Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 9 de juliol de 2011

Viatge a La Palma: La Portada de los Tilos 3a part


Falgueres arbòries a la vora del camí.


Després de deixar enrera l'antic carregador de fusta, ens dirigim cap a la formació geològica coneguda com a Espigón Atravesado (730 msnm). Per arribar fins a aquest indret hem de passar per un tram de camí flanquejat per falgueres arbòries, testimonis de l'elevada pluviositat existent, en forma de pluja i pluja horitzontal, ja que el barranc és una veritable finestra oberta als bancs de núvols baixos que arriben des de l'Atlàntic.




Imatge d'un curiós bolet de soca blanc.


Moltes de les branques i troncs que han anat caient a dins el bosc, apareixen coberts per una gran diversitat de fongs, com el bolet de soca que veieu a sobre aquestes línies o les boniques cassoletes de la imatge inferior, els quals són uns excel.lents recicladors del bosc, ja que són capaços de descompondre la lignina i incorporar la matèria orgànica al sòl.



Boniques cassoletes el gènere Otidea a sobre d'un tronc caigut.



Imatge del bosc de laurisilva que de mica en mica va quedant enrera.


Si ens hi fixem, veurem com al cap de poca estona les espècies vegetals van canviant, a la vegada que anem guanyant alçada quan ens acostem al Espigón Atravesado, magnífic mirador d'aquest tram del barranc.

En aquest mirador que sobresurt del mig de la boscúria i del qual no en tinc imatges, degut al mar de núvols provinent de la costa que el va emboirar, i a més, també va caure plugim barrejat amb petits grans de calamarsa, podem veure unes parets escarpades on hi nien diferentes espècies d'aus, com la Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) o "estapagao" com l'anomenen allí.
Si ens quedem quiets i en silenci, també podrem escoltar el cant del pinsà de La Palma o "chiriví"., així com els coloms rabiche i turqué.



El pinsà de La Palma (Fringilla coelebs palmae) subespècie de La Palma, ens acompanyarà en les estones de calma.



El tord (Turdus merula cabrerae), subespècie de l'illa de Madeira i les illes Canàries occidentals, també ens pot aparèixer enmig del bosc.



El bosc de laurisilva és substituït pel fayal-bruguerar. A la imatge uns bonics brucs.


En aquest indret es veu clarament com la vegetació típica de la laurisilva, dóna lloc a una altre formació típica del "monteverde" coneguda com a "fayal-bruguerar", formada majoritàriament per la faya (Myrica faya) i el bruc boal (Erica arborea).

Aquesta formació vegetal sol ocupar les franges superiors a la franja de bosc humit, fent de transició entre la laurisilva i la zona de pinedes de pi canari. Això és degut a que les espècies que la formen poden suportar temperatures més baixes i són més xeròfiles (ressistens a la manca d'aigua) que la resta d'espècies de la laurisilva. El fayal-bruguerar és també una formació que sol quedar com a relíquia de la laurisilva quan aquesta ha estat sobre-explotada per l'ús humà. En aquestes circunstàncies, s'ha establert per si mateixa en un determinat lloc, en determinades condicions climàtiques, a causa de les accions desenvolupades per l'home, tals com la tala dels boscos, l'agricultura i la ramaderia.




Un dels exemplars gegants de bruc amb 40 cm de perímetre.


Molts dels brucs boals que hi han en aquest indret, assoleixen tamanys insospitats si els comparem amb els que trobem en els nostres boscos mediterranis i fan honor al seu nom llatí "arborea". Malauradament, tot i tractar-se de la mateixa espècie, l'ús intensiu que s'ha fet dels nostres brucs, els incendis i les "neteges" que es realitzen de forma desmesurada amb tanquetes, arrassant tot el sotabosc, impedeixen que puguin crèixer tant ufanosos.



Quan tornem a San Andrés y Sauces podem veure uns bonics cúmulus a sobre l'Atlàntic com a acte de comiat.