Segons la Declaració sobre l'estat del clima mundial de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) publicada el passat 2 de maig, el 2012 ha passat a formar part, en novena posició, dels deu anys més càlids mai registrats, malgrat l'efecte de refredament que va portar implícit l'episodi de la Niña de principis d'any.
S'estima que la temperatura anual mundial de la superfície de la terra i l'oceà entre gener i desembre del 2012 va superar en 0,45°C (± 0,11° C) a la mitjana de 14,0°C corresponent al període 1961-1990.
El 2012 es considera com el novè any més càlid des que s'iniciaren els registres a l'any 1850 i també és el 27è any consecutiu on les temperatures mundials de la terra i l'oceà han estat per sobre de la mitjana corresponent al període 1961-1990, segons la Declaració. Els anys de 2001 a 2012 van situar-se entre els 13 anys més càlids dels quals es tenen dades.
"Encara que el ritme de l'escalfament varia d'un any a un altre a causa de la variabilitat natural causada per fenòmens com el cicle del Niño, les erupcions volcàniques o altres, l'escalfament sostingut de l'atmosfera inferior és un indici preocupant", va dir el secretari general de l'OMM, el senyor Michel Jarraud. "La contínua tendència a l'alça de la concentració atmosfèrica dels gasos d'efecte hivernacle i el consegüent augment del forçament radiatiu de l'atmosfera de la Terra confirmen que l'escalfament seguirà".
"La pèrdua rècord de gel marí de l'Àrtic entre agost i setembre (un 18% menys que el rècord mínim anterior de 4,17 milions de quilòmetres quadrats aconseguit el 2007) també va ser un indici preocupant del canvi climàtic," va dir el senyor Jarraud. "L'any 2012 es van produir molts fenòmens extrems, com ara sequeres i ciclons tropicals. La variabilitat natural del clima sempre ha provocat fenòmens extrems, però ara les característiques físiques dels fenòmens meteorològics i climàtics extrems tenen el seu origen cada vegada més en el canvi climàtic," va manifestar.
"Per exemple, atès que el nivell mitjà del mar a escala mundial és actualment uns 20 cm més alt que el 1880, els fenòmens com l'huracà Sandy estan causant més inundacions costaneres que les que s'haurien produït d'haver estat d'una altra manera", va explicar el senyor Jarraud.
Les declaracions anuals de l'OMM reuneixen els principals fenòmens climàtics de cada any. Avui dia es consideren una font autoritzada d'informació, reconeguda internacionalment, temperatures, precipitacions, fenòmens extrems, ciclons tropicals i extensió del gel marí. A l'última Declaració publicada s'inclou una anàlisi a fons de les tendències regionals com a part de l'obstinació de l'OMM per proporcionar més informació a escala regional i nacional per tal de donar suport a l'adaptació a la variabilitat del clima i al canvi climàtic.
L'avaluació del clima del 2012, que és la més detallada que hi ha hagut fins ara, servirà per canalitzar les deliberacions del Consell Executiu de l'OMM durant la reunió del 15 al 23 de maig del 2013.
El 2012 hi van haver temperatures superiors a la mitjana climàtica a gairebé tota la superfície terrestre, sobretot a Amèrica del Nord, el sud d'Europa, l'oest de Rússia, algunes zones del nord d'Àfrica i la zona septentrional d'Amèrica del Sud. Tanmateix, també es van observar temperatures inferiors a la mitjana a tot Alaska, en parts del nord i l'est d'Austràlia i a l'Àsia central.
Les precipitacions a tot el món van estar lleugerament per sobre de la mitjana a llarg termini pel període 1961-1990. Hi van haver condicions més seques del normal a gran part de la zona central dels Estats Units, el nord de Mèxic, el nord-est del Brasil, el centre de Rússia i el sud i el centre d'Austràlia., en canvi, es van donar condicions d'humitat superiors a la mitjana en algunes zones del nord d'Europa, l'oest d'Àfrica, el nord i el centre d'Argentina, l'oest d'Alaska i la major part del nord de la Xina.
L'extensió del mantell de neu d'Amèrica del Nord durant l'hivern de 2011/2012 va estar per sota de la mitjana, convertint-se en la quarta extensió més reduïda registrada, segons les dades del "Global Snow Laboratory" (Laboratori de Neu Mundial). Això contrastava notablement amb els dos hiverns anteriors (2009/2010 i 2010/2011), on havien coincidit la major extensió del mantell de neu i la tercera extensió major, respectivament, des que s'iniciaren els registres el 1966.
