Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 21 de juliol de 2011

Núvols noctilucents al Canadà i a Noruega


Fotografia d'uns núvols noctilucents a Edmonton (Canadà).


La fotografia que ahir ens va mostrar l'APOD, és molt interessant, ja que retrata un fenomen natural de gran bellesa. Es tracta d'uns núvols noctilucents a sobre la ciutat d'Edmonton (Canadà) ocupant una àmplia franja del cel.

Els núvols noctilucents o "núvols polars" són uns núvols molt prims i brillants., el seu nom en llatí significa "núvols nocturns brillants".
La seva composició és de cristalls de gel i es fan visibles en el moment del crepuscle, durant l'última llum del dia quan el Sol està entre 6 i 16 graus sota l'horitzó. Són incolors o de color blau clar, encara que a vegades apareixen altres colors, com el vermell i el verd. El color blau característic prové de l'absorció de l'ozó per part de la llum del Sol que els il.lumina. Poden aparèixer sota la forma de ratlles, ondulacions i remolins.


Aquests núvols tant especials, solen ser vistos durant els mesos d'estiu a les latituds entre els 50º i 70º nord i sud de l'equador, rarament, també s'han observat en latituds més baixes, com a Itàlia o a Utah (EUA).

Són els núvols més alts que podem trobar a l'atmosfera de la Terra, ja que es troben a la mesosfera, entre els 76 i 85 quilòmetres d'alçada. Normalment són massa tènues com per ser vistos, i només són visibles quan són il.luminats per la llum del Sol a l'horitzó, en l'instant en que les capes inferiors de l'atmosfera estan dins l'ombra de la Terra. Els núvols noctilucents, a dia d'avui, encara presenten moltes incògnites sobre el seu origen i són un fenomen meteorològic de descoberta relativament recent, ja que no hi ha evidència que s'haguéssin vist abans del 1885.

Els núvols noctilucents, només es poden formar sota unes condicions molt específiques., el seu estudi, moltes vegades s'utilitza com una guia per conèixer els canvis que es produeixen a l'atmosfera superior. Actualment, hi ha estudis que relacionen la seva major presència amb el canvi climàtic.

Els petits cristalls de gel que component aquests núvols de la mesosfera, es poden formar directament a partir de vapor d'aigua, juntament amb partícules de pols. L'existència d'aquest dos components a la mesosfera és un misteri de la ciència, ja que no se sap amb certesa com hi han anat a parar. Algunes teories diuen que la pols prové de micro meteors, de les partícules dels volcans o directament de la pols de la troposfera. Es creu que el vapor d'aigua hi pot arribar a través de forats existents a la tropopausa o com a subproducte de la reacció del metà amb els radicals hidroxil a l'estratosfera.



Núvols noctilucents a sobre Bargerveen, Drenthe, (Holanda).
Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Noctilucent_cloud



Les emisions de gasos dels transbordadors espacials, també poden ser la font del vapor d'aigua, ja que estan formades integrament per vapor d'aigua i s'ha comprobat que poden generar petits núvols individuals, tot i que la meitat del vapor s'allibera a la termosfera, en general, entre els 103/114 quilòmetres d'alçada.

Aquestes emisions de gasos poden arribar fins a l'Àrtic en poc més d'un dia, encara que el mecanisme exacte d'aquest mitjà de transport de molt alta velocitat és encara desconegut.
Com que la mesosfera conté molt poca humitat, aproximadament 1/10.0000.000 part del vapor que conté l'aire del desert del Sàhara, i és molt prima, els cristalls de gel només es poden formar a temperatures inferiors als -120ºc. Això significa que els núvols noctilucents es formen majoritàriament durant l'estiu, quan la temperatura a la mesosfera és més baixa. Els núvols noctilucents es formen sobretot a prop de les regions polars, perquè allí la mesosfera és més freda. Els núvols a l'hemisferi sud es trobem aproximadament 1 km més alts que a l'hemisferi nord.

Un altre fenomen relacionat amb la formació d'aquests núvols, fa referència a la radiació ultraviolada del Sol, la qual trenca les molècules d'aigua, reduint la quantitat d'aigua disponible per formar els núvols noctilucents. Se sap que la radiació rebuda varia cíclicament amb el cicle solar. Aquest fet ha estat seguit pels satèl.lits i han constatat un disminució de la brillantor dels núvols que coincideix amb l'augment de la radiació ultraviolada durant els dos últims cicles solars. S'ha descobert que l'aparició dels núvols, amb major o menor freqüència, segueix els canvis en la intensitat dels raigs ultraviolats que arriben al llarg d'un any, no obstant, encara queden moltes llacunes.




Vídeo d'uns núvols noctilucents filmats en "time-lapse" a Noruega, el passat 10 de juliol. També es veu un cumulunimbus a la part inferior