Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 5 de gener del 2012

Bosa, la ciutat senyorial del riu Temo 2a part


Entrada al nucli històric de Bosa amb el Castell de Serravalle al damunt. Imatge presa des dalt el Pont Vell. A la dreta veiem la Concatedral de la Immaculada.


La bellesa del riu Temo, es pot contemplar perfectament des del Lungotemo (passeig del riu), on ens acompanyarà una renglera de palmeres canàries, les quals, ara com ara, sembla que estan al marge dels estralls de l'escarabat morrut...creuem els dits perqué així es mantinguin.



Imatge del Lungotemo amb alguns cumulus força destacats a la dreta de la imatge.


La història de Bosa és llarga i distesa. Tot i que el primer assentament de la ciutat romana que originà la població, va ser construït aigües amunt del riu Temo, hi ha sospites que a l'emplaçament actual ja hi havia un assentament fenici.

L'antic emplaçament romà mai va ser abandonat, tot i les invasions àrabs patides. Hagueren de passar molts anys abans no s'abandonés., aquest fet tingué lloc de manera paulatina a partir de l'any 1.062, quan es va iniciar la construcció de la catedral dedicada a Sant Pere, i més tard, amb la construcció del Castell de Malaspina (Serravalle) a l'any 1.112 . A partir d'aquest moment comença un lent procés de trasplantament urbà de l'antiga a la nova seu.



Vista de Bosa des de l'altre abanda del Pont Vell, a prop d'on comença el camí que ens porta a la catedral romànica de St. Pere.


A principis del segle XIV, amb l'amenaça patent d'una invasió per part de la Corona d'Aragó, el castell i el poble situat a baix, encara no eren un centre urbà únic, i cadascú manté la seva individualitat jurídica.
El castell va ser ampliat i reforçat diverses vegades, a partir del 1.300, per la casa dels Arborea Mariano i es convertí en la seva base d'operacions en la lluita contra els catalano-aragonesos.
El 1.388, es signà un tractat de pau solemne entre els Arborea i la Corona d'Aragó, fet que els permeté conservar una certa forma d'autonomia municipal.



Imatge bucòlica d'unes barques de pesca tradicionals a prop del Pont Nou.


El 1499, una pragmàtica de Ferran el Catòlic, concedeix a Bosa el títol de ciutat reial, amb tots els honors i privilegis associats a aquest títol. En aquest moment, la funció dels terratinents és exercir una mena de protectorat sobre la ciutat i l'interès dels senyors feudals en la possessió del castell disminueix, provocant el seu declivi. No obstant això, la ciutat continuà amb una gran vitalitat artesanal i comercial, tot i que la població no creixia.



Barques de pesca amb reflexos a les aigües del riu Temo., al fons es veu el Pont Nou.



Cases típiques amb un encant especial ja que tenen unes façanes molt acolorides., les podem trobar al llarg del Lungotemo.


Des del segle XIX fins a l'actualitat, el creixement urbà es realitza amb la construcció d'habitatges modestos que conserven l'estètica de l'indret.
El creixement de la població sempre ha estat poc destacable, tot i que al segle XIX es produirà una transformació urbana important, però sense causar gaires estralls en el paisatge. Gràcies al feble creixement del nombre d'habitants, Bosa ha arribat fins als nostres dies amb un paisatge urbà i un entorn natural molt autèntic.



Estampa típica amb la roba estesa.

dimecres, 4 de gener del 2012

Dades rellevants del mes de desembre a Palamós


El mes de desembre ha sigut molt sec i el Sol ens ha acompanyat. També ha sigut càlid, ja que la temperatura mitjana mensual ha superat en 1,4º C la mitjana climàtica.


Temperatura màxima absoluta: 18,0º C, el dia 22.

Temperatura mínima absoluta: 1,4º C, el dia 19.

Temperatura mitjana mensual: 11,0º C (mitjana climàtica 9,6º C)

Mitjana de les temperatures màximes: 14,6º C (mitjana climàtica 13,7º C)

Mitjana de les temperatures mínimes: 7,4º C (mitjana climàtica 5,6º C)

Humitat relativa màxima absoluta: 96 %, els dies 9 i 12.

Humitat relativa mínima absoluta: 22 %, el dia 25.

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1037 hpa, el dia 26.

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 998 hpa, el dia 16.

Ratxa màxima de vent: 72 km/h, el dia 29.

Dies de precipitació (3 dies en forma de rosada): dia 9 (0,2 mm), dia 11 (0,2 mm) i dia 12 (0'2 mm).

