Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 17 de novembre del 2020

Resum meteorològic i imatges del 9 al 13 de novembre

Temps assolellat a Calonge i una vinya amb els colors de tardor en primer pla, el passat dimecres 11 de novembre al matí.

El període comprès entre el 9 i el 13 de novembre va mantenir-se sota el jou anticiclònic.
L'alta pressió no va voler deixar-nos de petja cinc dies més. Això vol dir que durant més de quinze dies la situació meteorològica ens va portar molt poques novetats i la falta de pluges es va mantenir, un fet molt poc habitual en aquesta època de l'any que pot acabar derivant en una tardor molt seca, si en els propers quinze jorns no es produeix un gir de 180 º.
Parlant de precipitacions, entre el 9 i el 13 de novembre no va caure ni una gota a la vila palamosina. No obstant això, cal remarcar que es van recollir un total de 0,6 mm en forma de precipitació oculta, gràcies a l'abundant rosada que hi ha hagut, fruït de l'elevada humitat ambiental i l'alta pressió.
L'ambient estancat i humit que ens deixà l'anticicló també va provocar que hi hagués molt poc vent o vent en calma la major part dels dies., malgrat tot, el passat dimecres 11 de novembre el garbí va fer acte de presència a uns 15-20 km/h de mitjana a partir de les 14:30h, ratxa màxima 42 km/h. Aquesta entrada en escena del vent de component sud i sud-oest va estar promoguda per l'aproximació d'un front pel nord-oest de la península Ibèrica.

D'altra banda, la situació de bloqueig anticiclònic no va impedir que la zonal ens enviés algunes restes de fronts desgastats en forma de núvols alts i mitgencs que enterenyinaren el cel, sobretot el dilluns i el divendres. Això va fer que l'observació del cel fos prou entretinguda, a causa de la formació d'algun fenoment òptic (parhelis) i la presència de curiosos núvols modelats pel vent intens que bufava en altura.
Així mateix, en referència a la temperatura, cal destacar que l'ambient diürn no fou gaire fred, amb una temperatura màxima que es va quedar un xic per sota de la barrera dels 20 ºC. En hores nocturnes la fred tampoc va ser gaire destacable, amb una temperatura mínima que es quedà entre els 10 i 12 ºC.

També cal remarcar un fet força curiós que esdevingué el passat dimarts 10 de novembre. Aquella jornada, tot i trobar-nos sota el domini de l'alta pressió, amb un màxim de 1026 hPa i un mínim de 1022 hPa (al Barri Vell de Palamós), es van veure crèixer Cumulus congestus cap a l'horitzó de ponent a partir del migdia i també cap a l'est durant la sortida de sol, la qual cosa podria fer pensar que era un contrasentit, tenint en compte que l'alta pressió sol ser sinònim de temps estable. 
L'explicació d'aquest fenomen cal anar a buscar-la a uns 5.500 metres d'altura. Tal com podeu veure en el mapa de més avall, es va detectar el pas d'un solc d'aire fred amb la isoterma de -21 ºC a 500 hPa.
L'aire fred en altura va afavorir el creixement d'algunes nuvolades que deixaren petits ruixats de tarda al Ripollès i a la Selva, amb un total de 2,2 mm a Arbúcies i 1,6 mm a Sant Pau de Segúries. 
Curiosament, a la mateixa hora que hi havia inestabilitat atmosfèrica al nord-est del país, cap a la Depressió Central encara hi havia boira en alguns punts, un fet més relacionat amb l'estabilitat i l'anticicló, que no pas amb la inestabilitat i les nuvolades.

Entrant en detalls, la temperatura màxima més elevada va tenir lloc el dimarts 10 de novembre, amb uns prou destacats 19,4 ºC, per contra, la temperatura màxima més baixa van ser els 16,6 ºC del dijous 12 de novembre. 
Pel que fa a la temperatura mínima més baixa, trobem els 10,2 ºC del passat dimecres 11 de novembre, en canvi, la temperatura mínima més alta foren els 11,9 ºC enregistrats el passat dimarts 10 de novembre. 

