Consideracions sobre el clima d'Austràlia

Mapa climàtic d'Austràlia.


Durant les darreres jornades Austràlia continua estan a l'ull de l'huracà en sentit literal i en sentit figurat, pel que fa a la meteorologia extrema que estan patint., en especial els estats del nord, els quals es troben en plena época de pluges, la qual com hem comentat en anteriors articles, està siguent especialment intensa degut als efectes del fenòmen de La Niña, que manté les aigües del Pacífic que banyen la costa nord-oriental del país, per sobre del que marca la mitjana climàtica.

Austràlia es veu afectada per ciclons tropicals, que ocorren principalment de novembre a abril, amb menys ciclons impactant a la costa de maig a novembre. La regió entre Broome i Exmouth, Western Austràlia, és la més afectada.
Els pitjors ciclons d'Austràlia han causat milers de milions de dòlars en danys i moltes morts. El cicló Tracy va creuar directament per sobre Darwin el 1974 matant a 71 persones i causant danys per valor de 5.000 milions de dòlars australians. El cicló Mahina, el 1899 va causar una marea ciclònica sobre l'extrem nord de Queensland, arribant la columna d'aigua a 13m d'alçada i matant a 400 habitants.

Visió general del clima australià

Aquesta illa-continent, amb una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats, té notables rècords climàtics que no deixen de sorpendre per la seva força.

El clima d'Austràlia varia àmpliament, encara que la major part d'Austràlia és de clima desèrtic o semiàrid, on el 40% del territori està cobert per dunes. Només les regions del sud-est i sud-oest tenen un clima temperat i de sòls moderadament fèrtils. La part nord del país té un clima tropical amb bosc plujós tropical, pastures i manglars.

La pluja és altament variable, amb freqüents sequeres, causades, entre altres factors, pel fenòmen contrari a La Niña, conegut com El Niño. Ocasionalment, hi han tempestes de pols que cobreixen àmplies regions o eventualment diversos estats i també hi ha informes de grans tornados.

Temperatura de l'aire

Les temperatures més elevades poden arribar als 50ºc a l'interior, mentre que les mínimes poden baixar dels zero graus en moltes regions, amb l'excepció de l'extrem nord. El continent no té grans variacions en altitud i està envoltat majorment per oceans temperats. Això fa que siguin extremadament infreqüents les baixes temperatures.

Pressió atmosfèrica

A causa de la seva posició geogràfica en latituds mitjanes, el clima està generalment dominat per sistemes d'alta pressió. Els sistemes d'alta pressió s'associen generalment amb condicions atmosfèriques estables, cels clars, vents suaus i poca pluja. Quan apareix el fenòmen de El Niño, solen haver-hi altes pressions molt permanents.

Precipitació

Els patrons de pluges a Austràlia són altament estacionals. Comparada amb altres masses continentals, Austràlia és molt seca. Més del 80% del continent té pluges anuals inferiors a 600 mm, només l'Antàrtida rep menys aigua que Austràlia.

Hi ha quatre factors principals que contribueixen a la sequera en la massa continental d'Austràlia:

Corrents oceàniques fredes a les costes occidentals.
Baixa elevació del paisatge.
Dominància de sistemes d'alta pressió.
La forma del continent.

Les aigües fredes tenen petites taxes d'evaporació, de manera que els núvols de pluja tenen poca dimensió i molt rarament tenen la força suficient per donar un període continu de precipitació. Les zones australianes àrides i semiàrides cobreixen aquesta regió.

L'absència de cadenes muntanyoses provoca que hi hagi molt poca pluja causada per raons orogràfiques (quan l'aire humit flueix muntanya amunt i es refreda, condensant i formant precipitacions). Austràlia té una forma molt compacta i cap precipitació important penetra significativament cap al seu interior, ja que els els vents humits no poden accedir a la part interna d'Austràlia, mantenint baixes les precipitacions.

