Pedregada filmada per una càmera de seguretat

Atenció amb la gran pedregada que es va captar des de la càmera de seguretat d'una casa de Johannesburg (Sudàfrica), el passat 20 d'octubre. Algunes de les pedres tenien el tamany de pilotes de golf i causaren molts danys materials.
Fixeu-vos amb l'aigua que aixequen les pedres quan impacten a la piscina.

Els usos del sòl i l'escalfament del planeta, rere el canvi global català

Els canvis en els usos del sòl per l'abandonament, ja des de fa dècades, de les activitats agroramaderes extensives i el conseqüent creixement de la massa forestal i el canvi climàtic són els dos principals factors que expliquen el canvi global a Catalunya.

Aquesta és la conclusió preliminar dels estudis de seguiment d'ocells i papallones que es fan a Catalunya, impulsats per l'antic Departament de Medi Ambient i Habitatge i, ara, pel Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) des de fa més de deu anys. Per primera vegada s'han creuat les dades i s'han pogut constatar patrons similars en els dos grups. Les dades es van presentar ahir a la jornada Indicadors del canvi ambiental a Catalunya: què ens estan dient els ocells i les papallones?, presentada per la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà.

Els resultats creuats indiquen que tant ocells com papallones es troben molt negativament afectats per la pèrdua d'espais oberts i l'augment de la massa forestal, tot i que la magnitud del canvi és major en les papallones, que tenen més dependència dels prats i ambients similars.

També es constata que el canvi climàtic cada cop té més incidència sobre els nostres ecosistemes. Les dades del programa de seguiment dels ocells i papallones mostren ja com aquest procés afecta notablement les poblacions dels dos grups. Nombrosos treballs apunten ja a canvis en la distribució de moltes espècies. Aquests canvis es manifesten en l'estructura de comunitats, que progressivament passen a estar més dominades per les espècies adaptades a temperatures més altes.

Els resultats dels programes de seguiment de la biodiversitat

El Catalan Butterfly Monitoring (CBMS) és un projecte de seguiment impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat i coordinat des del Museu de Granollers de Ciències Naturals. El projecte es va iniciar el 1994 per poder mesurar d'una manera fiable l'impacte del canvi global sobre la biodiversitat a Catalunya.

L'avaluació del conjunt de la fauna de papallones diürnes (ropalòcers) entre 1994 i 2011 indica que una gran majoria de les espècies (al voltant del 70%) han patit regressions més o menys accentuades, mentre que només el 30% de les espècies han augmentat els seus efectius. Aquests descensos generalitzats s'expliquen per la combinació de dos dels motors del canvi global: els canvis en els usos del sòl i el canvi climàtic. Únicament les espècies més lligades als boscos i les que suporten millor la intensificació del paisatge han augmentat en els darrers anys.

Pel que fa als ocells, l'anàlisi preliminar de les tendències del programa SOCC (Seguiment d'ocells comuns a Catalunya, engegat el 2002 per la Generalitat i l'Institut Català d’Ornitologia) apunta a què la situació de l'avifauna catalana també es troba fortament condicionada pel canvi climàtic i els canvis d'usos del sòl.

Cal destacar, en aquest sentit, que 7 de les 10 espècies amb un major descens es poden considerar de distribució clarament pirinenca, fet que permet hipotetitzar que l'actual canvi climàtic podria tenir un paper a l'hora d'entendre aquestes tendències poblacionals negatives. La resta d'espècies en regressió són essencialment ocells propis d'espais oberts lligats a una activitat agrícola poc extensiva.

A l'altra cara de la moneda, els majors increments es detecten en les espècies pròpies de medis antròpics, medis en els quals augmenten de manera espectacular les poblacions d'espècies exòtiques. En menor mesura, també es detecten increments poblacionals en les espècies pròpies de medis aquàtics i forestals, així com decrements de les espècies de prat i matollar baix. Aquests canvis en espècies forestals i d'espais oberts naturals són la resposta al progressiu creixement de la massa vegetal en els darrers anys a Catalunya.

