Entrada al nucli històric de Bosa amb el Castell de Serravalle al damunt. Imatge presa des dalt el Pont Vell. A la dreta veiem la Concatedral de la Immaculada.
La bellesa del riu Temo, es pot contemplar perfectament des del Lungotemo (passeig del riu), on ens acompanyarà una renglera de palmeres canàries, les quals, ara com ara, sembla que estan al marge dels estralls de l'escarabat morrut...creuem els dits perqué així es mantinguin.
Imatge del Lungotemo amb alguns cumulus força destacats a la dreta de la imatge.
La història de Bosa és llarga i distesa. Tot i que el primer assentament de la ciutat romana que originà la població, va ser construït aigües amunt del riu Temo, hi ha sospites que a l'emplaçament actual ja hi havia un assentament fenici.
L'antic emplaçament romà mai va ser abandonat, tot i les invasions àrabs patides. Hagueren de passar molts anys abans no s'abandonés., aquest fet tingué lloc de manera paulatina a partir de l'any 1.062, quan es va iniciar la construcció de la catedral dedicada a Sant Pere, i més tard, amb la construcció del Castell de Malaspina (Serravalle) a l'any 1.112 . A partir d'aquest moment comença un lent procés de trasplantament urbà de l'antiga a la nova seu.
Vista de Bosa des de l'altre abanda del Pont Vell, a prop d'on comença el camí que ens porta a la catedral romànica de St. Pere.
A principis del segle XIV, amb l'amenaça patent d'una invasió per part de la Corona d'Aragó, el castell i el poble situat a baix, encara no eren un centre urbà únic, i cadascú manté la seva individualitat jurídica.
El castell va ser ampliat i reforçat diverses vegades, a partir del 1.300, per la casa dels Arborea Mariano i es convertí en la seva base d'operacions en la lluita contra els catalano-aragonesos.
El 1.388, es signà un tractat de pau solemne entre els Arborea i la Corona d'Aragó, fet que els permeté conservar una certa forma d'autonomia municipal.
Imatge bucòlica d'unes barques de pesca tradicionals a prop del Pont Nou.
El 1499, una pragmàtica de Ferran el Catòlic, concedeix a Bosa el títol de ciutat reial, amb tots els honors i privilegis associats a aquest títol. En aquest moment, la funció dels terratinents és exercir una mena de protectorat sobre la ciutat i l'interès dels senyors feudals en la possessió del castell disminueix, provocant el seu declivi. No obstant això, la ciutat continuà amb una gran vitalitat artesanal i comercial, tot i que la població no creixia.
Barques de pesca amb reflexos a les aigües del riu Temo., al fons es veu el Pont Nou.
Cases típiques amb un encant especial ja que tenen unes façanes molt acolorides., les podem trobar al llarg del Lungotemo.
Des del segle XIX fins a l'actualitat, el creixement urbà es realitza amb la construcció d'habitatges modestos que conserven l'estètica de l'indret.
El creixement de la població sempre ha estat poc destacable, tot i que al segle XIX es produirà una transformació urbana important, però sense causar gaires estralls en el paisatge. Gràcies al feble creixement del nombre d'habitants, Bosa ha arribat fins als nostres dies amb un paisatge urbà i un entorn natural molt autèntic.
Estampa típica amb la roba estesa.