La temperatura, tot i el que deien alguns pronòstics, avui s'ha tornat a mantenir amb els mateixos valors que ahir i no s'ha notat cap devallada en els termòmetres.
L'ambient assolellat i la tramuntana reescalfada que ha bufat al llarg del matí, han tornat a fer pujar la temperatura fins a 26'1ºc. De nit també s'han mantingut les elevades temperatures, ja que altre vegada s'ha tornat a enregistrar una nit tropical, amb una mínima que només ha baixat fins a 20,2ºc.
Un altre element destacat ha estat la tramuntana que ha bufat de matinada, amb una ratxa màxima de 45 km/h i un vent sostingut de 15/20 km/h.
Pel que fa a altres dades del dia., estat del cel serè a les hores centrals de la jornada, amb alguns núvols baixos de bon matí. Vent de tramuntana al llarg de la matinada i vent de component sud durant la tarda, a 10/15 km/h. Estat de la mar amb maror mar endins i marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1019 hpa, mínima 1017 hpa. Humitat relativa màxima 82 %, mínima 43 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.
Previsió per aquest divendres
Aquest divendres a Palamós es preveu un altre dia assolellat i càlid, amb alguns núvols baixos que es poden fer presents al llarg de la tarda/vespre i deixar el cel cobert a la nit. A la resta de la demarcació s'espera un matí/migdia assolellat i una tarda amb l'aparició de núvols baixos, molt abundants a l'interior.
La temperatura es mantindrà en valors molt semblants al dia anterior., exceptuant les mínimes, que podran ser més baixes al Pirineu.
El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 15/20 nusos al llarg de la nit/matinada de dijous a divendres., al nord del Cap de Begur i mar endins, es poden superar els 25 nusos. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable, amb tramuntana a 6/8 nusos al nord del Cap de Begur. A la tarda hi haurà vent de garbí a 8/12 nusos. A la nit pot entrar tramuntana a 8/10 nusos.
L'estat de la mar es preveu amb marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí s'espera mar arrissada arran de costa i maror, amb mar de fons de nord, mar endins. A la tarda hi haurà marejol arran de costa i maror mar endins. A la nit tindrem maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa. o marejol.
Imatge del dia assolellat amb la barca de mitjana "Rafael" en primer terme.
El submarí Liropus 2000 ja és a punt de ser submergit per explorar les valls abissals de la costa catalana. Foto: X.B.C.
Durant dues setmanes, a partir d'avui, un equip de 26 persones, entre tècnics i científics, de la Universitat de Barcelona, comanat per Miquel Canals-responsable del grup de recerca consiolidat (GRC) de Geociències Marines- recorrerà la costa catalana per explorar-hi les valls i les profunditats submarines amb l'objectiu de fer, entre d'altres, una descoberta dels canyons i els fons de la nostra mar, tal com s'ha fet aquest dimarts a bord del vaixell del CSIC, Sarmiento de Gamboa, a bord del qual hi ha el submarí Liropus 2000, que per primera vegada podrà baixar fins als 2.000 metres de profunditat, tot i que està preparat per abastar els 3.000 metres.
A la presentació, a la sala de comandaments del vaixell -que ha aixoplugat els periodistes i els convidats del sol de justícia que queia a la capital catalana-, a més del doctor Miquel Canals, hi han participat el Dr. Eduardo Balguerías, director de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO); el Dr. Jordi Alberch, vicerector de Recerca de la UB; el Dr. Lluís Cabrera, degà de la Facultat de Geologia de la UB; Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Ignasi López, sots-director de l'Àrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient de l'Obra Social “la Caixa” i la presència de la Dra. Conxita Àvila, delegada del rector per a Accions Especials de Recerca a la UB.
Canyons submarins al davant de la Costa Brava.