En relació a la pressió en superfície, veiem que la pressió màxima diària més elevada van ser els 1026 hPa del passat dimarts 10 i dimecres 11 de novembre, per contra, la pressió màxima diària més baixa foren els 1022 hPa del divendres 13 de novembre. 
Si observem la pressió mínima diària més baixa, trobem els 1020 hPa del passat dilluns 9 i divendres 13 de novembre, en canvi, la pressió mínima diària més alta va esdevenir el dimarts 10 de novembre, amb 1022 hPa. 

D'altra banda, la humitat relativa màxima més alta va ser del 96 % el divendres 13 de novembre, per contra, la humitat relativa màxima més baixa va ser del 91 % el dimecres 11 de novembre. 
Així mateix, la humitat relativa mínima més baixa va ser del 69 % el passat dimarts 10 de novembre, en canvi, la humitat relativa mínima més alta va ser del 85 % el divendres 13 de novembre. 

En un altre ordre de coses, la ratxa màxima de vent més elevada va assolir 42 km/h SSO a la Fosca el passat dimecres 11 de novembre. Per contra, la ratxa màxima de vent més discreta foren els 16 km/h SSE del passat divendres 13 de novembre a la Fosca. 

Finalment, només es van recollir un total de 0,6 mm en forma de precipitació oculta (rosada), el passat dilluns 9 novembre (0,2 mm), el dimarts 10 (0,2 mm) i el divendres 13 (0,2 mm). Dades extretes de l'estació meteorològica ubicada al barri vell de Palamós, excepte les dades de vent que són de la Fosca (Meteoclimatic). 

Altres observacions remarcables 

El passat dilluns 9 de novembre vàrem tenir un cel molt fotogènic, amb nombroses bandes de núvols alts esfilagarsats. La rosada fou molt destacada, acumulant-se 0,2 mm. El vent en prou feines va aparèixer i hi hagueren moltes estones de calma total. 
Entre les 11:30h i les 17:00h va aparèixer vent del S, SSE i SSO, a 5-10 km/h de mitjana, ratxa màxima 21 km/h. La mar es presentà molt tranquil·la arran de costa, amb mar arrissada o marejol.
La boia del cap de Begur va enregistrar un onatge significant de 0,59 metres a les 08:00h, de 0,59 metres a les 12:00h i de 0,47 metres a les 18:00h., alçada màxima de l'onatge 1,48 metres a les 00:00h. 

El passat dimarts 10 de novembre vàrem tenir un dia plenament assolellat, amb una màxima que fregà els 20 ºC (19,4 ºC). Tot i tenir una elevada pressió, es van veure Cu congestus cap l'est a la sortida de sol i cap a l'oest a partir del migdia. La rosada va mantenir-se en nivells elevats, acumulant-se 0,2 mm.
El vent va ser un xic destacable durant algunes hores. Entre les 11:00h i les 16:30h hi hagué vent del NE, ENE, NNE i E, a 10 km/h de mitjana, ratxa màxima 27 km/h.
Arran de costa hi havia marejol. La boia del cap de Begur va anotar una onatge significant de 0,82 metres a les 08:00h, de 0,82 metres a les 12:00h i de 0,47 metres a les 18:00h., alçada màxima de l'onatge 1,41 metres a les 09:00h. 

El passat dimecres 11 de novembre el dia va tornar a ser assolellat, amb alguns intervals de Ci, Cc i Ac anecdòtics. La rosada fou molt abundant.
Va ser la jornada més ventosa, almenys durant unes hores. Entre les 14:30h i les 18:00h el garbí va marcar 15-20 km/h de mitjana, ratxa màxima 42 km/h. De 18:00h a 21:30h seguí bufant a 15 km/h. Es van veure practicants de kitesurf a la badia palamosina. La mar es va veure força alterada, amb marejol o un xic de maror.
La boia del cap de Begur va anotar un onatge significant de 0,7 metres a les 06:00h, de 0,35 metres a les 12:00h i de 0,94 metres a les 18:00h., alçada màxima de l'onatge 1,64 metres a les 22:00h 

