Gustnado.
En aquest bloc, heu pogut llegir varis articles que fan referència als tornados, les trombes marines o els dimoniets (remolins de pols)., del que encara no havia parlat és d'un fenòmen força desconegut pel públic en general, i que moltes vegades es confon amb els tornados, es tracta del "gustnado". Aquest terme , fà relativament pocs anys que s'utilitza en la meteorologia, encara que ja s'utilitzava de forma habitual a les Grans Planures i a l'Oest Mitjà dels Estats Units. El seu origen el trobem en l'unió del terme anglosaxó "gust" (ràfega) i del terme "tornado".
Un "gustnado" (no n'he trobat cap traducció al català), és una mena de núvol rotatori o vòrtex que es forma al llarg d'un front de ràfega d'una gran tempesta.
Aquest fenòmen es pot visualitzar pel material que s'aixeca de la superfície de la terra.
El seu tamany arriba a uns pocs metres de diàmetre i s'estén cap amunt des de la superfície de la terra, però a diferència dels tornados, no està conectat amb un núvol.
Generalment, el gustnado dura molts pocs minuts i en alguns casos segons, els vents que l'acompanyen poden arribar a l'escala F0 0 F1 de Fujita (escala dels tornados) i provocar alguns desperfectes.
Com ja he comentat, es pot formar a la part davantera d'una tempesta severa o inclús d'un front fred. Al nostre país, molts cops s'ha arribat a veure al davant d'una línia de turbonada o acompanyant un cumulunimbus arcus.
La seva formació va lligada al fet que l'aire fresc del front de ràfega (límit que separa l'aire càlid que hi ha abans de les tempestes, de l'aire fred que cau cap avall i cap a fora d'un cumulunimbus), actua com un front fred de mesoscala (els fenòmens de mesoscala, són aquells que tenen lloc en una escala dimensional o horitzontal que va dels 2 als 2.000km.).
Aquest aire fred és capaç de passar per sota l'aire càlid davanter de la tempesta i crear unes interaccions turbulentes, amb moviments d'aire ascendent. Aquests processos són capaços de provocar una columna giratòria, llavors ja tindrem el gustnado.
Esquema de la formació d'un gustnado:
Font SKYbrary.
El seu tamany arriba a uns pocs metres de diàmetre i s'estén cap amunt des de la superfície de la terra, però a diferència dels tornados, no està conectat amb un núvol.
Generalment, el gustnado dura molts pocs minuts i en alguns casos segons, els vents que l'acompanyen poden arribar a l'escala F0 0 F1 de Fujita (escala dels tornados) i provocar alguns desperfectes.
Com ja he comentat, es pot formar a la part davantera d'una tempesta severa o inclús d'un front fred. Al nostre país, molts cops s'ha arribat a veure al davant d'una línia de turbonada o acompanyant un cumulunimbus arcus.
La seva formació va lligada al fet que l'aire fresc del front de ràfega (límit que separa l'aire càlid que hi ha abans de les tempestes, de l'aire fred que cau cap avall i cap a fora d'un cumulunimbus), actua com un front fred de mesoscala (els fenòmens de mesoscala, són aquells que tenen lloc en una escala dimensional o horitzontal que va dels 2 als 2.000km.).
Aquest aire fred és capaç de passar per sota l'aire càlid davanter de la tempesta i crear unes interaccions turbulentes, amb moviments d'aire ascendent. Aquests processos són capaços de provocar una columna giratòria, llavors ja tindrem el gustnado.
Esquema de la formació d'un gustnado:
Font SKYbrary.