Neu

La neu pot caure a les muntanyes de Victòria, Territori de la Capital Australiana, Nova Gal.les del Sud i Tasmània. De vegades neva a les muntanyes de South Austràlia, mentre que a Western Austràlia i Queensland és molt rar que passi.
Ocasionalment, arriben onades de fred a causa dels corrents que arriben del sud provinents de l'Antàrtida i poden provocar nevades en àrees rurals i en ciutats com Hobart, Melbourne i Canberra, sempre en ocasions rares, com les ocorregudes el 1951, 1986 i el 2005.

Regió temperada sud-est

La regió temperada sud-est s'estén des de Ceduna, South Australia, al llarg de la costa, passa per Forster a Nova Gal.les del Sud, on el clima d'aquesta regió és de tipus oceànic, i es tipifica per estius calorosos i hiverns temperats, amb temperatures mitjanes de 20ºc. Estadísticament, el mes més calorós és gener, i el més fred és juliol. Les pluges es distribueixen eventualment entre l'estiu i l'hivern, i el clima és generalment més plujós a la primera meitat de l'any. Encara que aquesta regió no té fenòmens naturals com els ciclons, si que és afectada pel fenòmen de El Niño, amb sequeres i incendis de pastures, i tempestes i inundacions en períodes de la Niña. El clima regional es veu afectat per l'escalfament global.

Regió àrida central

Aquesta zona desèrtica, cobreix una gran porció del territori. Molts dels deserts estan al centre i nord-oest del país, sent desèrtica en la seva major part o semiàrida. La mida dels seus deserts, en conjunt, és de 2,3 milions de km2, ocupant el 44% del continent. La mitjana anual de pluja és baixa, de 200 a 250 mm/any, les tempestes són relativament comunes a la regió, amb una mitjana de 15/20 per any. Les temperatures diürnes estiuenques oscil.len entre els 32/40ºc, i a l'hivern cauen fins als 18/23ºc. Mai neva en cap desert australià.

En algunes regions del sud i sud-oest també hi ha clima Mediterrani.


Registes climàtics extrems d'Austràlia


Rècords de temperatura elevada:

Oodnadatta, South Australia, 50.7ºc, el 2 de gener del 1960.
Mardie, Western Australia, 50.5ºc, el 19 de febrer del 1998.
Menindee, New South Wales, 49.7ºc, el 10 de gener del 1939.
Birdsville, Queensland, 49.5ºc, el 24 de desembre del 1972.
Hopetoun, Victoria, 48.8ºc, el 7 de febrer del 2009.
Finke, Northern Territory, 48.3ºc, l'1 i el 2 de gener del 1960.
Scamander, Tasmania, 42.2ºc, el 30 de gener del 2009.

Rècords de temperatura més baixa:

Charlotte Pass, New South Wales, -23.0ºc, el 29 de juny del 1994.
Butlers Gorge, Tasmania, -13.0ºc, el 30 de juny del 1983.
Shannon, -13.0ºc, el 30 de juny del 1983.
Tarraleah, -13.0ºc, el 30 de juny del 1983.
Omeo, Victoria, -11.7ºc, el 15 de juny del 1965.
Falls Creek, -11.7ºc, el 3 de juliol del 1970.
Stanthorpe, Queensland, -10.6ºc, el 23 de juny del 1961.
The Hermitage, -10.6ºc, el 12 de juliol del 1965.
Yongala, South Australia, -8.2ºc, el 20 de juliol del 1976.
Alice Springs, Northern Territory, -7.5ºc, el 17 de juliol del 1976.
Eyre, Western Australia, -7.2ºc, el 17 d'agost del 2008.

Rècords de pluja en un sol dia:

Crohamhurst, Queensland, 907.0mm, el 3 de febrer del 1893.
Dorrigo, New South Wales, 809.2mm, el 21 de febrer del 1954.
Whim Creek, Western Australia, 747.0mm, el 3 d'abril del 1898.
Roper Valley, Northern Territory, 544.6mm, el 15 d'abril del 1963.
Tanybryn, Victoria, 375.0mm, el 22 de març del 1983.
Cullenswood, Tasmania, 352.0mm, el 22 de març del 1974.
Motpena, South Australia, 272.6mm, el 14 de març del 1989.