Article extret de: http://www.naciodigital.cat/ecodiari

Una pertorbació molt didàctica a l'Europa de l'Est

Sistema de baixes pressions molt ben definit entre Ucraïna i Rússia. Font: NASA


El passat 18 d'octubre, mentre el nostre país començava a estar sota els efectes d'una pertorbació, alguns països de l'Europa de l'Est també es veien afectats per un actiu sistema de baixes pressions.
La imatge superior va ser captada pel satèl·lit Aqua de la NASA, i ens mostra amb una elevada definició, aquest interessant fenomen meteorològic a sobre terra ferma.
Generalment, les borrasques típiques de les nostres latituds, solen estar envoltades per altres capes de núvols, els quals, poden distorsionar la visió nítida del fenomen atmosfèric a sobre terra ferma., no obstant, en aquest cas s'aprecia molt clarament l'estructura en forma d'espiral a prop de la frontera entre Rússia i Ucraïna, amb els núvols estenent-se a l'oest de Kíev, capital d'Ucraïna.

George Huffman, un meteoròleg investigador al Centre Goddard de Vols Espacials dels EUA, va dir que el sistema de baixes pressions mostrava molt clarament el que semblava un front càlid, un front fred i un front oclús.

En meteorologia, un front és una franja de separació entre dues masses d'aire amb diferents temperatures, i se'ls classifica com a freds, càlids, estacionaris i oclusos, segons les seves característiques. La paraula front té el seu origen en el llenguatge militar (com un front de batalla) i s'assembla a una batalla perquè el xoc entre les dues masses produeix una activitat molt dinàmica de tempestes elèctriques, ràfegues de vent i forts aiguats. Generalment, com més jove i potent sigui una pertorbació, aquesta generarà més fàcilment una parella de sistemes frontals, un de càlid i un de fred, ben definits i molt actius

Segons les notícies que ens arriben d'aquella zona, aquesta pertorbació va produir fortes pluges i inundacions a l'oest d'Ucraïna durant la setmana passada, així com pluja moderada i feble a Bielorússia.

Mapa de precipitacions entre el 14-20 d'octubre, on veiem que van caure prop de 100 litres a la regió afectada per la borrasca. Font: NOAA.

Els fronts meteorològics tot sovint estan associats amb sistemes de pressió atmosfèrics, guiats generalment per corrents d'aire, els quals viatgen d'oest a est a les nostres latituds. Aquest moviment es deu a la força de coriolis, causat pel moviment de la Terra en el seu eix. Els fronts també poden ser afectats per formacions geogràfiques tals com muntanyes i grans volums d'aigua.

Símbols meteorològics dels sistemes frontals. Font: wikipedia


Tipus de fronts


1) Un front fred és una franja molt marcada que sol portar elevada inestabilitat al seu davant. Es produeix quan una massa d'aire fred s'acosta a una massa d'aire més càlida. L'aire fred, com que és més dens, genera una falca i es fica per sota de l'aire càlid menys dens.

Els fronts freds es mouen ràpidament i tenen molta força, ja que poden causar pertorbacions atmosfèriques amb tempestes elèctriques, tornados, vents forts, nevades i pluges abundants. Depenent de l'època de l'any i de la seva localització geogràfica, els fronts freds poden anar passant en una successió de 5 a 7 dies.

En els mapes del temps, els fronts freds estan marcats amb el símbol d'una línia blava de triangles que assenyalen la direcció del seu moviment. La velocitat de desplaçament del front és tal que l'efecte de descens sobtat de temperatura es detecta en poques hores.

2) Un front càlid és la part frontal d'una massa d'aire càlid que avança per a reemplaçar a una massa d'aire fred que retrocedeix. Generalment, amb el pas del front càlid la temperatura i la humitat augmenten, la pressió s'incrementa i encara que el vent canvia, no és tan pronunciat com quan passa un front fred. La precipitació en forma de pluja, neu o plugim es troba generalment a l'inici d'un front superficial, i sol ser d'escassa entitat. Malgrat que un cop passat el front el cel s'aclareix, alguns cops pot originar-se boirina amb l'aire càlid. Els fronts càlids estan simbolitzats per una línia de semicercles vermells.