Estudiar la topografia submarina i els processos dinàmics dels fons marins del marge continental del litoral català, en especial els canyons submarins del cap de Creus, Palamós i Blanes, serà la primera missió científica del vehicle submarí no tripulat de gran profunditat Liropus 2000, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO). El projecte s'emmarca en la campanya oceanogràfica Promares - Oasis del Mar, que dirigirà el catedràtic Miquel Canals, cap del grup de recerca consolidat (GRC) Geociències Marines de la UB, a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
La primera campanya científica amb el Liropus 2000, que tindrà lloc del 30 de juny al 14 de juliol, se centrarà en operacions d'identificació, de cartografia submarina i d'anàlisi de la naturalesa dels fons marins, i estudiarà les estructures sedimentàries, les comunitats bentòniques i l'impacte de l'activitat humana als canyons submarins i al talús del marge continental del litoral català. Els experts estudiaran els diversos processos dinàmics que tenen lloc als canyons submarins i als talussos adjacents, en especial els fenòmens lligats a les tempestes extremes i als processos de cascades d'aigües denses a la plataforma continental, a la Mediterrània nord-occidental, fins a 2.000 metres de fondària
En la campanya participen experts del GRC Geociències Marines de la UB, l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC, així com l'Institut Espanyol d'Oceanografia. També té el suport de la Comissió Europea, del Ministeri de Ciència i Innovació, de l'Obra Social de La Caixa —mitjançant el projecte Oasis del Mar—, i de la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Miquel Canals, responsable del GRC Geociències Marines UB i cap científic de la campanya Promares - Oasis del Mar, ha dirigit diversos projectes de geologia marina en grans vaixells oceanogràfics per estudiar la topografia submarina, el registre sedimentari i el canvi climàtic a la conca mediterrània, l'Atlàntic i l'Antàrtida. Segons la seva opinió, «l'objectiu principal ara és investigar els ecosistemes profunds de les grans valls submarines del nord de Catalunya, concretament els canyons submarins de Blanes, la Fonera (o Palamós) i el cap de Creus, uns ecosistemes que encara avui són essencialment desconeguts. Per les seves dimensions, proximitat a la costa, gran fondària, estat de preservació de l'ecosistema, i pels recursos pesquers que acullen (com la coneguda "gamba de Palamós", en el cas de la Fonera) aquestes valls submarines formen un ambient únic i excepcional que cal conèixer. Són, en definitiva, una riquesa per al nostre país».
Vídeo d'una entrevista a Miquel Canals (no Nadal com posa el vídeo).
Per la seva banda, Eduardo Balguerías, director de l'IEO, remarca, a propòsit del Liropus 2000: «És un equip científic d'última generació que permet l'accés a grans profunditats per observar els ecosistemes marins sense pertorbar-los, i permet agafar mostres de manera selectiva. És l'únic a Espanya capaç d'arribar als 2.000 metres de profunditat i l'IEO l'ha adquirit per atendre les necessitats del projecte Indemares». I afegeix: «A més de fer-lo servir per a la recerca pròpia, l'IEO posa el Liropus 2000 a disposició de la comunitat científica, tant espanyola com internacional. Mostra d'això és el fet que, després que l'IEO l'hagi provat i posat a punt, la seva primera campanya la lidera la UB i es fa en un vaixell del Ministeri de Ciència i Innovació que és operat pel CSIC».
Un vehicle submarí que grava imatges i recull mostres a grans profunditats
Promares - Oasis del Mar és la primera campanya científica del Liropus 2000, un vehicle submarí científic de control remot (remotely operated vehicle, ROV) de l'IEO, un organisme públic de recerca que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació i que es dedica a la investigació en ciències del mar, en especial a l'estudi dels oceans, la sostenibilitat dels recursos pesquers i el medi ambient marí.