El passat dijous 12 de novembre van aparèixer abundants núvols alts i mitgencs, amb de 5/8 a 7/8 Ci, Cs, Ac i As, i també 1/8 o 3/8 Sc i St a la posta de sol. A la tarda s'observaren curiosos Ac undulatus, un parheli no gaire marcat i deixants dels pocs avions que volen.
El vent va ser poc remarcable. Entre les 11:30h i les 13:00h va aparèixer E i ESE, a 5-10 km/h de mitjana, ratxa màxima 23 km/h.
La mar es veia molt tranquil·la. La boia del cap de Begur, a 19 milles de la costa, va anotar un onatge significant de 0,82 metres a les 03:00h, de 0,47 metres a les 08:00h, de 0,47 metres a les 12:00h i de 0,35 metres a les 18:00h., alçada màxima de l'onatge 1,41 metres a les 02:00h i a les 03:00h. 

El passat divendres 13 de novembre van veure's abundants núvols en diferents nivells durant tot el dia, de 6/8 a 8/8 Ci, Cs, As i Ac, a més de 0/8 a 2/8 Sc i St, resol, aparició d'un parheli a primeres hores del dia. Abundant rosada, amb 0,2 mm acumulats.
El vent va brillar per la seva absència i hi havia mar plana o arrissada. Tan sols s'enregistraren 16 km/h SSE de ratxa màxima.
La boia del cap de Begur va detectar un onatge significant de 0,23 metres a les 08:00h, de 0,12 metres a les 12:00h i de 0,12 metres a les 18:00h.

 Imatges del passat dilluns 9 de novembre

Núvols alts abundants i poc onatge a Tamariu (Palafrugell), el passat dilluns 9 de novembre a primeres hores de la tarda.

Núvols alts abundants el passat dilluns 9 de novembre a primeres hores de la tarda. Font: càmera web de Palamós

Núvols alts abundants el passat dilluns 9 de novembre a primeres hores de la tarda. Font: http://palamos.cam

Mapa de geopotencial i de pressió en superfície del passat dilluns 9 de novembre a les 13:00h. S'observa el domini anticiclònic, però les isòbares es trobaven molt separades. 

Imatge del satèl·lit Meteosat del passat dilluns 9 de novembre a les 12:00h. Veiem els núvols alts que hi havien. 

Imatges del passat dimarts 10 de novembre

Sortida de sol del passat dimarts 10 de novembre amb cel serè, però a l'extrem esquerra de la foto s'entreveuen Cu congestus. Autor de la foto: Antonio Pérez

Sortida de sol del passat dimarts 10 de novembre amb el serè, però al fons de la foto s'entreveuen Cu congestus. Autor de la foto: Antonio Pérez

Mapa de temperatura i geopotencial a 500 hPa del passat dimarts 10 de novembre a les 13:00h. Veiem el solc d'aire fred que hi havia, amb la isoterma de -21 ºC en aquella alçada.  

Mapa de geopotencial a 500 hPa i de pressió en superfície del passat dimarts 10 de novembre a les 13:00h. S'observa la presència de l'anticicló que deixà un màxim de 1026 hPa a Palamós. 

Imatge del satèl·lit Meteosat en format visible del passat dimarts 10 de novembre a les 15:00h. S'observa una estampa curiosa, degut a la coincidència de boira a la Depressió Central (indici d'estabilitat) i creixement de cúmuls al nord-est del país (indici d'inestabilitat).  

Imatge del radar meteorològic del passat dimarts 10 de novembre a les 15:42h. Veiem alguns ruixats al Ripollès i a la Selva.

Imatges del passat dimecres 11 de novembre

Temps assolellat a Calonge i una vinya amb els colors de tardor en primer pla, el passat dimecres 11 de novembre al matí.

Temps assolellat a Calonge i una vinya amb els colors de tardor en primer pla, el passat dimecres 11 de novembre al matí.

Temps assolellat a Calonge i una vinya amb els colors de tardor en primer pla, el passat dimecres 11 de novembre al matí.