Rècords de pluja en un sol mes:

Bellenden Ker, Queensland, 5387.0mm, gener del 1979.
Upper Crystal Creek, New South Wales, 1620.6mm, gener del 1974.
Roebuck Plains, Western Australia, 1321.7mm, gener del 1917.
Redbank Mine, Northern, Territory 1252.1mm, gener del 2003.
Falls Creek , Victoria, 989.6mm, juliol del 1964.
Mount Mawson, Tasmania, 984.0mm, octubre del 1988.
Balcanoona, South Australia, 676.0mm, març del 1989.

Rècords de pluja anual:

Bellenden Ker (Top Station), Queensland, 12461.0mm, l'any 2000.
Tallowwood Point, New South Wales, 4539.7mm, el 1950.
Lake Margaret Dam, Tasmania, 4504.1mm, el 1948.
Falls Creek, Victoria, 3738.5mm, el 1956.
Channel Point, Northern Territory, 2953.2mm, el 2000.
Kimberley Coastal Camp, Western Australia, 2380.6mm, el 2000.
Aldgate, South Australia, 1852.6mm, el 1917.

Font:
http://www.bom.gov.au/index.shtml i http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia%3aPortada

Més neu i pluja engelant als Estats Units

Una església a Poughkeepsie, Nova York, va culpar als actes de les persones com a causa de la tempesta de neu, per això preguen al cel, amb l'esperança que s'aturi. Font: http://www.nytimes.com/


Durant les darreres hores una altre tempesta de neu i de pluja engelant de dimensions insospitades, ha tornat a afectar els Estats Units. Aquesta vegada, els seus efectes han estat especialment intensos a la part central del país, sobretot a l'àrea de Chicago.

Aquesta terrible tempesta hivernal continua afectant la meitat central-est i està cobrint amb una gruixuda i pesada capa de neu, àmplies extensions de les Grans Planes del Mig Oest, a més, també hi ha hagut molta pluja engelant.
Moltes carreteres estan cobertes de neu a tot el Mig Oest i el transport aeri segueix estan afectat amb nombroses cancel.lacions i endarreriments. Aquest fet demostra que encara que els Estats Units estiguin acostumats a les tempestes de neu, sembla que davant aquests tipus de tempestes descomunals no hi ha res a fer, per més preparat que estiguis.

El Servei Meteorològic Nacional dels EUA, ja va advertir que una "tempesta de neu molt perillosa" afectaria a tota l'àrea de Chicago., no obstant, molts viatgers no van fer cas dels riscos i hi han hagut molts informes de cotxes atrapats a les carreteres. En un clima tant sever, la gent no podia veure més enllà del seu volant, i els serveis de rescat estaven tenint dificultats per arribar-hi.

"Abans de considerar l'opció d'anar a les carreteres", va dir, "El Servei Meteorològic Nacional es pregunta si per arribar al seu destí val la pena arriscar la seva vida."

A les 9 del matí, uns 19,5 centímetres de neu havien caigut a Chicago, això és la tercera tempesta de neu més gran que s'ha produït a la ciutat.
Les ràfegues de vent van superar els 80km/h i les onades al llac Michigan van superar els 4m.



Mapa de precipitació en forma de neu de les últimes 24h. Observeu com es superen els 50cm en molts indrets de l'interior.


A l'àrea de Nova York, la tempesta de pluja engelant ha causat molts problemes al metro i als trens de Long Island, també als aeroports.

A Nova Jersey, més de 25.000 llars i negocis van quedar sense electricitat., en total, 12.630 vols han estat cancel.lats fins ara, aquesta setmana, podent ascendir a uns 20.000. Chicago va ser un dels llocs més afectats.

Les escoles públiques de Chicago estaven tancades. Més de 70.000 residents de Chicago i dels suburbis es van quedar sense electricitat dimecres al matí, degut als forts vents i les fortes nevades. En el Wrigley Field, seu dels Chicago Cubs, una petita secció del sostre va sortir volant pels forts vents.