Mentrestant, durant l'hivern l'extensió del mantell de neu del continent euroasiàtic va estar per sobre de la mitjana, convertint-se en la quarta extensió més gran mai registrada. En general, l'extensió del mantell de neu de l'hemisferi nord va ser superior a la mitjana (590.000 quilòmetres quadrats per sobre de la mitjana de 45,2 milions de quilòmetres quadrats) i va ser la catorzena extensió més àmplia que s'hagi registrat mai.
Mantell de gel de Groenlàndia: a principis de juliol la coberta de gel de la superfície de Groenlàndia es va fondre considerablement i s'estima que el 97% d'aquesta superfície de gel es va fondre en major o menor proporció a mitjans de juliol. Es tracta de la major superfície que s'hagi fos des que comencessin els registres per satèl·lit ara fa 34 anys. Durant l'estiu es sol produir el desglaç de gairebé la meitat de la superfície de la capa de gel de Groenlàndia de forma natural, especialment a les elevacions més baixes. No obstant això, a causa d'un sistema d'altes pressions que el 2012 va donar unes condicions més càlides del normal a Groenlàndia, es provocà un ràpid desglaç.
L'extensió del gel marí a l'Àrtic va arribar a un nivell baix sense precedents el 16 de setembre, assolint uns 3,41 milions de quilòmetres quadrats. Aquesta extensió va batre el rècord mínim anterior situat en un 18%, aconseguit el 18 de setembre del 2007.
El passat any l'extensió va ser inferior en un 49%, o en gairebé 3,3 milions de quilòmetres quadrats, respecte a la mitjana d'extensió mínima pel període 1979-2000. La diferència entre la màxima extensió del gel marí a l'Àrtic assolida el 20 de març i l'extensió mínima més baixa del 16 de setembre, va ser d'uns 11.830.000 de quilòmetres quadrats, això fou la major reducció estacional de l'extensió del gel marí produïda en els darrers 34 anys de registres per satèl·lit.
L'extensió del gel marí de l'Antàrtida al març va ser la quarta més gran mai registrada, amb 5,0 milions de quilòmetres quadrats o un 16,0% per sobre de la mitjana corresponent al període de 1979-2000. Durant la temporada d'expansió, l'extensió del gel marí a l'Antàrtida va aconseguir la seva màxima superfície des que comencessin els registres el 26 de setembre del 1979, amb 19,4 milions de quilòmetres quadrats. Aquest valor va superar el rècord màxim anterior de 19.360.000 de quilòmetres quadrats, establert el 21 de setembre del 2006.
Fenòmens extrems: l'huracà Sandy va causar la mort de gairebé 100 persones i va provocar una destrucció important al Carib, així com desenes de milers de milions de dòlars dels Estats Units en danys i al voltant de 130 víctimes mortals a l'est d'Estats Units.
El tifó Bopha, que va ser el cicló tropical més mortífer de l'any, va assolar Filipines dues vegades al desembre. Durant l'any, els Estats Units i el sud-est d'Europa van patir condicions de sequera extrema, mentre que l'Àfrica occidental es va veure greument afectada per les inundacions extremes.
Europa, el nord d'Àfrica i Àsia, van quedar afectades greument per les nevades i el fred extrem. Per tercer any consecutiu es van produir greus inundacions al Pakistan.
El canvi climàtic està agreujant la variabilitat natural del clima i s'ha convertit en una font d'incertesa per als sectors econòmics sensibles a les condicions climàtiques, com l'agricultura i l'energia.
"És vital que continuem invertint en les observacions i investigacions que milloraran els nostres coneixements sobre la variabilitat del clima i el canvi climàtic", va dir el senyor Jarraud.
"Cal que entenguem quina proporció de la calor addicional capturada pels gasos d'efecte hivernacle s'emmagatzema en els oceans i les conseqüències que això suposa en referència a l'acidificació dels oceans o als efectes d'un altre tipus. Necessitem saber més sobre els efectes de refredament temporals provocats per la contaminació i per altres aerosols emesos a l'atmosfera. Així mateix, hem d'entendre millor el comportament canviant dels fenòmens meteorològics i climàtics extrems com a conseqüència de l'escalfament mundial, així com la necessitat d'ajudar els països de les zones més afectades a gestionar millor els riscos relacionats amb el clima mitjançant sistemes millorats d'alerta primerenca i sistemes de vigilància del clima ", va dir el senyor Jarraud.