Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 21 de març de 2019

La primavera astronòmica ja ha començat


El passat dimecres 20 de març a les 22 hores i 58 minuts va començar la primavera astronòmica. Aquesta estació durarà 92 dies i 18 hores, i acabarà el 21 de juny amb el començament de l'estiu.
Com sempre, cal recordar que l'inici de les estacions es produeix quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, aquesta posició té lloc quan el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord.

Quan això succeix, la durada del dia i de la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància també s'anomena equinocci de primavera, a més, al mateix moment a l'hemisferi sud comença la tardor.
L'inici de la primavera és l'època de l'any on es pot comprobar que el dia s'allarga més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt pels matins més d'un minut abans que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut després. Això fa que augmenti en gairebé tres minuts cada dia el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó.

Al llarg de la primavera 2019 no hi haurà cap eclipsi de Sol o de Lluna.

La primera lluna plena de la primavera va esdevenir aquest dijous 21 de març i les següents les veurem 29 o 30 dies després. En aquesta primavera es donaran tres llunes plenes més: el 19 d'abril, el 18 de maig i el 17 de juny.

A l'alba seran visibles els planetes Venus, Saturn i Júpiter, a més, Júpiter serà visible tota la nit durant el mes de juny. Al vespre serà visible Mart.

Les dues pluges de meteors més importants de la primavera seran les Lírides, amb un màxim cap al 22 d'abril, i les eta Aquàrides, amb un màxim que succeirà cap al 6 de maig.

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, la primavera és un bon moment per a la seva observació, ja que les nits encara són llargues i fa menys fred que a l'hivern. Una de les constel·lacions més característiques de la primavera és Lleó, la qual és fàcil de localitzar cap al sud després de la posta de sol, degut a la seva forma de signe d'interrogació invertit.
Mirant cap al nord de Lleó, també hi trobarem l'Óssa Major. Cap a l'est de Lleó, hi destaquen les constel·lacions de Verge i del Bover, cadascuna amb un estel brillant: Spica a Verge i Artur al Bover. El triangle format per aquestes dues estrelles i per Régul a Lleó s'anomena triangle de la primavera, i la seva localització al cel proporciona un bon punt de partida per començar a explorar la resta de les constel·lacions visibles durant l'estació primaveral.

Quan la nit és més fosca degut a la lluna nova, podem intentar veure algunes nebuloses d'emissió, com per exemple el complex de nebuloses d'Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes d'una supernova conegudes com a nebulosa del Cranc (Messier 1). Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estrellada que constitueix la Via Làctia.

Com és habitual, l'horari d'estiu comença l'últim diumenge de març. A les 2 de la matinada hora peninsular del diumenge 31 de març avançarem el rellotge fins a les 3. Aquest dia, per tant, tindrà oficialment una hora menys.
Finalment, cal puntualitzar que, a hores d'ara, el Parlament Europeu està debatent la possibilitat d'eliminar els canvis d'hora a partir del 2021. Encara no hi ha una decisió ferma, però és molt possible que en un futur pròxim a la Unió Europea no es torni a canviar d'hora a la primavera i a la tardor.