Tot i la temperatura hivernal que ens afecta, la primavera del 2018 començarà aquest dimarts 20 de març a les 17h 15m hora oficial.
Aquesta estació durarà 92 dies i 18 hores, i acabarà el 21 de juny amb el començament de l'estiu.
Com sempre, cal recordar que els inicis de les estacions es donen quan la Terra es troba en una determinada posició en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, aquesta posició es produeix quan el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen i, per això, aquesta circumstància també es diu equinocci de primavera.
Quan a l'hemisferi nord comença la primavera, a l'hemisferi sud comença la tardor.
L'inici de la primavera és l'època de l'any on la llargada del dia es prolonga més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt pels matins més d'un minut abans que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut després. Com a conseqüència d'això, a l'inici de la primavera, cada dia que passa el Sol està per sobre de l'horitzó tres minuts més que el jorn anterior.
Durant la primavera del 2018 no es produiran eclipsis de Sol o de Lluna.
Durant tota la primavera, Venus serà visible després de la posta de Sol, i Mart i Saturn seran visibles a l'alba. Júpiter també serà visible a l'alba al començament de l'estació, passant a ser visible tota la nit al mes de maig.
La primera lluna plena de la primavera es donarà el 31 de març, sent el diumenge següent (1 d'abril) el Diumenge de Pasqua. Les següents llunes plenes seran el 30 d'abril i el 29 de maig. Les llunes noves de la primavera succeiran els dies 16 d'abril, 15 de maig, i 13 de juny.
Les principals pluges de meteors que tindran lloc durant la primavera seran les Lírides, amb un màxim cap al 22 d'abril, i les Eta Aquàrides, amb un màxim cap al 6 de maig.
La primavera és un bon moment per observar el cel, ja que les nits encara són llargues i fa menys fred que a l'hivern. Una de les constel·lacions més característiques de la primavera és Lleó, fàcil de localitzar cap al sud, després de la posta de Sol, per la seva forma de signe d'interrogació invertit. Mirant cap al nord de Lleó, trobem la també fàcilment reconeixible Óssa Major. Cap a l'est de Lleó, destaquen les constel·lacions de Verge i del Bover, cadascuna amb un estel brillant: Spica a Verge i Artur al Bover. El triangle format per aquestes dues estrelles i per Régul a Lleó es denomina triangle de la primavera, i la seva localització en el cel proporciona un bon punt de partida per començar a explorar la resta de les constel·lacions visibles durant l'estació.
Com és habitual, l'horari d'estiu comença l'últim diumenge de març. A les 2 de la matinada hora peninsular del proper diumenge 25 de març avançarem el rellotge fins les 3. Aquest dia, per tant, tindrà oficialment una hora menys.
