Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 11 de maig de 2011

Viatge a La Palma: Los Canarios-Faro de Fuencaliente 1a part


Ruixat caient a sobre l'Atlàntic.


Comença un altre dia a La Palma i també tornen a caure ruixats que afecten a gairebé tota l'illa. Davant aquest panorama, ens dirigim a l'extrem sud de l'illa, concretament a la població de Fuencaliente, indret on comença o acaba la famosa "ruta de los volcanes" que creua el relleu muntanyós de la part sud de l'illa, conegut com a "Cumbre Vieja" i situat dins el Parc Natural del mateix nom.

Ens decantem per aquesta opció, ja que aquest és l'indret on hi ha menys possibilitats que plogui, desestimant, ja d'entrada, la ruta central dels volcans., així doncs, ens centrarem en els 7 km de ruta senyalitzada que ens portarà des de Los Canarios a el far de Fuencaliente.



Panell indicador de la ruta que ressegueix el sender de gran recorregut GR-131.


Durant el recorregut fins a l'inici de la ruta, ens arriben informacions que ha caigut una forta calamarsada a molts indrets de l'illa, concretament a Los Llanos de Aridane o a El Paso. Segons ens comenta la gent d'allà, ha estat la calamarsada més important que recorden i ha deixat el terra completament blanc., també destaquen com a fet molt poc comú, la calamarsada que ha caigut a la platja de Tazacorte.

Una de les característiques climàtiques de La Palma, la trobem en el fet que la part més plujosa sempre és la situada a la cara est de l'illa, la qual rep directament l'aport d'humitat dels vents alisis. Aquest fet es reflexa perfectament en l'indret que avui visitarem situat a l'extrem sud-oest.
La diferència de pluviometria és tant notable entre l'oest i l'est, que per exemple, plou més a l'extrem sud-est que a l'extrem nord-oest.



Un altre ruixat caient sobre l'oceà.


Malgrat aquestes informacions poc agradables si es preten fer una excursió a peu, quan arribem a l'inici de la ruta no plou i fins i tot apareixen àmplies clarianes, tot i que al damunt del mar encara es veuen alguns ruixats que s'acosten cap a terra.

Iniciem el camí entre núvols amenaçadors i ens dirigim al centre de visitants del volcà de San Antonio, on hi podem trobar una bona informació sobre la formació geològica d'aquesta zona volcànica.



El volcà de San Antonio vist des del volcà Teneguía amb el cel força serè.


Interior del cràter del volcà San Antonio on s'aprecia que de mica en mica el pi canari va ocupant aquest indret.


El pi canari que va col.lonitzant aquest indret, ocupa una gran part del terme municipal de Fuencaliente. Malauradament, el dia 1 d'agost del 2009, es va declarar un important incendi que va cremar durant quatre dies més de 2000 hectàrees de bosc dels municipis de Fuencaliente i Mazo, obligant a desallotjar a més de 4000 habitants.



Imatge de satèl.lit de l'incendi de La Palma. Observeu com el fum arriba a cobrir l'illa veïna de La Gomera degut al vent del nord-oest que bufava. Font: NASA


Gràcies al poder que té el pi canari per regenerar-se i a les actuacions de restauració dels terrenys afectats, de mica en mica el bosc va recuperant la seva esplendor.

Els treballs realitzats van consistir en la poda del brancam, l'aclariment de peus, la retirada de restes no recuperables i la creació de talussos i murs de contenció per evitar esllavissades en cas de fortes pluges, les quals podrien erosionar greument el terreny.



Torrent que va erosionar els terrenys circumdants degut a les fortes pluges de la tardor/hivern de l'any 2009 a la Montanya de Arreboles.



Primer pla d'un talús de contenció fet amb troncs cremats.



Vista general d'un bosc en pendent protegit amb talussos. Observeu com els pins rebroten. Al món només hi ha cinc pins amb capacitat per rebrotar, tots ells pertanyen a ambients subtropicals. A Amèrica hi ha el Pinus leiophylla, el Pinus echinata i el Pinus rigida., a Àsia trobem el Pinus merkusii i el que podem veure avui, el macaronèsic Pinus canariensis.



El famós Volcà Teneguía on hi podrem pujar a través d'un petit sender.


Un cop visitat el Volcà de San Antonio, per fi arribem a un dels volcans més famosos de l'Estat Espanyol, del qual en sento una especial predilecció, ja que sempre l'havia volgut visitar des de petit i em feia especial il.lusió.

El Volcà Teneguía ha estat l'última erupció volcànica a Espanya. Va tenir lloc en el que es coneix com a Volcà de Cumbre Vieja (que és el volcà pròpiament dit) a l'any 1971.

El seu nom prové d'una roca propera que conté petroglifs prehistòrics. Abans d'entrar en erupció ja s'havien produït nombrosos terratrèmols i la intensitat anava en augment, aquest fet va alertar els veïns de Fuencaliente, on va sorgir el volcà. L'erupció va durar des del 26 d'octubre del 1971 fins al 18 de novembre d'aquest any. Va ser una erupció relativament curta, la més curta de les històriques de Canàries, sobretot si es compara amb la que va durar 6 anys durant el segle XVIII en el Parc Nacional de Timanfaya a Lanzarote, del qual ja en vaig parlar en un anterior article.

En temps històrics han tingut lloc 16 erupcions volcàniques documentades, cap d'elles amb víctimes mortals. Això ha estat possible per la baixa densitat demogràfica i per la fluïdesa de les laves que s'emeten en els volcans canaris. El volcà Teneguía va produir danys materials als cultius de vinya de la zona i va destruir una platja, encara que després es va formar una altra gràcies a les seves colades.
No va afectar les zones poblades i gràcies a la proximitat de la costa, la lava abocada al mar, solidificant-se, va fer créixer una mica la mida de l'illa.

El volcà es va convertir en un atractiu turístic, i nombrosos vols xàrter i freqüències especials van ser programades per cobrir la demanda de turistes que volien veure el volcà. També va ser un focus important d'atenció i estudi per als científics de l'època. Qui sap quan es tornarà a despertar...



Espectacular vídeo de l'erupció del volcà Teneguía a l'any 1971.



Notícies de l'any 1971.



Imatge de les colades de lava solidificada des del cim del volcà Teneguía. Al fons es veu terreny guanyat al mar pel volcà. Molts d'aquests terrenys actualment han estat reconvertits en plantacions de plàtans



Amb els anys la vida ha anat col.lonitzant els nous terrenys.


Continuarà...