A Tulsa, es va aconseguir un rècord de 14 centímetres de neu. El diari "El Mundo de Tulsa" va dir que no seria capaç d'imprimir el diari per primera vegada en la seva història en 106 anys, de manera que va publicar una edició electrònica gratuïta. Moltes persones es van quedar sense electricitat a la tempesta.

A Ohio, més de 50.000 llars i negocis es van quedar sense electricitat al comtat de Stark, a la zona de Canton, i altres 53.000 es van quedar sense electricitat al comtat de Franklin, a causa de la pluja engelant., cal dir, que el gel és particularment perjudicial per als sistemes elèctrics a causa del seu pes, fa caure arbres i línies elèctriques.

La tempesta va descarregar fins a 20 centímetres de neu en indrets de la regió central de Missouri, deixant sepultades moltes carreteres secundàries. A Kansas City, Missouri, s'ha informat que han caigut 22cm de neu, i a St Louis, a la vora oriental de l'estat, van caure 7.5cm.

Boston ja ha rebut 67,1 centímetres de neu d'aquest hivern., sens dubte, aquesta temporada hivernal està siguent històrica, veurem com acaba.

La Candelera

Candeles. Font: http://devocioteca.blogspot.com/


Avui dia 2 de febrer, se celebra La Candelera. Aquesta celebració, situada a mig camí entre l'inici i la fi de l'hivern, just 40 dies després del solstici d'hivern, és un moment d'especial transcendència dins el calendari anual.

Des del punt de vista natural i meteorològic, es considera que segons la fase de la lluna, es pot saber quant queda perquè arribi el bon temps. Durant aquests dies tenen lloc manifestacions festives com l'entrada de branques florides a les esglèsies o els balls i festes de l'Ós, l'animal mític que aquesta nit surt del cau per saber si ha de seguir hivernant o no.
Des del punt de vista litúrgic cristià, la Candelera és una festa que, a 40 dies del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria. Aquest és un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.

La Presentació del Nen Jesús i la Purificació de Maria, és una de les festes més antigues d'entre les tributades a Maria durant l'any. Va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I l'any 496. El Papa Gelasi I va introduïr la festa com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que es celebraven per aquestes dates.

Antecedents i processons

La festa és hereva d'antics costums romans celebrats durant les Parentalia: una processó amb petites espelmes beneïdes (cerea ascensa) que els romans feien, vestits de negre, fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts.

En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritus de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.

Estrictament, en les processons de la Candelera es recrea el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d'haver infantat Jesús, això va a càrrec de les dones que han infantat durant l'any anterior, dones embarassades o dones que hagin perdut un infant. La processó es desenvolupa a l'exterior o a l'interior de l'església i els que l'efectuen van armats amb grans candeles de cera enceses.

És la festa de la llum i es beneeixen candeles, que tenen virtuts protectores. Antigament es repartien candeles beneïdes durant aquest dia.

Pronòstics meteorològics

Tradicionalment s'ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. El 2 de febrer és al punt mig exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet d'aquest dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu". Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys en arribar. Aquest any sembla que no plourà, per tant en teoria encara tenim hivern per estona.

Una altra interpretació més assenyada, és que si a la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, quan no es veu, és quan la Candelera "plora"), llavors la primavera s'avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera "riu" i indica que la primavera tardarà més en arribar. Una variant del refrany és "Quan la Candelera flora, l'hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.", relacionant el dia amb la floració.

Una creença popular, estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d'aquesta data els óssos comencen a despertar de la seva hibernació: "Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera". Al Pirineu, hom creu que aquest dia l'ós es desperta i surt de la cova i que, en funció del temps que faci a fora, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir.
L'explicació diu que l'ós surt i mira el cel nocturn: si hi ha lluna plena torna al seu refugi i prolonga la seva letargia durant quaranta dies més; si hi ha lluna nova surt del seu cau, sabedor que l'hivern ha acabat.

Aquesta creença ha generat en moltes poblacions catalanes una manifestació festiva anomenada el Ball de l'Ós o Ball de l'Óssa en què un home n'acompanya un altre que va disfressat d'aquest animal. Ambdós personatges, junt amb d'altres que evolucionen amb ells, efectuen diverses bromes amb els que són per allà. El ball encara és ben viu en diferents municipis dels Pirineus (Viu de Llevata), Andorra (Encamp) i a la Catalunya Nord (Prats de Molló, Sant Llorenç de Cerdans).