El vehicle és un model Super-Mohawk II, un dels més venuts del fabricant Sub-Atlantic, i està preparat per operar fins a 2.000 metres de profunditat, tot i que té capacitat per treballar a 3.000 metres. Aquest nou equipament ampliarà la capacitat oceanogràfica de recerca dels equips científics i facilitarà l'estudi dels ecosistemes profunds en els oceans amb mitjans no invasius que permeten l'observació directa dels hàbitats marins i de les comunitats biològiques sense produir impacte en l'ecosistema natural. El nom "Liropus" és el nom d'una espècie de custraci trobat en el mont marí El Cachuco, a la badia de Biscaia, tal com ha revelat Eduardo Balguerías.
El Liropus 2000 disposa de sis motors i combina una gran potència i capacitat de càrrega que li permet portar sis tipus de càmeres, instruments científics de mesura i presa de mostres. Està dotat d'equips CTD per mesurar temperatura, pressió i salinitat, i d'un correntòmetre d'efecte Doppler per estudiar els corrents a les diverses profunditats de treball. L'aparell està dissenyat per suportar fins a 20 quilograms d'altres equipaments científics que es requereixin. El ROV té un potent sistema d'il.luminació i càmeres d'elevades prestacions (per exemple, una d'alta definició en format HD i una altra de baixa lluminositat) per garantir l'alta qualitat de les imatges enregistrades a profunditat. També disposa de dos braços manipuladors hidràulics de precisió per a la recollida d'objectes i d'un sistema de succió per a mostres líquides i gasoses.
La campanya Promares - Oasis del Mar es durà a terme a bord del Sarmiento de Gamboa, sota el comandament del capità Rafael García. Es tracta del vaixell oceanogràfic més modern del Ministeri d'Educació i Innovació, operat pel CSIC i amb base d'operacions al port de Vigo.
El vaixell, avarat el gener del 2006, disposa de moderns equipaments científics i tècnics per a campanyes d'oceanografia, biologia i geologia marines, i incorpora les tecnologies més avançades en sistemes de navegació (per exemple, el posicionament dinàmic). És, a més, el primer vaixell oceanogràfic espanyol amb capacitat d'operar amb vehicles de control remot de grans profunditats i amb vehicles submarins autònoms, i el primer que està dotat amb sistema de comunicacions de banda ampla per via satèl.lit amb cobertura global.
El Sarmiento de Gamboa és propietat del CSIC i està operat per la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) del CSIC a Barcelona. Va ser finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (60 % fons FEDER), el CSIC (20,5 %) i la Xunta de Galicia (19,5 %).
Tal com era de preveure, avui a Palamós encara ha fet més calor que la jornada anterior. Si ahir es van assolir 24,8ºc, avui hem arribat fins a 26,5ºc. A la nit tampoc ens hem deslliurat de les altes temperatures, ja que el termòmetre només ha baixat fins a 21,5ºc., això significa que hi va haver una nit tropical (quan la mínima és superior a 20ºc).
Aquest augment de les temperatures és degut als vents de component nord i oest reescalfats que han bufat. Encara que sembli contraproduent, fins que els vents de garbí no es tornin a imposar les temperatures no baixaran., per contra, la humitat també tornarà a augmentar i amb ella la xafogor.
Pel que fa a altres dades del dia., estat del cel amb predomini del sol a les hores centrals, amb alguns núvols alts que han enterenyinat el cel a la tarda., també han aparegut núvols baixos i mitgencs que han donat una bonica posta de sol vermellosa. Sembla que aquesta posta de sol indica el vent de nord previst per les properes hores.
El vent ha bufat amb direcció variable, ratxa màxima 27 km/h mestral. Estat de la mar amb maror o forta maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1017 hpa, mínima 1014 hpa. Humitat relativa màxima 82 %, mínima 55 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.
Previsió per aquest dijous
Aquest dijous a Palamós es preveu un dia amb predomini del sol, especialment a la tarda., al llarg del matí poden aparèixer núvols baixos a estones abundants. A la resta de la demarcació preveiem un dia força assolellat, no obstant, les nuvolades de tarda poden ser presents en sectors del Pirineu i poden deixar algun ruixat local en aquest indret.