Temps assolellat a Calonge i una vinya amb els colors de tardor en primer pla, el passat dimecres 11 de novembre al matí.

Temps assolellat a Calonge i una vinya amb els colors de tardor en primer pla, el passat dimecres 11 de novembre al matí.

Temps assolellat a Calonge i una vinya amb els colors de tardor en primer pla, el passat dimecres 11 de novembre al matí.

Temps assolellat a Calonge i una vinya amb els colors de tardor en primer pla, el passat dimecres 11 de novembre al matí.

Temps assolellat a Calonge i una vinya amb els colors de tardor en primer pla, el passat dimecres 11 de novembre al matí.

Temps assolellat a Calonge, una vinya amb els colors de tardor en primer pla i una columna de fum al fons empesa pel garbí, el passat dimecres 11 de novembre al matí.

Temps assolellat a Calonge, una vinya amb els colors de tardor en primer pla i una columna de fum al fons empesa pel garbí, el passat dimecres 11 de novembre al matí.

Temps assolellat a Calonge, una vinya amb els colors de tardor en primer pla i una columna de fum al fons empesa pel garbí, el passat dimecres 11 de novembre al matí.

Mapa de superfície amb fronts del passat dimecres 11 de novembre a les 19:00h. Veiem l'aproximació d'un front per Galícia, la qual cosa va incrementar el garbí. 

Imatges del passat dijous 12 de novembre

Bonics i curiosos altocúmuls undulatus observats el passat dijous 12 de novembre des de Calonge.

Bonics altocúmuls undulatus observats el passat dijous 12 de novembre des de Calonge.

Bonics altocúmuls undulatus observats el passat dijous 12 de novembre des de Calonge.

Núvols alts enterenyinant el cel el passat dijous 12 de novembre des del Pla de sa Nau (Sant Joan de Palamós)

Núvols alts enterenyinant el cel el passat dijous 12 de novembre des del Pla de sa Nau (Sant Joan de Palamós)

Imatges del passat divendres 13 de novembre

Núvols abundants en diferents nivells el passat divendres 13 de novembre a primeres hores de la tarda. Font: càmera web de Palamós

Núvols abundants i la mar molt plàcida el passat divendres 13 de novembre a primeres hores de la tarda. Font: Club Nàutic Port d'Aro

Cel ennuvolat a Llafranc, la platja deserta i la mar molt plàcida, el passat divendres 13 de novembre a primeres hores de la tarda. Font: Hotel Llafranc (Palafrugell)

Cel ennuvolat a Tamariu (Palafrugell), la platja deserta i la mar molt plàcida, el passat divendres 13 de novembre a primeres hores de la tarda. 

dilluns, 16 de novembre del 2020

El turó de Wawel

Vista del turó de Wawel al costat del riu Vístula. 

El turó de Wawel es troba situat a la banda esquerra del riu Vístula a Cracòvia, Polònia. Té una altitud de 228 metres sobre el nivell de la mar i és un lloc simbòlic amb un gran significat pels polonesos. 
El Castell Reial i la Catedral de Wawel estan situats en aquest turó.

Els reis de Polònia i alguns polonesos cèlebres estan enterrats a la catedral, que ha acollit al llarg de la història nombroses coronacions. Hi ha algunes restes arqueològiques que remunten l'ocupació humana de Wawel fins al segle IV d. C. La història de Wawel a l'Edat Mitjana està estretament lligada amb la dels territoris dels reis polonesos de l'època. 
Les tensions polítiques i dinàstiques que van portar a l'ascens de Cracòvia com a seu de la corona són complexes, però durant la major part de l'Edat Mitjana i del Renaixement, Wawel va ser la seu del govern nacional. Quan es va formar la Confederació Polonesa-Lituana, Wawel es va convertir en la seu d'un dels estats europeus més importants. Aquest estatut es va perdre quan la capitalitat va ser traslladada a Varsòvia al segle XVII. 

