Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 14 de juliol de 2011

Gran nevada al desert d'Atacama


Imatge del desert d'Atacama nevat, vist des del satèl.lit Terra de la NASA.


L'element blanc més característic que es pot veure al desert d'Atacama (Xile) és el seu gran saladar, que amb més de 3.000 km2, és el cinquè més gran del Planeta. Aquesta vegada, però, un altre element blanc li ha tret el protagonisme durant un temps, ja que des del passat 3 de juliol i durant diversos dies, va caure una gran nevada que va deixar 80 cm, degut al pas d'un front fred procedent del pol sud.


Tot i que les nevades són un fenomen relativamnet freqüent al desert d'Atacama, aquesta vegada la quantitat caiguda és molt elevada, ja que feia cinquanta anys que no hi nevava tant. Si tenim en compte que el desert d'Atacama és el més àrid del món, amb valors que ronden el 18 % d'humitat relativa, encara sobta més aquesta dada.



El saladar d'Atacama.


Juntament amb la caiguda de neu, la tempesta d'hivern també va portar temperatures de -8.5ºc a Santiago de Xile. Alguns indrets d'Uruguai i d'Argentina també van haver de fer front a les baixes temperatures.
Les famoses mines de coure van ser tancades i el transport terrestre es va complicar notablement a causa de la neu, les fortes pluges i les inundacions., també, més de 5.000 persones van haver d'abandonar les seves llars al nord de Xile, ja que els habitatges de la regió desèrtica no estan dissenyats per suportar la pluja i la neu.





El desert d'Atacama és considerat un lloc ideal per a l'astronomia, degut a la seva escassa nuvolositat, la poca humitat ambiental, la manca de contaminació lumínica i la bona visibilitat que s'en deriva., per això, hi han diversos observatoris astronòmics, com el del turó Tololo.

Cal esmentar que en aquesta zona s'han enregistrat dos rècords meteorològics mundials molt importants. El primer d'ells és que Arica registra la mitjana anual de precipitació més baixa del món, amb tant sols 0,75 mm., la major part de les precipitacions cau en forma de plugims febles.
El segon rècord que trobem és el d'Iquique, on no hi va caure ni una gota durant 14 anys, tot i que en moltes publicacions es diu que a la part central del desert no hi va ploure durant 400 anys, entre el 1571 i el 1971.
Cal destacar però, que segons investigacions recents, a Dry Valleys (Antártida) no hi ha caigut cap mena de precipitació en els darrers dos milions d'anys.



El desert d'Atacama.


La principal causa de l'existència d'aquest desert, amb una alçada mitjana de 400/1500 msnm, és un fenomen climàtic global que en aquesta latitud crea deserts a les costes occidentals de tots els continents de l'hemisferi Sud. Al davant d'aquestes costes, hi han grans sistemes estables d'alta pressió, coneguts com anticiclons del Pacífic, que creen vents alisis de direcció est i desplacen les tempestes.

D'altra banda, el corrent marí de Humboldt transporta aigua freda des de l'Antàrtida cap al nord al llarg de la costa xilena; aquesta aigua refreda les brises marines de l'oest, redueix l'evaporació i crea una inversió tèrmica (aire fred immobilitzat a sota d'una capa d'aire més càlid), impedint la formació de núvols productors de pluges.

Tota la humitat creada per aquestes brises marines es condensa al llarg de les escarpades vessants de la serralada costanera que donen cap al Pacífic, creant ecosistemes costaners altament endèmics compostos per cactus, suculentes i altres exemplars de flora xerofítica.

L'últim factor que contribueix a la formació del desert és la serralada dels Andes, que al nord forma una planura volcànica elevada i ample coneguda com altiplà. Però així com al sud, els Andes ajuden a capturar la humitat provinent del Pacífic, al nord l'altiplà impedeix l'entrada a Xile de les tempestes carregades d'humitat provinents de la conca Amazònica, que es troba al nord-est.

Informació i imatges extretes de earthobservatory.nasa.gov i es.wikipedia.org