Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 23 de juliol de 2011

Viatge a La Palma: Parc Nacional de la Caldera de Taburiente


Imatge de La Caldera de Taburiente amb les muntanyes (La Crestería) nevades. Fotografia feta des de La Cumbrecita.


El Parc Nacional de La Caldera de Taburiente, va ser el següent indret que vam visitar. Aquest espai natural de bellesa espectacular i de visita obligada, ens va premiar amb una visió encara més fantàstica del que podíem pensar, amb totes les muntanyes cobertes de neu.

Per arribar-hi ens dirigim fins a la població d'El Paso, localitat on es troba el centre de visitants a les mateixes portes del parc, i des d'on podem agafar una carretera que ens portarà fins a La Cumbrecita, a 1310 msnm, indret d'inici d'algunes de les rutes que passen per l'interior del parc i on trobarem un bonic mirador amb vistes meravelloses.



Pineda de pi canari que podem contemplar a prop de la carretera que va a La Cumbrecita. Tot i semblar-ho, no es tracta de la gespa del Bernabeu abans d'un partit del Barça.


El Parc Nacional de la Caldera de Taburiente, es caracteritza per ser un enorme circ de 8 km de diàmetre amb aspecte de caldera, on múltiples erupcions volcàniques, grans esllavissades, la força erosiva de l'aigua i el temps, han anat modelant la seva geomorfologia, convertint-la en un escarpat paisatge amb gairebé 2.000 m de desnivell.

El paisatge de La Caldera de Taburiente està dominat per cims que superen clarament els 2.000 m d'alçada. Els desnivells no baixen dels 800 m de caiguda vertical, donant a la caldera un aspecte imponent, amb una xarxa de rierols i torrents espectacular i de gran força erosiva. Aquesta immensa depressió, de les més grans del món, té com a cims principals El Roque de los Muchachos (2426 m), El Pico de la Cruz (2351 m), Piedra Llana (2321 m), Pico de la Nieve (2236 m), Punta de Los Roques (2.085 m), etç.

En aquest mitjà s'han desenvolupat una gran varietat d'espècies vegetals i animals, que inclouen un gran nombre d'endemismes canaris.



Els Roques de la Perra, situats al costat de la carretera que porta a La Cumbrecita. Aquestes formacions geològiques pertanyen a la cadena muntanyosa coneguda com a Cumbre Nueva, amb alçades d'uns 2000 m.


Aquest Parc Nacional té unes 380 espècies catalogades de plantes vasculars. D'aquestes, Helianthemum Alzira i Bencomia exstipulata estan incloses en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.

La formació més característica són les pinedes de pi canari, acompanyat per espècies tan interessants com el amagante (Cistus symphytifolius). A més, la Caldera conté una rica flora rupícola que creix a les escarpades parets i roques. És aquí on viuen els nombrosos bejeques (gèneres Aeonium i Greenovia), etç.

La vegetació dels cims potser és la més interessant, ja que en aquests llocs viuen nombrosos endemismes i plantes en perill d'extinció com el retamón (Genista benehoavensis), la violeta (Viola palmensis), la Bencomia exstipulata i el Echium gentianoides, aquests tres últims considerats prioritaris en la directiva Hàbitat.



La Caldera de Taburiente des de La Cumbrecita. Amb alguns núvols baixos.


Un cop arribats a La Cumbrecita hi trobem un ampli pàrquing i un caseta d'informació.
A partir d'aquí, podem fer diferents recorreguts a través dels senders que entren a La Caldera de Taburiente.

Si tenim sort, potser veurem algun dels exemplars de fauna vertebrada que hi podem trobar, com algunes espècies d'aus endèmiques de la Macaronèsia: el colom rabiche (Columba junionae), el canari (Serinus canarius), el bisbita caminero (Anthus berthelotii) o el falciot unicolor (Apus unicolor). També hi ha tres espècies de ratpenats de les quals el ratpenat de Madeira (Pipistrellus maderensis) és un endemisme macaronèsic, o l'endèmic de les Illes Canàries, el ratpenat orellut (Plecotus teneriffae). També cal destacar dos rèptils: el llangardaix Tizón (Gallotia galloti Palmae) i el dragó o perenquén (Tarentola delalandii).



Punta de los Roques (2085 msnm). En aquest indret hi ha un refugi de muntanya.


El temps en aquesta zona sol ser molt canviant, ja que de cop i volta pot entrar el famós mar de núvols i impedir la visió del paisatge.
Aixó ho podem comprobar a la imatge de la Punta de los Roques, on la boira el va cobrint de mica en mica. Es recomana realitzar els itineraris de bon matí, ja que hi ha menys possibilitats que hi hagi boira, tot i que això no és cap garantia.



La Punta de los Roques tapant-se per la boira.



El Pico Bejenado (1844 msnm).


Una de les rutes que podem seguir ens portarà a El Pico Bejenado, des d'on, si la boira ho permet, es pot veure una magnífica panoràmica de 360º de tota la Caldera de Taburiente.



La boira comença a cobrir el Pico Bejenado ràpidament. Observeu com hi quedava neu, al cap de tres dies d'haver-hi nevat.



Imatge de la Caldera de Taburiente, la qual recordava una mica a la vessant nord del Cadí. Els boscos de pins canaris són molt extensos i d'un verd brillant.



Una altre imatge amb estratocúmulus tapant els cims nevats.



Una altre imatge semblant. En primer pla s'observen exemplars d'amagante (Cistus simphytifolius).


Aquest petit arbust anomenat amagante, és de la mateixa família que les estepes que trobem a casa nostra, de mida molt variable i comú en pinedes.
Posseeix fulles densament velloses i una superfície rugosa, amb nervis molt prominents pel revers. Exhibeix unes grans flors de color rosat, que són molt fràgils al tacte.
Els seus fruits, envoltats per una càpsula marró, eren utilitzats pels antics benahoaritas (habitants prehispànics), com a base d'una farina comestible, a la qual acudien en temps d'escassetat. Una infusió de les seves arrels també s'ha usat tradicionalment com alleujament contra el mal de queixal.


CONTINUARÀ...