Candeles. Font: http://devocioteca.blogspot.com/
Avui dia 2 de febrer, se celebra La Candelera. Aquesta celebració, situada a mig camí entre l'inici i la fi de l'hivern, just 40 dies després del solstici d'hivern, és un moment d'especial transcendència dins el calendari anual.
Des del punt de vista natural i meteorològic, es considera que segons la fase de la lluna, es pot saber quant queda perquè arribi el bon temps. Durant aquests dies tenen lloc manifestacions festives com l'entrada de branques florides a les esglèsies o els balls i festes de l'Ós, l'animal mític que aquesta nit surt del cau per saber si ha de seguir hivernant o no.
Des del punt de vista litúrgic cristià, la Candelera és una festa que, a 40 dies del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria. Aquest és un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
La Presentació del Nen Jesús i la Purificació de Maria, és una de les festes més antigues d'entre les tributades a Maria durant l'any. Va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I l'any 496. El Papa Gelasi I va introduïr la festa com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que es celebraven per aquestes dates.
Antecedents i processons
La festa és hereva d'antics costums romans celebrats durant les Parentalia: una processó amb petites espelmes beneïdes (cerea ascensa) que els romans feien, vestits de negre, fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts.
En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritus de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.
Estrictament, en les processons de la Candelera es recrea el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d'haver infantat Jesús, això va a càrrec de les dones que han infantat durant l'any anterior, dones embarassades o dones que hagin perdut un infant. La processó es desenvolupa a l'exterior o a l'interior de l'església i els que l'efectuen van armats amb grans candeles de cera enceses.
És la festa de la llum i es beneeixen candeles, que tenen virtuts protectores. Antigament es repartien candeles beneïdes durant aquest dia.
Pronòstics meteorològics
Tradicionalment s'ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. El 2 de febrer és al punt mig exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet d'aquest dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu". Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys en arribar. Aquest any sembla que no plourà, per tant en teoria encara tenim hivern per estona.
Una altra interpretació més assenyada, és que si a la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, quan no es veu, és quan la Candelera "plora"), llavors la primavera s'avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera "riu" i indica que la primavera tardarà més en arribar. Una variant del refrany és "Quan la Candelera flora, l'hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.", relacionant el dia amb la floració.
Una creença popular, estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d'aquesta data els óssos comencen a despertar de la seva hibernació: "Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera". Al Pirineu, hom creu que aquest dia l'ós es desperta i surt de la cova i que, en funció del temps que faci a fora, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir.
L'explicació diu que l'ós surt i mira el cel nocturn: si hi ha lluna plena torna al seu refugi i prolonga la seva letargia durant quaranta dies més; si hi ha lluna nova surt del seu cau, sabedor que l'hivern ha acabat.
Aquesta creença ha generat en moltes poblacions catalanes una manifestació festiva anomenada el Ball de l'Ós o Ball de l'Óssa en què un home n'acompanya un altre que va disfressat d'aquest animal. Ambdós personatges, junt amb d'altres que evolucionen amb ells, efectuen diverses bromes amb els que són per allà. El ball encara és ben viu en diferents municipis dels Pirineus (Viu de Llevata), Andorra (Encamp) i a la Catalunya Nord (Prats de Molló, Sant Llorenç de Cerdans).
Per la Candelera també arriben les primeres cigonyes, primer símptoma de la millora en el temps i que la primavera comença a treure el cap. El dia ja s'ha allargat prou, també: "Per la Candelera, una hora entera" i "Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera".
Altres costums i creences
El dia de la Candelera és costum de portar una candela o ciri a l'ofici solemne que es celebra aquest dia. Antigament les candeles les feia cadascú a casa seva i eren dutes en senyal d'ofrena a la divinitat, la Mare de Déu de la Candela, símbol de la llum. En algunes esglésies es fa una processó amb les candeles de tots colors o ciris encesos que porten tots els que hi assisteixen mentre que en d'altres, les candeles es reparteixen entre els assistents i cadascú se les endú a casa seva una vegada acabada la missa. És creença popular que les candeles beneïdes el dia de la Candelera tenen virtuts protectores.
Aquestes candeles, degudament beneïdes, diu Joan Soler a la seva Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, “es guardaven per encendre-les en cas de tempestes, perill de mort, agonia i parts; i es posava cera de la candela beneïda a les creus per Sant Pere Màrtir, i a l'anus de les criatures, per guarir el restrenyiment ”.
Joan Amades explica que a Llofriu, per la Candelera "els fidels porten a beneïr grans feixos de candeles ben cobertes amb flors hivernals que tapen completament els feixos, fins al punt que ni es vegin les candeles. L'església no en dóna."
A meitat del segle XIX, la tarda de la Candelera a Manlleu era el moment en què es feia un passant o cercavila, segons el Dr. Josep M. Gasol, “a càrrec dels galers, amb la mateixa cerimònia del que tenia lloc el dia de Reis” i que anunciava el proper Carnestoltes.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada i http://www.festes.org/index.php