Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 21 de setembre del 2020

Aquest dimarts arriba la tardor astronòmica

La tardor de 2020 començarà aquest dimarts 22 de setembre a les 15 hores i 31 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores, i acabarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern. 
Com sempre recordem, l'inici de les estacions es produeix quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la tardor, aquesta posició es dona quan el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud. 
Quan això passa, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància també es coneguda com a equinocci de tardor, a més a més, quan a l'hemisferi nord comença la tardor, a l'hemisferi sud comença la primavera. 

L'inici de la tardor és l'època de l'any en què la longitud del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt pels matins més d'un minut més tard que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut abans, amb la qual cosa, a l'inici de la tardor, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó disminueix gairebé tres minuts cada dia. 

El 30 de novembre es produirà un eclipsi penumbral de Lluna que serà visible a Àsia, Oceania i Amèrica. El 14 de desembre es produirà un eclipsi total de Sol que serà visible com a parcial a l'oceà Pacífic, Sud-amèrica, l'Antàrtida i l'oceà Atlàntic. La franja de totalitat es podrà observar des de Xile i Argentina. El 14 de desembre també es produirà una ocultació de Mercuri per la Lluna que serà visible des de Catalunya. L'ocultació es produirà durant el dia. 

En tota època de l'any hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (16 d'octubre, 15 de novembre i 14 de desembre), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna. 
La primera lluna plena de la tardor es donarà l'1 d'octubre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta tardor es donaran dues llunes plenes més: el 31 d'octubre i el 30 de novembre.

A l'alba podrem veure el planeta Venus durant tota l'estació. Al començament de la tardor es veurà el planeta Mart de matinada. A mitjans octubre el planeta roig es veurà al vespre, al costat de Júpiter i Saturn. 

Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de la tardor és la de les Dracònides, el màxim es dona cap al 8 d'octubre. Una altra pluja de meteors de la tardor és la de de les Leònides, amb un màxim cap al 17 de novembre, la qual ocasionalment arriba a ser molt intensa. No obstant això, la pluja més intensa de la tardor és la de les gemínides. El seu màxim succeeix al voltant del 14 de desembre. 

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com constel·lacions, Andròmeda i Pegàs centren l'atenció del cel de tardor. Ara és el millor moment per observar la Galàxia d'Andròmeda (M31) en tota la seva majestuositat. El triangle d'estiu, format per Deneb en el Cigne, Vega a Lira i Altair a l'Àguila, seguirà sent visible durant la primera part de les nits tardor, tot i que gradualment estarà a menor altura sobre l'horitzó oest. 
Per l'est veurem sorgir la constel·lació de Taure i més tard la del caçador Orió, que arribarà a la seva màxima esplendor durant les nits d'hivern. Al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit el Cigne, Cassiopea, l'Óssa Menor i la Girafa. 

Amb grans prismàtics o un petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu de la Lluna. Per tenir una bona visió d'ell convé anar observant nit rere nit mentre va creixent la il·luminació de la Lluna, ja que així es veuen aparèixer nous accidents orogràfics. Quan la nit és més fosca degut a la Lluna nova, es poden intentar veure algunes nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d'Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de la supernova coneguda com a nebulosa del Cranc (Messier 1). 
Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia. 

Com és habitual, l'horari d'estiu acabarà l'últim diumenge d'octubre. A les 3 de la matinada hora catalana del diumenge 25 d'octubre, caldrà retardar el rellotge fins a les 2. Aquest dia tindrà oficialment una hora més. A hores d'ara, el Parlament Europeu està debatent la possibilitat d'eliminar els canvis d'hora a partir de 2021. Encara no hi ha una decisió ferma, però és molt possible que en un futur pròxim a la Unió Europea no es torni a canviar d'hora a la primavera i la tardor.