3) Un front oclús es forma quan un front càlid és seguit per un front fred amb desplaçament més ràpid. El front fred ja amb forma de falca, atrapa el front càlid i l'empeny cap amunt. Els dos fronts continuen movent-se un darrera l'altre, i la línia formada entre els dos s'anomena front oclús.
Aquests fronts generen una àmplia varietat de condicions meteorològiques, però, generalment, estan associats amb núvols baixos i precipitació feble. Els fronts oclusos es formen generalment al voltant d'àrees de baixa pressió i quan aquesta està afeblint-se.
Els fronts oclusos estan marcats en els mapes meteorològics amb una línia morada formada amb les marques del front fred i el front càlid que assenyalen la direcció del seu desplaçament.

4) Un front estacionari és un límit entre dues masses d'aire, de les quals, cap no és prou forta per a substituir a l'altra. En aquest indret s'hi donen una àmplia varietat de condicions meteorològiques, però generalment els núvols i la precipitació duradora són molt freqüents.

Després de diversos dies, els fronts estacionaris es dissipen, o es converteixen en un front fred o calent. Els fronts estacionaris són més nombrosos a l'estiu, en els països que es veuen afectats per aquest fenomen.
La precipitació duradora que s'associa als fronts estacionaris, tot sovint és la responsable d'inundacions durant els mesos d'estiu.

En els mapes meteorològics, aquests fronts estan marcats amb una línia de cercles rojos i triangles blaus que s'alternen, posats en direccions oposades, simbolitzant la naturalesa dual del front.

Front fred a sobre Palamós. Autor: Cris Lorente.

Un dia fantàstic per observar nuvolades

Cumulunimbus fotografiat des de la Rutlla Alta (Sant Joan de Palamós).


Tal com es preveia, les restes de la pertorbació que ens va afectar el cap de setmana, l'aire fred que l'acompanyava i la calor generada per la presència del Sol, ens va deixar un dilluns marcat per un autèntic espectacle de nuvolades, en forma de Cumulus congestus i Cumulunimbus, els quals, deixaren algun ruixat dispers a l'Alt i Baix Empordà, però aquesta vegada la vila palamosina en quedà al marge, ja que només s'escapà alguna roina de bon matí., no obstant, els ruixats i les tempestes més destacades es quedaren a sobre el mar.

Dades de precipitació recollida ahir dilluns 22 d'octubre a l'Alt i Baix Empordà:

Valleta 16,0mm., Figueres 9,4mm., Darnius 7,9mm., Torroella de Montgrí 5,4mm., La Tallada d'Empordà 4,7mm., Verges 4,4mm., Roses 4,1mm., La Jonquera 4,0mm., Bellcaire d'Empordà 3,4mm., Serra de Daró 3,0mm., La Bisbal d'Empordà 1,3mm., Palafrugell 1,0mm.

Altres dades meteorològiques d'ahir dilluns 22 d'octubre a Palamós., temperatura màxima 20,6ºC, mínima 14,8ºC. Estat del cel: cobert de bon matí amb roines, predomini del sol al migdia i a la tarda, amb alguns núvols baixos i mitjos. Pluja inapreciable. Es veien Cumulunimbus i Cumulus congestus cap a l'interior i a sobre el mar. Vent de component nord a 10km/h de mitjana, ratxa màxima 31km/h. Estat de la mar amb marejol arran de costa i maror mar endins (onatge sig. de 1,17m davant el cap de Begur a les 13:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1019hPa, mínima 1015hPa. Humitat relativa màxima 93%, mínima 74%. Dades de meteoclimatic.com, meteo.cat i Puertos del Estado.

Nuvolades a darrera el Puig Cargol. Imatge captada des de la Rutlla Alta.


Degut a la neteja que patí l'atmosfera, gràcies a les pluges dels dies anteriors, la troposfera es veia neta de partícules en suspensió i de boires en capes baixes, provocant una excel·lent visibilitat que permetia gaudir com mai, amb l'observació del creixement de grans núvols de desenvolupament vertical.

Cal destacar que al llarg de l'any hem tingut molt poques tempestes, i en la majoria dels casos no es podia veure bé el creixement de les mateixes, degut a que o bé passaven de nit o bé hi havien núvols baixos o pols en suspensió que impedien la bona visibilitat, donant un aspecte de cel encalijat o emboirat.

Així doncs, ahir vàrem tenir una ocasió única, i com a tal, vaig realitzar nombroses fotografies de les nuvolades. Les imatges foren captades des de Sant Joan de Palamós, Calonge i Romanyà de la Selva, al Baix Empordà. Tot i que algunes fotografies són molt semblants, en totes elles es poden veure algunes diferències, ja que els núvols evolucionaven en qüestió de minuts.