Quan Polònia va perdre la seva independència política durant el període de la repartició de Polònia (de 1772 a 1795) Wawel es va convertir en el símbol de la sobirania perduda. El simbolisme actual del turó de Wawel procedeix en part de la combinació d'estructures i funcions polítiques i religioses. 
La catedral conté les relíquies d'Estanislau de Cracòvia i esdevé el santuari nacional polonès. 
Amb mil anys d'història, ha estat la seu de la coronació dels monarques polonesos. La Capella de Segimon (Kaplica Zygmuntowska) és un dels exemples més famosos de l'arquitectura de Cracòvia. 
Va ser construïda com a capella sepulcral per a l'últim Jagelló i és descrita per nombrosos historiadors de l'art com l'exemple més destacat del Renaixement toscà al nord dels Alps. 

Va ser iniciada pel rei Segimon I de Polònia, i construïda entre 1519 i 1533 per Bartolomeo Berrecci. És una capella de base quadrada amb cúpula d'or. Custòdia les tombes del fundador dels Segimon, així com d'altres reis i reines (Segimon II August i Ana Jagelló de Polònia). Les escultures interiors, els estucs i els frescs van ser realitzats per artistes com Santi Gucci, Hermann Vischer o el mateix arquitecte, Georg Pencz.

La llegenda de la Cova del drac de Wawel

Existeixen proves arqueològiques que suggereixen que es va establir un assentament de l'Edat de Pedra a l'actual localització de Wawel. Una llegenda atribueix la seva fundació al mític governant Krakus, que el va construir sobre una cova ocupada per un voraç drac. Molts cavallers van intentar sense èxit desallotjar el drac lluitant contra ell, fins que un sabater anomenat Dratewka li va donar una ovella plena de sofre; el drac se la va menjar, va beure l'aigua del riu Vístula i va esclatar.





















diumenge, 15 de novembre del 2020

Diumenge 8 de novembre: la temperatura es torna a enfilar i boniques bandes de núvols alts

Núvols alts decorant el cel el passat diumenge 8 de novembre al migdia.

El passat diumenge 8 de novembre va premiar-nos amb un celatge molt fotogènic i encisador.  
L'arribada d'àmplies franges de cirrus i cirrocúmuls de formes capricioses que es veien empesos pel vent intens de component sud-oest que bufava en altura, va proporcionar-nos un bonic espectacle visual, tal com veure a través de les imatges que vaig poder captar a la zona del port de Palamós.
Cal remarcar que aquests núvols alts estaven íntimament lligats a la pertorbació que hi havia centrada al nord-oest de Galícia, al mig de l'Atlàntic i propera a l'àrea del Gran Sol. De fet, moltes vegades la seva aparició ens indica l'arribada d'un canvi de temps, però malauradament aquest no va ser el cas i l'anticicló guanyà la partida un cop més.

D'altra banda, si ens fixem en els cirrus (Ci), estem parlant d'uns núvols separats en forma de filaments blancs i delicats o de bancs de formes estretes, blanques o en la seva major part. Aquests núvols tenen un aspecte fibrós (de cabells) o una lluentor sedosa, o les dues coses alhora. Pel fet de trobar-se entre els 6.000 i els 12.000 metres d'altura, estan formats per cristallets de gel.
Si ens referim als cirrocúmuls (Cc), es tracta d'un banc, mantell o capa prima de núvols blancs, sense ombres pròpies, composta per elements molt petits en forma de grànuls, d'ones, etc., soldats o no, i disposats més o menys regularment; la majoria dels elements tenen una amplada aparent inferior a un grau. També apareixen entre els 6.000 i els 12.000 metres, però la seva composició és un xic diferent a la dels cirrus. En aquest cas contenen petits grànuls de cristallets de gel i aigua en estat de subfusió. 