Precipitació total: 0,6 mm (mitjana climàtica 56,2 mm)


Dades de meteoclimatic.com i càlculs realitzats amb les mateixes.

dimarts, 3 de gener del 2012

Bosa, la ciutat senyorial del riu Temo


La ciutat de Bosa vista des del Castell de Serravalle. Al fons ens apareixen uns meandres del riu Temo.


La ciutat fluvial de Bosa manté les petjades del seu passat senyorial a cada cantonada., el seu estat de conservació, sense edificis estridents, és digne d'admiració.

Aquesta ciutat situada a la vall del riu Temo (Sardenya), pertany administrativament a la província d'Oristano i el seu terme municipal s'exten al llarg de 135,67 km2, des de les muntanyes que l'envolten fins al mar.



Una altre visió de Bosa des de dalt el Castell de Serravalle.


Històricament, el municipi es troba ubicat a l'antiga subregió coneguda com a Planàrgia.

Una inscripció fenícia (actualment desapareguda), que data del segle IX aC, documenta per primera vegada l'existència d'una tribu ètnica anomenada Bs'n, la qual es considera que donà origen aquest nom.
Des d'un bon principi, el nom de la ciutat fou sempre el mateix., fins i tot, l'ètnia bosanus, apareix en una inscripció en llatí corresponent a la primera època imperial. El nom de Bosa també l'utilitzà Ptolomeu, a l'Itinerari d'Antonino (Cosmografia de Ravenna), i al llarg de tota l'Edat Mitjana.



Plaça de la Constitució, situada al centre de la ciutat.



Detall d'un curiós rellotge que sobresurt de la façana d'una de les nombroses esglésies que hi podem trobar.



Trenet turístic situat en un dels carrers més típics.


Bosa és l'únic nucli poblacional de l'illa de Sardenya construït al costat de la desembocadura d'un riu, el qual, és navegable per embarcacions de poc calat al llarg d'uns 5-6 km.
Degut al seu emplaçament, Bosa ha patit algunes inundacions a causa del desbordament del riu, la més catastròfica tingué lloc a l'any 1606.



Antigues barques de fusta amarrades a prop del Pont Vell (Ponte Vecchio).



Barca de pesca situada a prop del Pont Vell. El mar dista uns dos quilòmetres d'aquest indret.



Construccions típiques situades a la riba del riu Temo amb els seus reflexos a les aigües manses.


Al llarg de la riba del riu Temo que creua la ciutat, trobem unes antigues construccions amb una arquitectura molt característica.
La majoria d'aquestes interessants construccions, estan relacionades amb activitats artesanals i industrials que foren abandonades, restant els antics magatzems.

Una de les activitats més destacades fou una antiga indústria de curtits de la pell., tot i el seu passat industrial, actualment els magatzems creen uns magnífics jocs de reflexos a l'aigua, que fan les delícies dels pintors o dels fotògrafs.



Antics magatzems reflectits a les aigües del riu.


El riu Temo té uns 55 km de llargada, un cabal mitjà de 10m3/s i la seva conca hidrogràfica abarca uns 124 km2.
Neix al Monte Calarighe (Villanova Monteleone (SS)) a una alçada de 473 msnm.



El riu Temo al seu pas per Bosa.


Continuarà...

dilluns, 2 de gener del 2012

Primeres pluges de l'any 2012


Imatge de radar d'avui dilluns a les quatre de la tarda.


Tot i que el primer dia de l'any 2012 començà amb temperatures màximes que s'enfilaren fins a 20º C a la Bisbal d'Empordà o 19º C a Castell d'Aro, avui dilluns, el segon dia de l'any, la situació meteorològica ha estat diametralment oposada.
El pas d'un sistema frontal completament desgastat, ha generat un situació de rebuf, amb vent de mestral als dos extrems de la costa i vent de xaloc entre el nord del Baix Empordà i el Garraf. Aquesta situació ha provocat el creixement de potents nuvolades, les quals, han descarregat alguna calamarsada acompanyada per tempesta, com la que ha caigut a Girona, juntament amb pluges força destacades a tot el Baix Empordà.

Recull de dades més destacades de precipitació d'avui a la tarda a la nostre comarca: Monells 8,1 mm, Castell d'Aro 7,2 mm, Palamós-La Fosca 6,4 mm, La Bisbal d'Empordà 6,4 mm, Les Olives 6,0 mm, Palamós 4,6º C, Palafrugell 3,2º C, Serra de Daró 3,1 mm, Verges Ponent 2,8 mm o La Tallada 2,5 mm.