Per la Candelera també arriben les primeres cigonyes, primer símptoma de la millora en el temps i que la primavera comença a treure el cap. El dia ja s'ha allargat prou, també: "Per la Candelera, una hora entera" i "Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera".

Altres costums i creences

El dia de la Candelera és costum de portar una candela o ciri a l'ofici solemne que es celebra aquest dia. Antigament les candeles les feia cadascú a casa seva i eren dutes en senyal d'ofrena a la divinitat, la Mare de Déu de la Candela, símbol de la llum. En algunes esglésies es fa una processó amb les candeles de tots colors o ciris encesos que porten tots els que hi assisteixen mentre que en d'altres, les candeles es reparteixen entre els assistents i cadascú se les endú a casa seva una vegada acabada la missa. És creença popular que les candeles beneïdes el dia de la Candelera tenen virtuts protectores.

Aquestes candeles, degudament beneïdes, diu Joan Soler a la seva Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, “es guardaven per encendre-les en cas de tempestes, perill de mort, agonia i parts; i es posava cera de la candela beneïda a les creus per Sant Pere Màrtir, i a l'anus de les criatures, per guarir el restrenyiment ”.

Joan Amades explica que a Llofriu, per la Candelera "els fidels porten a beneïr grans feixos de candeles ben cobertes amb flors hivernals que tapen completament els feixos, fins al punt que ni es vegin les candeles. L'església no en dóna."

A meitat del segle XIX, la tarda de la Candelera a Manlleu era el moment en què es feia un passant o cercavila, segons el Dr. Josep M. Gasol, “a càrrec dels galers, amb la mateixa cerimònia del que tenia lloc el dia de Reis” i que anunciava el proper Carnestoltes.


Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada i http://www.festes.org/index.php

Avís d'huracà molt perillós a Austràlia

Imatge satèl.lit on s'observa l'impressionant huracà "Yasi" que s'acosta a Austràlia.


Les pròximes hores caldrà estar atents a les conseqüències potencialment catastròfiques que podran esdevenir a la zona nord-est d'Austràlia, a causa de l'arribada d'un huracà molt potent de categoria 5 (la màxima que pot assolir), el qual ens deixa imatges com la de l'encapçalament, amb un ull molt ben definit., tot sembla indicar que ens trobem amb una altre de les conseqüències del fenòmen de La Niña. Els ciclons tropicals o huracans, a Austràlia reben el curiós nom de Willy-Willy.

L'Oficina Meteorològica d'Austràlia ha emès un avís de cicló tropical per a les illes i les zones costaneres entre Cap Melville i Sarina, que s'estén terra endins fins a Croydon i Hughenden.
A les 4:00 am, hora australiana, el cicló tropical anoment Yasi, de categoria 5, es va detectar a 650 quilòmetres a l'est-nord-est de Cairns i a 650 quilòmetres al nord-est de Townsville, amb un moviment cap a l'oest sud-oest a 30 quilòmetres per hora.



Situació actual i zona prevista d'impacte.


Segons l'Oficina Meteorològica d'Austràlia, Yasi és un cicló tropical molt gran i poderós que representa una amenaça molt greu per a la vida i per a les propietats de les persones a l'àrea d'afectació, sobretot entre Port Douglas i Townsville. El cicló ha assolit categoria 5, i continuarà movent-se en direcció oest-sud-oest durant el dia d'avui.

Els residents a les zones costaneres situades dins de l'advertiment, i en particular entre Port Douglas i Townsville estan específicament advertides d'un augment extremadament perillós del nivell del mar, amb onades, corrents fortes i inundacions de les zones baixes que s'esten cap a l'interior. Les persones que viuen en zones que puguin veure's afectades per aquestes inundacions, hauran de prendre mesures per protegir la seva propietat tant com sigui possible, i estar preparats per a seguir les instruccions pel que fa a l'evacuació de l'àrea si així ho aconsellen les autoritats.