En un altre ordre de coses, encara que els núvols prims van atenuar lleugerament els raigs solars, la temperatura diürna va experimentar un clara remuntada respecte el dia anterior.
Podem afirmar que al centre del jorn l'ambient fou força càlid per l'època de l'any, especialment cap a l'interior de la comarca. L'ambient assolellat, l'entrada de garbí a partir de les 12:00h i l'existència de la isoterma de 8 ºC a 850 hPa, van ocasionar una temperatura màxima de 22,9 ºC a La Bisbal d'Empordà, 22,6 ºC a Verges, 22,6 ºC a Bellcaire d'Empordà, 22,5 ºC a La Tallada d'Empordà, 22,4 ºC a Les Olives i 22,3 ºC a Castell d'Aro, entre d'altres registres similars.
Per posar un exemple d'aquesta pujada del mercuri, veiem que a La Bisbal d'Empordà van tenir una màxima 3,8 ºC més alta (dissabte 19,1 ºC i diumenge 22,9 ºC).     
A Palamós la temperatura màxima no va variar gaire d'un dia per l'altre degut a l'aire fresc del mar, tan sols 0,4 ºC més (dissabte 18,7 ºC i diumenge 19,1 ºC). 
 
Un equip de regatistes de la classe Europa entrenant el passat diumenge 8 de novembre al migdia. El garbí va facilitar la tasca d'aquests esportistes.

Més dades meteorològiques del passat diumenge 8 de novembre del 2020 a Palamós., temperatura màxima 19,1 ºC (20,2 ºC a La Fosca i 19,9 ºC al Passeig del Mar), mínima 12,7 ºC (12,3 ºC a La Fosca i 12,2 ºC al Passeig del Mar). 
Estat del cel: al matí s'observaren de 1/8 a 4/8 Ci i Cc., a la tarda van aparèixer de 4/8 a 6/8 Ci i Cc. Abundant rosada que deixà 0,2 mm. 
Vent: fins a les 10:00h s'aprecià vent del SO i OSO, a 2-5 km/h de mitjana o vent en calma., a partir de llavors hi va haver vent de direcció S, SSE i SE, a 2 km/h de mitjana o vent en calma., a partir de les 12:00h vàrem tenir vent del SO, SSO, S i SSE, a 10 km/h de mitjana., a partir de les 19:30h s'aprecià vent del SO, a 2-5 km/h de mitjana o vent en calma. Ratxa màxima de vent 31 km/h SO a La Fosca. 
Estat de la mar amb marejol., mar endins hi havia de forta maror a maror (onatge sig. de 1,64 metres a les 02:00h davant del cap de Begur, de 1,29 metres a les 08:00h, de 1,17 metres a les 12:00h i de 1,05 m a les 18:00h)., alçada màxima de l'onatge 2,81 metres a les 03:00h.  
Pressió atmosfèrica màxima 1023 hPa, mínima 1020 hPa. Humitat relativa màxima 96 %, mínima 74 %. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)

Núvols alts decorant el cel el passat diumenge 8 de novembre al migdia.

Núvols alts decorant el cel el passat diumenge 8 de novembre al migdia.

Així mateix, si mirem detalladament la temperatura màxima assolida el passat diumenge 8 de novembre del 2020 al Baix Empordà, es veu que va pujar amb major o menor determinació a totes les estacions meteorològiques que mirem habitualment, en relació al dissabte. 
Per exemple, a La Bisbal d'Empordà la màxima va ascendir 3,8 ºC, a Castell d'Aro també pujà 3,8 ºC i a Torroella de Montgí ascendí 2,2 ºC. 
A Palamós hi va haver una màxima 0,4 ºC superior. 
Els 22,9 ºC de La Bisbal d'Empordà van ser la màxima més alta del dia, en canvi, els 19,1 ºC de Palamós foren la màxima més discreta. 

Per acabar el resum meteorològic, veiem que la temperatura mínima va baixar amb més o menys empenta a tot arreu, respecte el dia abans. 
Per exemple, a Torroella de Montgrí la mínima va descendir 3,7 ºC en relació al dissabte, a La Bisbal d'Empordà baixà 2,9 ºC i a Monells descendí 2,5 ºC. 
A Palamós hi va haver una mínima 3,2 ºC més baixa. 
Els 8,3 ºC enregistrats a Torroella de Montgrí foren la mínima més baixa de la jornada, per contra, els 12,8 ºC de Palafrugell-Pi Verd es quedaren com a mínima més elevada. Dades de Meteoclimatic i Meteocat 

Màximes registrades el passat diumenge 8 de novembre al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

La Bisbal d'Empordà 22,9 ºC (9,1 ºC)., La Tallada d'Empordà 22,5 ºC (8,8 ºC)., Castell d'Aro 22,3 ºC (9,4 ºC)., Monells 22,0 ºC (8,6 ºC)., Torroella de Montgrí 20,9 ºC (8,3 ºC). 

