Caps d'olla negre a l'Estret de Gibraltar. Font: Wikipedia.org.
Tot i que els avistaments d'un dels dofins més grans que podem trobar a la Mediterrània, anomenat cap d'olla negre d'aletes llargues (Globicephala melas) són relativament freqüents pels navegants i pescadors, l'aparició de filmacions casolanes on ens mostrin aquest magnífic animal, segueix sent un fet força rar a les costes catalanes. En castellà s'anomenen "calderón común" o "ballena piloto de aleta larga".
Els dos vídeos que veureu a continuació foren gravats el 5 de juny del 2001 davant de la costa de Palamós. Aquestes filmacions, juntament amb les que us vaig mostrar en anteriors articles, les quals mostraven altres espècies de delfínids, ens demostren la vitalitat que encara conserva el nostre mar proper, a voltes tan desconegut.
El cap d'olla negre d'aleta llarga (Globicephala melas) és un dels delfínids més grans de la Mediterrània, siguent molt fàcil de reconèixer degut a la seva coloració negre amb una única taca ventral blanca en forma d'àncora i el característic cap globós que explica la denominació amb la qual se'l coneix popularment.
Aquest cetaci presenta un fort dimorfisme sexual: els mascles són considerablement més grans i robusts que les femelles, ja que arriben a superar els 6 metres de grandària i les 2 tones i mitja de pes, mentre que les femelles no acostumen a excedir els 4 metres i 1 tona.
El cap d'olla negre d'aleta llarga és una espècie molt extesa, amb l'única excepció del Pacífic Nord, on la seva presència no ha estat mai assenyalada. És un habitant típic d'aigües fredes i temperades i en les latituds càlides i tropicals és substituït pel seu congènere, el cap d'olla negre d'aleta curta (Globicephala macrorhynchus). A l'Atlàntic Nord, el Globicephala melas es distribueix des de Groenlàndia, Islàndia i el Mar de Barentsz fins al Cap Hatteras a l'oest i la costa de l'Àfrica del Nord a l'est. Al Mediterrani, l'espècie és freqüent a la seva part occidental però no ha estat mai enregistrada a l'oriental. Segons els estudis de Raga i col·laboradors, la distribució del cap d'olla negre d'aleta llarga en aigües mediterrànies ibèriques és fortament irregular, aparentment amb concentracions de població situades al voltant de les Illes Balears, les costes del País Valencià i el Mar d'Alboran. Així, al Principat de Catalunya, aquesta espècie no és massa freqüent, tot i que es té constància d'avaraments que han tingut lloc a Vilassar de Mar (any 1902), el Prat de Llobregat (any 1918), Sant Feliu de Guíxols (any 1972), Tarragona (any 1988) i L'Escala (any 1990).
Dintre d'aquesta àrea de distribució, G. melas ocupa àrees allunyades de la costa, preferentment sobre fondàries superiors als 500 m. La quantitat de població a la Mediterrània és desconeguda, tot i que se la considera relativament petita en relació al poblament atlàntic.
El cap d'olla negre d'aleta llarga és una espècie relativament ben coneguda gràcies als nombrosos estudis duts a terme a les regions on és objecte d'explotació. És una espècie fortament gregària i normalment constitueix agrupacions d'uns 50-100 individus. El seu nom en anglès (Long-finned Pilot Whale) li ve donat pel fet que els grups segueixen fidelment la direcció d'un sol individu, el pilot, que acostuma a ser un mascle d'edat avançada.
La seva alimentació es fonamenta principalment en una variada gamma d'espècies de cefalòpodes (gèneres Teuthowenia, Histioteuthis i Chiroteuthis), tot i que també pot recórrer a alimentar-se de peixos de fons quan la disponibilitat d'aquests és insuficient per a les seves necessitats. Aquesta marcada preferència pels calamars fa que els seus desplaçaments al llarg de l'any segueixin els d'aquests organismes i la seva distribució estacional sigui, doncs, bastant previsible.
La reproducció és marcadament estacional, amb la majoria dels naixements i les còpules a l'estiu. La lactància és relativament llarga i, atès que l'aprenentatge de la captura de l'aliment sembla relativament llarg en aquesta espècie, la cria depèn de la mare fins al final del seu tercer any de vida. Per aquesta raó, l'interval entre gestacions que s'observa habitualment en les femelles és d'uns 3-4 anys. L'espècie té un comportament poligin: els mascles competeixen entre ells per poder accedir a les femelles en zel.
Com a conseqüència d'aquestes lluites prèvies a la còpula, els mascles adults acostumen a portar el seu cos cobert d'un gran nombre de senyals i cicatrius. Curiosament, s'ha comprovat que la transmissió de ciàmids ectoparàsits que duen en abundància adherits a la seva pell, és especialment efectiva durant aquestes lluites i s'han trobat prevalences i densitats d'aquests crustacis molt més elevades en els mascles adults que en les femelles i mascles joves que encara no s'han iniciat en les tasques reproductores.
Distribució mundial del cap d'olla negre d'aletes llargues (Globicephala melas). Font: Wikipedia.org.
El cap d'olla negre d'aleta llarga no té quasi enemics, amb l'excepció de l'orca. La longevitat se situa al voltant dels 45-50 anys d'edat. En alguns casos, els grups poden avarar de manera massiva a la costa i, quan això succeeix, no és rar que els individus rebutgin tornar a aigües obertes encara que siguin ajudats per una embarcació o per submarinistes. Aquest comportament encara no està ben explicat però sovint produeix la mort de la totalitat del grup. Aquests avaraments en massa es produeixen també en altres espècies d'odontocets, però el cap d'olla és sens dubte l'espècie que més assíduament mostra aquest comportament peculiar.
Pels seus hàbits gregaris i la fidelitat amb la qual els membres d'un grup segueixen el seu "pilot", qualitats que fan que sigui fàcilment conduït a l'interior d'una ria o un fiord, el cap d'olla negre d'aleta llarga ha estat objecte d'explotació en nombrosos indrets, com ara les Illes Fèroe, Terranova o el Japó. Però, probablement a causa de la seva baixa densitat, a la Mediterrània no ha estat mai capturat comercialment i, encara que es coneixen casos aïllats d'exemplars que han mort atrapats en xarxes de pesca o arponejats, l'espècie no sembla patir conflictes importants amb les activitats humanes al Mare Nostrum. Per altra banda, els seus costums pelàgics i la seva alimentació basada en cefalòpodes, el deslliura de rebre concentracions importants de contaminants. Per aquesta raó, no sembla que el poblament mediterrani de cap d'olla presenti problemes significatius de conservació, sempre que es mantinguin els nivells actuals de les poblacions de cefalòpodes de les quals s'alimenta.
El cap d'olla negre d'aleta llarga està protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apèndix II del CITES.
Font: Wikipedia.org
