'illa de Sebesi, aproximadament a 13 quilòmetres de Krakatoa. Els fluxos piroclàstics que van viatjar sobre la superfície de l'aigua a 300 km/h van matar al voltant de 1.000 persones a Ketimbang, a la costa Sumatra, a uns 40 km al nord de Krakatoa. El nombre de morts oficial registrat per les autoritats holandeses va ser de 36.417 i molts assentaments van ser assolats, incloent Teluk Betung i Ketimbang, a Sumatra, i Sirik i Semarang, a Java.
Les àrees de Banten a Java i de Lampong a Sumatra van ser devastades. Hi ha nombrosos informes documentats de grups d'esquelets humans trobats flotant a l'Oceà Índic sobre trossos de pedra tosca volcànica que van arribar fins a la costa oriental d'Àfrica, fins i tot un any després de l'erupció. Algunes terres de Java mai van ser poblades de nou, i es van tornar a convertir en selva, ara constitueixen el Parc Nacional de Ujung Kulon.
La gran quantitat de materials volcànics expulsats a les capes altes de l'atmosfera van fer canviar el color del cel en ciutats com Roma, París o Nova York.
Els vaixells situats en llocs tant distants com Sud-Àfrica es van gronxar amb els tsunamis que els colpejaven, i es van trobar cossos de víctimes flotant a l'oceà durant setmanes, després de l'esdeveniment. El tsunami que va acompanyar l'erupció, va ser provocat per fluxos piroclàstics gegantins que van entrar al mar., cadascuna de les quatre grans explosions va venir acompanyada per un flux piroclàstic massiu que és el resultat de l'esfondrament gravitacional de la columna d'erupció. Els més d'un km3 de material entrant al mar, va desplaçar un volum similar d'aigua de mar. Alguns d'aquests fluxos piroclàstics van arribar a la costa de Sumatra, a una distància de 40 km, pel que sembla, després de desplaçar-se a través de l'aigua sobre un «coixí» de vapor sobreescalfat. Hi ha també indicis de fluxos piroclàstics submarins que van arribar a 15 km del volcà. Noves teories afirmen que va ser conseqüència del col.lapse de la caldera magmàtica.
Aquest descomunal tsunami d'uns 40 metres d'alçada, va arrasar tot el que va trobar al seu pas en una àrea de 80.000 km2. Segons relata Charles Albert, el capità del "Geverneur General Landon", va creure haver-se tornat boig: "no trobava la ciutat". Ja a la costa va veure un creuer amb la quilla aixecada, una mica més lluny, entre els troncs dels cocoters, el casc del vapor "Barrow".
El vaixell de guerra alemany "Berout", ancorat a Sumatra, va acabar enmig de la jungla, a 4 km de la costa.
La gegantina onada del tsunami, va tenir tanta força que va continuar el seu viatge per l'Oceà Índic, doblant el Cap de Bona Esperança i va arribar fins a França. A les 09:29 h del 28 d'agost, els instruments de mesura de marees de Rocherfort, costa atlàntica francesa, van detectar una perturbació en forma d'ona que avançava a una velocitat de 200metres per segon i va matar a moltes persones.
Es calcula que l'erupció va generar la mateixa potència que 7.000 bombes atòmiques com la d'Hiroshima.