Més fotos del passat diumenge 8 de novembre










dissabte, 14 de novembre del 2020

La Torre Lloreta (Calonge i Sant Antoni)


La Torre Lloreta és una masia situada a 1 kilòmetre de la vila de Calonge, a la confluència de la riera del Tinar i de la riera del Jonc. 
Aquest BCIN era un petit castell que es transformà en masia, amb una torre al costat nord. Segons una altra interpretació, es podria tractar, ja en origen, d'un mas fortificat. La torre, que és de planta quadrada (4,30 x 4,37 metres), té tres plantes i terrat, fa una alçada d'uns 16 metres i està bastida amb pedra llicorella i carreus de granit als angles. 
La porta d'accés és a la part baixa i la coberta és de volta de canó amb una trapa. El nivell superior, de gran alçada, té al costat de migdia la poterna d'arc de mig punt adovellada i, més amunt, una sagetera. La coberta d'aquest nivell, també de volta, té una trapa que comunica amb el tercer nivell, que és de sostre pla.
L'últim tram de la torre ha estat reconstruït. Al pis inferior hi ha ubicada una banqueta que té inserides dues tines d'emmagatzematge. Del mur de defensa del primer edifici fortificat del conjunt de Torre Lloreta en resten diferents llenços integrats al mur de façana de l'actual masia i en el mur perimetral de tancat del pati posterior. En aquesta façana encara són visibles una desena d'espitlleres. 
A la sala central del mas s'ha localitzat una arcada corresponent a la primera fase constructiva, d'arc ogival rebaixat, construïda amb dovelles. 
A les sales del sud-est es conserven cinc festejadors. A la sala principal es conserva un armari d'obra encastat a la paret i decorat amb rajoles decorades artesanals, del segle XVII o XVIII. 
Algunes teules i rajoles del ràfec presenten dibuixos pintats. 

Per les característiques de la construcció, aquesta edificació es pot datar al segle XIII, però manca documentació que ho confirmi. Un recent estudi arqueològic, realitzat per l'arqueòloga Maribel Fuertes Avellaneda, ha permès conèixer l'evolució cronològica d'aquest mas. Això no obstant, l'edifici presenta un rebaix general, realitzat durant les obres de reforç de la fonamentació de l'any 1997, que fa que no s'hagi pogut recuperar l'estratigrafia arqueològica dels nivells d'ocupació i construcció de la primera fase de l'edificació. Aquests nivells haguessin permès la datació exacta de la primera ocupació. 
Aquesta primera construcció, amb diverses modificacions puntals realitzades entre els segles XIV i XVI, fou objecte d'una gran ampliació i transformació al segle XVII. 
Ben entrat el segle XVIII es va acabar de configurar, en gran part, l'aspecte actual de la masia. Petites modificacions posteriors varen continuar evolucionant els espais fins al moment del seu abandonament, ben entrat el segle XX. 
Els estudiosos de Calonge, P. Caner i L. Vilar, han apuntat que devia ésser una fortalesa bastida pels comtes-reis per vigilar els seus feudataris del castell de Calonge. Una altra teoria és que fos una fortalesa subsidiària del castell de Calonge. 
Al segle XIX en fou propietària la família Reixac i era coneguda com a Torre d'en Reixac. Després va pertànyer al Sr. Joanola que hi tenia un masover de nom Sixte Palet, motiu pel qual, avui, és coneguda popularment per Can Sixt de la Torre. Actualment, l'edifici està en fase de rehabilitació avançada i s'utilitza com a allotjament rural.