Avui parlarem de dos curiosos bolets que he pogut veure els darrers dies.
El primer que obre aquest article és el conegut com a gita de bruixa, reixa del diable, cranc o cresta de gallina, encara que a les Illes Balears també se'l coneix amb els noms populars de randes o tremelitges de terra.
El seu nom científic, Clathrus ruber, prové del llatí "clathrus", reixa, en aquest cas, el mot llatí té com origen la paraula grega "klêithron" que vol dir reixa o enreixat i de l'adjectiu "ruber", que en llatí significa vermell.
Aquest fong no comestible de la classe Agaricomycetes i de la família Phallaceae, acostuma a trobar-se en boscos de coníferes, però també en alzinars i estepars, té una certa tendència a créixer a prop d'arrels en descomposició, també el podem trobar en parcs i jardins sota els arbustos, en sòls calcaris o sorrencs lleugerament àcids. Es freqüent a la zona mediterrània i, preferentment, a una altitud que va dels 100 als 1000 m sobre el nivell del mar. Se'l pot trobar en els mesos que van des de juny a novembre, encara que en alguns indrets com ara les Balears s'ha trobat fins i tot al desembre.
Inicialment creix semisoterrat, sota la forma d'un ou o campòfor subglobulós d'uns 3–5 cm de diàmetre, amb un color blanc vermellós. Té una consistència força tova i a la seva base pot observar-se un cordó rizomorf allargat del mateix color que la resta de l'ou.
Mentre l'ou està humit té una aparença llisa, però quan s'asseca s'estripa. Un cop comença el desenvolupament del campòfor (ou) aquest fa pressió sobre el peridi que l'envolta i acaba per clivellar-lo., en unes poques hores, es pot observar un receptacle, de consistència esponjosa, esfèric o ovoïdal, que assoleix un diàmetre d'uns 6–8 cm i fins uns 10 cm d'alçada, formant una reixa amb branques gruixudes de color vermell., aquest receptacle és buit i per tant força fràgil.
És important mencionar que el basidiocarp madur no té peu. A la part interna d'aquest enreixat podem veure la gleba amb consistència mucilaginosa que pren una tonalitat verd-fosca o bruna i alhora desprèn una olor fètida i repel·lent que, no obstant, atrau a les mosques i d'altres dípters que s'empastifen i disseminen les espores.
El següent bolet que podem veure a sobre aquesta línia, s'anomena foliota notable (Gymnopilus spectabilis). Com a característica principal trobem que creix en grup, a sobre de les soques en descomposició d'arbres planifolis com els pins, en grans conjunts d'individus units per la base del peu, gairebé sempre punxegut.
Pot presentar-se durant gran part de l'estació micològica.
Hem de tenir en compte que no es pot consumir de cap manera, degut al seu sabor amarg i per la consistència gairebé fibrosa de la mateixa. El seu nom científic prové del grec "gymnos" (nu) i "pilos" (barret), i del llatí "spectabilis" (notable).
El seu barret té un diàmetre molt petit, en comparació amb l'alçada del peu, ja que pot ser tres o quatre vegades més gran.
La foliota notable té una forma bastant particular, sobretot el peu, ja que s'eixampla a la base, com si fos un fus i té un anell molt alt. El barret és molt sec i presenta una forma hemisfèrica, però amb tendència a ser cònica, amb una prominència central obtusa i el marge netament incurvat, regular, de color groc o groc-ataronjat, decorat amb fibres que poden ajuntar-se i fer l'efecte d'escates.
Les làmines no estan gaire apretades i es presenten irregulars. La carn és bastant compacta i de color blanc o blanc-groguenc i es taca de color rovell quan es toca.
