Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 7 de març de 2019

La Creu d'en Maruny

La Creu d'en Maruny es al costat de la pista forestal que va de Vall-llobrega a Fitor, La Bisbal d'Empordà, etc. 

S'explica que fa molt de temps a can Maruny de Vall-llobrega hi vivien dos germans. L'hereu era molt gandul i no tenia cap ganes de casar-se. El petit, en canvi, era molt treballador i feia gairebé tot sol la feina del mas. Aquest darrer es va casar amb la pubilla de can Robau, així tant ell com el sogre aspiraven a tenir els masos Maruny i Robau.
Ambdós germans eren mal avinguts i no paraven de discutir. Una vegada, el germà petit va provar de matar el seu germà al celler, disparant-li des d'un finestró. Però va errar el tret perquè era baixet i va haver d'enfilar-se a dalt d'un piló que se li va tombar. Davant d'aquest fet tan greu, el germà petit s'exposava al desterrament, però com que el germà gran tenia un gran cor i com que eren de la mateixa sang, es va fer perdonar. Els Maruny van acordar ser discrets per tal de que aquest episodi no transcendís fora del cercle familiar.
El petit dels Maruny intimava tot sovint amb en Robau, el seu sogre, amb qui passava llargues tardes explicant-li les baralles i desavinences amb el seu germà gran. Això posava de molt mal humor en Robau que tenia un gran afecte al seu gendre.
Sempre li deia mig seriosament i mig en broma: Algun dia d'aquests pelaré el teu germà!
El temps va refredar les disputes fraternals. Però un jorn en què el germà gran anava al mercat de la Bisbal amb un ruc carregat amb una sàrria de cols, en Robau va esperar-lo a un dels revolts del camí de Vall-llobrega que passa pel cim puig d'en Blanch, pel damunt de l'església de Sant Mateu vella. Justament aquell revolt era un lloc molt sovintejat per lladres que esperaven que passés algun firaire carregat de mercaderies o diners per llençar-s'hi al damunt. Per tant ningú no sospitaria d'ell. En Robau va esperar pacientment amagat a la boscúria i, quan va passar el germà gran dels Maruny, se li abraonà al damunt assassinant-lo al bell mig del camí.

Quan en Robau va tornar a casa, va trobar el gendre amb els jornalers tot menjant torrades i bevent vi. Per fer saber a aquest que acabava de matar el seu germà, va dir: Bé! Ja està.
En sentir aquelles paraules, el germà petit va caure desmaiat a terra. De la impressió que va patir l'hagueren d'enllitar. Al cap d'una estona, els jornalers van veure el ruc del germà gran que tornava tot sol a casa i portava el llom cobert de sang. Pensant-se que els lladres havien fet una malifeta, van recórrer el camí de Fitor on van trobar el cadàver de l'hereu Maruny estès a terra, a un voral del camí pedregós.
De seguida van sospitar: Deu haver estat en Robau, van dir.

L'homicida, angoixat pel remordiment, va confessar el seu crim. No sabem quina fi va tenir l'homicida, l'últim que se sap d'ell és que se'l van endur pres a un penal de Ceuta.
Al lloc on el germà Maruny va caure mort, més tard, es van gravar dues creus: una tallada a l'escorça d'un suro i l'altra gravada en una roca del terra. La gent que hi passava s'aturava a resseguir-les una estona. En altres versions de la mateixa història, hi ha gent de Vall-llobrega que explica que no eren dues si no tres les creus que hi havia gravades a un aflorament rocallós proper, una mena de representació simbòlica del mont Calvari, i que l'ampliació del camí que va tenir lloc no fa gaires anys per a fer-lo transitable als vehicles en va malmenar dues, només conservant-se una tercera a pocs pams de la pista forestal. El cas és que, fossin dues o tres, avui en dia només és visible una creu de considerables dimensions d'uns 45x45 cm gravada al sòl de les pedres del fatídic revolt.

Font: http://gabrielmartinroig.blogspot.com

La Creu d'en Maruny gravada a la roca.

La Creu d'en Maruny gravada a la roca i creu fe ferro que la protegeix.

Des de l'església vella de Sant Mateu de Vall-llobrega surt un sender que va cap a la Creu d'en Maruny.