Imatge d'aquesta tarda on es veu l'aspecte que tenia el cel abans de les pluges.


Altres dades d'aquest dilluns a Palamós., temperatura màxima 14,4º C, mínima 10,9º C. Estat del cel ennuvolat amb ruixats de tarda. Pluja 4,6 mm. Vent de llebeig a 10/20 km/h de matinada i vent de direcció variable la resta del dia, ratxa màxima 50 km/h SW. Estat de la mar amb maror o forta maror mar endins durant tot el dia i maror o marejol arran de costa, mar de fons de SW. Pressió atmosfèrica màxima 1021 hpa, mínima 1016 hpa. Humitat relativa màxima 86 %, mínima 60 %. Dades de meteoclimatic.com, meteocat.com i Puertos del Estado.



Cortines de precipitació al damunt del mar.


Previsió per aquest dimarts

A Palamós preveiem un dia amb predomini del Sol acompanyat per algun núvol alt i baix decoratiu. A la resta de la demarcació el dia serà calcat, amb algunes boires a les fondalades de l'interior.

La temperatura màxima pot rondar els 13/15º C a l'interior, els 12/14º C a la costa i els 7/12º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 5/7º C a la costa, fins a 0/4º C a l'interior i fins a -5/0º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component nord, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts., al nord del cap de Begur pot bufar a 20/25 nusos. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable o calma. A la tarda hi haurà vent de garbí a 4/6 nusos. A la nit esperem vent en calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons del sud-oest i mar de vent del nord, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí hi haurà mar arrissada arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons. A la tarda s'espera mar arrissada arran de costa i marejol mar endins. A la nit tindrem mar plana o arrissada arran de costa i marejol mar endins.



Obertura de clarianes després de la pluja.



Mar de fons.



Posta de Sol.






Vídeo llarg del tornado de l'Espluga de Francolí


Captura de vídeo del tornado de l'Espluga de Francolí.


Tot i que anteriorment ja havia pogut visualitzar algun vídeo molt breu, de tan sols uns pocs segons, on apareix el famós tornado que afectà la població tarragonina de l'Espluga de Francolí, el 31 d'agost de l'any 1994., recentment, he tingut l'agradable sorpresa de topar amb un vídeo de tres minuts de durada, on es veu aquest espectacular fenomen, el qual, s'assembla als nombrosos vídeos que ens arriben des dels Estats Units.
Encara recordo el telenotícies on es mostraren les impactants imatges que tingueren un ampli ressó mediàtic al llarg de moltes jornades.



Mapa sinòptic de la nit del 31 d'agost a l'1 de setembre del 1994. Observeu com s'intueix un solc d'aire fred en alçada i l'existència d'una baixa relativa secundària, al sud de Catalunya.


El pas d'un solc d'aire fred en alçada a finals d'estiu, topà amb tota l'energia alliberada per l'escalfament del Sol i l'aire càlid i humit del Mediterrani, generant una situació explosiva que acabà amb el pas d'una línia de tempestes que escombrà bona part del país.

Eren quarts de cinc de la tarda del 31 d'agost del 1994, quan l'arribada d'una tempesta (segurament es tractava d'una supercèl·lula) a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), generà un potent tornado, el qual, segons testimonis presencials, tocà terra al sud-est del poble, a uns 1.000m de distància, i es dirigí cap al al nord-oest, arrancant molta vegetació i provocant alguns estralls en construccions agrícoles.

Al llarg del seu recorregut canvià de direcció vàries vegades., primer va creuar el riu Francolí, arrencant molts arbres de ribera i cultius. Llavors es dirigí cap a la carretera i les vies del tren canviant altra vegada de direcció, dirigint-se cap a l'oest/oest-nord-oest.

En el seu moviment erràtic, fins i tot, s'enfilà per un turó situat a l'est de la població, a tan sols 200 metres de les cases, allí arrencà els pals d'una línia elèctrica i en va trencar els cables., a més, en aquesta zona també va tombar pins.

El tornado tingué categoria F2 i F1 en la major part del recorregut, amb un vent que arribà als 150/190km/h.
Pel que fa al seu diàmetre, es calcula que arribà als 100 o 150 metres, tot i que en alguns sectors arribà als 200 metres d'amplada. La seva duració es situaria en una franja que va dels 20 als 40 minuts.

Aquestes dades situen el tornado de l'Espluga de Francolí com un dels tornados més forts i duradors que han afectat Catalunya, segons es tingui constància.