Recull d'imatges dels Cumulunimbus i Cumulus congestus que es veiren ahir a la tarda mirant cap a l'interior de la comarca:

Gita de bruixa (Clathrus ruber) i foliota notable (Gymnopilus spectabilis)

Grup de gites de bruixa (Clathrus ruber).


Avui parlarem de dos curiosos bolets que he pogut veure els darrers dies.
El primer que obre aquest article és el conegut com a gita de bruixa, reixa del diable, cranc o cresta de gallina, encara que a les Illes Balears també se'l coneix amb els noms populars de randes o tremelitges de terra.

El seu nom científic, Clathrus ruber, prové del llatí "clathrus", reixa, en aquest cas, el mot llatí té com origen la paraula grega "klêithron" que vol dir reixa o enreixat i de l'adjectiu "ruber", que en llatí significa vermell.

Aquest fong no comestible de la classe Agaricomycetes i de la família Phallaceae, acostuma a trobar-se en boscos de coníferes, però també en alzinars i estepars, té una certa tendència a créixer a prop d'arrels en descomposició, també el podem trobar en parcs i jardins sota els arbustos, en sòls calcaris o sorrencs lleugerament àcids. Es freqüent a la zona mediterrània i, preferentment, a una altitud que va dels 100 als 1000 m sobre el nivell del mar. Se'l pot trobar en els mesos que van des de juny a novembre, encara que en alguns indrets com ara les Balears s'ha trobat fins i tot al desembre.

Clathrus ruber.


Inicialment creix semisoterrat, sota la forma d'un ou o campòfor subglobulós d'uns 3–5 cm de diàmetre, amb un color blanc vermellós. Té una consistència força tova i a la seva base pot observar-se un cordó rizomorf allargat del mateix color que la resta de l'ou.
Mentre l'ou està humit té una aparença llisa, però quan s'asseca s'estripa. Un cop comença el desenvolupament del campòfor (ou) aquest fa pressió sobre el peridi que l'envolta i acaba per clivellar-lo., en unes poques hores, es pot observar un receptacle, de consistència esponjosa, esfèric o ovoïdal, que assoleix un diàmetre d'uns 6–8 cm i fins uns 10 cm d'alçada, formant una reixa amb branques gruixudes de color vermell., aquest receptacle és buit i per tant força fràgil.

És important mencionar que el basidiocarp madur no té peu. A la part interna d'aquest enreixat podem veure la gleba amb consistència mucilaginosa que pren una tonalitat verd-fosca o bruna i alhora desprèn una olor fètida i repel·lent que, no obstant, atrau a les mosques i d'altres dípters que s'empastifen i disseminen les espores.

Flota de foliota notable (Gymnopilus spectabilis) creixent a la soca d'un pinastre (Pinus pinaster).


El següent bolet que podem veure a sobre aquesta línia, s'anomena foliota notable (Gymnopilus spectabilis). Com a característica principal trobem que creix en grup, a sobre de les soques en descomposició d'arbres planifolis com els pins, en grans conjunts d'individus units per la base del peu, gairebé sempre punxegut.
Pot presentar-se durant gran part de l'estació micològica.
Hem de tenir en compte que no es pot consumir de cap manera, degut al seu sabor amarg i per la consistència gairebé fibrosa de la mateixa. El seu nom científic prové del grec "gymnos" (nu) i "pilos" (barret), i del llatí "spectabilis" (notable).

El seu barret té un diàmetre molt petit, en comparació amb l'alçada del peu, ja que pot ser tres o quatre vegades més gran.
La foliota notable té una forma bastant particular, sobretot el peu, ja que s'eixampla a la base, com si fos un fus i té un anell molt alt. El barret és molt sec i presenta una forma hemisfèrica, però amb tendència a ser cònica, amb una prominència central obtusa i el marge netament incurvat, regular, de color groc o groc-ataronjat, decorat amb fibres que poden ajuntar-se i fer l'efecte d'escates.
Les làmines no estan gaire apretades i es presenten irregulars. La carn és bastant compacta i de color blanc o blanc-groguenc i es taca de color rovell quan es toca.