La Torre Lloreta és una masia situada a 1 kilòmetre de la vila de Calonge, a la confluència de la riera del Tinar i de la riera del Jonc.
Aquest BCIN era un petit castell que es transformà en masia, amb una torre al costat nord. Segons una altra interpretació, es podria tractar, ja en origen, d'un mas fortificat.
La torre, que és de planta quadrada (4,30 x 4,37 metres), té tres plantes i terrat, fa una alçada d'uns 16 metres i està bastida amb pedra llicorella i carreus de granit als angles.
La porta d'accés és a la part baixa i la coberta és de volta de canó amb una trapa. El nivell superior, de gran alçada, té al costat de migdia la poterna d'arc de mig punt adovellada i, més amunt, una sagetera. La coberta d'aquest nivell, també de volta, té una trapa que comunica amb el tercer nivell, que és de sostre pla.
L'últim tram de la torre ha estat reconstruït. Al pis inferior hi ha ubicada una banqueta que té inserides dues tines d'emmagatzematge.
Del mur de defensa del primer edifici fortificat del conjunt de Torre Lloreta en resten diferents llenços integrats al mur de façana de l'actual masia i en el mur perimetral de tancat del pati posterior. En aquesta façana encara són visibles una desena d'espitlleres.
A la sala central del mas s'ha localitzat una arcada corresponent a la primera fase constructiva, d'arc ogival rebaixat, construïda amb dovelles.
A les sales del sud-est es conserven cinc festejadors. A la sala principal es conserva un armari d'obra encastat a la paret i decorat amb rajoles decorades artesanals, del segle XVII o XVIII.
Algunes teules i rajoles del ràfec presenten dibuixos pintats.
Per les característiques de la construcció, aquesta edificació es pot datar al segle XIII, però manca documentació que ho confirmi. Un recent estudi arqueològic, realitzat per l'arqueòloga Maribel Fuertes Avellaneda, ha permès conèixer l'evolució cronològica d'aquest mas. Això no obstant, l'edifici presenta un rebaix general, realitzat durant les obres de reforç de la fonamentació de l'any 1997, que fa que no s'hagi pogut recuperar l'estratigrafia arqueològica dels nivells d'ocupació i construcció de la primera fase de l'edificació. Aquests nivells haguessin permès la datació exacta de la primera ocupació.
Aquesta primera construcció, amb diverses modificacions puntals realitzades entre els segles XIV i XVI, fou objecte d'una gran ampliació i transformació al segle XVII.
Ben entrat el segle XVIII es va acabar de configurar, en gran part, l'aspecte actual de la masia. Petites modificacions posteriors varen continuar evolucionant els espais fins al moment del seu abandonament, ben entrat el segle XX.
Els estudiosos de Calonge, P. Caner i L. Vilar, han apuntat que devia ésser una fortalesa bastida pels comtes-reis per vigilar els seus feudataris del castell de Calonge. Una altra teoria és que fos una fortalesa subsidiària del castell de Calonge.
Al segle XIX en fou propietària la família Reixac i era coneguda com a Torre d'en Reixac. Després va pertànyer al Sr. Joanola que hi tenia un masover de nom Sixte Palet, motiu pel qual, avui, és coneguda popularment per Can Sixt de la Torre. Actualment, l'edifici està en fase de rehabilitació avançada i s'utilitza com a allotjament rural.
