Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 28 de juny del 2011

Viatge a La Palma: La Portada de los Tilos 2a part


Pluviòmetre i higròmetre situats a la vora del camí.


Després de baixar del Mirador del Topo de las Barandas, pel mateix camí que ens hi ha portat, ens dirigim cap a l'altre camí que surt uns metres abans del centre de visitants de La Portada de los Tilos.

Aquest altre recorregut de poca dificultat, ens portarà fins a la formació geològica coneguda com a Espigón Atravesado., un cop arribats a aquest enclavament es pot seguir una ruta més llarga que arriba fins a Los Nacientes de Marcos y Cordero. Si no volem seguir aquest camí per arribar a Los Nacientes, hi ha la possibilitat d'agafar un taxi a la Portada de los Tilos que ens portarà fins a la Casa del Monte, indret on comença un altre camí més directe fins a Los Nacientes.

El primer que ens cridarà l'atenció una vegada deixem enrera la Portada de los Tilos, són dos aparells que mesuren la precipitació i la humitat., es tracta d'un pluviòmetre i un higròmetre, els quals podeu veure a l'encapçalament.

La precipitació recollida en aquest lloc està molt condicionada pel mar de núvols o capa de boira que el vent de mar empeny contra les fulles dels arbres i produeix la pluja horitzontal.




Falguera (Adiantum capillus-veneris)

L'alt grau d'humitat d'aquest indret facilita el creixement de moltes espècies de falgueres i molses. Un bon exemple és la falguera Adiantum capillus-veneris. Aquesta planta és nativa de l'oest i sud d'Europa, Àfrica, Amèrica del Nord i Amèrica Central. Freqüenta murs, entrades de coves i vores de rierols, a més, té moltes propietats medicinals.



Aigua regalimant pels marges del barranc.



Entrada del Túnel del Agua.


Seguim el camí i aquesta vegada ens tocarà passar a través d'un túnel excavat a la roca per on l'aigua regalima., caldrà vigilar, ja que el seu interior és completament fosc i s'hi acumula una mica d'aigua.
Aquest túnel es va construir a mitjans segle xx per facilitar l'explotació forestal d'aquesta finca. Fins que la finca no va ser comprada per l'Estat Espanyol, el bosc del Canal y Los Tiles era tal.lat per aprofitar la fusta, i a més, hi pasturaven ramats de cabres i ovelles.

El túnel s'utilitza també per deixar passar el canal que porta l'aigua des de La Laguna de Barlovento, fins als cultius tropicals del Valle de Aridane i del sud de l'illa.



Interior del túnel.




Antic aforímetre.


Una vella construcció s'ens apareixerà, talment com si es tractés de les restes d'una civilització perduda. Es tracta d'un pesador o aforímetre, que antigament mesurava el cabal de l'aigua que baixa pel canal, uns 13.200.000 litres/dia. La construcció ens mostra un enginyós sistema de petits canals que portaven l'aigua fins a una petita bassa on es "pesava" l'aigua i al mateix temps, es lograva que el cabal perdés la força que s'acumula després de superar un desnivell de més de 700 m.



Cascada.


Més endavant trobem una bonica cascada que baixa des d'un barranc, ben a prop de l'antic carregador de fusta. La verdor i la frescor d'aquest indret són molt importants.

Com a curiositat, també hi trobarem una garita meteorològica de l'any 1988.



La garita meteorològica al mig del bosc de laurisilva.




Detall de la placa amb les dades de la garita.



Bosc de tils gegants amb soques sinuoses.


En aquest indret planer, hi trobarem uns quants exemplars de grans dimensions de til (Ocotea foetens) que es van salvar de les destralades.

El til és un arbre de la família de les lauràcies, igual com el nostre llorer. Constitueix l'element vegetal més comú d'aquest bosc de laurisilva. És una espècie endèmica dels arxipèlags macaronèsics d'Azores, Madeira i Canàries. Aquest arbre esvelt, d'àmplia capçada, pot arribar fins als 30 metres d'alçada. Les seves fulles són quasi el.líptiques i tenen un color verd llustrós. El fruit és semblant a un petit aglà i desprèn molt mala olor quan és fresc., d'aquí vé el nom "foetens" que vol dir "fètid", quan el fruit s'asseca ja no fa mala olor.

El til prefereix els fons de barranc, amb gran humitat al sòl.



Detall de les fulles del til.



A l'antic carregador de fusta i carbó, els materials es carregaven amb carros i existien uns funiculars que sortien des dels vessants dels barrans oposats, que portaven els troncs tallats fins aquest indret planer.



L'aigua flueix per tot arreu, com en aquest rierol, i proporciona una verdor espectacular.


CONTINUARÀ..