Vents perillosos amb ratxes de 90 km/h, s'espera que afectin a les illes costaneres durant el pròxim matí, extenent-se sobre la costa durant el dia, i més cap a l'interior durant la nit.

Entre Cooktown i Ingham aquests vents tindran ràfegues destructives de més de 125km/hr durant la tarda i ràfegues molt destructives de més de 280 km/h entre Port Douglas i Cardwell durant la nit.

Aquest huracà portarà pluges i inundacions des de Cooktown fins a Sarina durant la tarda i a continuació, s'estendran terra endins durant la nit.

Les persones que viuen entre Cap Melville i Sarina, i fins a Croydon i Hughenden, han de completar els preparatius d'emergència de forma ràpida i estar preparats per a refugiar-se en un lloc segur. Els vaixells i les propietats s'han d'intentar assegurar en la mesura del possible.

Detalls del cicló Yasi a les 4:00 am EST:

. Centre situat a 15,7 graus Sud Orient 151.7 graus
. Ubicació amb exactitud a 20 quilòmetres
. Moviment recents cap a l'oest- sud-oest a 30 quilòmetres per hora
. Ràfegues de vent a prop del centre: 295 quilòmetres per hora
. Gravetat de la categoria: 5
. Pressió central: 924hpa

Estarem atents a les seves conseqüències.

Els remolins de Naruto

Un remolí de Naruto. Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Naruto_whirlpools


Els remolins de Naruto, són uns remolins provocats per la marea a l'estret de Naruto, canal situat entre la ciutat de Naruto (districte de Tokushima) i l'illa de Awaji (districte de Hyogo) al Japó.

L'estret entre Naruto i l'illa de Awaji té una amplada d'1,3km. Aquest estret és una de les connexions entre l'Oceà Pacífic i el Mar Interior de Seto, cos d'aigua que separa Honshu i Shikoku, dues de les principals illes del Japó.

La formació d'aquests curiosos remolins és deguda a les corrents d'aigua que generen les marees, al desplaçar dues vegades al dia grans quantitats d'aigua des de l'Oceà Pacífic fins al mar interior i a l'inrevés. La marea crea un desnivell de fins a 1,5m entre el mar interior i el Pacífic.
A causa de l'estretor de l'estret, el corrent que passa pel canal de Naruto circula a una velocitat d'uns 13-15 km/h quatre vegades al dia (dues vegades per entrar i dues per sortir). Durant les marees vives, la velocitat de l'aigua en els remolins, pot arribar als 20 km/h, tot creant uns vòrtexs de fins a 20m de diàmetre i d'uns 1,70m de fondària.
El corrent a l'estret, és el més ràpid del Japó i el quart més ràpid de tot el món.

El corrent més ràpid és el de Saltstraumen, situat a prop de Bodø (Noruega), el qual arriba a una velocitat de 37 km/h. El de Moskstraumen, situat a les illes Lofoten (Noruega), arriba a una velocitat de 27,8 km/h. El corrent d'Old Sow (New Brunswick, Canadà), s'ha mesurat amb una velocitat de fins a 27,6 km/h i el remolí fa 75m de diàmetre, siguent el més gran que es coneix. A Escòcia també té lloc aquest fenòmen.

Els remolins de marea no tenen suficient poder com per fer bolcar vaixells, tot i l'àmplia literatura al respecte., així i tot, podrien ofegar fàcilment a un nedador o un bus.

Els japonesos els agrada molt jugar amb les paraules, ja que Naruto és el nom d'un ingredient en forma d'espiral, que es troba al Ramen (plat japonès).
Poc conegut en el món, aquest fenòmen és una atracció a Àsia i es pot observar des de vaixells turístics o des del Pont de Naruto que atravessa l'estret. El pont penjant té una longitud total de 1629m i una alçada de 41m sobre el nivell del mar. També hi ha una bona vista des de l'illa de Awaji. En els últims anys el nombre de turistes va en augment gràcies a la popularitat del manga de Naruto, que rep el mateix nom que la ciutat.



Vídeo dels remolins de Naruto filmat des de l'aire.