La temperatura màxima pot rondar els 30/32ºc a l'interior, els 25/28ºc a la costa i els 20/25ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 19/21ºc a la costa, fins a 16/19ºc a l'interior i fins a 8/15ºc al Pirineu.
El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 12/18 nusos al llarg de la nit/matinada de dimecres a dijous., al nord del Cap de Begur i mar endins, es poden superar els 25 nusos. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable, amb tramuntana a 10/12 nusos al nord del Cap de Begur. A la tarda hi haurà vent fluix de component oest. A la nit la tramuntana es tornarà a reforçar fins a 15/20 nusos.
L'estat de la mar es preveu amb marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí s'espera mar arrissada arran de costa i maror, amb mar de fons de nord, mar endins. A la tarda hi haurà la mateixa situació. A la nit tindrem forta maror mar endins i marejol arran de costa.
Pluviòmetre i higròmetre situats a la vora del camí.
Després de baixar del Mirador del Topo de las Barandas, pel mateix camí que ens hi ha portat, ens dirigim cap a l'altre camí que surt uns metres abans del centre de visitants de La Portada de los Tilos.
Aquest altre recorregut de poca dificultat, ens portarà fins a la formació geològica coneguda com a Espigón Atravesado., un cop arribats a aquest enclavament es pot seguir una ruta més llarga que arriba fins a Los Nacientes de Marcos y Cordero. Si no volem seguir aquest camí per arribar a Los Nacientes, hi ha la possibilitat d'agafar un taxi a la Portada de los Tilos que ens portarà fins a la Casa del Monte, indret on comença un altre camí més directe fins a Los Nacientes.
El primer que ens cridarà l'atenció una vegada deixem enrera la Portada de los Tilos, són dos aparells que mesuren la precipitació i la humitat., es tracta d'un pluviòmetre i un higròmetre, els quals podeu veure a l'encapçalament.
La precipitació recollida en aquest lloc està molt condicionada pel mar de núvols o capa de boira que el vent de mar empeny contra les fulles dels arbres i produeix la pluja horitzontal.
Falguera (Adiantum capillus-veneris)
L'alt grau d'humitat d'aquest indret facilita el creixement de moltes espècies de falgueres i molses. Un bon exemple és la falguera Adiantum capillus-veneris. Aquesta planta és nativa de l'oest i sud d'Europa, Àfrica, Amèrica del Nord i Amèrica Central. Freqüenta murs, entrades de coves i vores de rierols, a més, té moltes propietats medicinals.
Aigua regalimant pels marges del barranc.
Entrada del Túnel del Agua.
Seguim el camí i aquesta vegada ens tocarà passar a través d'un túnel excavat a la roca per on l'aigua regalima., caldrà vigilar, ja que el seu interior és completament fosc i s'hi acumula una mica d'aigua. Aquest túnel es va construir a mitjans segle xx per facilitar l'explotació forestal d'aquesta finca. Fins que la finca no va ser comprada per l'Estat Espanyol, el bosc del Canal y Los Tiles era tal.lat per aprofitar la fusta, i a més, hi pasturaven ramats de cabres i ovelles.
El túnel s'utilitza també per deixar passar el canal que porta l'aigua des de La Laguna de Barlovento, fins als cultius tropicals del Valle de Aridane i del sud de l'illa.
Interior del túnel.
Antic aforímetre.
Una vella construcció s'ens apareixerà, talment com si es tractés de les restes d'una civilització perduda. Es tracta d'un pesador o aforímetre, que antigament mesurava el cabal de l'aigua que baixa pel canal, uns 13.200.000 litres/dia. La construcció ens mostra un enginyós sistema de petits canals que portaven l'aigua fins a una petita bassa on es "pesava" l'aigua i al mateix temps, es lograva que el cabal perdés la força que s'acumula després de superar un desnivell de més de 700 m.
