Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 23 de maig de 2013

Cames llargues (Himantopus himantopus)



Ahir a la tarda es podia observar un bonic exemplar de cames llargues en un lloc poc habitual, situat sobre una roca del litoral de Palamós, a pocs metres de la riba i possiblement es trobava capejant la tramuntanada.

Es tracta d'una au limícola (habitant de zones humides) de grandària gran (uns 38 cm de longitud) que es caracteritza per tenir unes potes molt llargues i per un coll i bec allargats. El plomatge és predominantment blanc, excepte les ales que són negres. Els mascles tenen el dors negre i les femelles tenen el dors de color marró fosc.

Es distribueix per la major part de les zones humides de la Península Ibèrica i les Illes Balears, faltant o sent esporàdica a Galícia, cornisa cantàbrica i les Illes Canàries.

El seu hàbitat principal són les zones humides amb aigua dolça o salobre, tant naturals com artificials, litorals o interiors, principalment aiguamolls, llacunes, salines i arrossars. Requereix zones inundades on alimentar-se i marges o illetes on situar els nius.
La seva dieta està constituïda principalment per dípters (sobretot larves) i coleòpters aquàtics. Depenent de la localitat, tenen altres tipus de presa com himenòpters, crustacis o mol·luscs. També són capaços de capturar petits vertebrats.

Es calcula que hi han unes 16.000 parelles de cames llargues que es distribueixen per la Península Ibèrica i les Illes Balears. Uns 3.500 individus passen l'hivern al sud peninsular.

Les cames llargues que es reprodueixen a la Península Ibèrica i Balears són fonamentalment migradores, hivernant al Magrib i l'Àfrica subsahariana, excepte els individus que passen l'hivern al sud de la península. El pas prenupcial té lloc principalment al març-abril i el postnupcial majoritàriament al juliol-agost.

A Catalunya nia sobretot al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, a l'Empordà i al Segrià. Ho fa en colònies, junt amb altres ocells.
Els progenitors avisen de la presència d'algun estrany o d'algun perill amb uns xiscles aguts i insistents, raó per la qual al Delta de l'Ebre els anomenen avisadors.

Entreteixeix un niu amb herbes i el situa a l'aigua, dolça o salada de les basses poc fondes, o bé al sòl. A l'abril-maig fa la posta de 3-4 ous, verdosos i clapejats de color terrós i negre, que ambdós pares escalfaran durant 25 dies, al terme dels quals encara faltaran 30 dies perquè els pollets volin.