Aquest any, la temporada d'huracans de l'Atlàntic i la temporada de tifons a l'Oceà Pacífic occidental han sigut la cara i la creu.
Mentre que la temporada d'huracans a l'Atlàntic ha sigut molt tranquil·la i sobretot sense incidents destacables, la temporada de tifons ha sigut extraordinàriament activa i intensa a l'Oceà Pacífic occidental.
El mapa que obre aquest article i el que veiem més avall, mostren les trajectòries i la intensitat de les tempestes tropicals en ambdues conques aquest any. El color i l'amplada de cada línia reflecteixen la intensitat de cada tempesta mentre va estar activa.
A l'Atlàntic, en total, aquesta temporada que hem deixat enrera s'han observat fins a 13 tempestes tropicals (més una depressió tropical), amb només dues que s'hagin convertit en huracans (Humberto i Ingrid), siguent l'any en què n'hi han hagut menys des del 1982. Cal destacar que cap de les tempestes es van convertir en grans huracans, uns situació que no es produïa des del 1994.
El Servei Meteorològic Nacional dels EUA ha classificat el 2013 com la sisena temporada menys activa d'huracans a l' Atlàntic des del 1950.
"Aquesta activitat inesperadament baixa està lligada a un patró atmosfèric impredictible que impedia el creixement de tempestes perquè era excepcionalment sec, amb aire descendent i un fort cisallament vertical del vent en gran part de la principal regió d'huracans", segons explicà Gerry Bell, meteoròleg de la NOAA. "També va ser molt perjudicial l'arribada d'importants adveccions d'aire sec i estable, acompanyades per pols en suspensió del continent africà."
Com si fossin la nit i el dia, la temporada de tifons al Pacífic Occidental, tal com podem observar al mapa superior, ha sigut excepcionalment activa.
Aquest any s'han produït entre 28 i 31 tempestes tropicals, i de 13 a 16 tifons, sis dels quals van aconseguir la categoria de súper tifó.
Hem de tenir present que la discrepància en el nombre de tempestes i de tifons, rau en el fet que han sigut comptabilitzats de forma diferent segons les tres institucions principals que controlen aquests fenòmens, conegudes com a "Joint Typhoon Warning Center", "Unisys Weather" i la "Japanese Meteorological Agency".
Segons el Consorci pel Risc de Tempestes Tropicals, la mitjana climàtica és de 26 tempestes tropicals i 16 tifons. Cal destacar que la temporada de tifons més activa del Pacífic occidental va ser la del 1964, amb 39 tempestes tropicals.
Gairebé un terç de les tempestes tropicals que es formen a tot el món al cap d'un any tenen lloc al Pacífic Occidental. El Pacífic Occidental és el major brou de cultiu que existeix al món per formar ciclons tropicals i les tempestes hi tendeixen a ser més grans i més intenses.
Un dels indrets que es veuen més afectats per aquests fenòmens són les Filipines, de fet, cada any reben l'impacte d'uns deu tifons, cinc o sis tempestes tropicals, i quatre depressions tropicals. Els vents alisis i del monsó solen dirigir les tempestes cap a l'arxipèlag.
El 2013, diverses tempestes van passar per les Filipines, una situació que es va repetint any rera any, amb precipitacions i efectes devastadors.
Vídeo recent on es mostren els totals de precipitació comptabilitzats pel satèl·lit TRMM, per cada un dels ciclons tropicals que van passar per les Filipines des del gener fins a l'11 de novembre del 2013. El color blanquinós indica les zones on les precipitacions totals van ser superiors als 1.100 mm.