Cascada.
Més endavant trobem una bonica cascada que baixa des d'un barranc, ben a prop de l'antic carregador de fusta. La verdor i la frescor d'aquest indret són molt importants.
Com a curiositat, també hi trobarem una garita meteorològica de l'any 1988.
La garita meteorològica al mig del bosc de laurisilva.
Detall de la placa amb les dades de la garita.
Bosc de tils gegants amb soques sinuoses.
En aquest indret planer, hi trobarem uns quants exemplars de grans dimensions de til (Ocotea foetens) que es van salvar de les destralades.
El til és un arbre de la família de les lauràcies, igual com el nostre llorer. Constitueix l'element vegetal més comú d'aquest bosc de laurisilva. És una espècie endèmica dels arxipèlags macaronèsics d'Azores, Madeira i Canàries. Aquest arbre esvelt, d'àmplia capçada, pot arribar fins als 30 metres d'alçada. Les seves fulles són quasi el.líptiques i tenen un color verd llustrós. El fruit és semblant a un petit aglà i desprèn molt mala olor quan és fresc., d'aquí vé el nom "foetens" que vol dir "fètid", quan el fruit s'asseca ja no fa mala olor.
El til prefereix els fons de barranc, amb gran humitat al sòl.
Detall de les fulles del til.
A l'antic carregador de fusta i carbó, els materials es carregaven amb carros i existien uns funiculars que sortien des dels vessants dels barrans oposats, que portaven els troncs tallats fins aquest indret planer.
L'aigua flueix per tot arreu, com en aquest rierol, i proporciona una verdor espectacular.
L'elevada insolació de les darreres jornades, propicia que de mica en mica, les aigües superficials del Mediterrani es vagin escalfant. La temperatura de l'aigua del mar ja convida al bany i pot ser un bon sistema per defugir, durant uns instants, de les altes temperatures que ens afecten i que presumiblement ens afectaran, al llarg dels propers mesos.
Actualment, la temperatura superficial de l'aigua del mar a Palamós és d'uns 22/23ºc., a Barcelona és d'uns 24/25ºc, igual com a Tarragona. Si voleu anar una mica més lluny, a València tenen uns 25ºc, fet que també es dóna a Mallorca.
Pel que fa a les dades del dia a Palamós., temperatura màxima 24,6ºc, mínima 19,6ºc, amb notable sensació de xafogor. Estat del cel amb boira alta a primeres hores del dia i assolellat amb algun núvol baix decoratiu, la resta de la jornada. Vent de garbí a 10/15 km/h de mitjana, ratxa màxima 24 km/h. Estat de la mar amb marejol o maror. Pressió atmosfèrica màxima 1020 hpa, mínima 1017 hpa. Humitat relativa màxima 93%, mínima 80%. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.
Previsió per aquest dimarts
Aquest dimarts a Palamós es preveu un dia càlid i assolellat, amb algun núvol baix. El mateix temps podem esperar a la resta de la demarcació, amb núvols d'evolució al Pirineu que poden acabar amb algun ruixat o nucli tempestuós.
La temperatura pot pujar fins a 32/36ºc a l'interior, fins a 24/27ºc a la costa i fins a 24/32ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 17/20ºc a la costa, fins a 15/17ºc a l'interior i fins a 13/15ºc al Pirineu.
El vent al nostre sector costaner pot bufar amb component sud fluix i estones de calma, al llarg de la nit/matinada de dilluns a dimarts., al nord del Cap de Begur el garbí pot bufar a 10 nusos. Al matí tindrem vent de garbí a 8/10 nusos. A la tarda hi haurà vent de garbí a 8/10 nusos. A la nit s'espera vent fluix de ponent o garbí i estones de calma.
L'estat de la mar es preveu amb marejol, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí s'espera marejol amb mar de fons del sud. A la tarda hi pot haver marejol o maror. A la nit hi haurà mar arrissada o marejol
